Recensions

358 RECENSIONS La breu introducci6 i I'aparat crític confirmen el bon treball dut a terme pel P. Daniel Codina, del qual esperem que continui' en la tasca de descoberta i publicació de les obres dels mestres montserratins d'altres temps. Francesc Bonastre Antonio MART~N MORENO. Historia de la Música Espafiola. 4. Siglo XVIII. Alianza Editorial, Madrid, 1985. 504 p. Dins dels 7 volums dedicats a la Histbria de la música espanyola, publicada per Alianza Editorial, Antonio Martin Moreno, professor de Musicologia de la Universitat de Granada, ha desenvolupat I'estudi referent a la música del segle XVIII. Era d'esperar que aquest tema anés a parar a les seves mans, atesa la dedicaci6 de I'autor a la recerca d'aquest important període de la música hispanica: la seva tesi doctoral sobre Feij6o i les ideologies musicals coetanies, els importants treballs tebrics referents a Roel del Rio i Valls, així com I'estudi compositiu dels Duron, Literes i d'altres, amb acurades transcripcions i edicions musicals, constitulen una base important per a poder dur a terme, amb bon encert, la present comesa. L'obra es divideix en quatre parts: la música eclesiastica, la música de cambra, la teatral i la tebrica. Els tres primers apartats corresponen als tres estils que s'imposaren arreu d'Europa en el segle XVII i que en el XVIII, com molt bé assenyala I'autor, malgrat el manteniment de llur constituci6 primigtnia, s'interrelacionaren mútuament en un complex procés d'bsmosi, la qual cosa fa que el Ilenguatge musical hispanic s'enriqueixi i es flexibilitzi, a la vegada que provoca muni6 de pokmiques sobre la bonesa estttica i funcional d'aquest procediment; a aquest darrer apartat és dedicada la quarta part del llibre, en la qual s'examinen i es palesen els criteris de conservadurisme i progressisme que encunyaren el taranna complex i de vegades contradictori de la música hispanica del segle XVIII. Moltes vegades s'ha acusat a la nostra musicologia de manca de sentit global; doncs bé, l'obra del prof. Martin Moreno no solament el posseeix, sin6 que cerca tots els camins possibles per a la seva justificacid, des del propi mktier compositiu fins a les pregones raons polítiques, socials i econbmiques que configuraren el dens panorama de la música d'aquesta centúria. La immensa allau de dades ofertes per I'autor res no tenen a veure amb I'historicisme a ultranqa, sin6 que forneixen el material necessari per a interpretar el fet musical. Cal que hom sigui conscient que durant molt de temps, fins que no s'arribi a un coneixement exhaustiu d'aquestes dades, res definitiu es podra dir de la nostra música, la qual es troba en general, en una fase de recerca operativa. El risc d'elaborar hipbtesis globalitzadores és ací totalment calculat, i com ja reconeix I'autor, fins que no sigui transcrita tota aquesta música, RECENSIONS 359 no podrem definir allb que ha estat Lluh Vicenc GARGALL0 (ca. realment la nostra histbria musical. 1636-1682): Historia de Joseph. El Segle XVIII esdevé Una cruilla Oratori. Estudi i Transcripció per problemtttica de la que en sabem eis F~~~~~~~ BONASTRE. Diputaci6 de trets fonamentals: la influtncia italiaBarcelona, Biblioteca de Catalunya. na, la precipitaci6 del llenguatge Barcelona 1986. barroc, l'adveniment del pre-classicisme, les influkncies de l'estil galant i de l'Empfindsamkeit, la síntesi que Muy poc0 se sabia hasta hoy sobre mena al classicisme; per altra banda, el Oratorio del s. XVII en España. l'ascensi6 de la burgesia, la creixent No existian ediciones. El Oratoptrdua de poder de la música eclesittsrio/Historia de Joseph compuesto por tica, l'aparici6 d'un nou públic, l'omL. V. Gargallo hacia el ultimo tercio nimoda influtncia de la cort, així com del s. XVII y dado ahora a conocer tants d'altres parltmetres articuladors, por el Prof. F. Bonastre (Universidad que Antonio Martin Moreno conjuga Aut6noma de Barcelona) abre por 10 shviament en una gegantina tasca de tanto un nuevo horizonte en la invessíntesi, de vegades agosarada, la qual tigaci6n musicol6gica espafiola del cosa atorga un interb cabdal a la seva Barroco. De ahi que la iniciativa de publicacib. la Biblioteca de CataluAa de incluir Crec que la nostra musicologia s'ha este interesante trabajo en el prestigiode felicitar per l'aparicib d'aquest lliso marco de sus publicaciones merezbre, sens dubte el millor de la drie ca total adhesion y aplauso por parte (sense voler desmertixer de tots els alde 10s music6logos. tres, especialment el vol. 7, dedicat al Las 60 paginas que preceden a la folklore i escrit per J. Crivillé). El edición del texto musical (pigs. difícil equilibri assolit entre mattria i 61-11 1) -cuidada hasta el ultimo deforma, la capacitat globalitzadora de talle como todas las ediciones de esta trets tan diversos, l'enginy en saber prestigiosa instituci6n citada anteriorarticular un cos doctrinal, l'habilitat mente-, no tan frecuentes en este en l'elaboraci6 de les hipbtesis, contipo de publicaciones de Monumentos verteixen la seva obra en un manual Musicales, son en este caso totalmende consulta imprescindible. Sens dubte imprescindibles y estan mas que juste que hi ha encara moltes dades a tificada~ para entender la importancia completar, molts aspectes a pulir i sode la materia y el contexto histórico bretot, molta música a publicar i esde un modelo de música que hasta el tudiar; perb una cosa no es pot fer presente estudio y edici6n del Prof. sense l'altra. De moment, la Histbria Bonastre no habia sido investigado en de la música espanyola del segle XVIII nuestro país. Bonastre no s610 aporta de Martin Moreno representa el pas una gran profusión de datos impormés decidit per a la comprensió del tantes para reconstruir la biografia y fet musical d'aquesta tpoca. el Oratorio de L. V. Gargallo, sino que nos brinda a la vez un catalogo Francesc Bonastre completo y sistematico de todas las