Els goigs marians i la iconografia musical

Recerca Musicolbgica IX-X, 1989-90, 367-372 Els goigs marians i la iconografia musical JORDI BALLESTER I GIBERT <<Las set gotxs recomptarem,, és l'incipit de la composició copiada en cinqui: lloc al Llibre Vermell de Montserrat. Es tracta d'un dels goigs marians més antics conservats amb música i text en catal2, i data, d'acord amb la llengua emprada, del primer terq de la primera meitat del segle XIV, tot i que el cbdex fou copiat a finals del mateix segle1. En termes generals, podem definir els Goigs Marians com una composició pobtica cantada en honor de la Mare de Déu, i la seva practica es remunta, almenys, al segle XIII. Foren els dominics els qui van difondre aquesta devoció que, a poc a poc, s'incorporh a la litúrgia, adoptant fórmules especials per a l'Ofici Diví i les misses prbpies dels goigs2. Tanmateix, la devoció mariana arrenca molt abans, amb la proclamació de la Verge Maria com a Mare de Déu l'any 431, al Concili dtEfi:s. Ja en aquest segle v, la Verge va comenGar a ésser cantada en les processons i en les antífones i responsoris dels oficis, on es concentra, pel que fa al cant pla de l'alta Edat Mitjana, la música dedicada a la Mare de Déu3. La Missa Mariana, d'altra banda, ser2 potenciada a 1'i:poca del <<renaixement,> carolingi, especialment amb el Liber Sacramentorum d'Alcuí (t 804), que suposar2 la consagració del dissabte a la Mare de Déu. No obstant aixb, el gran impuls al culte a la Verge Maria ve amb l'adopció d'un ofici mari2 diari per Vegeu ARAMON I SERRA, R., (<Els Cants en vulgar del Llibre Vermell de Montserrat, (Analecta Montserratiensia X, 1964) p. 20. 2A la Crbnica de R. Muntaner (ca. 1265-1336) llegim, per exemple, en relaci6 al naixement del rei Jaume I (1208-1276): <(jo us prec e consell que dilluns, a honor de Déu e de Madona Santa Maria, comencem tots quants preveres ne hbmens d'orde haja en Montpestller, a cantar misses de Madona Santa Maria, e tenguen-ho set jorns per 10s set gois que ella hac del seu car filb, (versi6 a cura de Marina Gusti. Barcelona, 1979) p. 26. Vegeu: ANGLBS, H., aMarie dans le Chant Liturgique et dans la potsie Lyrique chantée du Moyen-Agen (Scripta Musicologica. H. AnglBs. vol. I, Roma, 1976) p. 325. També &H. Anglbs consultar, sobre aquest tema, {(Santa Maria en la Música Medieval)) (La Misica en las Cantigas de Santa Maria del Rey Alfonso el Sabio, vol. 111. Barcelona, 1958) i <<El Llibre Vermell de Montserrat y 10s cantos y la danza sacra de 10s peregrinos durante el s. xivn (Anuario Musical, X, 1955). 368 JORDI BALLESTER I GIBERT Pere Serra (Barcelona, ca. 1357-1409). Retaule de la Verge (o &Abella de la Conca), ca. 1375. Museu Diocesi de la Seu d'urgell. Programa Iconogrific: Goigs Marians. Anunciació. Calvari. Resurrecció. Nativitat. Verge i Nen amb dos kgels músics tocant una arpa i una viola d'arc. Epifania. Coronació. ELS GOIG MARIANS I LA ICONOGRAFIA MUSICAL 369 puls al culte a la Verge Maria ve amb l'adopció d'un ofici marih diari per l'orde de Cluny l'any 10804. Des del segle xn va sorgint, al costat del repertori litúrgic incrementat amb himnes, trops i seqübncies, un altre repertori, inicialment en llatí, que originarh tota una floració de can@ en romanq; són els miracula, que descriuen els prodigis atribu'its a la intervenció de la Mare de Déu5. D'aquesta tradició, en seran fruit les col~leccions en llengua vulgar com els Miracles de Notre-Dame de Gautier de Coinci, els Milagros de Nuestra Señora, de Gonzalo de Berceo o les Cantigas de Santa Maria, del rei Alfons X el Savi. No s'ha d'oblidar tampoc l'enorme pes que, en l'advocació mariana de la baixa Edat Mitjana tingueren el Crintic dels Cdntics o la Legenda Aurea de Jacopo de Voragine (ca. 1230-1298)6. És en aquesta bpoca, el segle XIII, en qub els goigs marians --el tipus de composició pokica del qual parlava al principiforen totalment assumits per la cultura medieval, com ho prova el fet que el rei Alfons el Savi (1221-1284), Ramon Llull (ca. 1235-1315), 1'Arcipreste de Hita (t ca. 1350) o Sant Vicenq Ferrer (ca. 1350-1419), entre altres, escrigueren ccgoigs,, a la Verge Maria. Retornem, per& als goigs montserratins per tal d'acostar-nos al seu contingut. Aparentment, es tracta d'un cas típic de set goigs, tal com anuncia I'incipit: ccLos set gotxs recomptarem>>, malgrat que consta de vuit cobles, una lectura atenta del contingut mostra clarament que en realitat només es narren sis goigs, ja que la cobla inicial és una introducció/invocació, i la final té un carhcter deprecatori. L'explicació més probable és la pbrdua d'una cobla, potser per oblit o error del copista o, tal vegada, en la trasmissió oral anterior7. Els goigs relatats, doncs, de la segona a la setena cobles, són: Nativitat, Epifania, Resurrecció, Ascensió de Crist, Pentecosta i Coronació de la Verge. Val a dir que, tot i que el nombre habitual de goigs és de set, també els podem trobar redui'ts a cinc o augmentats a nou o deu i, en alguns casos, a dotze o quinze. Arribat aquest punt, és el moment d'establir un nexe amb la iconografia, ja que la seqiibncia narrativa dels goigs esdevé un dels programes icoRespecte a la histbria de la devoci6 mariana vegeu:. GRAFF, H., Maria. La mariologia y el culto mariano a través de la historia (Barcelona, 1968). Vegeu: ANGLBS, H., ob. cit. p. 328. En aquest sentit, vegeu: VICENS, M. T., Iconografia Assumcionista (VaEncia, 1986), p. 6-7. ' Per a Aramon, op. cit., p. 18, el que manca 6s la primera cobla, que tindria el tema de VAnunciacid o algun altre, com podria ser la presentaci6 de Jesús al Temple; aquesta teoria ve refor~ada pel fet que la cobla que representa el quart goig escrit comenGa amb el vers: *...I0 quint alegratge*, cosa que confirma la manca d'un goig entre les cobles anteriors. JORDI BALLESTER I GIBERT Pere Nicolau (Valtncia, ca. 1390-1405). Retaule dels Goigs Marians, ca. 1404. Museu de Belles Arts de Valtncia. Anunciació. Calvari. Anunciació. Nativitat. Coronació de la Verge amb quatre hgels músics tocant una viola d'arc, una arpa, un llaüt guitarrenc, i un orgue portatiu. Epifania. Resurrecció. Ascensió Crist. Pentecosta. Dormició. ELS GOIG MARIANS I LA ICONOGRAFIA MUSICAL 371 nogrifics més freqüents a la plistica gbtica dedicada a la Mare de Déu i, especialment, pel que fa a la Corona Catalano-Aragonesa, als retaules marians. Pensem, per exemple, en el Retaule de la Verge (o dfAbella de la Conca) de Pere Serra (doc. Barcelona ca. 1357-1409), que es troba al Museu Diocesh de la Seu &Urgell i fou pintat cap al 1375, on s'observen sis goigs que es corresponen amb els montserratins, a excepció feta de 1'AscensiÓ de Crist, en lloc del qual hi ha pintada l1AnunciaciÓ (Facs. I); o el Retaule dels Goigs Marians, de Pere Nicolau (doc. Valkncia ca. 1390-1405), datat cap al 1404 i actualment al Museu de Belles Arts de Valkncia, que mostra vuit escenes marianes, les sis del Llibre Vermell més 1'AnunciaciÓ i la Dormició, amb 1'Ascensió de l'inima de la Verge (Facs. 11). Aquests retaules, i molts altres amb un programa iconogrific similar, presenten la taula central amb un tema que no surt específicament descrit als goigs: la Verge asseguda amb el Nen a la falda. És una representació que té l'origen al segle VI, a la <<Maiestas Mariae>>, i que esdevindri el símbol de la relació Mare-Fill en els retaules gbtics, especialment en les Verges de la Llet. En síntesi, el tipus "clissic" de retaule marih de la baixa Edat Mitjana ens mostra la Verge i el Nen centrals, els goigs a les taules laterals, i la Coronació o un Calvari a l'itic. No he dit res, fins ara, de l'objectiu principal de la meva comunicació: la relació entre els Goigs Marians com a programa iconogrific, i la iconografia musical que es plasma de manera habitual en les taules gbtiques marianes catalano-aragoneses, a través dels angels músics. Aquests angels músics són la font d'iconografia musical quantitativament més important, pel que fa a la pintura de la baixa Edat Mitjana, a l'antic Regne &Aragó. Tanmateix, cal dir que aquestes figures angkliques es concentren bisicament en dues escenes: la Coronació de la Verge i la Verge i el Nen. El motiu de tal selecció només s'explica pel fet que, tant la Verge i el Nen com la Coronació són les dues Úniques taules que situen els personatges fora d'un context terrenal. La imatge de la Verge i el Nen, d'una banda, representa la idealització de la Mare de Déu que doni a llum el Redemptor esdevenint, al mateix temps, el tron d'aquest Infant; és evident que i'escena no narra cap histbria terrenal, sinó que és un símbol atemporal i diví. D'altra banda, la Coronació és l'únic goig mani que s'emmarca al Cel: la Verge ha ascendit en cos i inima i, en un entorn celestial, és coronada per Crist. D'aixb, en podem clarament deduir que la preskncia dels ingels músics a les taules marianes es justifica pel seu caricter simbblic amb el qual la mentalitat medieval identificava el <<món>> celestial. Ambdues escenes s'aniran repetint, de manera estereotipada, al llarg del segles XIV-xv, tant als retaules prbpiament del <<goigs>> de la Mare de Déu com als retaules dedicats a Crist o a diferents sants. JORDI BALLESTER I GIBERT Amb tot, malgrat el carhcter supraterrenal que simbolitzen els hngels músics, cal constatar el detall i el realisme amb qub són plasmats els instruments musicals en aquests retaules, cosa que evidencia la necessitat d'aprofundir en aquest tipus d'iconografia musical, per tal d'apropar-nos més a l'organologia medieval. Aquest ha estat, i és encara, l'objecte de la meva recerca: l'estudi sistemhtic de l'instrumentari representat en mans d'ingels músics a les taules marianes de la baixa Edat Mitjana catalano-aragoneses8. Vegeu BALLESTER i GIBERT, J., Els instruments musicals en els retaules marians tardomedievals de la Corona Catalano-Aragonesa (tesi de llicenciatura, llegida a la UAB el marc de 1988), ctIconografia musical: una eina per a l'estudi de la música del passat, (Revista Musical Catalana, núm. 44, Juny 1988); i aretablos marianos con Angeles músicos procedentes del antiguo Reino de Arag6n. CatAlogov. (Revista de Musicologia, en premsa).