Recepció a Catalunya de l'Escola de Viena, i la seva influència sobre els compositors catalans

Recepció a Catalunya de 1'Escola de Viena i la seva influtncia sobre els compositors catalans1 BENET CASABLANCAS Prolegbmens Histbrics Catalunya havia establert secularment una estreta vinculació amb la resta dels paisos europeus. Podem recordar la important tasca d'irradiació musical i cultural del Monestir de Ripoll a 1'Edat Mitjana, i aixi, és igualment cert pel que fa referincia a d'altres centres de l'estat espanyol, en contacte directe amb l'exterior, aixi com al moviment trobadoresc en tota la seva riquesa de manifestacions, tant musicals com poitiques i socials. certament, des de I'ipoca carolíngia, quan s'integra en la Marca Hispanica, Catalunya s'havia constituit en una avan~ada política i cultural respecte a la resta dYEspanya, posició que, lamentablement, no seria capas de mantenir en ipoques posteriors, encara que, com bé assenyala Francesc Bonastre en la Introducció al Dossier La Música Catalana en le Segle xx2, projecti alguns dels seus compositors per tota la península i Europa. Noms com els del Pare Soler o, més recentment, els d'Albéniz, Granados i el mateix Falla, que en alguna mesura representen el nacionalisime: musical a Espanya, són catalans; nacionalisme que, malauradament, no sempre palesa aquella amplitud d'esguard i aquel ímpetu univ~era;alista dels seus models coetanis, i aue massa sovint veu limitat el seu abast Der un estiril regionaiismhi una deficient formulació ticnica. Aquella bbservació no fer-nos oblidar, efectivament, que no sempre 1; música catalana ha ' Aquest treball correspon sense cap modificació a 121 ponencia presentada per I'autor al Congrés Anton Webern, celebrat a Viena en comn~emoració del centenari d'aquest compositor del 27 de novembre al 13 de desembre de 1,983, amb el títol: ~Die Aufnahme der Wiener Schule in Katalonien und ihr Einfluss auf Kzitalanische Komponisten, (Fig. 1). L'Aveng, núm. 31. Barcelona, 1980. 244 BENET CASABLANCAS mantingut aquell alt nivell de participació plena en els corrents del seu temps al qual ens referíem al comensament d'aquestes línies, i en el moment present, amplis períodes de la nostra historia musical, especialment aquells en els quals disminueix notablement la producció i la seva qualitat, són subjectes a treball de camp, investigació documental i posterior avaluació crítica. En aquest sentit encara no s'ha escrit la historia de la música catalana. Un procés de revitalització notable s'inicia en el nostre segle. kpoca de profundes crisis socials i culturals, podem recordar la data de 1908, any en qui s'inauguri el Palau de la Música Catalana, un dels edificis més representatius del Modernisme catali, i, pocs anys abans, la de 1901, en la qual va ésser fundada la cklebre Associació Wagneriana i que simbolitza novament aquest afany de Catalunya de col.1ocar-se a la primera fila dels avatars culturals i socials del moment. De fet, observem com l'estudi i la difusió del producte artístic i ideologic wagnerii va de costat amb la reformulació de la consciincia política nacionalista catalana, inspirant-se en aquella, i que en la seva vessant estrictament musical ja havia formulat a finals del segle passat el compositor i musicoleg Felip Pedrell, figura d'implia significació en ambdós terrenys, en la seva reivindicacio d'una opera en la qual els procediments compositius wagnerians no fossin incompatibles amb la revalorització de la música popular nacional. Podem recordar també que la primera audició mundial de Parsifal fora de Bayreuth i atenent a la caducitat legal dels drets, va tenir lloc a Barcelona I'any 1913, el darrer dia de l'any i a avansades hores de la matinada per a poder aixi adelantar-se en virtut de les diferkncies hoririesa d'altres ciutats europees. Certament, referir-nos a les intenses i variades activitats de I'Associació, com són les traduccions adaptades a la musica dels textos dels llibrets al catali, unes guies detallades de la xarxa de leit-motiven, adossada al text, quadres sinbptics d'aquests, tot aixo editat amb unes belles il.lustracions grifiques, etc., mereixeria una atenció que no ens pertoca desenvolupar en aquesta ocasió, pero ens serveix com a imatge d'un procés que veuria trucada la seva evolució per la guerra civil dels anys 1936-1939. En tot aquest lapse de temps, immersos en el febril activisme polític i cultural del moment, una sirie d'autors contribuiran a la definició musical d'aquest, aixi com a I'enriquiment de la vida concertística i operística barcelonesa. Autors que, com ja hem suggerit abans, no sabran projectar les peculiaritats del seu ali nacionalista a la riquesa d'un llenguatge musical suficientment elaborat i amb una dimensió internacional. Podem citar al respecte els comentaris del compositor Josep Soler, en la seva parifrasi del Manifest Grog, signat, entre d'altres, per Salvador Dalí I'any 1928, i que diu: << ... denunciem l'absoluta indocumentació ... ),, potser aquí 6s on el Manifest Grog posa el dit a la llaga: el baix nivell cultural de lai intel.lectualitat catalana pel fet musical; encegada moltes vegades pels tbpics i confonent anecdota amb categoria; no es fa música amb cansons populars <<adulterades per la gent més absolutament negada per a la música (...) no tota la música catalana cal que sigui de romansos de pastorets i barretines o cants de segadors desafinats a l'arribada d'algun personatge histbric: molts músics, a Catalunya, s'han fet mitjansant la política -i quina política!- i no, com caldria, plantejant-se seriosament el fet musical, el fenomen musical i els greus problemes teclnics que d'ells se'n deriven i tractant d'assumir-10s i integrar-los, ja corn a tecnica "internacional", ja com a assimilació i posterior recreació de modes, tonades i escales populars, trascendides i elevades a categoria d'artw3. Se'ns disculpari l'extensió de la cita, perb a ella haurem de tornar quan tractem d'aquest compositor, que representa com ideari felisment compartit per un nombre cada vegada més alt d'autors després de la guerra, fet que pot revelar iln important punt d'inflexió. Dos noms cal retenir d'aquests anys, que veurien interrompuda una incipient evolució per la guerra: Pau Casals i Robert Gerhard. El primer d'ells, no tant per la seva faceta de compositor sinó com a interpret i, particularment, per la seva tasca desenvolupada com a director de lYOrquestra Pau Casals i com a fundador de 1'Associació Obrera de Concerts. Aquestes organitzacions, aixi com 1'Associan'ó de Música eDa ca me rar^ de Barcelona, varen fer possible l'audició a la Ciutat Comtal d'una serie d'obres representatives de les darreres tendkncies estetiques del segle, aixi com la presencia dels seus propis autors. Varen venir a Barcelona Stravinsky, Bartok, Prokofiev, Britten, i Honegger, entre d'altres, i --centrant-nos en el tema que ens ocupaSchonberg i Webern. Procés que culminaria amb el reconeixement implícit que suposa la celebració del Festival Internacional de la S.I.M.C. (Societat Internacional de Música Contemporrinia), organitzat per la Delegació Catalana del citat organisme, i en el qual va tenir lloc l'estrena mundial del Concert per a violí d'Alban Berg, justament I'any 1936, data que inltrodueix necessiriament un hiatus en el nostre fil argumental, que veuria aixi escapeada la riquesa pletbrica d'aquelles dates per un llarg i desolador buit. Hem d'obrir un breu parintesi per tal d'assenyalar com des d'un comenGament podem observar un reflex de tota aquesta dinlmica en la premsa de I'ipoca, i aixi, centrant-nos en el butlletí de 1'OrfeÓ Catali -entitat amb una implia repercussió popular i amb la seva seu al Palau de la Música Catalana ja esmentat-, trolbem referencies a diferents ' I'rogm~i~a dcl IV 1:i~stiv~l I~rtc~nr~iiotr~I lic Misiia de Granollers, 1979. 246 BENET CASABLANCAS articles dedicats als compositors moderns, i en particular volem transcriure les següents: <<Apunts sobre Alban Berg*, per Otto Mayer, a.XXXII1, 1936, pp.154-157; .Músics vienesos*, per Vicen~ M.a de Gibert, a.XII, 1915 (!), pp. 355-359; <<Entorn de Schonberg,,, per Frederic Lliurat, a.XXIX, 1932, pp.169-173. Hem deixat per al final d'aquest apartat la que, naturalment, constitueix una figura central en la culminació d'aquest procés, i que correspon a Robert Gerhard. Ben conegut com a compositor, deixeble de Pedrell -la qual cosa cal subratllari de Schonberg a Viena -qui en un conegut text el compta entre els seus deixebles amb una major personalitat creativa-, Gerhard és <<el músic que millor representa el període de la República i la tasca cultural de la Generalitat(...), treballant simulthniament en el camp de la creació, de la musicologia i de la responsabilitat cívica*, per dir-ho amb paraules de Montserrat Albet, actual directora del Centre de Documentació Musical de la Generalitat, en el seu article <<La Música catalana des del 1900 fins al 1945,,, publicat en el Dossier sobre la música catalana en el segle xx abans esmentat4; devem així a Gerhard la programació progressista de 1'AssociaciÓ Pro Música, fundada en el si de la institució Amics de 1'Art Nou, on varen poder ésser escoltades en sessions de dischfils obres de Sibelius, Hindemith, Bartok, Stravinsky i Schonberg, al costat d'altres del repertori medieval i renaixentista, i, per altra banda, una important tasca traductora -i significativa igualment en la direcció abans apuntada en les paraules de Soler-, vessant al castelli i en una col-lecció de divulgació popular obres com: Composición Musical, de Hugo Riemann, Música Bizantina, de Egon Wellesz, La Melodia, de Ernst Toch, i el Compendio de Armonía, de Hans Scholz. Naturalment, li devem en gran mesura per la seva relació personal amb els propis autors la presencia important de 1'Escola de Viena a Barcelona, relació que assoliria entre els anys 1931 i 1936 una certa continuitat, encara que ja hem esmentat unes referkncies periodístiques relatives als ccmúsics vienesos* que daten de l'any 1915, i podem deixar ací consthncia que l'any 1925 va celebrar-se un Fe.stiva1 Schonberg, organitzat per 1'AssociaciÓ de Música CDU Carnera,, ja citada. Volem referir-nos majorment a aquesta celebració, atks que en el programa d'aquesta apareixen uns comentaris introductoris de Gerhard, juntament amb sengles anilisis de la Simfonia de Cambra op. 9 i del Pierrot Lunaire op. 21, deguts a la ploma de Berg i Gerhard, respectivament, i la traducció catalana dels textos, deguda a Joaquim Pena, gran promotor de lYAssociaciÓ Wagneriana, i que, com en aquell cas, Vegi's la nota núm. 2. s'adapti també a la música. El programa compren gran nombre d'exemples musicals i l'exemplar que nosalitres hem pogut examinar, un autbgraf del propi Schonberg. El concert va tenir lloc, sota la direcció de l'autor, el 29 d'abril de 1925 en el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Parablelament podríem esmentar 1'Homenatge a Schonberg celebrat el 3 d'abril de 1932, organitzat en aquesta ocasió per l'Associació Obrera de Concerts i en el qual l'orquestra Pau Casals, dirigida per l'autor, interpreti la Nit .Transfigurada op.4, els Lieder op.6 per a cant i piano i el Preludi i Fuga en mi bemoll per a orgue en transcripció orquestral de Schonberg. El programa de mi inclou així mateix la traducció catalana de textos de les cansons. Arribats a aquest punt és necessari recordar el fet que per aquestes dates Schonberg s'havia instalelat a Barcelona, abans de mancar definitivament cap als Estats Units. Sobre l'estada de SchGnberg al aquesta ciutat, on va residir nou mesos, des de principis d'octubre cle 1931 fins al 30 de juny de 1932, i on va composar la seva pesa per a piano op. 33 b i va finalitzar el Segon Acte de l'b~era Moses urtd Aron el 10 de marc de V 1932. segons consta en la ~artitura de la marteixa, Doden consultar-se els - A dos artizles signats pel cgmpositor Carles Gruinovart i publicats Pany 1982 amb el títol cccincruantenari de lkstada de Schonberg a ., arce el ona,,^. En aquests artdes mateixos se'ns informa igualment de la ., placa commemorativa que diverses personalitats culturals (Josep Soler, Antoni Tipies, J.E. Cirlot, J.L. Delis i Allbert Manin) varen col-locar l'any 1955 en una part de la casa, una torre: modernista, amb la següent inscripció: ccArnold Schonberg composi en aquesta casa durant els anys 1931-1932 part de la seva obra Moisés i Aaron,, placa que, a causa del Das del temDs i a Dosteriors edificacions confrontants. I I 1'Associació Catalana de Combositors té el ~ro~bsit de situar en un lloc preferent de la fasana. Un alire detall 4; tiius sentimental, que pot indicar-nos la disposició amb la qual SchBnberg va passar aquesta temporada entre nosaltres -és el nom --Núria, genuinament catalique va posar a la seva filla, nascuda a Barcelona el 7 de maig de 1932. Així mateix es conserven alguns documents --per exemple, el contracte de lloguer-, resultat d'aquella estansa. Un any abans -1931havia tingut lloc la primera aparició de Webern davant el ~Úblic catali. dirigint ar IQrauestra Pau Casals en 0 dos concerts. El ;rimer tingué lloc el 5 tiyab;il i re senti la seva " Passacaglia op.1, les Sis Peces per a orquestra op.6 i la seva instrumentació de les Danses Alemanyes de Schubert, completant el programa amb obres de Haydn i Mozart. El segon concert es va celebrar dos dies Guia Musical 1982-1983, núms. 6 i 7. Forum Illusical. Barcelona. 24 8 BENET CASABLANCAS més tard i en aquest va dirigir la Música d'acompanyament per a una escena de cinema de Schonberg, al costat d'obres de Beethoven, Schubert i Mahler. Finalment, és ben conegut el fet que en el seu segon viatge -abril de 1936no arribi a dirigir tal i com estava programat l'estrena mundial de Concert per a violí de Berg, essent substitui't a aquests efectes per Hermann Scherchen. Sobre les possibles causes d'aquest fet aixi com sobre la recepció de l'obra de Webern a Barcelona, considerem com a material imprescindible la introducció redactada per J.Ma Mestres Quadreny a la traducció catalana del text de Webern: El Camí cap a la nova música, publicada l'any 1982 per Antoni Bosch, editor, gracies al mirament del citat Mestres Quadreny, Josep Soler i Antoni Sibat, aquest darrer cap del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. Publicació que algun crític -com Manuel Vallss'ha permes el luxe de menysprear públicament6, pero que nosaltres considerem del major interes, en la seva doble vessant, com a subtil panorimica estttica i tecnica, aixi com en esdevenir plenament il.lustrativa de la gran humanitat de Webern, en particular, i de 1'Escola de Viena, en la seva globalitat, raons per les quals hem de celebrar la seva disponibilitat actual en una dignissima edició, que constitueix, aixi mateix, un reflex del ressb que segueix tenint avui en dia la figura de Webern a Catalunya, aixi com un indici significatiu de la lenta, \ dificultosa, perb progressiva normalització cultural del nostre país. A aquest respecte, pren una especial importincia la consulta de 1'Apindix 11, relatiu a la c<Cronologia de les primeres audicions a Barcelona de les obres d'Anton Webern., oportunament recollida en el volum que ens ocupa, i d'elevat interks per a una primera aproximació a aquesta circumstincia. Com ja hem dit, després de la guerra es produeix un dolorós buit; Gerhard s'exilia encara que deixa un deixeble -Joaquim Homsa I'interior, perb que sofreix també represilies, per la qual cosa no li és permks d'exercir la suficient infldncia sobre les noves generacions de la música catalana, raó per la qual aquesta defalleix en la més pobra rutina i, en els seus millors exponents --com el degi dels compositors catalans Frederic Mompou, i Xavier Montsalvatgeresta al marge dels últims corrents europeus més compromesos esteticament, bevent fonamentalment en les influencies franceses i objectivistes; entrats els anys 50 podrem observar els primers símptomes d'evolució favorable. La llavor reverdeix principalment a través de grups com són el Cercle Manuel de Falla, el Club 49 -posteriorment Música Oberta-, la fundació de Joventuts Musicals de Barcelona, etc. En aquest primer Guia Musical 1982-1983, núm. 3. Forum Musical. Barcelona, 1982. moment mereix una menció especial la tasca de mecenatge de Josep Bertomeu, qui va organitzar gran nombre de concerts en la seva residincia, ens els quals varen donar-se a con2ixer gran nombre de partitures d'elevat interb. Segons comunicació epistolar d'Homs, qui va intervenir decisivament en la programació d'aquests, que es varen desenvolupar entre els anys 1948 i 1958, ccvaren donar-se a coniixer nombroses obres dels millors compositors del nostre segle; entre elles figuren: 4 Lieder per a cant i piano, Gurre-lieder, Pierrot Lunaire, Oda de Napoleó, Simfonia de cambra, la Nit Transfigurada, de Schonberg; Tres Lieder op.23, Concert op.24, de Webexn, etc.,. A mida que ens apropem en el temps hem de referir-nos a dues revistes: Seva d'Or i Imagen y Sonido, que, en absincia de revistes musicals especialitzades, cedeixen les seves pigines als compositors joves i a la discussió musical de més actualitat, al llarg d'uns anys 60 preocupats per recuperar el temps passat, reprendre el fil i trencar l'aillament d'uns anys encara molt grisos. Ens agradaria, pel seu evident inter2s documental i intrínsec, transcriure el títol d'alguns dels esmentats articles: de Joaquim Homs: ccAnton Webern*, <Música Atonal* i (<Robert0 Gerhardn (Imagen y Sonido, 1963, 1964, 1972), <<Aportaciones Fundamentales de Webern a la música contemporánea,, (revista Aulas, 1965); de Josep Soler: asobre Arnold Schonberg I y IIw, (<En torno al Pierrot Lunaire de Schonberg,,, i *En torno del De Profundis de Schonberg,, (Serra d'Or, 1960, 1964 i 1961). Paraldelament, apareix la figura de Cristbfor Taltabull, que havia estat deixeble de Reger, i que fins al moment de la seva mort llany 1964 exercí una positiva ensenyanGa d'una gran amplitud de mires sobre la prhctica totalitat dels joves ccr??ositors catalans d'importincia. Finalment, com a darreres anelles d'una cadena que ens condueix al present, hem d'esmentar la creació del Festival Internacional de Música de Barcelona, amb una continuada atenció a la música del nostre segle, i, en particular, a la dels compositors catalans, i al llarg de llur desenvolupament serien donades a coniixer nombroses obres de 1'Escola de Viena, moltes d'elles en primera audició, celebrant-se en la seva edlicxó corresponent a 1974 el centenari de Schonberg amb la interpretaci~ó de la integral per a piano del citat autor, a cirrec d'Eulilia Solé, concert que constituí la Inauguració oficial de l'esmentat certamen en la seva XII edició (el concert era precedit d'una conferhcia de ]Montserrat Albet), (Fig.2), i la fundació de 1'AssociaciÓ Catalana de Compositors sortida a la llum pública l'any 1980 amb la publicació del <<Llibre per a piano,,, awologia que recull la biografia, catileg d'obres i urna pxtitura complet^ escrita per a aquest instrument de tots els compositors que eren men.bres de l'Associació en aquella data, i que constitueix fins al moment p -esent el 250 BENETCASABLANCAS document musicolbgic més important per al coneixement i estudi de la música catalana contemporhnia en les seves múltiples i variades tendkncies estktiques7. Com tindrem ocasió de comprovar tot seguit, en tot aquest llarg procés general de posar-se al dia sofert pel nostre país i a causa de les circumsthncies polítiques per tots conegudes, desenvolupari un paper determinant la influkncia a l'Escola de Viena. Hem contemplat ja alguns fets que ens portarien a aquesta conclusió, encara que el carhcter necesshriament succint de la nostra exposició no ens permet un major deteniment. Si particularitzem pel que fa al cas de Webern, podem encara afegir una nova data: l'any 1972 el segell Edigsa, de Barcelona, editi un disc dedicat íntegrament a l'obra de Webern, interpretada per músics catalans, i que constituia el primer enregistrament mundial de distintes obres: Sonatensatz fur Klavier (c.1906), Satz fur Klavier (c.1906), Kinderstuck fur Klavier (1924) i Tres Cansons per a soprano i orquestra (1913-1914), obra aquesta darrera, la gravació de la qual -segons tenim entks -encara avui constitueix l'única existent. Una nota d'actualitat: lamentablement el centenari de Webern ha passat prhcticament desapercebut en el nostre medi musical. La preeminkncia de les commemoracions de Wagner i -en una mesura menorde Brahms, ha distret a l'opinió pública de l'atenció a aquelles de Rameau i Webern. Sols coneixem la programació en el mes de mars de l'any 1984 de les Sis Peces per a orquestra en el si de la temporada de l'orquestra Ciutat de Barcelona. Evidentment, resta molta feina per fer. Intermezzo En una rhpida panorhmica respecte a l'específica influkncia musical de 1'Escola de Viena sobre els compositors catalans, hem de limitar-nos a aportar una sumiria informació sobre la situació histhrica i estktica d'aquests, així com la documentació bibliogrhfica pertinent. L'epitet que encapsala aquest apartat esdevé justificat, ja que amb aquest fem referkncia a les dues figures de Robert Gerhard i Joaquim Homs, en la seva qualitat d'autors relativament aillats en relació a l'esdevenir de la música catalana de la postguerra. No volem extendre'ns massa entorn a Gerhard (1896-197O), l'obra del qual és coneguda a l'estranger, on fou publicada. La gran significació d'aquest autor respecte al tema que ens ' En el moment de la preparació d'aquestes línies, el Servei de Música de la Generalitat de Catalunya ha anunciat la propera aparició d'un llibre que tractari sobre la música catalana al llarg dels darrers 50 anys i que ajornari la documentació disponible fins al moment sobre els compositors catalans. RECEPCIO A CATALUNYA DE L'ESCOLA DE VIENA 25 1 ocupa rau en el fet d'haver estat l'introductor en el nostre país de la tkcnica dodecafbnica, que ell mateix desenvoluparia posteriorment segons la seva prbpia personalitat creativa, que en un principi no havia defugit una certa síntesi de l'esmentada tkcnica amb materials d'origen nacionalista (Don Quijote -ballet-, 1940-1941), presents anteriorment en llur producció, i que s'orientaria posteriorment vers un llenguatge de caricter atemitic, amb incorporació de l'electrbnica i d'altres tendkncies que palesen en les seves darreres obres una creixent llibertat. Hem d'esmentar com a documentació principal relativa a Gerhard el llibre que Joaquim Homs ha escrit recentment, de propera aparició, així com el seu article, publicat a la revista Imagen y Sonido: (<Robert Gerhard 1896-1970x8. En relació a la tkcnica dodecafbnica i a Webern, en particular, qui va dirigir en el Festival de la S.I.M.C. a Viena celebrat l'any 1932 l'estrena de la versió per a orquestra de cambra de les usis canpns populars cata!lanes, de Gerhard, ens agradaria citar unes paraules del propi Gerhard, que transcrivim de l'article d'Homs esmentat anteriorment: *Valor esencial de la técnica de 12 tonos: resistencia. Hace el material un poc0 mis intratable. Cierra la puerta a la ((fantasia absoluta, de que habla Valéry. Límite. Ahora bien, todo tiene su límite. Es decir, la primera función del límite es la de limitar; la segunda, la de provocar su transgresión, lapercée. La técnica de 12 tonos es enormemente provocadora en este sentido; conviene tenerlo en cuentap; i també: (~Webern era demasiado artista para llevar al límite el proceso de despojar su música de todo cuanto no pareciera esencial. Llega un momento en que la excesiva sintetización deja filtrar un cierto grado de ambigiiedad y acaba por crear oscuridad. De aquí proviene el típico estilo telegrama en que se intercala frecuentemente la palabra stop para facilitar la inteligibilidad de la comunicación. Es un ejemplo trivial, si se quiere, pero que viene como anil10 al dedo para ilustrar un principio importante de la información: la necesidad de una cierta proporción de superfluo, de inesencial, de redundante, en prenda de claridad del estilo,,. (Fig. 3) Sortosament Gerhard va poder transmetre els seus coneixements i les seves experikncies vieneses a Joaquim Homs (1906), a qui podem considerar una figura veritablement independent -recordem el seu exili interiori un autkntic peoner en el nostre país -si ens atenim a l'abskncia de Gerhard ja esmentadaIen practicar d'una manera impliament comprensiva i personal alguns dels postulats de 1'Escol.a de Viena, conformant un llenguatge característic; propi. De totes man:res, i com abans ja ha Zstat assenyalat, Homs rarnbé cmtribuí, en els anys Núm. 106. Barcelcna, abril de 1972. 25 8 BENET CASABLANCAS temhtics, fins i tot a la percussió. (...) Aquesta síntesi d'eclecticisme dóna lloc a una articulació del discurs que permet, en una elaborada simbiosi, tancar el carhcter dels quatre moviments clhssics dins d'una unitat superior polifackica~. Hem de referir-nos en aquest darrer apartat a un grup de compositors que, en llur posició estetica global i amb una major o menor profunditat pel que fa al tractament tkcnic, poden considerar-se inserits fonamentalment en la tradició emmarcada per 1'Escola de Viena, sense que aixb signifiqui, naturalment, cap tipus d'acadkmica ortodbxia o actitud tancada a d'altres plantejaments posteriors. Perb l'obra de Schonberg, Berg i Webern constitueix sens dubte el principal punt de referkncia situat en la base de llur treball creatiu: que es desenvolupa pausadament, sense canvis bruscs d'orientació estilística sinó més aviat desenvolupant les distintes potencialitats del llenguatge. Una altra característica d'aquests autors és el seu comú rebuig de moltes de les manifestacions extremes de la denominada avantguarda, així com les seves preocupacions etiques i estetiques d'ampli abast humanista. Perd existeix un factor tal vegada més rellevant i consistent en el fet que és aquest segurament l'únic cas en el qual hc.m pot parlar d'una (cescola, en el panorama de la música catalana contemporhnia: la que es desenvolupa entorn a la figura de Josep Soler, qui, treballant en el silenci de la seva reclusió, i paraLlelament al desplegament de la seva .obra, va saber aglutinar al seu voltant un grup de compositors, de diferents edats, entre els quals figuren alguns dels qui integren la darrera generació de compositors catalans, amb una voluntat clara de desenvolupar el seu ofici al marge de les distintes modes i oportunismes de tot signe. Naturalment, els resultats assolits en la producció de tots aquests compositors seran diferents en cada cas, per6 aixb no priva llur inclusió en un mateix apartat. Respecte a Josep Soler (1935), deixeble de Taltabull, mestre a qui veneri, i també de Leibowitz a París, haurem de distingir tres nivells de realitzacions: la seva activitat formativa, d'autentic mestre per a un grup de compositors que en aquests termes el reconeixen, la seva important i extensa producció, en la qual destaca amb llum prbpia la seva dedicació a l'bpera -la qual cosa, a Catalunya, segueix essent una empresa veritablement lloable, per l'esfor~ que exigeix i atesa la impossibilitat que el compositor pugui veure les seves obres programades-, i més recentment la seva incorporació plena a diferents institucions públiques, la qual cosa ha atorgat una major projecció a la seva figura i a la seva tasca pedagbgica, i ha significat un canvi d'orientació que sens dubte haurh de confirmar els seus resultats positius en els propers anys. La música de Soler, penetrada profundament per l'impuls dramhtic, i no exempta de cert misticisme, troba les seves arrels en la música de Berg i, en concret, en la seva obra per a l'escena. Sorprenentment, era aquest tal vegada el compositor menys present en la recepció primera de 1'Escola de Viena a Catalunya. Comparteix Soler amb aquests compositors un gran interb per la música medieval -és coneguda la labor de Webern en aquest terreny-, i la necessitat de transmetre el contingut expressiu de la música a través d'un sentit esperit constructiu, la qual cosa ja advertíem en el text de Soler esmentat en apartat anterior d'aquesta intervenció. Pel que fa a aquest darrer aspecte, Soler ha substituit en etapes successives de llur evoXució creativa la intensitat expressionista, l'explosió emocional de les seves obres dodecafbniques, en les quals convivien certs reflexes impressionistes, per l'atonalitat despullada que prescindia de l'element serial i que podia encarnar-se en la revalorització d'una forma constructiva barroca tan significativa com la fuga-dissentint en aquest punt de l'opimió d'Adorno-, o en la utilització sistemhtica de l'acord del Tristan que impregnaria tot l'esdevenir d'una obra com Tres Sonets de Shakespeare (1979), i que també detectem en les seves Variacions i fuga sobre un tema d'Alban Berg (1979). D'aquesta forma escriu Soler a partir de 1977 una skrie de volums per a piano i per a orgue que amb el títol Harmonices Mundi comprenen una llarga skrie de fugues, preludis, passacaglie i la resta de formes barroques. Aquesta evolució es fa palesa igualment en el contrast existent entre l'exuberhncia sonora de la seva bpera Edipo y Yocasta (1972) i la sobrietat reposada i lírica del seu Concert per a viola (1979). De la seva producció més primerenca ens agradaria esmentar Das Stundenbuch (1961) (Fig. 9) i la Passió Jesu-Christi (1968). Soler --de qui podem esmentar la següent bibliografia: <Josep Soler, discípulo de Taltabull,,, per Josep Soler1*; <<Josep Soler,,, per L. ~illetl~; <<Josep Soler,, per R. Leibowitz, i textos del ropi Soler en el llibre esmentat 14 Compositores Espatioles de ho?'; *Sobre la estructura del acto creador en música,, per J. soleZ1 -és actualment Professor de Composició en el Conservatori Superior de Música de Barcelona, Director del Conservatori Professional de Música de Badalona i Membre de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Parablelament, ha dedicat en els darrers anys una creixent atenció a la redacció de gran nombre d'articles i llibres, entre els quals destaquen una Histhria de la Música (1982), el volum Fuga, Historia y l8 Imagen y Sonido, núm. 58, Barcelona, abril de 1968. l9 Imagen y Sonido, núm. 105, Barcelona, mars de 1972. Vegi's nota 13. Revista de Musicologia, vol. V, núm. 1, Madrid, 1982. 260 BENET CASABLANCAS Técnica (1980), i una monografia sobre Victoria (1983). En aquestes dates (novembre-desembre de 1983) completa una skrie de conferhncies a l'lnstitut de Musicologia Josep Ricart i Matas que constitueixen el curs <<Introducció al Dodecafonisme,, (La Nova Escola de Viena). Deixem la darrera paraula al propi Soler: <<Ser compositor es soportar la tensión que hay entre la ignorancia y el desprecio: indiferencia del oyente que s610 consume obras ya "sacralizadas" y que se resiste, por principio, a cualquier obra nueva -sea del signo que sea-; indiferencia del hombre "culto", interesado en la evolución y en el "mensaje", mis o menos concreto ideológicamente, del fen~meno artístic0 pero que se resiste al lenguaje, semánticamente negativa, de la música, arte de una abstracción emocional que puede llegar a ser de una punzante agresión, pero que nunca "explica" ni menos "describe" y que, por tanto, exige un gran esfuerzo de abstracción; indiferencia, a nivel político, del sistema establecido que no comprende la importancia que, en este campo, podria tener la recta utilización del factor cultural e intuye el peligro que para ciertos regímenes o situaciones lleva aparejada cualquier profundización de la masa en la doble vertiente del pensar y del conocer y, por 10 tanto, prefiere ignorar la existencia del problema y escudarse en las prioridades que se suponen mis e~enciales,,~~. (Fig. 10 i 11) Hem de referir-nos seguidament a Ma Teresa Pelegrí (1907), autora de qui volem destacar la seva bpera Herodes i Mariamne (1979), amb text de Hebbel, aixi com el seu Quartet de corda (1974). La Música de Pelegrí, fortament arrelada en la tradició del darrer romanticisme, utilitza normalment la skrie dodecafbnica que, en les seves prbpies paraules -Llibre per a piano, ja esmentat-: <<sacrifica, si és necessari, per afavorir la idea musical,,. Tot aixb en un discurs que tendeix preferentment a l'horitzontalitat. Esmentem igualment el seu Trio per a clarinet, violí i piano (1977), aixi com el seu Cuarteto para Música XXI (1979) (Fig. 12). D'Albert Sardh (1943) destacaríem especialment les seves Vuit peces per a orquestra (1973), respecte a les quals hom podria parlar tal vegada d'alguna ressonincia weberniana, aixi com les seves Cinc peces per a piano (1970), i la seva obra Isorritme (1971) (Fig. 13), en la qual, com el títol indica, utilitza aquest procediment rítmic constructiu d'arrel medieval. En dyaltres obres més recents, com Visió Experimental (1976), per a gran orquestra, i el Quartet de corda (1975), ha incorporat alguns elements heterogenis, de procedkncia distinta, en el seu llenguatge, com són: glissandi, passatges d'escriptura oberta, i d'altres, que estableixen un acusat contrast, al nostre parer problemitic, 22 Revista La Calle, Madrid, gener de 1980. 1 amb un context bhsicament serial. Actuallment, Sardh és President de 1'AssociaciÓ Catalana de Compositors. Juan José Olives, Miquel Roger i Benet Casablancas formen part de la darrera generació de compositors catalans i reafirmen l'interZis en perllongar la línia anterior, reprenent la gran tradició --encara mal interpretada en molts casosque s'inicia a comengaments de segle i que troba en 1'Escola de Viena el gresol que condueix a la seva culminació tot assentant les bases d'un llenguatge susceptible d'ulteriors desenvolupaments. Certament, aquesta generació en el seu conjunt es manté prou reticent a incorporar-se a les files de l'avantguarda, com hem pogut comprovar en el nostre treball <Notes per a un debat: l'obra de la darrera generació de compositors catalans,, que en forma de ponkncia fou llegida en el curs de les I Jornades Internacionals de Nova Música, i publicada posteriornient per la Generalitat de Catalunya i a la revista Cuadernos de Música de Madrid --en ambdós casos, en preparaciG, i que inclou una completa bibliografia sobre aquesta generació, encara que les tendZincies estilístiques apuntades són molt diverses i, per aixd, s'escapen a la nostra discussió en aquestes línies. Juan José Olives (1951), que comparteix amb Roger i Casablancas la circumsthncia d'ésser llicenciat en Filosofia i Lletres -secció Filosofiamostra una gran preocupació per la problemhica que afecta al llenguatge musical en aquest moment histdric i és autor d'unes Variaciones sobre un tema de Alban Berg (1981) (Fig. 14) per a orquestra de corda, així com de sengles obres per a orquestra: Xenos (1979) i Garajonai (1983). Aixi mateix destacaríem les seves Ocho Piezas para piano (1977), de sdlid desenvoliupament i sensible expressivitat. Olives ha practicat generalment el llenguatge serial, encara que en les seves darreres obres hom pot apreciar un canvi d'orientació que el porta a una utilització més lliure de l'esmemtat mZitode de composició. Aixi, i en relació a la citada Garajonai ell mateix ens diu: <<...concebuda per a gran orquestra, esta escrita en un llenguatge lliure, amb certes connotacions tonals, i es desenvolupa en un plantejament estructural cíclic. L'obra és, potser, producte incert d'una situació també incerta; possiblement el resultat d'un conflicte exterior, perd interiorment assumit, entre la modernitat i el concepte del "modern",,. (Notes del programa. Barcelona, 1983.) De Miquel Roger (1954) podem destacar el seu Trio per a corda Trilogia (1981), que manifesta un gran lirisme a través d'un llenguatge que troba novament les seves arrels en Berg, la qual cosa comprovar igualment a l'obra Dualitat (1978) (Fig. 15), per a c P arinet Odrem i piano. Menció apart reclamen les seves peces pianístiques Set de Set 26 2 BENETCASABLANCAS (1977) que en llur concisió poden suggerir una filiació weberniana, que la densitat harmbnica del discurs, ple de subtils ressonhncies i qualitats tímbriques, no subratlla. Roger treballa actualment en una bpera: La Chute de la Maison Usher d'E. A. Poe, en la versió francesa de C. Debussv. Benet cisablancas (1956) ha emprat igualment el llenguatge serial com a punt de referencia lingüístic que asseguri la deguda coherencia del discurs musical. En les seves darreres obres la configuració de la - skrie i la seva manipulació no constitueixen sinó un punt de partida i són determinades en funció del desenvolupament d'unes textures <<caracteritzades primordialment per la recerca de determinades qualitats harmbniques, sense oblidar el desplegament horitzontal dels diversos elements temhtics*. (Programa concert de Rhdio Nacional d'Espanya, 14-IV-1982.) Casablancas ha publicat diferents treballs crítics (actualment prepara la seva tesi sobre Anton Bruckner), i entre les seves obres cal destacar: Tres Poemes Erbtics (1981), per a soprano i orquestra de cambra, Poema d'E. A. Poe (1982), per a mezzo i gran orquestra, Quatre Fragments per a orquestra de corda (1977-1981), D'Humanal Fragment (1982), per a mezzo i quartet de corda, i Cinc Interludis per a quartet de corda (1983) (Fig. 16). Finalment, una breu referencia a Albert Garcia (1960), la joventut del qual dificulta una major definició -la qual cosa és valida igualment respecte a d'altres joves compositors-, encara que en algunes obres -esmentem la seva obra Imágenes para una pesadilla eterna (1979), per a veu, clarinet i pianointegra alguns elements serials, coexistents amb passatges de clares concomitiincies tonals, dins una atmosfera densament expressiva. Per a finalitzar, i com deiem en una altra ocasió -De la ús ica^^-: <<Perque el que fa veritablement gran a la música és el silenci del qual sorgeix i el silenci en el qual ve a morir, hauran volgut disculpar totes les meves paraules; perb, com podríem nosaltres sinó definir la música, aquestes estructures que projecten la seva plenitud expressiva en els silencis de l'ambigiiitat ... ?s Afegiríem: una major normalització en la i llur reflex i perduració en el treball de molts dels nostres compositors no impliquen necesshriament que siguin, en general, millor compresos el contingut i la significació de l'obra musical i el pensament de l'Escola de Viena en el nostre país. Per aixb, i com deiem abans, encara resta molt per fer. Moltes gracies. 23 Programa Encontre de Compositors III. Palma de Mallorca, 1982. ANTON WEBIERN LEBEN - WERK - WIRKUNG Internationaler Kongreí3 zum hundertsten Geburtstag veranstaltet vom Wiener Pdebern-Verein WIEN, 27. NOVEMBER BIS 13. DlEZEMBER 1983 Figura 1 264 BENETCASABLANCAS PREGON Miércoles, 25 de septiembre de 1974, a las 19.30 SALON DE CIENT0 MONTSERRAT ALBET conferenciante EULALIA SOLE pianista SCHONBERG C;bra completa para piano: Tres piezas para piano (1 894) Tres piezas para piano, Op. 11 (1 909-1 924) Ssis pequeñas piezas para piano, Op. 19 (1 91 1 ) Cinco piezas para piano, Op. 23 (1 920-23) 1, 2, 3, 4, vals Suite para piano, Op. 25 (1 921 ) Praludium Gavotte Musette l ntermezzo Menuett Gigue Pieza para piano, Op. 33 a (1 928) Piezas para piano, Op. 33 b (1 931 ) Figura 2 RECEPCIO A CATALUNYA DE L'ESCOLA DE VIENA Commissioned by the University of IUichigan and dedicated to the Stanley Quartet (G. Ross. G. Rosseels, R. Courte. J. Jelinek) STRING QUARTET NO. 2 1. ~entoO= ea.72) Roberto Gerhard Duralion 12f minutes This work was first performed by the Stanley Quartet at Ann Arbor. Michigan, U.S.A. in 1962. The four string parts are on sale. fi? Copyrbghr. 1972. h) Ihe Oxiord Untvers~l). Prew. London. Printcd in Creat Brilain OXFOHD UNlVERSlTY PRETS. MllSlC DEPARTMtNT. 41 CONDIJIT STREET. LONDON. WIR ODE Figura 3 BENET CASABLANCAS EL CAMINANT I EL MUR I-ESCENARI JA BUIT joaquin homs 6 poemes de Salvador Espriu #u+ Poco meno mosro e senxa rigore ( M'emporto només aqnesttmhbgil record h "= mar-ddes. a - lbny ant-se Rit. - - - sen-se retom -- Figura 4 Mo&rrto TRIO DE CORDES ,% Joaquim Hom, 1968 e ,970 br ~mt VIA,. GILIFRC ~u~~-od P&ud la -7 - Impd m All- BENET CASABLANCAS M. Teresa Pelegrí . Dos Piezas para piano Placido e Intimo - Figura 12 ISORRITMIE ALBERT SARDA SMP 227421 BCo~lright 1184 b7 muthem Muak f'ublhhlng CO. BC. AU Rlghts RBserved Inclvdlat the Rlat o1 Publlc Peflmnnce fa RDUt RLnt.4 Ln U.8.A "WAININCI Anr ~..nrh c.rh. r mw.. alt rp d tk -4. r .u.k .I nhl. ask.1 c-..ltln .MI b. Ihrl. t. .,,n*. II~I-I~. (.-C.. ,..IM. un*r *h. unw &.n. C..W~M L-.'' BENET CASABLANCAS Figura 14 - ~ RECEPCIO A CATALUNYA DE L'ESCOLA DE VIENA 277 DUALITAT fur Klarinette und Klavier Miquel Roger ........................................ 'Ca ..................... .. .......................................... .'Ca ............................................................... O 1981 by Mus~kverlag Z~mmermann. Franktur!!Ma~n ZM 2265 Figura 15 278 BENET CASABLANCAS C¡NC ¡NTERLUP¡S PER A PUARTET DE CORD! -Quasi Varia~ioni - sC~SROLRN~~ (iw) I- - Gc'. 0 = -.i%) - VJ V\& x - 5 V;drul -. - -. . -. . . . . . -. . . // -- HmhYhUlerYh5l >2 11nrg en der HNnrcnvlefur Murik und daisteilende KunslWlen KOlgBicMnorrdtmne"R~",e, 10IPI,rn 1***11.11.21 i* 52,161 Figura 16 AUDICIO CCLXII ORQUESTRA PAU CASALS DIRIGIDA PEL MESTRE amb la cooperació de CONCEPCIO BADIA D'AGUST~ sopran i ALEXANDRE VIL,ALTA pianista 3 D'ABRIL DE 1932 - Figura 17 (pigs. 279-282) 280 BENET CASABLANCAS NOTES AL PROGRAMA - ARNOLD SCMCENRERG * ?Srnold Schoenberg nasque a Viena el 13 de setembrt de l'any 1874. La mort del seu pare, quan Schenberg tenia. encara molt pocs anys, tleixa la família en una situació preckria que pesa sobre tota la seva infantesa. Als dotze anys, encara al ginmas, aprBn de tocar el violi; més tard aprBn t~t s~l el violoncel. Amb companys de classe es reuneix per tocar trios i quartets, com és costilm a Viena entre estudiants; per aquestes sessions escriu les seves primeres composicions, sense pensar encara seriosament en dedic.a.r-se de ple a la milsica. Perb la vocacici desperta tot d'una, imperiosament, i Schcenberg es retira uns quants anys a treballar tot sol. sense ajuda de ningíi. Als 23 anys fa la coneixen@ d'Alexanclre Zemlinsky que disfrutava d'un gran prestigi entre els joves nlí~sics de la seva generació. Zemlinsky tlescobreix de seguida el talent extranrclinari que traeixen les primeres temptatives del jcve músic i consent a donar-li lliyons cle contrapunt. Aquestcs lliyons de Zenllinsky són les úniques que ha rebut: en el fons Schcenberg ha sigut essencial~l~ent autodidacte. Al 1898 s'executa a Viena amb un gran bxit espontani la primera obra seva: un Quartet de corda compost durant l'bpoca d'aprenentatge amb Zemlinsky. Un poema simfbnic comencat poc després resta fragment; cn canvi s'inicis una gran prodrrcció de Lieder, una selecció dels quals forma més tard els opus r i r. J?1 Sextet Nit tva~zsfigz~vada és escrit en tres setmanes, durant l'estiu de 1899. I.'any següent empren Schoenberg la composició dels G~!rreliedev -- l'obra de més vastes tlimensions que ha escrit fins avui -, interrompuda vhries vegades per causes externes, i no s'acaba fins al mes Fabril del 1901. En aquets temps vivia Schcenberg a Berlin, passant per una de les kpoques més dures de la seva vida; la seva sit~ació preckria l'obliga a interrompre la instrumentació dels Gorrrelieder per dedicar-se a la instrumentació d'operetes d'autors del dia, de les quals emplena 6,000 planes de partitura. Fins al cap de deu anys no reprBn la instrumentació de l'obra prbpia, que s'acaba a Berlin l'any 1911. Pranz * Del pro:rama de presentaci6 de Schcenberg a Xa rÁssociaci6 de Música da Camerar (rgzj). Schrcckcr la dirigtix per primera vegada a Viena al febrer del 1913, obtenint Schenberg el primer gran bxit sorollós. Tota la for~a quc aquest Bxit hauria pogut donar-li deu anys abans queda anu1,lada pel ret& amb qub li arriba; en efecte, durant aquests deu anys Schuenberg ha fet un canvi prodigiós; es troba z incommensurable distincia d'aquesta obra. PellLas et Mdlisande, poema simfblic, els dos Quartets, les 6 canGons amb orquestra, la Simfonia de cccamerar, el chor r?iede auf Erden, els 15 poemes de Stefan George, els dos quaderns de peces per a piano, els drames La vza Ielig i Espera, les S peces d'orquestra, l'op. 20 Herzgez~~tichse, el Pierrot Lu~zaire i altres bbres més, són el fruit d'aquests deu anys. La irritació que ja el primer Quartet produla en el concert de Rosé al 1907 i l'hostilitzt amb qub les obres següents són rebudes pel pílblic i per la critica no ha fet més que intensificar-se. Schenberg s'aparta més i més dels camins tradicionals, el segon Quartet i els Lieder de Stefan George marquen el moment de transició a un estil tota1me:t nou, que cristal.litza per primera vegada en l'opus 11, les tres peces per a piano. Ni la incomprensió que el volta arreu, ni els grans esckndols que desencadenen .les seves obres als concerts, ni la sanya i l'inaudit renyspreu amb qui: la critica el combat, l'han pogut fer vacil.lar un instant per la ruta difícil que el seu geni li imposa. L'enteresa i 13 inflexible conseqiihncia amb qub aquest home segueix ia seva veu interior. a través de més de 15 anys de lluites, de dificnltats materials, de fracassos públics, d'escarni i d'insults, han acabat per imposar respecte &dhuc als més decidits detractors del seu art. Avui, lluny encara de poder-se afirmar que han caigut cls obstacles que dificulten la comprensi6 de la seva obre, Schanberg és considerat arreu con? una dc les personalitats decisives que donen el curs a tota una bpoca. L'obra de Schoenberg, que descobreix rous horitzons musicals, est& molt per damunt de la frivolitat d'una tendbncia o d'un isme que viu de la moda. Qui tingui conscibncia de la direcci6 que porta l'evclució de l'art nlusical occidental de 1'Edat Mitjana en@, sentir& la intima necessitat, el carkcter de conseqübncia forqosa, inevitable, que porta I'obra de Schcenberg, l'única que en una Bpoca de crisis internacional, veritable dansa dels ,ccestilsr i dels folkloves, va creixent dreta, d'un sol tronc, amb una unitat acabada i amb una certesa impertorbable del cami de dem&. La guerra porta una llarga interrupció en la producció del inestrc vienlts. L'any 1915 comenca la composició del gran Oratori L'escala de Jac05 que encara no esta terminat. Posteriors a la guerra són les seves filtimes obres: les 5 peces per a piano, la Serenata (pcr a clarinet, clarinet baix, mandolina, guitarra, violi, viola, violoncel i una veu de baríton), una Sacit,. per a piano, el Quintet per a instruments de vent, un Quartet i unes Variacions per a gran orquestra. Figura 18 F, t I 17 , - ** -- &- - - - - - - ASSOCIACIO DE M~SICA "DA CAMERA" DE BARCELONA CURS DOTZH : 19~4-"5 CONCERT NOVk FESTIVAL ARNOLD SC [IOI<NBERG AMB LA COOPERACI~ DE MARYA FREUND, CAN?',.11"ItIU; RUDOLF KOLISCH, v101,i; FRLITZ ROTHSCHILD, ~LÍ; MARCELL IDICIL, YTOLA JOACHIM STUTSCHEWSI{.Y, K!OLONCEL; VIICTOR POLLATSCHEIL, CLARINET; FRANZ WANGLEiR, FLAUTA FKIEDRICEI WUMRER, PIANO, SOTA LA UIRECCIO L)' ARNOLD SCIlOLNBIERG PALAU DE 1.A MOSICA CATALANA, 1)IMECRES. DIA %g DE ABRIL DE rg~5. A TIIES QUARTS [>E UOU DEL VESPRE 4