Recensions

Recerca Musicologica VI-VII, 1986-1987, 357-361 MESTRES DE L'ESCOILANIA DE MíONTSERRAT. Vol. XII. NARCÍS CASANOVES. OBRES COMF'LETES, 11.- Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya .- Monestir de Montserrat. M.CM.LXXXVI1, xiij + 148 p. Amb aquest nou volum, el P. Daniel Codina reprtn la publicació de les obres completes del P. Narcís Casanoveci (1747-1799) que, amb el P. Anselm Viola (1738-1798) representa la tencltncia musical c1,assicitzant a Montserrat. Les obres transcrites i editades amb cura, comprenen un ,bloc coherent de producció litúrgica pertanyent a les Vespres: Salms i Magnificat, a més d'una interessant Lletania Lauretana. El P. Daniel Codina agrupa tot un joc de Vespres, d'acord amb els mss. 1 (datat a 1787) i 2680 de I'arxiu de música montserratí, a més de tres salms esparsos (Laudate pueri, per a Tiple, Contralt i Acompanyament, Beati omnes, per a Tiple l/%, Baix i Acompanyament, datat a 1789, i un altre L,uudate pueri a 7, amb violins i trompes, datat el 1786), tres Magnifcat a 5 i la Lletania a 5. Mirades en conjunt, hom s'adona de la bonesa artística d'aquestes composicions, que confirmt:n tot el que fins ara coneixíem del I'. Narcis Casanoves. Tanmateix, el repertori publicat en el present volurn, palesa com al segle: XVIII els nostres compositors intercanviaven sovint els tres estils (eclesiastic, cameristic i teatral) i les dues practiques (polifonia contrapuntística i melodia acompanyada), fentne un tot coherent que arriba a definir l'estructura del llenguatge musical de tota aquesta tpoca. Per altra banda, hom s'adona del compromís estttic del compositor, especialment per l'assumpció de l'estil galant, que envaí tota la música europea d'aquest temps, a desgrat dels teorics conservadors i de la tutela de 1'Església; també s'evidencia el préstec italia, pel que fa a I'escriptura de les veus, i adhuc de certs trets de I'escola de Mannheim, palesos en el Ilenguatge instrumental del Laudatepueri a 7. Mentre que les Vespres a 7 posseeixen un caracter funcional, amb una escriptura practicament homofona i amb l'alternanca dels versets poiifonics amb el cant pla, les altres obres, més agencades segons el gust de I'tpoca, desperten la nostra atenció perqut ens mostren alguns dels exI rems apuntats mis amunt: així la pervivtncia coetania de I'estil concertat i l'imitatiu als salms Laudate pueri i lBeati omnes (p. 41 i 52, respectivament), sobretot en els versicles Qui habitare (p. 47, c. 105 i següents) i ~Pacem super Isralcl (p. 57, c. 5 1 i següents); el reves1 iment instrumental avancat al Laudate pueri a 7 (p. 61), que s'evidencia articularme ment a les trompes, i contrasta amb la denominació de ((continu)) a l'acompanyament, que per in&rcia apareix a bona ],art de la música europea de I'era clissica; prestncia d'arquetipus retbrics anteriors en I'abillament semantic tle frases com Dispersit superbos o ~Deposuit potentes de sede als tres Magnificat a 5, o el curiós equilibri assolit en la puixanca de la part del Tiple solista a I'espltndida Lletania a 5. 358 RECENSIONS La breu introducci6 i I'aparat crític confirmen el bon treball dut a terme pel P. Daniel Codina, del qual esperem que continui' en la tasca de descoberta i publicació de les obres dels mestres montserratins d'altres temps. Francesc Bonastre Antonio MART~N MORENO. Historia de la Música Espafiola. 4. Siglo XVIII. Alianza Editorial, Madrid, 1985. 504 p. Dins dels 7 volums dedicats a la Histbria de la música espanyola, publicada per Alianza Editorial, Antonio Martin Moreno, professor de Musicologia de la Universitat de Granada, ha desenvolupat I'estudi referent a la música del segle XVIII. Era d'esperar que aquest tema anés a parar a les seves mans, atesa la dedicaci6 de I'autor a la recerca d'aquest important període de la música hispanica: la seva tesi doctoral sobre Feij6o i les ideologies musicals coetanies, els importants treballs tebrics referents a Roel del Rio i Valls, així com I'estudi compositiu dels Duron, Literes i d'altres, amb acurades transcripcions i edicions musicals, constitulen una base important per a poder dur a terme, amb bon encert, la present comesa. L'obra es divideix en quatre parts: la música eclesiastica, la música de cambra, la teatral i la tebrica. Els tres primers apartats corresponen als tres estils que s'imposaren arreu d'Europa en el segle XVII i que en el XVIII, com molt bé assenyala I'autor, malgrat el manteniment de llur constituci6 primigtnia, s'interrelacionaren mútuament en un complex procés d'bsmosi, la qual cosa fa que el Ilenguatge musical hispanic s'enriqueixi i es flexibilitzi, a la vegada que provoca muni6 de pokmiques sobre la bonesa estttica i funcional d'aquest procediment; a aquest darrer apartat és dedicada la quarta part del llibre, en la qual s'examinen i es palesen els criteris de conservadurisme i progressisme que encunyaren el taranna complex i de vegades contradictori de la música hispanica del segle XVIII. Moltes vegades s'ha acusat a la nostra musicologia de manca de sentit global; doncs bé, l'obra del prof. Martin Moreno no solament el posseeix, sin6 que cerca tots els camins possibles per a la seva justificacid, des del propi mktier compositiu fins a les pregones raons polítiques, socials i econbmiques que configuraren el dens panorama de la música d'aquesta centúria. La immensa allau de dades ofertes per I'autor res no tenen a veure amb I'historicisme a ultranqa, sin6 que forneixen el material necessari per a interpretar el fet musical. Cal que hom sigui conscient que durant molt de temps, fins que no s'arribi a un coneixement exhaustiu d'aquestes dades, res definitiu es podra dir de la nostra música, la qual es troba en general, en una fase de recerca operativa. El risc d'elaborar hipbtesis globalitzadores és ací totalment calculat, i com ja reconeix I'autor, fins que no sigui transcrita tota aquesta música,