"Barcelona i l'espai català". Notes al voltant del IV Congrés d'Història de Barcelona. Barcelona, del 12 al 15 de desembre de 1995

Doc. Any. Geogr. 30, 1997 191-196 ((Barcelona i I'espai catali)). Notes al voltant del IV Congrés d'Histbria de Barcelona. Barcelona, del 12 al 15 de desembre de 1995 Antoni Dura Francesc-Manuel Mufioz Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Geografia. 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: juny 1996 Data d'acceptació: juny 1996 Resum Amb el títol gentric de ((Barcelona i I'espai catalh. Ciutat i articulació del territori)), es va celebrar, del 12 al 15 de desembre passat, el IV Congrés d'Histbria de Barcelona, organitzat oer 1'Institut Municioal d'Histbria i I'Aiuntament de la ciutat. La consecució d'un debat obert a especialistes i persones interessades procedents de disciplines diferents i I'ampliació de les temhtiques d'estudi i dels territoris objecte d'andlisi, depassant el marc estricte del municipi barceloní, van caracteritzar el desenvolupament de les sessions. La gran quantitat de pontncies i comunicacions defensades, organitzades segons criteris temhtics i no estrictament cronol8gics, van mostrar I'activa participació de professionals de la geografia, no només presents al comitt científic, sinó també a través de les intervencions realitzades als debats que hi tingueren lloc. Paraules clau: histbria urbana, geografia urbana, Barcelona. Resumen. ccBarcelona epmo catakínw. Nom entorno al N Congreso de Historia de Barcelona. Barcelona, del 12 al 15 de diciembre de 1995 Con el titulo genérico de ((Barcelona i I'espai catalh. Ciutat i articulació del territori)), se celebró, del 12 al 15 de diciembre pasado, el IV Congrés d'Histbria de Barcelona, organizado por el Institut Municipal d'Histbria y el Ayuntamiento de la ciudad. La consecución de un debate abierto a especialistas y personas interesadas procedentes de disciplinas diferentes y la ampliación de las temáticas de estudio y de 10s territorios objeto de andisis, superando el marco estricto del municipi0 de Barcelona, caracterizaron el desarrollo de las sesiones. La gran cantidad de ponencias y comunicaciones defendidas, organizadas según criterios temiticos y no estrictamente cronológicos, mostraron la activa participación de profesionales de la geografia, no s610 presentes en el comité científica, sino tambikn a través de las intervenciones realizadas en 10s debates que tuvieron lugar. Palabras clave: historia urbana, geografia urbana, Barcelona. Resmé. ((Barcelom et le pe catahnw. Des notes autour du N Congr2s JHistoire de Barcelone. Barcelone, du 12 au 15 de úécembre, 1995. Sous le titre ginérique de ((Barcelona et le space catalan. Ville et articulation du territoires, le lVem Congrts d'Histoire de Barcelone, organisé par I'Institut Municipal d'Histbria et par la mairie de la ville, a eu lieu du 12 au 15 du dernier décembre. 192 Doc. And. Geogr. 30, 1997 Antoni Dur& Francesc-Manuel MuAoz Le déroulement des séances a été caractérisé, d'un cBté, par la consécution d'un débat ouvert tant aux spécialistes qu'aux personnes procédentes de disciplines différentes qui son inttressées au sujet; de I'autre, par I'élargissement du programme d'étude et des territoires qui ont été le but de I'anal~se, dépassant donc le cadre stricte de la municipalité de Barcelone. Le grand nombre des communications et des exposés défendus, organisés par criteres thtmatiques et pas strictement chronologiques, ont montré I'active participation des professionnels de la géographie, qui ont été presents, pas seulement au comité scientifique, mais aussi travers des interventions réalisées aux debats qui ont eu lieu. Mots CIC: histoire urbaine, géographie urbaine, Barcelone. Abstract. c(Barce1ona and the Catalan regionn. Notes on the IV Congress on the History of Barcelona. Barcelona 12th-15th December 1995 The N Congress on the History of Barcelona, subtitled aBarcelona and the Catalan region. Regional articulation and the city)), was held between 12th and 15th December 1995, under the auspices of the Municipal Institute of History and the City Council. The common denominator of the sessions was an open debate on the topics of analysis and the study area, reaching beyond the strict municipal boundary of Barcelona, among specialists and interested persons from a variety of disciplines. Papers were grouped on thematic, rather than on strictly chronologic, criteria; and the large number of papers presented is a reflexion of the active participation of professional geographers, not only as members of the Scientific Committee, but also through their participation in the debates. Key words: urban history, urban geography, Barcelona. Sumari 1. Introducció 3. Balang i perspectives de recerca 2. Comentari de les sessions 1. Introducció Els especialistes de diferents camps dedicats a l'estudi de les transformacions del territori i de la societat a Barcelona varen tenir una excel-lent ocasió per a l'intercanvi d'informació i per al debat en el que ha estat el IV Congrés d'Histbria de Barcelona. El primer fet que es pot celebrar és la continui'tat d'una trobada que precisament s'havia donat de forma irregular des dels seus inicis als anys vuitanta. D'altra banda, aquesta edició s'ha distingit per la seva orientació definida respecte a les anteriors (1983, 1985 i 1993), fruit de la voluntat del comiti: científic i organitzador, presidit per l'historiador Ramon Grau, i compost també pels gebgrafs Oriol Nel.10, Merci: Tatjer i Joan Roca. El títol del congrés, ((Barcelona i l'espai catalh. Ciutat i articulació del territoris, és ja indicador d'aquest fet. En aquest sentit, els trets que han definit l'eix de les sessions del congrés han estat: primer, l'interks per les transformacions Barcelona i al'espai catalin Doc. Anii. Geogr. 30, 1997 193 de societat i territori en el seu conjunt, plantejament que encoratja la prestncia d'investigadors de diferents disciplines; segon, l'accent posat en l'etapa histbrica contemporinia, i tercer, la comprensió de l'imbit barceloni més enlli del municipi estricte, ampliant l'abast dels estudis a una escala regional definida per aquest ((espai catalin, que evoca clarament I'obra de Lluís Casassas. El resultat van ser unes intenses jornades on es van poder escoltar pontncies i comunicacions de gran interts, i on cal dir que la prestncia &estudiants i professionals de la geografia, tant a les taules com entre el públic assistent, va ser forsa destacada. També cal remarcar la bona organització del congrés, tant per la forma com es varen distribuir els continguts, com per la dinimica de les taules de comunicacions. Tot plegat va permetre donar agilitat a una gran diversitat i abundincia de temes científics. Les cinc sessions temitiques es van orientar vers les qüestions següents: ((Bases econbmiques del creixement de Barcelona)), on es discutiren aspectes propis de I'economia regional, abastant el llarg procés d'industrialització fins a la fita del 1975; c(Evoluci6 econbmica recent i espai metropoliti)), amb refertncia a les relacions entre l'economia i el territori en els darrers vint anys; ((Models i desenvolupaments de I'espai metropolith)), que donava marge per als temes de caire urbanístic; ((El govern de la ciutat)), orientat a la política local, i, finalment, ((Grups i practiques socials)), on s'obria un espai per a la sociologia urbana. La sisena sessió es dedica, tal com , s'anunciava al programa de presentació, al ((Debat final, balans i perspectives futures i cloendan. Cadascuna de les sessions incloya dues pontncies i grups de comunicacions que se subdividien en diferents taules temitiques -fins a un total de vint-iset-, dins les quals les comunicacions presentades s'ordenaven cr~nolb~icament. A més, es permetia als propis comunicants -després &una presentació gentrica a cirrec dels moderadors de taulaexposar o comentar els continguts bisics de llurs aportacions. D'aquesta manera s'evitava la sempre feixuga figura dels relators, tot i que com a contrapartida el temps &exposició individual es feia inevitablement curt. 2. Comentari de les sessions La sessió inicial, ((Bases econbmiques del creixement de Barcelonas, tingué a Pere Pascual com a primer ponent, que tracti sobre les condicions que havien permts la formació del cinturó industrial catali, amb Barcelona com a epicentre, al llarg dels segles XVIII i XX; en destacava la importincia de les polítiques proteccionistes, així com l'evolució a la baixa en els costos de transport. Una segona pontncia, a cirrec de Jordi Catalán, versi sobre les relacions entre recursos humans i desenvolupament industrial en el llarg període 17 141975, i es posaven de relleu les distorsions que el franquisme exercí en l'economia industrial barcelonina. Les comunicacions de la sessió tractaren de la ciutat preindustrial, del paper de l'empresariat en la Barcelona industrial i de les activitats banciries. 194 Doc. And. Geogr. 30, 1997 Antoni Duri; Francesc-Manuel Mufioz Dins la sessió segona, evolució econbmica recent de l'espai metropolitan, Elena Giráldez desenvolupa una extensa pontncia sobre la crisi i la reestructuració de les empreses ubicades a Barcelona entre 1975 i 1995, distingint les estrattgies de petites i mitjanes empreses, d'una banda, i les multinacionals, de l'altra, en una doble dinamica relacionada pel binomi global-local, i que explica la nova localització de l'activitat industrial en aquesta area urbana. Per la seva banda, el ponent Joan Eugeni Sánchez posa de manifest l'efecte dels avengos tecnolbgics en les transformacions generals produides en el territori barceloní en el període 1970-95: l'estructuració del fenomen metropolita en una xarxa complexa de relacions, que a més té la seva base en una estructura histbrica de ciutats madures i en un centre multifuncional, tot plegat una bona base per afrontar els canvis en un futur proper. Pel que fa a les comunicacions, en primer lloc, es van agrupar en l'ambit industrial, en segon lloc, el sector terciari i les finances, i finalment en l'articulació de l'espai metropolita. A Joan Vilagrassa correspongué la pontncia inicial de la tercera sessió, ((Models i desenvolupaments de I'espai urbb. Una ben estructurada exposició 1 de l'evolució del patrimoni edificat a Barcelona i la seva Area, entre 1859 (moment de l'inici de l'Eixample) fins al 1975. Les tres etapes d'aquest procés -expansió de l'Eixample, rebliment del municipi central i consolidació de l'imbit metropolitasegueixen les pautes de l'economia, i donen lloc a noves formes en la planificació i en l'acció dels agents urbans, així com en la segregació social urbana. La visió d'aquest període fou complementada per la ponencia &Amador Ferrer, que féu un balang, amb gran riquesa de matisos, de quines havien estat les directrius principals en la profunda transformació urbanística que ha tingut lloc entre 1975 i 1995, període que és marcat en els seus inicis per l'aprovació del Pla General Metropolita, i en la seva etapa final, pels canvis associats als Jocs Olímpics de 1992. En aquesta sessió hi hagué cinc grups de comunicacions, que tractaren sobre la ciutat preindustrial, el model de l'Eixample, la percepció de l'espai urba, el problema de l'habitatge i la mobilitat residencial. La quarta sessió, ((El govern de la ciutat)), es va articular a partir dels continguts de les pontncies de Francesc Nadal, d'una banda, i de Joan Subirats i Joaquim Brugué, d'una altra. La primera d'elles abastí l'estudi de l'organització territorial i política del Pla de Barcelona fins a i'últim terg d'aquest segle, mentre la segona correspongué al període 1975-1995. La progressiva fragmentació del poder municipal que experimenta Barcelona des del Decret de Nova Planta, l'any 1716, va anar minvant des del segle XIX, amb l'aprovació del Pla d'Eixample &Ildefons Gerda l'any 1859, amb la tendtncia agregacionista que, durant la Restauració, permeté a Barcelona annexionar-se la major part dels municipis del Pla l'any 1897, i amb la legislació democratica que caracteritd la Segona República. El període franquista deroga tota aquesta legislació i implanti una concepció autoritkia i centralista de l'organització territorial. El Pla Comarcal del 1953 i la creació de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, ja el 1974, són dos punts de refertncia en el progressiu canvi de tendtncia que, pel que fa a l'administració territorial, té un Barcelona i d'es~ai cat ali^) Doc. And. Geou. 30, 1997 195 moment clau quan se celebren les primeres eleccions democratiques l'any 1979. La renovació del marc institucional local ha fet que les xarxes institucionals dels municipis s'hagin tornat més complexes i que hagin aparegut noves formes de gestió que, davant del desbordament dels marcs tradicionals d'organització política territorial, han portat a l'assaig de polítiques concretes com el gerencialisme o la planificació estrattgica. Pel que fa a les comunicacions presentades, l'estructuració politicoadrninistrativa de Barcelona i Catalunya va ésser la plataforma tematica des de la qual es va tractar tot un ventall de temes com la projecció del municipi medieval a d'altres territoris, els conflictes i lluites polítiques i la seva traducció territorial o bé els processos de canvi que, des del 1975, han tingut lloc pel que fa a la planificació urbana i I'organització administrativa del territori. La cinquena sessió, ((Grups i practiques socials)), es va interpretar a partir de tres conceptes clau: migracions, diversitat cultural i integració social. Aquests tres elements articularen les dues ponencies presentades. Merct Vilanova discutí a la seva pontncia el concepte de ((cultura)) que resta darrere la interpretació del fenomen migratori, ja que sempre fa refertncia a la cultura de la comunitat ja establerta. Vilanova assenyala la diferencia existent entre les onades immigratbries de les dues meitats del segle XX: si bé a les primeres dtcades el perfil és el de la persona que busca la subsisttncia, la immigració arribada des dels anys cinquanta es produeix en funció de les millors expectatives laborals i de les possibilitats més grans de consum. Joan Costa i Adela Ros, per la seva part, analitzaren els nous continguts que ha adquirit el fet migratori a Barcelona i Catalunya amb l'arribada d'immigració estrangera, sobretot dels paikos al marge del desenvolupament. Van destacar la necessitat d'entendre la immigració no com un fet, sinó com un procés, com a pas obligat per contemplar el concepte &integració. Van assenyalar com a obstacles per a la integració de les persones nouvingudes la desigualtat i la segregació física que caracteritza el territori urbanitzat i la dualització de la població que en resulta com a conseqütncia. Pel que fa a les comunicacions presentades, es van atendre tant aspectes demogrhfics -l'evoluciÓ de la mortalitat i les migracions a l'edat contemporania-; com l'estudi de l'evolució de l'estructura social -la influtncia del creixement urbs i metropolita en aquesta evolució-; o aspectes relatius als conflictes urbans o la importancia dels moviments i les organitzacions populars. 3. Balanq i perspectives de recerca Una característica definitbria del TV Congrés d'Histbria de Barcelona va ésser la vocació comprehensiva i explicativa del territori: del territori barceloní, del Pla de Barcelona, perb també del territori catala, de ((l'espai catalau. Aquest fet ha suposat un canvi &enfocament qualitativament molt important i beu de dues fonts directes. D'una banda, es nodreix de l'assumpció del fet metropolitzador, que cada vegada palesa més la insuficitncia de I'estudi de L96 Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 Antoni Duri; Francesc-Manuel Mufioz qualsevol tematica des de la ciencia social a l'escala de Barcelona entesa com ;a ciutat administrativa)). La metrbpoli existent exigeix una dissolució dels marcs d'analisi tradicionalment emprats per recompondre'ls a escala &una trama regional metropolitana, sobretot quan es volen plantejar interpretacions globalitzadores que se situ'in en les múltiples cru'illes ciutat-cultura-economiarsocietat. D'altra banda, el canvi &orientació beu també de la interpretació de Barcelona i l'espai catala des del concepte de ((territori)), entts com un producte social, histbric, econbmic i cultural, com un contenidor, doncs, global, i no només com i'espai físic on una comunitat desenvolupa la seva vida. La sessió de balanq que tanca el congrés va representar un esforq de sínte- ,si a partir d'aquesta doble premissa, i considera la ciutat de Barcelona configurada actualment des de dos vectors: la prbpia ciutat administrativa i el territori metropolita. Totes dues realitats són el resultat &un procés metropolitzador que ha caracteritzat l'articulació territorial barcelonina i catalana en aquesta ,segona meitat de segle. El debat posterior dona entrada a d'altres perspectives que ja havien aparegut en les sessions anteriors sobre la importincia de la perspectiva histbrica i la necessitat d'eixamplar encara més els arcs temporals per a una millor comprensió dels processos econbmics, socials i culturals. La sessió de cloenda palesa el fet que aquesta última edició del congrés ha obert clarament el debat sobre Barcelona a un camp multidisciplinari on la discussió i la trobada &enfocaments conceptuals diferents han enriquit la producció intelalectual. Una producció, la publicació de les ponencies i comunicacions de la qual serh una primera prova, i en la qual, a més, la geografia esta clarament representada, cosa que no ens volem estar de celebrar.