Recensions

- Papers 5 1, 1997 291-300 Recensions MATAS, Jordi Els alts cdrrecs: politica i administració a la Generalitat de Catalunya Barcelona: Escola &Administració Pública de Catalunya, 1995. Les persones interessades en les relacions entre la política i l'Administraci6, i, més concretament, entre el sistema polític catala i la seva estructura administrativa, disposen d'un llibre publicat recentment on conflueixen tots dos elements. Es tracta d'una obra centrada en l'estudi dels alts cirrecs de l'Administraci6 de la Generalitat, un univers que abra~a els secretaris generals i els directors generals dels departaments de I'AdrninistraciÓ catalana. Jordi Matas, professor de Citncia Política i de l'administració de la Universitat de Barcelona, reflecteix en aquest llibre, fruit de la seva tesi doctoral, qüestions d'interts interdisciplinari, particularment per a politblegs i sociblegs, i d'especial utilitat per a aquelles persones que fan recerca sobre les elits. Un llibre que per les tematiques que aborda esdevé lectura recomanada en assignatures com poden ser Teoria de les Organitzacions o Sociologia de 1'AdministraciÓ Pública. El propi autor es va plantejar en el seu dia la dificultat de obtenir una mostra que fos representativa. A priori, era d'esperar un nivell de resposta no gaire elevat, a causa de les circumstancies que envolten les persones objecte de l'estudi, ja que acostumen a ser poc accessibles per als investigadors. Sortosament, no ha estat així i ens trobem amb un estudi que parteix d'un univers de 81 subjectes i que n'ha englobat 77. La resposta massiva (assoleix el 95% dels alts cirrecs) va permetre treballar sobre la practica totalitat del cens i realqa la vilua científica d'una obra per a la qual s'ha emprat l'instrument de les entrevistes personals basades en un qüestionari tancat, estructurat en 86 preguntes agrupades en quatre blocs. Un qüestionari que s'inclou íntegrament en l'annex que acompanya el llibre i que, juntament amb el primer capítol, ens introdueix en I'objecte d'estudi i en la metodologia. Els alts crirrecs: política i administraci6 a la Generalitat de Catalunya ofereix els resultats d'una recerca que suscita interessos múltiples, omple un buit important al nostre país en la bibliografia sobre elits i ens permet coneixer aquells que determinen de forma decisiva I'elaboració de les polítiques públiques. Despres d'un breu segon capítol que versa sobre la contextualització administrativista dels secretaris generals i els directors generals, ens trobem els capítols 3 i 4, dedicats, res- Recensions pectivament, a I'andisi sociodemogr~ca dels alts cirrecs i a la formació i opinió polítiques dels alts cirrecs. El seu contingut ens possibilita poder fer una anilisi comoarada amb estudis d'elits d'administracions d'altres paysos i respecte a la mateixa ooblació catalana. En aauest sentit, hi trobem dades que apunten que l'elit política de l'Administraci6 catalana és més jove que la d'altres paysos amb una tradició democratica més llarga, que les dues terceres oarts dels alts cirrecs estan afiliats a un dils dos partits de la coalició governant, o que hi ha un 91% d'homes que ocupen els llocs de comandament oolític de l'Administraci6 i només un 9% de dones, quan les dones representen el 48'7% dels funcionaris de la Generalitat i, com es sabut, conformen més de la meitat de la població. Dades que fan reflexionar el lector o la lectora. En aquesta mateixa línia de reflexió, vegem amb més deteniment un altre " exemple. Segons es desprkn del text, uhi ha uns percentatges altíssims d'alts drrecs que han nascut a Catalunya, amb pares nascuts també a Catalunya, que han fet el batxillerat i els estudis universitaris a Catalunya i que tenen com a llengua materna el catalb (p. 1 10). A aixb cal afegir que els alts cirrecs fan una ponderació forta de la ideologia nacionalista. El 80,5% consideren que un dels dos objectius polítics prioritaris és assolir una quota més alta &autogovern i més de la meitat assenyalen com un altre dels problemes polítics principals qüestions que també estan relacionades amb la quota d'autogovern nacional. En contrast, disminuir les diferencies econbmiques i socials és indicat com un dels dos objectius polítics prioritaris a Catalunya per un 16,9% dels entrevistats. En el darrer apartat del capítol 4, copsant la percepció del procés polític, veiem que des de la perspectiva dels alts cirrecs, a Catalunya hi ha una gran influkncia en la decisió política dels mitjans de comunicació, el govern central i el president de la Generalitat. Per contra, tenen poc ressb els ciutadans i els funcionaris. I així es van desgranant diversos factors dels actors polítics, com quan en el capítol 5 Matas analitza la formació professional, la definició dels diversos cirrecs polítics de 1'Administració i les actituds administratives dels alts cirrecs. Per exemple, es constata aue la orincioal font de reclutaI I ment dels alts cirrecs 6s l'empresa privada; la segona, I'AdministraciÓ central, i seguidament, la universitat i I'Administració local. D'altra banda, les persones dedicades a l'anilisi de les polítiques públiques, trobaran en el ca~ítol6 asoectes relacionats amb el funcionament de I'AdministraciÓ des de la oersoectiva dels alts cirrecs. I I Qüestió, aquesta, de maxim interh, ja que (cel proceso de elaboración de toda política Aplica decisiones e interacciones entre individuos, grupos e instituciones, decisiones e interacciones influenciadas sin duda por las conductas, las disposiciones del conjunt0 de individuos, grupos y organizaciones afectadas)) (Subirats, citat per Matas a la pigina 278). Per últim, el llibre compta amb una bibliografia completa on es poden trobar citades investigacions sobre elits governamentals. elits oarlamentdries. elits locals I i elits polítiques administratives, com les realitzades per Jordi Capo, Joan Botella, Joan Subirats, Montserrat Baras, Gabriel Colomé i d'altres estudiosos del tema aue ens ocupa. Cal remarcar que també 6s interessant llegir les múltiples notes a peu de pigina que fan referkncia en diverses ocasions a dades de les elits d'administracions públiques d'altres paysos en comparació amb les dades de les taules -un total de 107que fan referencia a 1'Administració catalana. En conjunt, un Ilibre brillant que s'ha de prendre com a punt de referencia ineludible en l'anilisi de 1'AdministraciÓ pública de Catalunya.