Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. Comparació amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747

Recerca Musicolbgica IX-X, 1989-90, 359-365 Els Estatuts de la Capella Musical de la Seu de Vic, any 1733. comparació amb les Ordinacions de la Seu de Girona, any 1735, i les de la Seu de Tarragona, any 1747 Els Estatuts de la Capella de Música de la Catedral de Vic en l'any 17 11 ' són un conjunt normatiu que reglava l'organització interna de la Capella de Música de la Seu en aquella bpoca. Aquests Estatuts comencen a entrar en vigor quan Joseph Bernat ocupa la pla~a de Mestre de Capella, substituint el mestre jubilat Joan Serra2. L'estudi d'aquestes normes pretén extreure els elements de funcionament de la Capella vigatana, per tal de comparar-les, posteriorment, amb les Ordinacions de la Seu de Girona del 17353 i les de Tarragona del 17474, i anar fonamentant, així, un possible model tebric del funcionament de les capelles musicals catalanes en la primera meitat del segle XVIII. S'inclou, al final de l'article, com a apbndix documental, la transcripció dels Estatuts de la Capella de Música de la Seu de Vic en l'any 1733. Els Estatuts de la Capella de Música de la Seu de Vic Obligacions del Mestre de Capella Ensenyar i educar els escolans. Aquest punt queda recollit a l'article priACV Resol. Cap. (14 agost 1719-22 marq 1737) f. 298', 299 i 299'. ACV Resol. Cap. (14 agost 1719-22 marq 1737) f. 292. ' RIFB, Jordi,.<<Ordinacions de la Capella de Música de la Catedral de Girona. Any 1735, Recerca Musicolbgica VI-VI1 (1986-87), 149-171. BONASTRE, Francesc, <<La Capella Musical de la Seu de Tarragona a mitjan segle XVIII~. Extracte Boletín Arqueológico época IV, Fasc. 133-140, Anys 1976-1977. Real Sociedad Arqueol6gica Tarraconense. Tarragona, 1979. 3 60 JORDI RIF~ SANTAL^ mer, en qub el mestre ha de vetllar per la instrucció musical dels escolans (e ... per 10 estudi de cant. ..>>) als quals <<segons sos mbrits, 10s proveiri cotas moradas o blavas>>. Sobretot ha de tenir cura dels que portaran la cota morada, ja que són els predilectes per a cantar, millor que els que usaran la cota blava. També és important resaltar que si els nois canvien la veu (al'hauran perduda.. .>>) se'ls inclina i instrueix, segons paraules textuals, cap <<a algun instrument al que més s'inclinaran, y al més Útil per la ig1esia.w A l'article segon, s'indica que el Mestre de Capella té l'obligació N.. .d'assistir tots 10s dias una hora al mati, y altre hora en la tarde per enseñar de solfa a tots 10s miñons.. .>> i aquests aniran a la classe portats pel Mestre de Capella, <<oferts>> pels pares dels nois o bé per <<sa libera vocació>>. Tocar l'arpa, obligació que executari <<tan solament 10s dias que s'oferiri tenir dos Ciestas incompatibles>>. Ja que així els components de la capella no perdrin crio lucro>> &aquestes funcions. Compondre, sobretot per <<Corpus, Asumpta, sas Octavas y Semmana Santa>>. D'aquestes obres, haur& de <<donar-ne cbpias a l'església>>. Assajar dues vegades al mes amb tots els membres de la Capella, tant <(cantors com músics>> tot presidint l'assaig. Abonar <<tots 10s anys 20 lliures>> al Mestre de Capella jubilat, Joan Serrat. Informar els <<Senyors Canonges Thesorers, de: -els nois que, havent canviat la veu, estudi'in un instrument, -les noves obres, perqub els <<Canonges Thesorers* li donin paper per a les cbpies, -els qui no poden o no volen assistir als assaigs, -els membres de la Capella que se'n van de la ciutat sense permís. Obligacions dels membres de la Capella Cap membre de la Capella, cantor o músic no pot marxar de la ciutat, <c.. .idhuc per poc temps.. . >>, <<. ..sens tenir expresa llicbncia dels Senyors Canonges Thesorers i Mestre de Capella.. .>> Assajar dues vegades al mes. Obligacions dels escolans Serveis: la por que els escolans de cota morada (els de millor veu) perdin la veu, a causa de les inclembncies del temps, fa que es disposi que <<...de Tots Sancts a Pasqua.. .>> els escolans de cota blava aniran al servei de les sepultures, i els de cota morada supliran els blaus a la <(. . .Conventual o altres.. .>>. COMPARACI~ DE LES CAPELLES MUSICALS A CATALUNYA A MITJAN S. XVIU 361 Obligacions del Mestre i de la Capella SuplEncia dels Ministrils per la Capella. Sembla ésser que hi havia una cobla de música (Ministrils) que ajudava la Capella en certes ocasions. Doncs bé, en els Estatuts que estudiem s'explicita que la <<dita cobla no siga cridada>> i també <<. . .l'obligació de suplir 10s Officis i altres funcions dels Ministrils ab tota la Capella, veus, instruments, violins y abuesos.. .>>, de la millor manera. Quadre comparatiu de les ordinacions de Vic, Girona i Tarragona. Normes ENSENYAR els escolans EDUCAR els escolans ASSAJAR amb la Capella Mestre DIRIGIR (((portar 10 comp8s))) de INFORMAR els Canonges Capella ABONAR al mestre jubilat COMPONDRE noves obres VIGiLAR la convivtncia entre els músics Vic 1733 Girona Tarragona 1735 1747 PUNTUALITAT I ASSISTENCIA als actes i assaigs t + + Músics PROHIBICI~ DE SORTIR DE LA CIUTAT sense Ilickncia + + + Altres SALARIALS (especificació) - + + Qüestions PLANTILLA MUSICAL íes~ecificació~ - - + En aquest quadre, les columnes (vertical) corresponen a les ordinacions de Vic, Girona i Tarragona, i les files (horitzontal) corresponen a les normes més significatives recollides per les ordinacions, agrupades segons la seva tematica. Significo amb un + el fet que existeixi tal o qual norma. Conclusions Els Estatuts de Vic de 1733, les Ordinacions de Girona de 1735 i les de Tarragona de 1747 expliciten clarament l'estructura jerkquica que regulava la Capella Musical; l'ordre &estaments de més a menys poder era: Ca- 362 JORDI RIFB SANTAL^ pitol, Canonges Tresorers (Vic) o Commissaris de Música (Girona) o Canonge Obrer (Tarragona), Mestre de Capella, Músics i escolans. Els Estatuts i les Ordinacions esmentats també recullen clarament les funcions bhsiques del Mestre de Capella: educar, ensenyar, assajar, compondre i informar: Com a pedagog, el Mestre de Capella actuava educant i ensenyant els escolans, tenint cura ((. . .&ensenyar ab tota perfecció als quatre escolans o Monacillos [...I donant-10s llissó al mati, y a la tarde.. .D, com passava a la Seu tarragonina, o &ensenyar-los, també mati i tarda, solfa, com passava a Vic, o bé ensenyar a e.. .llegir ab perfecció.. . >> i aprenentatge <<. . .&un y altre cant y de contrapunt ... >>, com passava a Girona. També s'esmenten en les Ordinacions les obligacions que tenia el Mestre quant a <c.. .crian~a, educació i netedat.. .>> com diuen les de Tarragona. Les de Girona expliciten que el Mestre <<. . .deur8 alimentar-10s de manera que no'ls falte un victu de cent.. .>> i si estan ((. . .desganats, deurh donar-ne avis per que sien medicats.. .>> i tindrh cura que a.. .vajan nets y que conserven la roba.. .D. I també (c.. .procurar& sien instruhits en la doctrina Christiana.. . >>. Com a gestor, informava al Capítol, mitjan~ant els Canonges Tresorers (Vic) o Commissaris de Música (Girona) o Canonge Obrer (Tarragona), de qüestions relacionades amb la Capella: sous, faltes de puntualitat o assistkncia, etc. Per últim, el Mestre de Capella actuava com a músic portant <c ... 10 comphs.. .>>, és a dir, dirigia assaigs i actes; i componia noves obres. Aquestes composicions es demanaven sobretot per G.. .Corpus, Asumpta, sas Octavas y Semmana Santa...>> a Vic, i per Setmana Santa, Corpus, Santa Tecla i Nadal a Tarragona. Les noves obres s'havien de llegar a la Seu (Tarragona) o bé fer cbpies (Vic) que romandrien a la Seu. En el cas gironí, ens trobem amb la curiositat que el Mestre de Capella només podia fer composicions en G.. .lletres vulgars.. .>> a les <<Matines de Nadal i Professons>>, ja que en aquestes es (c.. .tolleren els Villanzicos ... >>. Tot aixb palesa i ratifica el carhcter funcional de la música que es feia en aquestes capelles. Les obligacions dels músics queden explicitades en els articles que parlen del deure d'assistir puntualment als assaigs i funcions litúrgico-religioses, i també parlen de l'expressa prohibició de marxar de la ciutat sense la deguda llicbncia. El fet que aquesta prohibició estigui expressada en totes tres reglamentacions fa pensar en possibles transgressions d'aquesta norma per part dels músics; és de suposar que, impulsats per imperatius econbmics, volguessin tocar en altres indrets dintre o fora de la ciutat en qub residien. De totes maneres, com ja explica Francesc Bonastre5, la imposició de restar a la ciutat podria ser deguda als problemes que es devien crear quan algun membre de la Capella faltava en algun dels actes, sobretot si aquest era COMPARACI~ DE LES CAPELLES MUSICALS A CATALUNYA A MITJAN S. XVIII 363 en una diada assenyalada, ja que era llavors quan la catedral posava en joc tot el seu prestigi i llu'iment; en efecte, la composició de la Capella Musical de Tarragona ens mostra el redu'it nombre dels seus membres: un Mestre de Capella, un Organista, qu?tre escolans i tretze músics prbpiament dits entre els de corda, vent i veus. Es interessant fer notar que quasi tots el músics eren capasos de tocar més d'un instrument. Pel que fa els escolans, veiem que aquests, quan canviaven la veu podien continuar estudiant els instruments pels quals s'inclinaven. Aixb, juntament amb l'educació i aprenentatge que, com hem dit al principi, els escolans rebien del Mestre de Capella, fa que les Capelles Musicals actuessin com a veritables escoles de música, observació que ja fa A. Martín Moreno6 referint-se a les capelles musicals de la resta dela península, de la qual cosa es desprbn que el Capítol catedralici tenia una autbntica cura de la música. Aixb suposava un prestigi immediat per a la Seu; recordem que, en aquesta bpoca, dins d'un marc d'estratbgies contrareformistes, la propaganda era un element important. Per últim, cal dir que tant les Ordinacions de Girona com les de Tarragona detallen els sous que s'atorguen per les diverses funcions i celebracions litúrgica-religioses. Totes aquestes reflexions no són més que un esbós que, com dbiem al comensament, anira fonamentant, a l'espera d'altres documents, un possible model tebric del funcionament de les capelles musicals catalanes en la primera meitat del segle XVIII. Criteris que s'han seguit en la transcripció Regularització de l'accentuació. Puntuació d'acord amb l'ús actual. Regularització d'altres grafies (guionets i apbstrofs). Desenvolupament de les abreviatures. Arxius consultats A.C.V.: Arxiu Capitular de Vic. BONASTRE, Francesc, op. cit., p. 264-265. MART~N, Antonio, Historia de la música espariola. Siglo XVIII, núm. 4, Alianza Música. Madrid, 1985, p. 23-27. JORDI RIFB SANTAL^ APENDIX DOCUMENTAL Diae Veneris, 18 Desembris 1733 Capitulum in quo Dominis Doctor Cortada Archidiaconus Presidens, Just Sacrista, Ferrer, Palau, Arbell, Senmartí, Riudecanas, Alavall, Vilar, Taraval, Riera, Bernils, Beuló, Duran, Comamala, Boxeda, Alberch et Vidal. (...I Item: Lo Mestre de Capella ha presentat a Vostra Senyoria un paper en 10 qual deixa a direcció de Vostra Senyoria 10 ordenar alguns Capítols en orde al bon govern de la Capella de Vostra Senyoria. Y Vostra Senyoria en forsa de dita representasió, ordena y extatueix 10 següent. Instruccions, y estatuts de la Capella de Primo: Que 10 Mestre de Capella invigile ab tot cuydado en l'enseñantsa y educació dels miñons que tindri o buscari per 10 estudi de cant, singularment dels corers morats porque uns y altres servescan ab major utilitat en els funcions de la Iglésia. Y en 10 cas de tenir algun d'ells la veu a propbsit tindri 10 Mestre cuydado de denunciar-10s als Senyors Canonges Thesorers, y estos al ~olt Illustre Capítol, perque segons sos mbrits 10s proveiri de cotas moradas o blavas. Y si l'hauran perduda cuydar de fer-10s apendrer d'algun instrument al que més s'inclinaren, y al més útil per la Iglésia, donant-ne, així mateix, part als Senyor Canonges Thesorers. Item: Lo Mestre tindri obligació d'acistir tots 10s dias una hora al matí, y altre hora en la tarde per enseñar de solfa a tots 10s miñons que en dit estudi acudiran, o bé buscats a diligbncias del Mestre (com se creu que procurar&), o bé oferts de sos pares, o de sa libera vocació. Item: Se li imposa també al Mestre l'obligació d'exercitar 10 tocar l'arpa, que tocari tansolament 10s dias que s'oferiri tenir dos Ciestas incompatibles. A fi de que la Capella, y sos individuos no perden 10 lucro que poden esperar de semblants ocurrkncias. Item: Se li renova l'obligació de compondrer novas obras, singularment per las solemnitats de Corpus, Asumpta, sas Octavas y Semmana Santa. De las quals deuri donar-ne cbpias per quedar-se en la Iglésia, y las denunciari als Senyors Canonges Thesorers, 10s quals cuydaran de suministrar-li 10 paper de ditas cbpias. Item: Se li ordena que dos vegadas cada mes, en 10s dias que aparexeri a dit Mestre, solicite l'acistbncia de tots 10s individuos de la Capella, aixis Cantors, com Músics (avisant als Senyors Canonges Thesorers del que no voldran, o no podran acistir), perque allí junts y congregats en 10 estudi de Cant s'exerciten en probar l'Obra, y exercitar l'abilitat, tot 10 temps que prudencialment apareixeri a dit Mestre. Item: En attenció que per Constitució del Capítol ningún dels Cantors y Músics, pot ausentar-se, aduch per poc temps de la Ciutat, sens tenir expresa llicbncia dels (x) En el document original figura al marge. COMPARACI~) DE LES CAPELLES MUSICALS A CATALUNYA A MITJAN S. XVIII 365 Senyor Canonges Thesorers y Mestre de Capella. Renovant-se dita Constitució, s'encomana y ordena a dit Mestre que done part als Senyors Canonges Thesorers dels que faltaran a i'observhncia de dita Constitució: perque se puga donar la més convenient providbncia y remey. Item: Respecte que s'ha observat que 10s escolans corers pateixen molt, y poden en conseqübncia espatllar-se, perdrer la veu y ser inútils al servei de la Iglésia anant a las Sepultures en temps d'ivern; disposa y ordena 10 Capítol que de vuy endavant de Tots Sancts a Pasqua vajan en ditas Sepulturas, en lloch dels corers, 10s miñons de cota blava, sens perdre 10 Mestre 10 lucro que per dits morats té, en ditas sepulturas, y cuidant aquest, que 10s dits corers suplan la falta dels blaus en la Conventual o altre. Item: A las insthncias fetas per la Capella, y en sa conseqiibncia ordena 10 Capítol que de vuy en devant la Cobla dels Ministrils no sia cridada (acceptant 10s Combregars per Viatich, las Professons per Vich y 10s tercers Diumenges) en funció alguna de la Capella que aiga de fer-se en esta Santa Iglésia. Ab l'advertsncia, emperb, que 10 Mestre y Capella tingan l'obligació de suplir 10s Officis y altres funcions dels Ministrils, ab tota la Capella, veus, instruments, violins y abuesos, omni meliori modo. Per 10 que 10 Capítol resol y ordena que d'aquellas dos distribucions, que en ditas funcions se sewian una als dits Ministrils y altre repartidora ab 10s individuos de la Capella, sen fasia una massa y esta se repartesca per parts de Capella, com s'acostuma en las demés funcions de dita Capella. Y per últim, que 10 Mestre de Capella, que vuy se troba, tinga obligació de correspondrer al Reverent Joan Serrat, Mestre de Capella jubilat, tots 10s anys 20 lliures en forsa de resolució feta per 10 Capítol. De las quals cosas Vostra Senyoria ordena que se'n done cbpia al Mestre de Capella.