Aquí de la fe, oratori de Lluís Vicenç Gargallo (ca. 1636-1682). Estudi i edició

Recerca Musicologica VI-VII, 1986-1987, 77-147 Aquí de la fe, oratori de Lluis Vicenq Gargallo (ca. 1636-1682). Estudi i edició. FRANCESC BONASTRE L'any 1986 vaig publicar un oratori de Lluis Vicenq Gargallo, Historia de Joseph, que representa el primer testimoni conegut d'aquest genere a 1'Espanya del segle XVII1. A l'esmentada publicació hi vaig incloure un estudi biografic de l'autor, el cataleg de la seva obra conservada, l'analisi de la vessant literaris i musical de l'oratori, amb llurs similars connexions europees, i l'edició crítica del text i de la música. En abordar l'estudi del conjunt de l'obra compositiva de Gargallo, vaig adonar-me que un altre dels villancicos de l'autor, que duu el número 61 del cataleg2, era en realitat un oratori, segons se'n despren de l'analisi interna de la seva estructura formal. En aquest treball em proposo d'argumentar aquesta idea i tanmateix, de publicar l'obra musical que és objecte de la present recerca, pensant que hom contribueix a un major aclariment de la historia de l'oratori hispanic del segle XVII. Lluís Vicenq Gargallo és un dels compositors més destacats del barroc musical hispanic del segle XVII. Nascut als voltants de 1636, segurament al País Valencia, entra a formar part com a diputat o infant de F. BONASTRE, HISTORIA DE JOSEPH. Oratori de Lluís Vicenc Gargallo (ca. 1636-1682). Estudi i transcripció a carrec de ... Diputaci6 de Barcelona-Biblioteca de Catalunya. Barcelona, 1986. Zd., Zbid., p. 36, col. a. J. CLIMENT i J. PIEDRA, Juan Bautista Comes y su tiempo, Madrid, 1977, p. 63. 78 FRANCESC BONASTRE cor de la seu metropolitana de Valencia vers 1648-16494, on hi romangué fins a I'acabament de 1651 o al principi de 1652. La seva formació musical en aquell centre fou deguda als mestres Francesc Navarro, mestre de capella entre 1644-1650, i Diego Pontac, que ho fou entre 1650 i 1653; l'estada de Gargallo a la catedral de Valencia coincidí també amb la dels organistes Jeroni La Torre i Andreu Pérezs. És possible que la seva formació musical posterior, de la qual res en sabem de segur, continués a la mateixa seu valenciana: en aquest cas, s'hauria pogut desenvolupar amb alguns dels mestres de capella coetanis: Diego Pontac (1650-1653), Urbán de Vargas (1653-1656) i Gracián Babán (des de 1657), el qual posseeix les majors probabilitats d'haver pogut esdevenir el seu mestre6. El 7 de juny de 1659, Gargallo és nomenat mestre de capella de la catedral d'Osca, carrec que havien exercit anteriorment Urbán de Vargas i Gracian Babán7. Romangué a aquesta seu oficialment fins el 15 de novembre de 1667; uns anys abans emperb, s'havia presentat a les oposicions per al carrec de mestre de capella del Reial Collegi del Corpus Christi de Valencia, celebrades entre el 22 i el 27 de novembre de 1662: Gargallo obtingué la mixima puntuació, perd el nomenament definitiu fou per a Josep Hinojosa, mestre de capella de Terol8. La seva darrera destinació professional fou el carrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, obtingut el 17 de novembre de 16679: en realitat, fou nomenat mestre coadjutor de Marcia Albareda, mestre titular jubilat; la colació definitiva del carrec no es produí fins després de la mort d'aquest darrer, esdevinguda el 21 d'agost de 1673. Bona part de les composicions datades de Gargallo palesen que foren escrites a Barcelona. Tanmateix, alguns dels escolans de la capella de música de la seu barcelonina, actius durant el seu mandat, pogueren ésser deixebles seus: cito entre els més destacats, Josep Gas, Felip Olivellas i Ignasi Vidal, així com Isidre Serrada, el pas del qual per l'escolania de l'esmentada catedral no ens constalo. F. BONASTRE, Op. cit., p. 13, col. b. s Id., Ibid., p. 14, col. a. Id., Ibid., p. 14, col. a. A. DURAN GUDIOL, ctLos maestros de capilla de la Catedral de Huesca)), Argensola, X (1959), 128. J. PIEDRA, ctMaestros de Capilla del Real Colegio de Corpus Christi (Patriarca) (1622-1822)~, Anuario Musical, XXIII(1968), 63-69. F. BONASTRE, Op. cit., p. 16, col. a. 'O Id., Ibid., p. 16, col. a. FRANCESC BONASTRE EDICI~ CR~TICA DEL TEXT Abreviatures emprades: A.- Alto. B.- Baix, Basso. C.- Cor. T.- Tenor. Ti.- Tiple. V.- Vers, versicle. [COR] Aquí de la fe que se pierde el discurso de vista esta vez. . Mandad, Amor, 5 que todo es razon. Aunque nuestra inteligencia, grosera y flaca, no penetre la intencion de 10 que manda Dios, 10 mandad, Amor que yo os quiero obedecer; y quando no halle razón, con reverencia diré: <<Aquí de la fen. [DEU] 15 Abraham, a mi me importa de tu cassa vn sacrificio; si me consultas el gusto, a de ser Isac, tu hijo. Essa prenda de tus ojos, 20 esse iman de tus cariños, a de ser el degollado (por mas que sea el querido) sobre el copete de vn monte V.20-24: ... atque ibi offeres eum in holocaustum super unum montium quem monstravero tibi, GEN., XX11, 2. AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 9 1 25 [ABRAHAM] [ISAAC] 35 [NARRADOR] 45 [ABRAHAM] 50 [NARRADOR] que eligirán mis designios; a de teñir con su sangre de tu cuchilla 10s filos. Señor, la obediencia es justa. Isac, sigueme al momento. Ya descubro la montaña donde a Dios adorar deuo; Quédense acá 10s criados: nosotros, hijo, passemos. Isac, lleua tu la leña, que yo cuydaré del fuego. Venga essa carga a mis ombros, que si por Dios a de arder, no sera Cruz para mi seruirle y obedecer. Razon es que a Dios adore, pero, mi padre y mi bien, aquí se ve fuego y leña, mas la victima, ¿qual es? De temor sobresaltado habla Isac. Ay! que me temo que le a de costar muy caro este paseo. No tomes pena, hijo mio, que a Dios toca el proueer para tan grande holocausto la víctima esta vez. Llega al lugar destinado Abraham, lleno de fe; leuanta luego vn altar y echa la leña sobre 61. Ay! malogrado hijo, V. 24: desinignios, T I1 C. V.27-34: ... tuli! quoque ligna holocausti, et imposuit super Isaacfilium suum: ipse vero portabat in manibus ignem et gladium. Ibid., v. 6. V.40-42: Pater mi ... Ecce ... ignis et ligna: ubi est victima holocausti?. Ibid., v. 7. V.47-50: Deus provideabit sibi victimam holocausti, fili mi. Ibid., v. 8. V.51-54: ... et venerunt ad locum quem ostenderat ei Deus, in quo aedificavit altare, et desuper ligna composuit. Ibid., v. 9. FRANCESC BONASTRE [ABRAHAM] [ISAAC] [ABRAHAM] 70 [ISAAC] [ABRAHAM] [ISAAC] 80 Ay! infelize padre, que tomas el azero contra tu propia sangre. Piedad, cielos, pues véis que es inocente infante el que sobre la leña para holocausto yace. Señor, pues vos 10 queréis, tomo obediente la espada por sacrificar de vn golpe en vna vida, dos almas. Padre, jcontra uuestro hijo levantáis la mano armada? Ni tus cariños me mueuen, ni tus quebrantos me ablandan. Mirad por uuestra vejez, no cortéis las esperaqas. Engaño es grande, hijo mio, en cosa humana fundallas; Dios, que con claros apoios empeñó su real palabra, dard presto salida a la promesa mas larga. Pues que Dios gusta que muera, ofrezco el cuello a la espada, que he de lograr mejor vida en la acción más arriesgada. Abraham, Abraham, detente: no maltrates la vida desse infante; el hijo es inocente, ya Dios ha visto tu valor constante; V. 56: infelice, Ti 1, Ti 2 i A I1 C. V. 76: Real, T I C. V. 83: de esse, A i T I1 C; Ti, A i T 111 C. V.55-58: Extenditque manum, et arripuit gladium ut immoralet filium suum. Ibid.. v. 10. V.60-62: ... cumque alligasset Isacc filium suum, posuit eum in altare super struem lignorum. Ibid., v. 9. V. 83-85: Abraham. Abraham, ... Non extendas manum tuam super puerum, neque facias illi quidquam. Ibid., v. 12-13. AQU~DE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 93 y en premio de tu zelo, muy larga sucesión te dara el cielo. Esse cordero toma, 90 que entre espinosas Carcas enredado, a tus ojos se asoma; ésse a de ser a Dios sacrificado, no Isac, cuya vida, de Dios del cielo y mundo es pretendida. [COR] 95 Pues que Isac queda libre, gózesse el mundo, que aunque la dicha es vna, la gozarr.muchos. Del rigor del azero 100 reirse puede, pues el cielo le ampara visiblernente. Quando cosas tan grandes nos pide el Cielo, 105 Dios se da por servido con el afecto. Christo sacramentado es el Cordero, que en lugar del infante 110 fue herido y muerto. V. 90: enrredado, T I C, Ti I1 I1 C. V. 99: del rigor, T I1 C. V. 104: Infante, T IC, Ti I1 C, A I1 C (2" vegada). V.87-88: ... benedicam tibi, et multiplicabo semen tuum sicut stellas caeli, et velut arenam quae est in littore moris. Ibid., v. 17. V.90-94: ... viditque post tergum arietem inter vespres haerentem cornibus, quem assumens obtulit holocaustum pro filio. Ibid., v. 13. 94 FRANCESC BONASTRE Cloenda: Aquí de la fe i la Historia de Joseph El descobriment del segon oratori de Lluís Vicenc Gargallo ens ha permes d'ampliar el camp de la recerca sobre aquest important gtnere musical hispanic del segle XVII, en poder enriquir-ne els coneixements mitjan~ant la comparació de llurs elements musicals i literaris. Altrament, la confrontació de les dues obres -els dos primers oratoris hispanics coneguts fins arapermet d'iniciar una metodologia d'analisi que ens menara, quan apareguin més oratoris d'aquesta epoca, a una major certesa en la tasca musicolbgica. Quan vaig publicar la Historia de Joseph, vaig datar la seva composició al redós de la decada 1670-1680, molt possiblement a Bar~elona~~; Aquide la fe, de la qual tampoc ens consta la data, pot ésser situat si fa no fa per la mateixa epoca, pero en tot cas, amb posterioritat respecte del primer oratori de Gargallo, si ens atenim a certes peculiaritats que I'analisi interna de I'obra ens palesen i que són les següents: a) Major concreció i subsegüent diferenciació entre I'aria estrofica i el recitat. b) Major amplitud dels ambits interval.lics, adCs vocals, adés instrumentals. c)Major simetria del conjunt (Introducció - Narració - Moralitat). d)Absencia de protagonisme narratiu del cor i potenciació del dramatisme dels personatges. e) Major economia de mitjans. f) Major coherkncia lingüística del text. En conjunt, tots aquests elements posseeixen un pes dialtctic que no tindrien separadament, a excepció, potser, del primer [a], la qual cosa fa que assoleixin una tendencia asssenyaladora i objectiva; ara bé, el raonament exposat no és altra cosa que una hipotesi versemblant, que hom mai no ha de confondre amb una creenqa a ultran~a en el perfeccionisme evolutiu del gtnere. El vertader progrés artístic no depkn de lleis, sinó de propostes, sovint elaborades puntualment; la major o menor perfecció formal no pot ésser l'unic ni l'optim criteri per a fixar la datació d'una obra, la contingkncia temporal de la qual s'endinsa per camins d'enriquidora complexitat. AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 95 Tot i aixb, en no disposar de cap data i posseir en canvi, dades objectives sorgides de la comparació de les dues obres, he temptat d'oferir una primera aproximació, bo i esperant que noves aportacions puguin ajudar a aclarir el problema. FRANCESC BONASTRE AQUI DE LA FE Oratori L~ufs V. GARGALLO (ca. 1636-1682) Transcripci6: Francesc BONASTRE Alto AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 103 30 13s) II man - 1 dad , A - Imr, I I ian - I dad , A - I'mor, man - dad , A - mor. II man - 1 dad , A -/mor. I 1 11 man - 1 dad . A - lmor. I I mn - 1 dad , I FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUIS VICENC GARGALL0 1 O5 34 cqr, 1)- rancia dí - rd : s - qui de la fe, a - quf de la I 106 FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC .GARGALLO 107 49 (55) FRANCESC BONASTRE ma im - ( porta de tu I 116 'hijo ee - sa I pren - da I * tus I o - joe. sa - m i - I lmV de I tu. co - Iriiba. a I tie-go. - 1 llado -%r máa I 119 monte que a - le -1 gi - r'h 1 dnia de - signioa; a I de I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUIS VICENC GARGALL0 109 %far .--. IIJ ts-iiir ' I con su I r.~ & tu I díI 11' jus-ta. I - sac, I si - &s + ai mo - lmto ya de. - I ( la mon - t don - de a 1 Oíos a - I ! Ira-do.: ( no3 - 1 so - tros, hi - jo, pas - I s-.. I I FRANCESC BONASTRE 11 cer. Ra - 1 zón as 9us a ( üjoa a - do - ne . I~.-m.li I I[ Is-~ia. mam la I vi-+.i - ma. L qual I aa? II AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 111 lr. us- (arpa-ra tan Iy~4a-ioIcaus - to la I vic - tiM a - Ir Y e - cha la I la - ña so - lbm 61, lx.-cha la lla - ña soI FRANCESC BONASTRE - - ~yi I na-10 - gra-do 1 hi - Jo* I I Ayl ma-lo-gra-do hi - jo, I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 119 )i car de un gol - Pe en v - M - a dos s1 - I I F ri-Ros me mueuen, ni tus que-bran - tos m. a - blan - dan. 1 - ------ . -- .. r "- tlai i ?I.: -:P - - 1 I.. I Mi - rad por wostra ve -. jez, no cort6ia les sapa-ran - *s. - I - - -. ~ FRANCESC BONASTRE Ip 'na 'fun-da - llas; ~ios, que con cia - me. a - I sa mda lar - ga. t AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 121 gua - fa que mw - ra, O - Pnaz - co el w. - 110 a 1s sr FRANCESC BONASTRE I[ da. I I I da 4 tsn - t.: I IIS datante: I 11 ~-bra-Ih~, -=a-Ihm, de - 1 ton - tm: I no la1 I de1 'ten - te: I I! I I I dm1 tm - t.: I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 123 265~ re> - 1 I IYA - deaas infan - te; desse infan - te; d I 11tm.- tes la I vida dease infan - te; I I e1 1 hiJm aa ino - I li tm - tes la I vida desse in1 fan - te: I el I hijm es i - no - - I II I I dsasa i4 fan - te; I I II dease infan - te; I I I dnase i4 fam - te; 1 I FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 125 R I tu va - ( ior cons-) tan - t., I I I 11' lor con+ 1 .tan - te. [ I y en ( premio ds tu I II lar cons-ltan - te, ,, I I y en I premio tu I II I tu va lor wnr('tm - ta. I I tu ve - Tor meCan - t., I II . tu va -llor con.{ tan - b;, I I FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 127 285 (33s) FRANCESC BONASTRE a tus I o - dos ae +o - IM; I enrmda - do se mSO - IM; I 11 en* Ida - do I I saas-1.0 - IM, I I1 I en-- Ida - do I saas-lsd - L; I e-- Ida - do I I sa as-1 so - ma; I AQU~DE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 135 FRANCESC BONASTRE lr Del ri - gor del a - re-m re - ir-se pV. de, I Del ri -'ga dal a - ze-m m - ir-80 pua-de, I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 137 Ipus - de, I I I I I I I t I - - - n., pues el cie - 11 ir-sa I Pua - de. 1 1 1 I 11 ir - ss I pus - de, I ir - se lpue - de, - . , de, FRANCESC BONASTRE AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 139 II vi - 1 si - ble - 1 men - te. I hando ca - 1 nas tan I vi - 1 si - ble - I men - te. I Pumdo ="-laM I II' vi - si-ble - men - te. I \ i ;i -, L. I*" m - - " vi - 1 ai-ble - 1 mn - I I vi-1.1-ble - lmen ,- te. j I I 140 FRANCESC BONASTRE It I I ms ] pi. al I Ci. - u. I ro8 pi& s1 Cia - ro, 1 I I I Cf. - I*, j AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLU~S VICENC GARGALL0 141 3.52 (rot) III I Oios as ds 1 por ser - I vi - do I FRANCESC BONASTRE 11' I I I con ( ai a - I fec-to. con el a - I el a - fec-to. con el a - PP-- ,- - .- 2 "7 I' I I con el a - con 1 el a - I lli con ei a - I P con el a - I I1 - - " AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 143 FRANCESC BONASTRE III rn A v - es el Cor - da - m es ei Corde - m .. I Y - es el Corde - m k eü el Cor - de - m I - es el Cor ,- do - rm - V . de - m I IM si corI ia - m I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 8 1 3. Aquí de la fe, oratori de Lluís Vicenq Gargallo En publicar la Historia de Joseph de Gargallo, vaig fer constar que I'obra es trobava en dos manuscrits diferents, obrants a la Biblioteca de Catalunya: un duia el títol d'Historia de JosephZo i l'altre, Villancico de la Historia de Joseph2I, essent ambdós la mateixa obra22. La composició que presento en aquest treball també és tinguda com a Villancico, segons es despren del seu titol: ((Villancico a 10 vozes, Para / la fiesta del Corpus, de / Luis Vicente Gargallo / Aqui de la fe)). (Al marge inferior, ((G.M.D)~~. Tot i aixo, la seva analisi interna ens palesa que ens trobem davant d'un vertader oratori, per les següents raons: a) L'absencia dels elements comuns i basics del villancico hispanic d'aquesta epoca (Estribillo/Coplas). b) L'organització compacta de I'obra. c) La narració d'una historia bíblica (Abraham i Isaac). d) La preskncia del dialeg, dins el caracter general de la narració. e) La caracterització musical dels personatges (Déu, Abraham, Isaac, ~ngel, Narrador o Historicus). f) La dosificació dramatica. g) El paper determinant del romance als passatges dialogats. h) La presencia de la moralitat final. Aqui la fe esdevé un oratori0 volgare, relacionat amb la tradici6 europea de les historiae. El seu autor l'anomena villancico en primer lloc, perquk es tractava d'una obra en llengua vernacla; segonament, perque el villancico era el genere més flexible, conegut i practicat pels compositors hispanics, atks que el mot <(oratori)) era a casa nostra una autkntica novetat; també pogué influir en I'ús d'aquest apelelatiu el fet que aquesta obra es cantés dins l'espai litúrgic habitual dels villancicos, les matines. Aquesta hipotesi guanya major versemblanca en tractar-se d'una festivitat popular com la de Corpus, que a Catalunya i especialment a Barcelona, possei'a una importancia cabdal; en aquest cas, a 20 ((Historia de Joseph / a 10 / Ha de mis hermanos / de / Luis Vicente Gargallo / 1 Cora)). Ms.M.750/17 BC. Segona meitat del s. XVII. 21 ctVillancico a 10, al SSm0. / Sacramento / Ha de mis hermanos),. A I'encappalament de 1'Acompanyament continu: ccVillancico de la Historia de Joseph, al SSm0. Sacramento. Entabladura Continua. De Lluis Vicente Gargallo)). Ms.7660 BC. Finals del s. XVII. 22 F. BONASTRE, OP. ca., p. 48-50. 23 Ms.M.748/10 BC. 82 FRANCESC BONASTRE més de les matines, Aqui de la fe pogué ésser cantat també a alguna estació de la solemne processó de la diada. L'abstncia de 1'Estribillo i de les Coplas, contravenint l'us general dels villancicos del segle XVII, palesa l'evident polistmia del mot, deguda a les raons addui'des més amuntz4; per tant, es tracta d'una denominació gentrica darrera la qual hi ha un contingut específic que en aquest cas, esdevé diferent. Aqui la fe és confegit a partir d'un text narratiu, la historia bíblica d'Abraham i Isaaczs, que musicalment es basteix amb el contrast entre la monodia dels personatges singulars i la polifonia homofona dels passatges corals; tot plegat atorga a l'obra el caracter de rappresentazione uditiva que destacava el canonge A. Spagna el 170626. Domenico Alaleona creu que aquestes característiques, juntament amb la presencia de la moralitat final, defineixen els trets fonamentals de l'oratori del segle XVIIZ7. 4. Estudi de l'obra El manuscrit d'aquesta composició, servat a la Biblioteca de Catalunya amb la signatura M. 748/10 és titulat, com ja hem vist, ccvillancico a 10 vozes, Para / la fiesta del Corpus de / Luis Vicente Garga110 / Aqui de la fe D. Les corresponents parts vocals i instrumentals són escrites en particel4es de paper, amb la següent distribució: I Cor: Tiple, Tenor. I1 Cor: Tiple 1/2, Alto, Tenor. 111 Cor: Tiple, Alto, Tenor, Baix. Acompanyament a l'orgue ((( ... por el horgano, a 12 [sic]))). Acompanyament continu (xifrat). Les parts vocals i l'acompanyament de l'orgue són escrites en 4 folis i 7 bifolis apai'sats, que amiden 301x213 mm., mentre que l'acompanyament continu ho és en un gran foli apai'sat de 422x301 mm.28. 24 Vegeu M. QUEROL, ccEl Romance Polif6nico en el siglo XVIID, Anuario Musical, X(1955), 11 1-1 12. Gen., XXII. 26 A. SPAGNA, Oratorii overo Melodrammi sacri ..., Roma, 1706. 27 D. ALALEONA, Storia dell'Oratorio Musicale in Italia, Milano, 1945, p. 132-137. F. BONASTRE, Op. cit., p. 36, núm. 61. (cccathleg de l'obra servada de Lluís Vicenc Gargallo // Obra religiosa en romanc))). AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 83 Estructura formal L'oratori Aquide la fe cs confegeix a partir de les diverses intervencions corals i solístiques, posades al servei d'una idea superior que conforma la il.lació dramatica. El text es divideix en tres parts ben diferenciades: introducció (versos 1-14), narració de la historia d'Abraham i d'Isaac (versos 15-94) i moralitat final (versos 95.110); musicalment es corresponen amb els compassos/tactus (= ct.) 1-58, 59-363 i 364-440, respectivamentz9. L'alternanea entre el ritme ternari i binari plana al llarg de tota I'obra: C3: ct. 1-169 (versos 1-42) C : ct. 170-239 (v. 43-62) C3: ct. 240-313 (v. 63-82) C : ct. 314-363 (v.83-94) C3: ct. 364-440 (v. 95-110) Els diversos personatges, el nom dels quals no apareix consignat al manuscrit, corresponen a les següents veus: Déu: Tenor del I1 Cor. Abraham: Tenor del I Cor. Isaac: Tiple del I Cor. Narrador: Tiple del I1 Cor / Tenor del I1 Cor, consecutivament. Angel: Tiple 1/2 del I1 Cor, simultaniament, a duo. El protagonisme dels dos personatges més importants, Abraham i Isaac, es palesa en llurs intervencions solistes, en nombre de 5 i 4, respectivament. Els segueixen en importancia decreixent, el Narrador o Historicus (2), Déu (1) i l'Angel (1). Semblantment a la Historia de Joseph, els passatges monodics corresponen a les arees estrofiques i recitats (alguna vegada seguits d'un arioso), amb evident preenninkncia d'aquests darrers damunt les primeres. Les intervencions corals no són tan abundants com a la Historia de Joseph, pero en canvi acompleixen la missió expressiva que fa possible la rappresentazione uditiva preconitzada a l'oratori italia del segle XVII; generalment, aquesta polifonia policoral, bastida amb el contrast entre dues veus solistes i el tutti, estableix per una banda, el contrapks expressiu amb la línia monodica, i altrament atorga, amb el 29 Hom pot veure a la partitura dos tipus de numeració dels compassos: una, entre partntesis, correspon a la noció de compAs/tactus, quantificada originariament al manuscrit; I'altra és el resultat de la transcripció. 84 ' FRANCESC BONASTRE dialeg i els ecos, un progressiu enriquiment al llenguatge general de l'obra. Des del punt de vista tematic, hom palesa a Aqui de la fe un tractament destacat del tema principal, iniciat pel personatge corresponent a Déu (A, ct. 59-107), que s'estén, dins l'estructura de l'aria estrofica, als d'Abraham (A', ct. 107-139) i Isaac (A" ct. 139-169); l'esmentat tema torna a aparkixer parcialment en el nucli narratiu del drama, als recitats d'Abraham (ct. 240-254, especialment als ct. 247-254, per disminució) i d'Isaac (ct. 270-276, especialment als ct. 272-276), amb la qual cosa s'assoleix, com a la Historia de Joseph, un nexe cíclic que subratlla les proporcions del sentit il-latiu de la narraci6. Vegeu al quadre següent l'estructura formal de I'obra30: Personatge Text CompBs/ Tema Estructura Tactus COR a 10 DEU ABRAHAM ISAAC NARRADOR ABRAHAM NARRADOR COR a 10 ABRAHAM ISAAC ABRAHAM ISAAC ABRAHAM ISAAC ANCEL/ COR a 10 COR a 10 Aqui de la fe Abraham, a mi me importa Señor, la obediencia es justa Venga essa carga a mis ombros De temor sobresaltado No tomes pena, hijo mio Llega al lugar destinado Ay! malogrado hijo Señor, pues vos 10 queréis Padre jcontra vuestro hijo.. . Ni tus cariños me mueuen Mirad por uuestra vejez Engaño es grande, hijo mío Pues que Dios gusta que muera Abraham, Abraham, detente Pues que lsac queda libre DiBleg Aria estrbfica Recitat Diiileg/Eco Recitat DiBleg Pla musical de l'oratori La música posada al servei del text de l'oratori Aqui la fe posseeix una intencionalitat referencial que es palesa en la distribució dt: tots els 3o Els temes monbdics son expressats mitjan~ant lletres; els polifbnics, amb números. seus elements: monodia i polifonia es distribueixen en la tasca narrativa, amb el suport funcional dels acompanyaments (continu i orgue). Als passatges rnonodics, l'extensió de l'ambit interval-lic supera l'octava, llevat del personatge d'Isaac, que no ultrapasa la sexta: Arnbits intervahlics Déu: novena (mi-fa, a la transcripció) Abraham: desena (mi-sol, id.) Isaac: sisena (sol-mi, id.) Narrador: novena (mi-fa, id.) Quant al punt de mhima distancia interval-lica, hom supera en aquest oratori els salts més llunyans de la Historia de Joseph: Salts rnelhdics maxims Déu: octava (ct. 75, 91) Abraham: octava (ct. 1 15-247) Isaac: sisena (ct. 307) Narrador: cinquena (ct. 175-176, 205) El personatge de l'~nge1, encomanat als dos Tiples del I1 Cor, que dialoguen amb les veus restants, no és susceptible d'ésser analitzat com els anteriors; la seva trama interval-lica es desenvolupa per graus conjunts, i harmonicament es basteix amb terceres i sextes. La polifonia de les quatre intervencions corals, escrita en blocs homofonics, també es diferencia notablement de la de la Historia de Joseph, pel fet que els cors I1 i I11 mai no actuen compactament i al marge del I, sinó que sempre hi ha un contrastat dialeg, de vegades amb funció d'eco (ct. 208-240, 314-363, 364-440), entre totes les veus. Aquesta circumstancia atorga una major plasticitat a l'obra, tota vegada que el contrast esdevé no solament extern (entre els passatges solistes i els cors), sinó que s'enriqueix amb una reeixida divisió interna de les funcions musicals. En aquest aspecte, cal remarcar que les veus del I cor (Tiple i Tenor, corresponents a Isaac i Abraham) actuen conjuntament amb les dels altres cors en tots els passatges polifonics, distanciant-se així de I'altre oratori de Gargallo ja conegut3'. El Baix del cor de capella o de ripieno (en aquest cas, el del I11 cor) 3' F. BONASTRE, Op. cit., p. 99-111 (musica). Els personatges solistes (Tiple del I Cor -Josephi Tenor del I1 Cor -Jacob-) perden aquest carActer, barrejant-se amb el tutti, només a la moralitat final de l'obra, ct. 282-379. 86 FRANCESC BONASTRE no duu text, seguint el costum habitual del barroc hispanic. Logicament, hom pot suposar que la seva interpretació era encomanada a un instrument -potser un baixó-, bé que el seu disseny rítmic, que coincideix amb el de les altres veus d'aquest cor, faci possible la utilització d'un text. Pel que fa als acompanyaments, hom observa la preskncia d'un acompanyament general (continuo) i un altre de parcial, encomanat a l'orgue. Aquesta divisió de funcions és forca usual a la polifonia hispanica, des de mitjan segle XVII fins a les primeres dkcades del XVIII. El continu esdevé un vertader basso seguente i intervé tant al tutti com als passatges solístics: en el primer cas, amb notes llargues que palesen la posició fonamental dels acords; en les intervencions monbdiques, el continu assoleix un caracter més lliure, assumint amb certa freqüencia un modul imitatiu; tanmateix, el disseny del baix canvia ací vers un major enriquiment harmonic i fluidesa d'escriptura. El seu ambit interval-lic arriba a la catorzena (d'E'a d', a la transcripció) i els salts més habituals, a part de 1'6s dels graus conjunts, són els de 3" 4" -fins i tot 4" augmentada descendent-, 5" i 8". L'orgue acompanya sobretot els cors I1 i 111, tot i que també abasta les veus del cor I quan s'engloben en el tutti. A diferkncia del continu, l'orgue segueix les mateixes figuracions rítmiques de les veus en els passatges polifonics; quan els solistes no pertanyen al I cor, l'acompanyament no el realitza I'orgue, sinó el continu. El seu ambit interval.lic no ultrapassa I'octava (de G a g a la transcripció). Bé que el xifratge dels acompanyaments, present només al continu, no palesi més que els acords de 6", les 3'"enors i les notes de pas (especialment de 6 a 5), hom observa sovint la preskncia real d'acords de 7a i adhuc de 9" (per exemple, ct. 17', 213 i 363). L. 'area semantica El llenguatge musical de l'oratori Aquí de la fe atorga, a través de I'enteixinat dels passatges monodics i polifonics, la primera aproximació real de la rappresentazione uditiva propia del genere. Aquest tipus d'expressivitat, que dependra, a diferencia del de l'opera, de les proporcions intrínsecament musicals i llurs estretes relacions amb el text (i per tant, sense I'ajut de I'aparat escenografic ni de la comunicació gestual), cal que sigui desenvolupat explícitament a través dels procediments analogics que evidencien la intencionalitat semantica de l'autor. En el transcurs de l'oratori, hom s'adona de la trascendencia meti- AQU~DE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALL0 87 culosa amb qub Gargallo ha treballat, servint els interessos del text a fi d'aconseguir un veritable programa semantic, el qual és dut a terme en diversos nivells. En primer lloc, el revestiment musical dels elements prosodics del text, que s'evidencia sobretot en dues interrogacions d'Isaac, resoltes en sengles frases ascendents: mas la víctima igual es? (ct. 165-169) i . . . la mano armada? (ct. 260-263). Un tractament semblant el trobem en els passatges on és indicada l'altura, no en si mateixa sinó amb sentit antitktic; així ho veiem en un text explicatiu de I'Angel, del cielo y mundo, on el primer substantiu és revestit d'una frase ascendent, essent descendent la del segon (ct. 355-359). Un altre bloc abasta els moviments gestuals, que són representats amb una analogia interkl-lica de cada tret concret: la reverbncia, manifestada amb un arc intervalslic del Tenor del I Cor a con reuerencia diré (ct. 44-45), o l'acció d'aixecament, a la frase del Narrador leuanta luego vn altar (ct. 198-199), el verb de la qual assoleix un ascens de tercera menor. L'abstracció esdevé més evident quan l'analogia musical és fruit de l'aplicació de la retorica a una traslació conceptual (és el cas de l'elevació intervalelica del mot vida al passatge d'Abraham en vna vida dos almas (ct. 251-254), o a un estadi psicologic, que pot expressar pietat (frase descendent dels Altos dels I i I1 Cors, piedad, ct. 224-225) o adoració (corba descendent a adorar deuo [Abraham], ct. 120-123 i razón es que a Dios adore [Isaac], ct. 155-1 58). La propia tbcnica compositiva adient amb l'organització del drama és posada al servei de la semantica musical, a fi de subratllat els matisos psicolbgics del text: tot el recitat del Narrador De temor sobresaltado (ct. 170-182) n'és una mostra evident, en emprar l'autor els antics procediments de l'hoquetus, els quals accentuen el valor dramatic de les pauses. Tanmateix, la iteració de la recurrbncia del tema A (Déu) vers els personatges d'Abraham i Isaac, assoleix un caracter simbolic, que emfatitza el sentit il-latiu de la narració i prepara la pregona significacio de la moralitat final. El Text Seguint la tradició europea de les historiae que confegiren bona part dels oratoris del segle XVII, Aquí de la fe esdevé un 32 Zd., Zbid., p. 48, col. b. 88 FRANCESC BONASTRE breu testo de caracter funcional, l'origen del qual es troba en els capítols XII-xxv del Genesi (Pars Secunda: Historia Abrahae). Malgrat les nombroses traduccions bíbliques en llengua castellana i llurs adaptacions dramatiques, especialment al Segle d'Or, no hem trobat cap font directa que ens permetés de veure una estreta relació amb el text present, el qual fou elaborat probablement en els mitjans clericals en qut es desenvolupava la vida professional de Gargallo. D'allo que hom pot estar-ne segur, si de cas, és del destí concret de la seva redacció, esmercada a la composició d'un oratori. Una primera aproximació ens fa adonar de la seva simetria formal, que es palesa en la distribució de tres blocs ben equilibrats: introducció (versos 1-14), cos narratiu (v. 15-94) i moralitat final (v. 95-110). El conjunt narratiu central atorga un marcat tmfasi a l'actuaci6 dels protagonistes: Nombre Nombre Personatge d'intervencions total de versos Déu 1 12 Abraham 5 24 Isaac 4 16 Narrador 2 8 ~ng el 1 12 Tanmateix, el plantejament dramatic del cos narratiu es basteix amb una tecnica molt semblant a la de la Historia de Joseph, la qual consisteix en un trencament estrattgic de la narració. Amb aquest recurs es racionalitza la previsió dels efectes dramatics, que subratllen acuradament tot el fil argumenta1 de I'oratori, dosificant-ne els mitjans expressius. Narració: versos 15-42 Suspensió: versos 43-46 Narració: versos 47-54 Suspensió: versos 55-62 Narració: versos 63-94 En obert contrast amb el modul narratiu, la introducció i la moralitat final posseeixen un caracter antecedent i conseqüent; si a l'inici hom planteja les premises implícites d'un obligat i indiscutit sentit de l'obeditncia, a l'acabament es desvetlla la raó teologica, especialment I AQUÍDE LA FE, ORATORI DE LLUÍS VICENC GARGALLO 89 en els quatre versos darrers que evidencien la transmutació profetica anyell/Crist: Christo sacramentado es el Cordero que, en lugar del infante, fue herido y muerto. Per altra banda, la metrica emprada en aquest oratori presenta uns canvis radicals respecte de la Historia de Joseph: els passatges monodics protagonitzats pels diversos personatges sempre són escrits amb vers octosil.1abic (romanc), mentre que les intervencions del cor (llevat de la introducció) són confegides a partir de l'heptasil.lab, amb diverses combinacions: quartetes heptasil4abiques regulars (v. 55-60), sextetes amb endecasil4ab (v. 83-94) i quartetes amb pentasil-lab (v.95-110). Així, doncs, ha desaparegut el romanc polifonic, ates que aquest metre és dedicat ací a la funció monodica, adés a l'aria estrofica, adés al recitat i I'arioso. Pel que fa als passatges polifonies, exceptuant la metrica irregular de la introducció (v.1-14), hom convindra a tenir l'heptasil-lab com a vincle usual de llur unió, bé que les diverses combinacions d'aquest ritme atorguin als esmentats passatges una varietat singular, adequadament revestida pel llenguatge musical. La simetria global de l'estructura de I'oratori, augmentada encara per la del bloc narratiu central, troba en la metrica un reeixit mitja que aconsegueix de diversificar les funcions individuals i col4ectives del drama. A diferencia de la Historia de Joseph, el castella emprat en el present oratori és més acurat i practicament exempt de catalanismes. Tot i aixo, es tracta d'un text senzill i directe, la destinaci6 del qual no pretén altra cosa que il-lustrar, amb la concisió habitual dels oratoris europeus del segle XVII, el contingut narratiu i simbolic de I'obra.