Els cantors de la Capella Musical de la Seu de Barcelona al segle XVI

Recerca Musicolbgica VI-VII, 1986-1987, 41-48 Els cantors de Xa Capella Musical de la Seu de Barcelona al segle XVI JOSEP M. GREGORI La Capella Musical de la Seu comptava amb un nombre indeterminat de cantors per a les funcions religioses que requerien la interpretació de música polifonica. A I'inrevés de la majoria dels centres hispanics, no hem conservat ni cap llista nominal de cantors ni el document estatutari de la mateixa Capella, tot i que coneixem l'existkncia d'una ordenació sobre la seva constitució. El Capítol de la catedral, reunit el dia 1 de juny del 1523, va crear una comissió de set canonges super quadam capella ordinanda de certis cantoribus et scolaribusl; el document sobre aquest tipus de capella mai no va ésser copiat en el manual notarial2 , com tampoc no ho fou l'acta per la qual el Capítol assignava 50 lliures a un cantor anomenat T. Molló l'any següent3. Les fonts que ens permetran reconstruir la participació i el paper dels cantors i de la Capella, seran els albarans i les notes de despeses que hem anat trobant disseminats als llibres de les administracions de la Sagristia i dels Aniversaris. Els primers recullen tots els pagaments als cantors que interpretaven polifonicament les Completes dels dissabtes de la Quaresma, i també Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB): Llibre de resolucions de Capítol, 1523-1555, f.1. ACB, Joan Vilana, 1524-1525, f. 175v. Solament conserva I'encap~alament que havia d'acollir les ordenacions, amb data del 26 de novembre de 1524: Comisio pluribus canonicis facta per Capitulum / super deputatione capelle et electione / cantoris et scolarium in presenti ecclesia. ACB, Id., f. 176. v. 42 JOSEP M. GREGORI les misses de les diverses festivitats de l'any, com era de consuetud a la Seu. Els altres ens faran coneixer notícies sobre el nombre de cantors que participaven cada any en el cant de les tradicionals passies, les passions polifoniques que, ja a mitjan segle XV, s'interpretaven a les catedrals per Setmana Santa. El nombre maxim de cantors que recullen els documents de la Seu no ultrapassa mai els catorze pel que fa a les Completes i a les misses polifoniques, i els set a les passions. Val a dir que aquest nombre estava en consonancia amb el de la majoria de les catedrals espanyoles. Resulta obvi que el nombre minim de cantors per a poder bastir un repertori polifonic guardava una estreta relació amb la fixació progressiva de les quatre tessitures de I'estructura polifonica, i que a partir d'aquella epoca seran tipificades en funció del ventall tímbric que oferien les veus masculines. Algunes de les catedrals espanyoles disposaven del nombre mínim de quatre cantors al comenGament del segle XV14. La catedral d'Avila comptava el 1518 amb cinc cantors in canto figuratos. Un estatut de la catedral d'Osca reservava un nombre de deu beneficis per al mateix nombre de cantors l'any 1519, nombre que quaranta anys després veura redui't a vuit6. La catedral de Sigüenza va augmentar progressivament el nombre dels seus cantors, de quatre el 1536, a dotze el 1545'. La catedral d'Oviedo disposava de sis capellans cantors I'any 15888,i la de Burgos, de deu el 15389. La Seu de Vic comptava el 1534 amb un nombre de cantors que oscil.lava entre quatre i setlO. L'any següent, el Capítol de la Seu de LLORDEN, A. "Notas hist6ricas de 10s maestros de capilla y organistas, mozos de coro y seises de la catedral de Málaga (1498-1583)", Anuario Musical XVI, CSIC, Barcelona 1961. MOLL, J., "El estatuto del maestro cantor de la catedral de Avila del año 1487", Anuario Musical XXII, CSIC, Barcelona 1969. DURAN, A., "La Capilla de Música de la catedral de Huesca", Anuario Musical XIX, CSIC, Barcelona 1966. ' JAMBOU, L., "La Capilla de Musica de la catedral de Sigiienza en el siglo XVI. Ordenación del tiempo musical liturgico: del Renacimiento al Barroco", Revista de Musicologia VI, 1-2, SEM, Madrid 1983. " CASARES, E., La Música en la Catedral de Oviedo, Col. Ethos-Música 1, Departamento de Arte-Musicologia, Universidad de Oviedo, 1980. RUBIO, S., Historia de la música espafiola desde el "ars nova" hasta 1600, Alianza Música 2, Madrid 1983. 'O Arxiu Historic Municipal de Vic, Llibre d'Acords, 1534-1547, s.f. CANTORS DE LA CAPELLA MUSICAL. SEU DE BARCELONA. S. XVI 43 Tortosa volia renovar els seu quator cantoribus, pel fet que no són bons attentis eorum laboribus in cantando infestis solemnibus". D'altra banda, la fixació del seu grup vocal d'acord amb les quatre parts polifoniques quedava recollida a l'acta capitular del 7 de juliol de 1565, on hom delibera scribatur priori maiori, sacriste et camarario patronis comuns aliarum, quod casu vacationis consentiant quod respective aplicentur vocibus de tiple, tenor, cotralt, o, contrabaixI2. Val a dir que la formació dels cantors, segons la informació de qui: ens parlen els documents, anava primordialment vers I'adquisició d'una practica agil per a la lectura de la polifonia. Aquesta de ben cert que aniria acompanyada, encara que de forma implícita, d'un grau de formació tecnica per resoldre els problemes relacionats amb l'emissió i el color timbric, a mesura que aquests es presentaven. El mestre de cant, a través de la seva dedicació docent i quotidiana en el recinte de la Capella de Música, esdevenia el responsable de la formació musical (lectura) i vocal (tecnica) dels seus cantors, dues facetes que en aquella &poca eren inseparables. D'aquesta manera, l'aprenentatge polifonic dels cantors -la majoria dels quals havien estat ja escolans cantors d'algun centre musicales duia a terme en un curt període. Així, a la Seu de Tarragona, on el mestre de cant exercia la seva funció docent a la capella de santa Tecla, hom considerava que els cantors qui han de cantar a cant d. orga, als quals poran dir tenen quatre mesos per abilitar-se per a que aprés y puguen entrar altres tants13. La majoria dels cantors de la Seu de Barcelona eren clergues, i probablement, molts d'ells, com ja hem apuntat anteriorment, de petits havien estat escolans cantors de la mateixa Seu. No conservem cap testimoni de la presencia de cantors laics -llevat del cas ja citat de T. Mollóvincullats d'una forma directa amb la interpretació polifonica dels oficis festius dins la catedral. Solament ens ha pervingut el cas d'un grup concret de cantors forans que van participar en la interpretació de les Completes, al mes d'abril de 1577. l' Arxiu de la Catedral de Tortosa, Índice de Acuerdos Capitulares del siglo 16, f.33. l2 Id., s.f. l3 Arxiu de la catedral de Tarragona, Actes Capitulars, 1539-1548, resolució capitular de 1545. f. 137. JOSEP M. GREGORI Dissapta de pasqua donarem als cantós y organista per / las completas tretze sous, manarem donar dobla, y no és / practica sinó per qut s.i trobaren 10s cantós del duch / de cardona14. Durant dos anys successius, el 1578 i el 1579, fou doblat d'igual manera el sou dels cantors de les Completes. No sabem, peró, si el motiu era el mateix del 1577: la presencia dels cantors del duc de Cardona. El mestre de cant, forca sovint, i cal creure que angoixat per la manca de bones veus, havia de servir-se de cantors de fora de la catedral, els quals provenien de les parroquies més importants de la ciutat. Malgrat la possible ordenació d'una Capella el 1523, el caracter inestable i eventual del seu nombre de cantors, sera una constant. La solució de llogar cantors de reforc la trobem, tant a finals del segle XV -a missa de la festa de Sant Agustí del 1481 van participar catorze cantors qui.ns aiudaren a cantar la missal5com a finals del segle XVI i a la primera del XVII, moment en quk hom recull aquesta practica com una llunyana consuetud en els llibres administratius: E més als cantors forasters qui ajuden a cantar en la Seu, acostumen a donar al mestre de cant 10 que apar just, qui ho reparteix entre aquells.16 El terme ((cantor)) no es troba emprat de forma sistematica en la documentació catedralicia fins a la segona meitat del segle XVI. Són for~a usuals les expressions com ara músics per cantar o cantors musichs17 a la primera meitat del segle. El fet no és exclusiu de la nostra catedral ni de l'area catalana; d'altres centres hispanics recullen l'ús d'una terminologia similar. A la catedral de Sigüenza, per exemple, hom parla de contractar musicos de buenas vozes18. La importancia d'aquest procés d'identificació que veiem, a la primera meitat del segle, entre els termes ((cantor)) i ctmúsic)), guarda una relació inversa amb la incorporació del terme ctministrer)) dins la documentació catedralicia a partir de la segona meitat del cinc-cents, en qualitat de sinonim d'instrumentista i no de músic. l4 ACB, Llibres de Comptes de la Sagristia (LLCS), 1575-1577, f. 87. l5 Id., 1481-1483, f. 47. l6 ACB, Speculo / y llevador de les / rendes y drets de la Taula de / la Obra / de la Seu de Bar/celona, f.9~. l7 Vegeu la Taula 11. l8 JAMBOU, L., OP. cit.. CANTORS DE LA CAPELLA MUSICAL. SEU DE BARCELONA. S. XVI 45 I La presencia de la Capella Musical als oficis per interpretar polifonia, s'esdevenia solament les diades festives més assenyalades. La majoria d'aquelles celebraven una missa matinal a la cripta de Santa Eulalia, i el nombre dels cantors oscil.1 ava entre dotze i catorze al llarg de l'any: [...]les misses se canten a cant / d.orgue en la capella de Nostra Dona y de Sancta Eula/lia entre I.any, axi a goyts com altres solempnitats que s6n / en suma de dotze o quatorze ...I9. L'actuació de la Capella Musical, amb el seu mestre de cant al capdavant, alternava la seva participació a les festivitats amb l'organista. Heus ací un calendari sinoptic de les festes de l'any amb presencia vocal comprovada i suposem que també instrumenta120: -Gener: 6, Epiphania. Missa amb cantors i orgue a la capella de Santa Euldia (S.E.). Dominica infra octava Epiphaniae . Missa amb orgue sol a S.E. -Febrer: 11, vigília de Santa Eulalia. Completes amb cantors a S.E. 12, Festa de Santa Euldia. Goigs i missa amb cantors i orgue a S.E. Dominica infra octava de Na Sa. Missa amb orgue sol a S.E. mar^ i abril: Diumenge de Rams. Missa amb cantors i orgue a S.E. Festa de Nostra Senyora. Missa amb cantors a S.E. Dimarts, dimecres i divendres sants. Passions amb cantors. Pasqua de Ressurrecci6. Missa amb orgue sol a S.E. Ascensió del Senyor. Missa amb cantors i orgue a S.E. -Maig i Juny: Dominica infra octava. Missa amb orgue sol a S.E. Pentecosta. Missa amb cantors i orgue a S.E. -Juliol: Visitació de la Verge. Missa amb cantors i orgue a S.E. Segona translació de Santa Eulalia. Missa amb cantors i orgue a S.E. 26, festa de Santa Anna. Missa amb cantors i orgue a la Capella de les Verges. -Agost: 15, Assumpci6 de la Verge. Missa amb cantors i orgue a S.E. Missa institu'ida per J. Pompinya, amb cantors i orgue a la Capella de les Verges. l9 ACB: LCS, 1509-151 1, f. 92v. He confeccionat aquest calendari sintttic amb les dades anuals del LCS, 15721574, s.f. JOSEP M. GREGORI 22, Dominica infra octava. Missa amb orgue sol a S.E. 28, festa de Sant Agustí. Missa amb cantors i orgue. -Setembre: 8, Nativitat de la Verge. Missa amb cantors i orgue a S.E. Missa institu'ida per J. Pompinya. Amb cantors i orgue a la Capella de les Verges. -Octubre: 23, Missa amb cantors i orgue a S.E. -Novembre: 1, festa de Tots Sants. Missa amb orgue sol a S.E. 5, Festa de Santa Elisabet. Missa amb orgue sol a S.E. 19, festa de l'edificació i dedicació de la capella de Santa Eulalia. Goigs amb cantors i orgue a S.E. -Desembre: 8, Concepció. Missa amb cantors i orgue a S.E. 18, Mare de Déu de 1'Esperan~a. Missa amb cantors i orgue a S.E. 25, Nadal. Cant de la Sibilela. Missa amb cantors i orgue a S.E. 28, Festa dels Sants Innocents. Missa amb orgue sol a S.E. La majoria dels oficis amb participació polifonica se celebraven, com veiem, a la capella de Santa Eulalia, la qual disposava, des del segle XV d'un orgue petit. Cal pensar que la utilització de la tribuna que hi ha davant de l'orgue major, per contrastar el grup vocal i els ((ministrers)) amb I'orgue, sera una practica que esdevindra usual a partir de l'últim terC del segle amb la introducció de l'estil concertat, i normalitzada ja en el Barroc. Com ja hem apuntat anteriorment, el mestre de cant no sempre disposava dels efectius vocals necessaris, i en aquest cas, per exemple, va haver de reunir cantors per a les Completes de Quaresma, amb certs entrebancs, com explicita I'albara signat per Franci Mir2' I'abril de 1508: [...I per 10s trabals a / sostenguts tots 10s disaptes de Coresma en aver / músics per cantar les completes en la capella de / Sencta ~uliilia~~. El pagament dels cantors que interpretaven les misses matinals de les diverses festivitats del calendari a la capella de Santa Eulalia era de caracter anual. Heus ací una nota de despesa de l'abril de 1540: Més posam que avem despes en las missas matinals / de S.Euliiria als cant6s per tot I.any present 1 11. XII s. ~111~~. 21 Vegeu el meu article "Els mestres de cant de la Seu de Barcelona en el Renaixement", Recerca Musicoldgica IV, IUDIM, Barcelona 1984. 22 ACB: LLCS, 1507-1509, f.121~. 23 Id., f.58. CANTORS DE LA CAPELLA MUSICAL. SEU DE BARCELONA. S. XVI 47 A més de les festivitats propies del temps litúrgic i de la patrona de la catedral, hi havia també altres diades que gaudien d'una importancia especial pel que feia a la música. Aquest era el cas de la festa de Sant Agustí. Des de la segona meitat del segle XV fins al termini del període estudiat, trobem constancia de la presencia de cantors, i també de l'organista, a les misses d'aquesta fe~tivitat~~. La seva importancia rau en l'elevat nombre de cantors que algunes vegades hi havien cantat: 8 l'any 1463, 14 el 1481 i 12 el 1509, amb l'ajut de cantors forans2j. Els salms de les Completes de tots els dissabtes de la Quaresma s'interpretaven també amb polifonia a la capella de Santa Eulalia. Vegeu-ne la i14 ustracio següent amb data de l'abril de 1529: Despenem en les completes de Santa Eulalia / y 10s musichs 10s disaptes de Coresma y vigi/lia de Santa Eulalia, 2 11. 19 s. 1oZ6. Altres festivitats importants del santoral, pel que feia a la participació de la Capella Musical, i que hem pogut resseguir documentalment amb una certa periodicitat, eren Santa Anna, Santa Elisabet, 1'Assumpcio i la Mare de Déu de 1'Esperan~a. Els administradors de la Sagristia pagaven als cantors pel conjunt de totes aquestes festivitats en que havien cantat al llarg de l'any. Així, a l'abril de 1520 expressaven com: Ztem donam en despesa trenta-y-vuit sous, 10s quals ha/vem despks en les misses matinals infra annus, a / Santa Eularia com són en les festivitats del Senyor, goyts de Nostra Dona y Santa Elisabet, la edificatió / de Santa Eularia.. .27. 24 Vegeu la Taula I. 25 Vegeu la Taula 11. 26 ACB: LLCS, 1527-1529, f. 98v. 27 Zd., 1519-1521, s.f. JOSEP M. GREGORI TAULA I Misses polifoniques matinals per Sant Agustí LL.C.S. fol. Data Cantors 1463-65 54v. VIII/1463 VIIIpreveres qui cantaren 1465-67 103 s.d. per cantar la missa 1469-71 72 s.d. Id. 1471-73 72 s.d. Id. 1481-83 47 VIII/1481 aquells quiens aiudaren a cantar.. . foran XIIII 118v. VIII/1482 aquells quins aiudaren 1497-99 99v. VIU/ 1498 als cantors co 6s als capellans cantaren 1509-11 86 VIII/1509 per 10s cantors que foren dotze 1521-23 s.f. 1522 per 10s músichs 1523-25 s.f. 1523 Id. 1525-27 s.f. 1526 Id. 1527-29 s.f. 1527 Id. s.f. 1528 Id. 1529-31 s.f. 1529 als cantds 1551-53 68v. 1551 als músichs 1555-57 69v. VIII/1556 per 10s músichs TAULA I1 Misses i Completes polifoniques dels dissabtes de Quaresma a la capellla de Santa Eulalia LL.C.S. fol. Data Cantors 1501-03, 76v. III/1502 als xandres 1507-09 121v. IV/lSO8 músichs per cantar 1509-11 92v. IV/1510 ab 10s cantors 1519-21 s.f. IV/1520 a cada músich IV/1521 10s músichs 1521-23 42 N/l522 als músichs que han cantat 1523-25 86~. 1524 Id. 96 1525 Id. 1525-27 79 1527 als cantds 1527-29 71v. IV/ 1528 per 10s cantds músichs 98v. IV/ 1529 10s músichs 1539-41 58 IV/1540 cantds (completes) id. id. id. (misses) 1553-55 77v. IVA554 per 10s músichs