La nissaga dels organistes Vila i les famílies Vila, Alberch, Ferran i Ferrament de la ciutat de Vic al segle XVI

Recerca Musicolbgica VI-VII, 1986-1987, 49-76 La nissaga dels organistes Vila i les famílies Vila, Alberch, Ferran i Ferrament de la ciutat de Vic al segle XVI JOSEP M. GREGORI A mossh M. Gros i a la Nasia* *L'estudi de la figura de I'organista Pere Alberch em va dirigir vers el laberint genealbgic de la nissaga dels Vila, oriünds de la ciutat de Vic. Alla em fou possible, després de desestimar moltes recerques desafortunades, reconstruir el seu entrallat, gracies al buidatge sistematic dels immensos fons dels arxius vigatans, a on a hores d'ara encara hi seria si no hagues estat per les constants atencions, ajuts i consells de l'entranyable Nasia i de mossen Gros els quals em van conduir pels secrets camins dels Arxius de la Cúria Fumada, del Capitular, del Capbreu, de 1'Episcopal i de l'Histbric, amb tanta amabilitat, senzillesa i afecte que sempre més recordaré. Abreviatures ACB, Arxiu de la Catedral de Barcelona. ACV, Arxiu de la Catedral de Vic. ACCV, Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic. ACFV, Arxiu de la Cúria Fumada de Vic. AHMV, Arxiu Histbric Municipal de Vic. AHPB, Arxiu Histbric de Protocols de Barcelona. EMN, Esborranys de Manuals Notarials. LLAPA, Llibres d'Albarans de la Pia Almoina. LLO, LLibres de 1'Obra. RCM, Rúbrica de Capítols Matrimonials. 50 JOSEP M. GREGORI Avui en dia és prou coneguda la vinculació familiar entre Pere Alberch i LLuís Ferran, oncle i nebot, organistes de la catedral de Barcelona en el transit del Renaixement al Barroc. Felip Pedrelll i Higini Angles2 foren els primers que van donar a coneixer la relació de parentesc d'ambdós personatges. Actualment i després de la nostra recerca, hem pogut constatar l'existencia d'una vertadera nissaga d'organistes i compositors que, coneguts amb el sobrenom de ((Vila)), van ocupar un lloc important dins la historia de la musica a Catalunya des de l'ultim ter~ del segle XV fins al primer terc del segle XVII. La nissaga era originaria de la ciutat de Vic i estava formada per un conjunt de famílies de diferents cognoms, emparentades per aliances matrimonials. Val a dir que a partir de la segona meitat del segle XV es troben a Vic diverses llars amb el mateix cognom de ((Vila)), la qual cosa ha dificultat a bastament la nostra tasca d'identificació dels diferents organistes i els seus entroncaments familiars. La nostra recerca ens ha permb d'identificar fins un nombre de cinc organistes amb un llac de parentiu, dins aquesta nissaga vigatana: Pere Vila (ca. 1465-1538), Pere Vila (ca. 1480-1545), Pere Ferrament i Vila (ca. 1522-1 546), Pere Alberch i Ferrament, alies Vila (15 17-1582) (=Pere Alberch i Vila), i Lluís Ferran i Ferrament, alies Vila (ca. 1565-163 1). Oferim tot seguit un estudi documental i genealogic de cada un d'ells i reservem per a una altra ocasió l'estudi musicologic de la seva obra conservada, on tractarem el problema de les possibles atribucions. 1. Pere Vila (ca. 1465-1538) El primer Pere Vila de la nissaga era d'origen vigata i oncle indirecte de Pere Alberch, l'organista de la Seu de Barcelona, tal com ho va expressar en el document d'adquisició del títol d'organista de la catedral per a la seva nissaga. Gracies a la ressenya del seu testament fet a la ciutat de Valencia l'any 1538, hem pogut elaborar diverses hipotesis sobre la seva genealogia i delimitar el grau real de parentesc envers Pere Alberch: 'PEDRELL, F. ctMÚsichs vells de la terra)), Revista Musical Catalana, 1904-1906, Barcelona. 2~~~~É~, H. ctEls organistes i la música d'orgue a Catalunya en els segles XVII i XVIII)), Revista Catalana de Música, n. 1, Barcelona 1923. LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 51 Pere Vila prevera testament fet en poder de Luys Trullench / notari de Valencia, 10 primer de febrer any MDXXXVIII / en 10 qual fa hereu seu universal a Pau Vila, nebot seu, fill de Johan Vila, germa de dit Pere, a totes ses voluntat^.^ Amb aquestes dades familiars hem seleccionat dels fons arxivístics vigatans, els possibles Joan Vila que podien haver estat germans de Pere Vila: a) Joan Vila, sabater, fill. de Joan i Llorenca, casat amb Constanca Riera l'any 1486 i probablement nascut, com Pere Vila, entre 1460 i 14654. b) Joan Vila, sastre, fill de Joan i Angelina, que fa testament l'any 1506, i probablement nascut pels volts de 14605. c) Joan Vila, mercader, fill de Pere Vila i Violant, nascut vers 14706. De les tres possibilitats, la primera és l'unica que entronca les famílies Vila i Alberch. Crec necessari estudiar la composició d'aquesta família atb que el testament de Pere Alberch fa al.lusi6 a algunes persones que probablement en formaven part. Segons la genealogia que hem pogut reconstruir en Joan Vila sabater i en Pere Vila organista, eren fills de Joan Vila i Llorenca, casats probablement entre 1455 i 1460. En Joan Vila sabater va fer tres testaments. En el primer, servat amb data del 16 d'octubre de 1490,' designava marmessors a Petrum Vila fatrem i a la seva esposa Constanca, i hereves universals les seves filles Constanca i Caterina. En el segon testament, datat el 2 d'agost de 1512, fa esment dels fills Margarida, Pere, Antoni i Joan Pau, deixant-10s sota la tutela de la seva esposa i de Petrum Vila presbyterum beneficiatum sedis, fratrems. Joan Vila dicta el seu darrer testament el 4 de marc de 1519. El document esdevingué polemic pel fet que va nomenar hereu universal el seu nét Jaume Alberch, fill de Joan Alberch i Elisabet Mambla, la qual era vídua de Jaume Vila, fill del testador Joan Vila. La polemica deixa la seva constancia en el propi document: 3~~~: Llibre II Borrador dels Testaments, s. 166. 4~~~~: RCM 1348, fol. 22v. 5~d., fo1.77, 274v. 6~~~~: Pergamins particulars, 1500-1 572, s.n. 7~~~~: Pere Rusquelles. Manuali, 1476-1506, fol. 10. 'ACFV: Bernat de Prat. Apris. Test., s. fol. JOSEP M. GREGORI algú de aquells qui eren dins la cambra / dix que 10 dit Johan Vila ere fora de seny, e 10 dit Johan Vila / hoint.ho dix que no era fora de seny e que altre no.n sap.g Li va administrar l'extremuncio el prevere Joan Bergada, oncle de l'apotecari Onofre Bergada, un dels cosins que més endavant esmentara Pere Alberch en el seu testament. El lligam de parentesc entre la família de Joan i Pere Vila i la de Pere Alberch, esdevindra encara més evident quan constatem que Joan Alberch, el pare de l'hereu de I'últim testament de Joan Vila, era cosi germa del pare de Pere Alberch. També ajuda a corroborar-ho el fet que Pere Alberch en el seu testament, en fer esment del ccfill de la Vilara),, es deu referir a un fill del matrimoni format per Magdalena Vila, una altra filla de Joan Vila, i Llorenc Vilar. Cal dir que l'esmentada Magdalena va testar el 8 de juliol de 1584 i va escollir de marmessor l'apotecari Onofre Bergada, el cosi de Pere Alberchlo. Heus ací l'arbre genealogic de la familia de Pere vila: l'oncle de Pere Alberch, simplificat: Joan Vila = Lloren~a I Joan Vila = Constan~a Pere Vila Onofre Montserrat Jaume Alberch 'ACFV: Salvi Beuld. Liber Test.1, fol. 45v-46. 10~~~~: Francesc Franch. Test., s. fol. LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 53 Malgrat les noves troballes es presenta un vertader problema en el moment d'establir les diferencies entre els dos organistes vigatans d'igual nom i cognom, els dos Pere Vila. De tota manera, creiem possible intentar delimitar l'estada d'ambdós a Vic en funció de la diferencia generacional i del grau eclesiastic de cada un d'ells. En Pere Vila, oncle de Pere Alberch, neix vers 1465, ates que en el document d'adquisició del títol de propietari del carrec d'organista de la Seu de Barcelona, datat al 1536, hom recull la seva edat avancada in septuagesimo vel circall. El seu origen vigata ens menaria a pensar que el seu primer contacte amb el món de la música el degué tenir a l'escola de cant de la catedral de Vic. Sembla pero, que ja de bell antuvi va entrar d'escola cantor a la Seu de Barcelona, com sembla avalar-ho una frase del canonge Rossell en una carta del Capítol barceloni, dirigida a Pere Vila, quan residia a la ciutat de Valencia, en la qual hom li demana que torni a venir a Barcelona per ((descansar assi en sa valesa, recordant-se del temps de la sua puericial2.>) D'altra banda pero, hem constatat com en els fons arxivístics de la Seu de Barcelona no s'han conservat els llibres d'admissió dels escolans dels segles XV i XVI. Aquest fet fa que no podem corroborar documentalment que Pere Vila hagués estat escola cantor a l'epoca de Guillem Molins, en la qual la catedral de Barcelona va arribar a gaudir d'un elevat prestigi musical. Val a dir que servem testimoni de la presencia d'un escola anomenat Joan Vila al 1469". Qui sap si es tractaria del germa de Pere Vila. Pere Vila va seguir la vocació eclesiastica i sabem que a I'any 1502 ja gaudia del benefici de la Passió de Jesucrist a la catedral de Vic14. Gairebé amb absoluta certesa podem pensar que es tracta de l'oncle de Pere Alberch, el fet que a la seva mort el benefici passés a mans de Jaume Joan Ferrament, prevere de la Seu de Vic i germa de la mare de Pere Alberch, sembla avalar-ho15. Al cap de dos anys, al 1504, un dominus Petrus Villa figura a la "ACB: Diversos notaris s.XV-XVZ, papers solts. "ACB: Llibre ler./de cartes escritas/per 10 MZC/desde 1515/a 1540, f. 464. 13~~~~~, J. <<La música a Catalunya. Aplega de materials per contribuir a sa histbria)), Revista Musical Catalana, XII, 367, Barcelona 1915. 14~CW: Bernat de Prat, 1499-1502, s. fol. "ACV: Aniversaris, 1556-1558, s. fol. 54 JOSEP M. GREGORI secció de les pagues de ploms canonicals dels Aniversaris de la catedral de VicI6. A la catedral de Barcelona va obtenir els beneficis de Tots Santsi7, Sant GabrielIB i altres, com ho acrediten els llibres interns de la Seu de l'any 1519: Abril any MDXVIIIIO / Perot Vila / Dit die rebem de mossen Perot Vila en dos pertides / XIII sous en porrata del dret de la fabrica de / sos beneficis.. .Ig El 29 de novembre del mateix any, 1519, fuit admissus in canonicum et fratrem nostrum honorabile et / providus vir Petrus Vila dedit per capa beato / Petro per eum facienda XXti. libras, et etiam in / fidemissores discretos Gabrielem Gual et Johannem Pradell praesbyteros vicenses beneficiatos et A nthonium Ferrament paratorem vicensi$O, a la Seu de Vic. Gabriel Gual exercia de mestre de cant a la Seu des de l'any 1516 i Antoni Ferrament era l'avi matern de Pere Alberch. Les rebudes anyals del dret de les capes canonicals de la catedral de Vic, inclouen el canonge Pere Vila fins l'any 1527. Sabem del cert que residia a VaEncia almenys des de l'any 1534. Dos anys després, amb motiu del negoci entre el Capítol barceloní i Pere Vila, hom l'anomena olim canonico vicense preposito prepositure mensi januarii canonice BarchinoneZ1. El Capítol de la catedral de Barcelona li va atorgar els rtdits de la pabordia de gener de la Seu. De tota manera Pere Vila no va aribar mai a fer vida canonical a Barcelona. Pel que fa a la seva faceta d'organista és probable que succeís a I'organista Joan Carrarachs -el qual ja figurava com a tal l'any 1486a finals del segle XV a la catedral de Vic. La documentació administrativa de la Seu vigatana conté diverses llacunes entre els anys 1486 i 1516, i mentre ja al 1502 Pere Vila constava com a beneficiat, no sera fins 1516, en els llibres dels Aniversaris, i 1522, en els de I'Obra, que hi figurara com organista: Primo pagui a mosstn Pere Villa per lo salari del orga VIIIIO dinész2. I61d., 1504-1506, fol. 88. I7,AcB: LLAPA, 1501-1503, fol llv. I8AcB: Rossechs, 1492-1513, fol. 43v. 19AcB: LLO, 1517-1519, fol. 42, 56, 72v. 20~~~: Llibre de les capes, 1490, fol. 134-135. 21~~~: EMN, 1536-1538, fol. 8. 22~~~: Aniversaris, 1516-1518, s. fol. LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 55 Podem creure doncs que Pere Vila, l'oncle de Pere Alberch, va exercir d'organista de la Seu de Vic fins l'any 1527. Tenim un motiu per pensar-ho, i és tal i com hem vist, el fet que a partir d'aquest any deixi de constar en els llibres de les capes canonicals de la catedral de Vic. De tota manera, malgrat aquesta evidencia, haurem d'escur~ar la seva faceta organística cinc anys més pel fet que els administradors de 1'Obra en fer relació de les pagues degudes a l'altre organista, conegut també com Pere Vila, fan iniciar el seu calcul l'any 1522. Cabria la possibilitat que el segon Pere Vila hagués estat coadjutor del canonge organista o substitut seu, fins l'any 1527. Aquest és un punt que ara per ara encara no hem pogut aclarir. Hem pogut observar en els fons arxivístics vigatans que quan hom es referia a I'oncle de Pere Alberch, gairebé sempre ho feia com Petrus Villa, Petro de Villa i Perot Vila, i quan el document feia referencia al seu homonim organista, hom l'esmentava simplement Pere Vilaz3. Si seguim la primera hipotesi apuntada, segons la qual el Pere Vila canonge i organista va abandonar la ciutat de Vic l'any 1527, ens trobarem amb un buit documental de set anys, fins la confirmació de la seva residencia a Valencia. Sabem que al 1534 i amb motiu de la seva absencia, Pere Vila va nomenar procurador seu al pare de Pere Alberch: Ego Petrus Alberch parator civis vicencis procurator ad hoc et alia legitime constitutus / et ordinatus ad honorabile Petro Vila presbitero Valentie residente.. .24 El pare de Pere Alberch fou qui es va cuidar a Vic d'administrar els redits dels beneficis que possei'a Pere Vila, tal i com ho hem pogut resseguir en diversos documents notarials. Pere Vila tenia ja setanta anys d'edat quan va oferir al Capítol barceloní l'adquisició del títol d'organista de la catedral, per a la seva nissaga. La correspondencia entre les dues parts es va mantenir entre els mesos de gener de 1536 a 1538. El fet que dictés el seu testament a Valkncia l'any 1538 i que no arribés mai a tornar a residir a Barcelona, ens mena a pensar que probablement va traspassar a la ciutat de Valkncia el mateix any 1538. 23~egeu pel cas ACFV: Salvi Beuld. Deffinit. Test., 1523-1571, fol. 42: Petrus Vila capbrevador major de la Seu, 1528; fol. 58: Petrus de Villa prevere, negoci amb el canonge barceloni Antoni Quintana, 1534. 24~~~~: Salvi Beuló. Manual, 1534-1535, s. fol. 56 JOSEP M. GREGORI 2. Pere Vila (ca.1480-1545) organista de la Seu de Vic. La recerca que hem dut a terme sobre la possible vinculació de parentesc entre els dos organistes d'igual nom i cognom, no ha permb de moment establir cap lligam vinculatiu entre les seves famílies. Com ja he anunciat a l'inici del present article, el cognom ccVila)) perviu en diverses llars de la ciutat de Vic i en localitats properes com Tona i Moia. Alguns ctVila)) vigatans de la segona meitat del segle XV provenien també de Sallent i de Cardona. Els fons arxivístics de Vic ens han permb establir un hipotktic arbre genealogic de la familia del segon Pere Vila, organista de la Seu de Vic de 1522 a 1545. La branca paterna de la seva familia provenia de Cardona. El seu pare, Mateu Vila, va fer testament el 2 de novembre de 1496, instituint hereu universal al fill gran, Pere llevat que dictus Petrus ad ordinem presbyteratus promotus fiunt dimitto filio me^^^ passava l'herencia al segon fill, Francesc, tal com de fet s'esdevingué. La muller de Mateu Vila, Llui'sa Bossagós, testava el 17 d'agost de 1509 i feia hereu Francesc, ates que el primogknit havia seguit la vocació eclesiastica. Un detall revelador del testament és la presencia del mestre de cant de la Seu, Gabriel Gual, com a testimoniz6. Finalment el germa de Pere Vila, Francesc Vila casat amb Joana Gallinés l'any 1508z7, en el testament del 18 de marG de 1508, feia hereves les seves filles i en la seva abskncia a Petrum Vila clericum fratrem meum, filium dictorum parentorum meorumZ8. Heus ací l'arbre genealogic del segon Pere Vila organista. Mateu Vila = LLui'sa Bossagós v Margarida Francesc Vila = Joana Gallinés . Pere Vila 2S~~~~: Bernat de Prat. Test., fol. 136/283, doble numeraci6. z6~~~~: Joan Francesc Franch. Liber Test., fol. 71. z7~~~~: RCM 1348, fol. 61. "ACFV: Joan Francesc Franch. Liber Test., fol. 68-69. LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 57 El segon Pere Vila es degué formar musicalment a la catedral de Vic i probablement sota el mestratge del Pere Vila oncle de Pere Alberch. La relació mestre-deixeble va ultrapassar l'estricte camp musical, com ho prova el fet que el Pere Vila deixeble rebés a voltes dels redits dels Aniversaris en nom del seu mestre homonim. Així per exemple a l'any 1504: E rebuts jo Pera Vila per 10 dit mossen Pera Vila / dos ducats ..." Com hem vist Pere Vila va seguir també la vocació eclesiastica i fou ordenat entre els anys 1503 i 1504. Del 2 d'octubre de 1503 servem testimoni d'una promesa feta per Joan Calvet prevere beneficiat en la iglésia parroquial de Sancta Maria de la Mar, a Pere Vila clergue de Vich, que dins un any li ferri resignar o donar un benefici per ordenarse 30. Pere Vila va arribar a exercir el carrec d'administrador del Capbreu de la Seu de Vic31. Hem apuntat ja, en parlar de l'oncle de Pere Alberch, de les dificultats que trobem a l'hora de delimitar el relleu entre els dos Pere Vila organistes de la Seu de Vic, i conveníem, atesa la impossibilitat de corroborar-ho documentalment, en fixar com a certa la presencia del segon Pere Vila a partir de l'any 1527, tot i preveient que aquesta data pogués ésser avanqada cinc anys. Efectivament, un document de 1'Obra del 1545 ens ofereix un estat de comptes del que (rés degut al quondam mossen Pere Vila prevere per 10 salari del orga), juntament amb el que ja havia rebut, des de 1527 fins 1545, l'any de la seva mort32. La suma que li era deguda de forma anual eren 16 lliures, des de 1528 fins al juliol de 1545. La relació dels comptes, pero, comencava amb aquesta nota: Primo li era degut fins a Nadal / del any MDXXVII vuytan/ta dues liures onze sous y sis dinés33. *'ACV: Aniversaris, 1504-1506, fol 89. 30~~~~: Pere Joan Franch, 1491-1503, fol. 230. 3'~~~~: Salvi Beuló. Liber Com., 1542, s. fol. 32~~~: LLO (1545), p.s. 33.~d. 64 JOSEP M. GREGORI Ha ajudat a mantenir aquest estat de confusió el fet que els pocs investigadors que s'han preocupat per la identitat del nostre organista, no s'han pres la moltstia de consultar les fonts de primera ma, i han fet servir gairebé sempre cites indirectes i de segona ma per a les seves ressenyes. La confusió arrenca vertaderament de la seva propia tpoca. Voldria citar pel que fa al cas, un exemple semblant. Hem conservat quatre fonts diferents sobre I'obit del seu pare, esdevingut al juny de 1560, una d'elles pero ilelustra de forma clara el tema en qüestió: Dimecres 19 rebem sepultura de Capítol de mossen Pere Alberch, pare del senyor canonge Vila.. .'" La forma amb la que ell signava qualsevol albara o document era la de Pere Alberch y Vila, tal i com he pogut comprovar en el seguiment de les dades economiques dels albarans signats de la seva ma pels administradors de la Seu, durant més de quaranta anys. Arribats a aquest punt, encetem una recerca en els riquíssims arxius vigatans per tal de poder conkixer la seva genealogia i així corroborar encara més l'evidkncia dels seus dos cognoms. La nostra sopresa fou gran quan vam descobrir que en realitat el cognom Vila, no era res més que un alias i que de fet a la seva família més directa no hi havia cap Vila. Durant els segles XV i XVI hem pogut identificar a la ciutat de Vic i a la zona de la seva influtncia urbana, diversos focs amb el cognom Alberch. La familia de Pere Alberch, perb, tenia les seves arrels fora de la ciutat de Vic. Provenia del mas Alberch, proper a la vila de Santa Maria d'01ó. El mas, que avui en dia encara es conserva, conté antics vestigis arquitectonics i algunes inscripcions relatives a les diverses reformes de quk fou objecte. La corroboració que vaig fer en consultar un fogatge de l'any 1515, conservat a 1'Arxiu de la Corona d'Aragó, on es contemplava a la parrbquia de Santa Maria d'016 ttla casa d.en Alberch)), em va incitar a localitzar el mas a les rodalies d'01Ó. L'empresa reeixí i heus ací un breu testimoni grafic del seu estat actual. A la llinda d'una de les seves portes s'hi pot llegir la inscripció tt 1705 Jauma JHS Alberch)). LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 66 JOSEP M. GREGORI La familia paterna de Pere Alberch, provenia d'aquest mas proper a Santa Maria d'010 i guardava un grau de parentiu amb la familia que habitava el mas Auberch de la parroquia de Santa Maria de 1'Estany. La genealogia paterna l'hem remuntat fins la primera meitat del segle XV: Pere Alberch casat amb Margarida d'010, engendra Bernat Alberch, el qual esposa Caterina i a la vegada engendra Feliu Alberch. Aquest es casa amb Gabriela Junyent el 3 de novembre de 147757. D'aquest matrimoni naixeria el que havia d'ésser el pare del nostre organista: Pere Alberch i Junyent, el qual esposa Elisabeth Ferrament el dia 1 de desembre de I'any 1500. La distancia entre la data del casament dels pares de Pere Alberch i el seu naixement, obeiria simplement a la joventut de la mare en esposar Pere Alberch, el qual era ((menor de XXV anys maior empero de XX anys)): Sobre 10 matrimoni Deu volent faedor entre en Pere Alberch parayre fill / d.en Ffeliu Alberch parayre e de la dona na Gabriella muller sua, vivents de una / part, e na Elisabeth donzella, filla d.en Anthoni Ferrament parayre e de la dona na Gabriela muller sua vivents, tots ciutedans de vich.. .58 L'unica prova que posse'iem sobre la identitat dels seus pares ens la va facilitar el propi testament de Pere Alberch, quan es declarava ((fill del honorable mosstn Pere Alberch ciu / teda de Vich y de la dona Elisabet de aquell m~ller~~~~. A partir d'aquestes dades vam iniciar la recerca per a poder localitzar la seva familia paterna i materna, creient que aquesta ultiva conservava el cognom ((Vila)). El fet de donar per cert que la seva branca materna era una familia ((Vila)) va dificultar extraordinariament la recerca ates que, després d'efectuar el buidatge de tots els testaments i capítols matrimonials de les famílies Vila i Alberch de la ciutat de Vic de 1460 a 1580, vam comprobar com els Únics Alberch i Vila que estaven realment vinculats i que per tant la seva descendencia portava els cognoms aparents del nostre organista, no guardaven cap grau de parentesc directe amb la familia del nostre Pere Alberch60. 57~~~~: RCM 1348, fol. 11. "ACFV: Bernat de Prat, 1499-1502, fol. 17. "AHPB: Antico Cafont. Primus Liber Testamentorum 1570-1583, fol. 178-180. 60~ls descendents de Pere Joan Alberch i Eulalia Vila, casats I'any 1502. Eulalia enviuda i es casa amb Bernat Gilabert de Cruilles. LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 67 Recomen~ant de nou i ampliant la nostra recerca a tots els Alberch de Vic, vam comprovar com l'unic matrimoni vigata -celebrat dins d'un termini temporal proper a la data de naixement del nostre organistaera el format per Pere Alberch i Junyent, paraire i Elisabeth Ferrament i Vila, i corresponia efectivament a les dades facilitades per Alberch en el seu testament de 1580. Considero adient oferir a continuació una breu síntesi de les vinculacions reals entre les famílies d'aquesta important nissaga d'organistes. a) La familia de Pere Alberch i la de Pere Vila. El punt d'enllac entre les dues famílies el protagonitza el casament de Joan Alberch l'any 1524 amb la vídua de Jaume Vila, el qual era fill de Joan Vila i nebot de Pere Vila, l'organista oncle de Pere Alberch. Joan Alberch pel seu costat, era l'hereu del mas Alberch de Santa Maria d'016 i un dels fills de Nicolau Alberch i Susanna Arrencada, casat I'any 14806'. Nicolau Alberch al igual que Feliu Alberch -17avi de l'organista Pere Alberchera fill de Bernat Alberch i Caterina d'0W2. D'aquí que Joan Alberch, que era de fet cosí germa del pare de l'organista Pere Alberch, servís de pont entre les dues famílies. Recordem també com ja hem apuntat, que l'ultim testament del germa de l'organista Pere Vila, institueix hereu universal a Jaume Alberch, fill de Joan Alberch. Una altra via que enllaca la família de Pere Alberch amb la de Pere Vila, l'ofereix el seguiment d'una deixa institulda per Pere Alberch en el seu testament, quan esmenta ctna Vilara, neboda de mossen Pere Vila63. )) Efectivament, Magdalena Vila, una filla del germa de Pere Vila, va esposar llor en^ Vilar i feu testament dos anys després de la mort de Pere Alberch. En el seu testament hi figura, com era consuetud a l'tpoca, amb el cognom del marit i tal com l'esmenta Pere Alberch, com Magdalena Vilara, filla de Joan Vila i Constan~a~~. 61~~~~: Bernat de Prat. Manual 4, s. fol. 62~~~~: Joan Francesc Franch. Liber Test., fol 66v. 63~egeu nota 59. 64~~~~: Francesc Franch. Test., s. fol. 68 JOSEP M. GREGORI Per una altra banda hem pogut constatar com un tal Onofre Senyer alias Vilar va esposar una Joana Vilara, filla del matrimoni format al 1543 entre Jaume Alberch, de Santa Maria d'010, i Margarida Vilara. Hom podria de fet pensar que aquesta Margarida seria una germana de llor en^ Vilar6s. D'aquesta manera la relació entre la família Alberch del nostre organista i els descendents del germa de l'organista Pere Vila es podia mantenir en més d'una branca. La relació directa pero, d'oncle a nebot no va existir i el sentit de la utilització d'aquests termes cal entendre'l de fornia generica, com també era usual en aquells temps, és ,a dir, parents en grau llunya. IHeus ací un esquema genealogic simplificat de l'entroncament entre les dues famílies. L'última branca hipotttica que he apuntat darrerament, apareix puntejada en el grafic de la pagina següent: 65~~~~: Joan Torra. Liber Test., fol. 225. Testament de Sebastiil Alberch del 1586, fill de Jaume Alberch i Margarida Vilara. LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 70 JOSEP M. GREGORI b) La famzlia Alberch de Santa Maria dYOld i els Ferrament. Com ja hem apuntat, de la família Alberch d'016 provindria la branca paterna que havia d'engendrar l'organista Pere Alberch. Donat l'allau de documentacib que hem pogut contrastar als arxius vigatans sobre aquesta branca Alberch, em limitaré a esmentar els parents directes i aquells que parlen de la seva persona per la seva vinculació de parentiu. L'avi de Pere Alberch, Feliu Alberch tenia dos germans més: Nicolau i Miquel; tots ells eren fills de Bernat i Caterina d'016. Del matrimoni entre Nicolau Albert i Susanna en nasqué, com hem vist, Joan Alberch. Miquel Alberch es va casar tres vegades, al 1486 amb Salvadora Ricart, al 1493 amb Pietat Gatillepa, alies Puigdasens, i poc més tard amb Caterina P~igdasens~~. De l'ultim matrimoni nasqué Francina Alberch, la qual va esposar Jaume Mallol al 151367. Francina Alberch va testar el 3 de desembre de 1566 i va escollir de marmessors a: mossen Pere Vila canonge de la Seu de Barcelona, cosí germi meu,/ y 10 senyer en Joan Mayol, hereu del mas Mayol de Sant Ypblit, nebot meu o de dit mon marit, mossen Joan Alberch / paraire ciuteda de Vich y 10 senyer en Andreu Puig / dasens de la parrbquia de Vich, cosins germans meus.. .68 Entre les seves deixes hi figura ctmadona Vidala muller d.en Vidal parayre de Vi~h~~), que podria ésser la mateixa persona que esmenta Pere Alberch en el seu testament: Item deixe a na Catherina si.m sobreviura / deu lliures y a sa germana Vidala sinch.. .70 De tota manera malgrat l'evidencia del document hi ha un problema que no hem pogut resoldre. Si tal com deia Francina Alberch, era cosina germana del nostre organista, la seva declaració no es correspon exactament amb el grau generacional establert en l'arbre genealbgic dels Alberch d'016. El seu pare era germa de l'avi del nostre organis66~.~~~: RCM 1348, fol. 5 i 22v. 67~d, fai. i i 3. 68,~~~~: Onofre Coma. Liber Test. I, s. fol. 69~d. ''.vegeu nota 59. LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 7 1 ta, per la qual cosa, era cosina germana del pare de Pere Alberch, perb no d'ell. L'entroncament entre les famílies Alberch i Ferrament s'origina amb el matrimoni de Pere Alberch i Elisabeth Ferrament, els pares del nostre organista. Elisabeth Ferrament era filla d'Antoni Ferrament i Gabriela. Aquest matrimoni havia infantat també entre d'altres, Joan Ferrament, el qual casat al 1534 amb Joana Vila, fou el pare de l'organista Pere Ferrament i Vila, i que ja hem abordat anteriorment. Del matrimoni entre Joan Ferrament i Joana Vila naixerien també dues filles: Paula i Elisabeth. Aquesta última esdevindria la mare de Lluís Ferran i Ferrament alias Vila, successor de Pere Alberch a la catedral de Barcelona, com veurem tot seguit. L'entroncament genealbgic entre els Alberch i els Ferrament, simplificat; por estudiar-se en la pagina següent. Pere AIberch = Margarida d'016 Bernat Alberch = Caterina d'016 Joan Alberch = Francina Cornat I Vila) Pere Alberch i Ferrament, dies Vila Paula Elisabeth Pere Ferrament i Vila ( = Pere Alberch i Vila) i; 7-48. Feliu Alberch = Gabriela Nicolau Alberch = Susanna Miquel Alberch = Salvadora Antoni Ferrament = Gabriela 2 = Pietat ;c: 1 So0 Q Elisabeth Ferrament = Pere Alberch 1513 E 1534 1528 Joan Ferrament = Joana Vila = Miquel Mambla Jaume Mallol = Francina Alberch (mas Mallol de Sant Hipblit / 1524 de Joan Alberch = Elisabeth Mambla (vídua de Jaume LA NISSAGA DELS ORGANISTES VILA DE VIC. S. XVI 5. Lluis Ferran i Ferrament alies Vila (ca. 1565-1631) Lluis Ferran i Vila, tal i com l'anomenen els documents dels fons arxivístics de la catedral de Barcelona, i també com ell signava els seus albarans, es deia realment Lluis Ferran i Ferrament. A l'igual que el seu oncle organista, Pere Alberch, va heretar l'alias de ((Vila)) i també com ell el va incorporar com un segon cognom, fent honor a la nissaga iniciada per Pere Vila. La seva mare Elisabeth Ferrament, era filla de Joan Ferrament i Joana Vila, i germana de l'organista vigata Pere Ferrament i Vila. El seu pare Francesc Ferran, provenia d'una rica família de mercaders, era fill de Francesc Ferran i Violant. El matrimoni es va celebar el 6 de juny de 1560 i l'edat dels nuvis era de vint-i-un anys el pare i divuit la mare, la qual havia tingut entre els seus tutors a l'oncle Pere Alberch organista de la catedral de Barcelona: Item la dita Elisabet afermant en virtut del iurament / que devall prestara, attesa edat del devuyt anys / e no haver voler algu en tudor ni curador, fa/hent asso ab exprés consell, consentiment y voluntat de la dita/sa mare y dels reverents mo ssen Andreu Vila, canonge de la / sglésia de Vich y de mossen Pere Alberch y Vila canon/ge de la sglésia de Barcelona y del honorable mosstn Benet Vila notari ciuteda de Vich, oncies seus...71)) Del matrimoni entre Francesc Tomas Ferran, tal com era el seu nom sencer, i Elisabet Ferrament, nasqueren dos fills: Jeronima i Lluis. La mare de Lluis Ferran, Elisabet Ferrament va testar el 4 de novembre de 1580, escollint de marmessors a Rafael Ferran rector de Sant Julia de Vilatorta, germa del seu marit, a l'apotecari Onofre Bergada i ((10 doctor ynsigne Pere Alberch y Vila canonge de la Seu de Barcel~na))~~. El pare de Lluis Ferran, Francesc T. Ferran encara es va tornar a casar i tingué cinc fills més. Finalment va fer testament el 15 de setembre de 1601, escollint de marmessors entre d'altres a Lluis Ferran ((prior o perpktuo comendatari0 del priorat de Sant Llorenc del Munt de dit bisbat de Vich, mon 71~~~~: Salvi Beuló. Cap. Matrim., 1557-1560, s. fol. 72~~~~: Benet Puig. Apris. Test. I., fol. 132. 73~~~~: Joan Vinyes. Liber ultimarum voluntatem I, fol. 95.