Musicologia hispànica i musicologia internacional. Higini Anglès com a musicòleg i organitzador del III Congrès de la Societat internacional de Musicologia

Recerca Musicolbgica IX-X, 1989-90.275.282 Musicologia hispanica i musicologia internacional. Higini Angles com a musicoleg i organitzador del I11 Congres de la Societat Internacional de Musicologia BERNAT CABER0 Durant el I1 Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, que tingué lloc a Cambridge l'any 1933, es va acordar de celebrar el de l'any 1936 a Barcelona i de fer-10 coincidir, com s'havia fet a Lieja l'any 1930, amb el XIVb Festival de la Societat Internacional de Música Contemporhnia. Higini Anglbs acabava de ser nomenat vice-president de la Societat de Musicologia, i qui aleshores n'era d'ambdues societats, Edward. J. Dent, li confia l'organització del Congrés de 1936l. A Barcelona els temes de les seccions d'ccHistbria antiga)>, i ccHistbria moderna)), c<Folklore)), c<Gregorianisme)) i <<Orgue)) tingueren com a objectiu principal l'estudi dels problemes més importants de la musicologia moderna i dels estudis del folklore musical i la música antiga peninsulars2. Les sessions se celebraren del 18 al 25 d'abril de 1936 i el programa d'activitats inclogué concerts de cant gregorih i música antiga, una idea que havia nascut del Congrés realitzat a Cambridge i que pretenia &exemplificar amb audicions musicals la correlació entre la música i la musicologia3, un dels temes més discutits que sorgiren de les sessions de ~ieja~. Foren invitats gairebé un centenar de musicblegs, quantitat que es reduí Vegeu UNGER, Max, dnternationaler KongreR fur Musikwissenschaft in Barcelona,. 'Allgemeine Musikzeitung' 63 (1936), p. 323. Vegeu tambe la carta d'Anglbs a O. Ursprung amb data del 8 d'agost de 1933, que es conserva a la Bayerische Staatsbibliothek (München), Handschriftenmagazin, 'Ana 343'. Vegeu la convocatbria del CongrBs i del Festival de Música ContemporAnia a la Revista Musical Catalana 33, NI. 385 (gener 1936), p. 16. Vegeu HAUSLER, Rudolf, 50 Jahre Internationale Gesellschaft fur Musikwissenschaft. Acta Musicologia 49 (1977), p. 6. 41bid., p. 5 276 BERNAT CABER0 lleugerament a causa de la reserva política d'alguns paisos5 i del refús d'algunes invitacions, degut a la inestabilitat política i social que havia ocasionat a Espanya la victbria del Front Popular en les eleccions de febrer de 19366. Fins al mes d'abril d'aquell any, l'esdevenidor polític espanyol havia estat motiu, també a nivell europeu, d'abundoses especulacions sobre la incertesa del I11 Congrés de la Societat Internacional de Musicologia7. Tres mesos més tard, l'esclat de la guerra civil confirma els temors generals, i les conferbncies i les actes que Higini Anglbs estava preparant per ser publicades restaren in8dites8. L'organització d'un esdeveniment, l'esdeveniment mateix i la fixació escrita dels seus continguts són les condicions fonamentals per al testimoniatge d'una convocatbria d'aquesta mena. Les actes són els documents que legalitzen i transmeten el desenvolupament i la reconstrucció de les reunions. La recepció de l'esdeveniment en brgans de publicació com programes o informes de premsa n'és un reflex. Quan manquen les actes, tot tipus de fixació escrita adquireix per necessitat carhcter de document. En aquest sentit, un dels pocs documents que donen testimoni directe de la celebració del Congrés és el seu molt ben elaborat programa d'activitats; dóna una informació exhaustiva sobre les seccions, els autors, el títol de les ponbncies i els programes dels concerts. Juntament amb els articles i comentaris que aparegueren als Últims números de la Revista Musical Catalana de la primera bpocag, permet sobretot de reconstruir una gran part del marc formal del desenvolupament de les sessions. A més dels articles de la *Revista Musical Catalana>>, en revistes musicals d'hmbit internacional es publicaren vint-i-tres informes o crbniques sobre el I11 Congrés Internacional de Musicologia i el XIVb Festival de Música Contemporhnial0. Foren diCom foren Ithlia, Portugal i Alemanya. Vegeu ALBET, Montserrat, Higini Angles (18881869), eix de la musicologia catalana. Revista Musical Catalana 39 (Gener 1988), 2a Bpoca, p. 18. De la correspondtncia d'Anglbs amb Ursprung durant els anys 1933 fins al 1936 se'n desprenen les dificultats burocr&tiques que imposaren les autoritats polítiques alemanyes a una gran part dels musicblegs d'aquell país invitats al Congr6s de Barcelona (Vegeu Bayerische Staatsbibliothek, Handschriftenmagazin, 'Ana 343'. Vegeu JOHNER, Dominicus, Der Internationale MusikkongreB in Barcelona. Benediktinische Monatsschrift 18. Jahrgang, Heft 8 (1936), p. 298. 71bid., p. 299. Vegeu tamb6 KOSCH, Franz, Weltfest der Musik in Barcelona. Música Divina 24, Heft 617 (juny-juliol 1936), p. 109. Vegeu G~MEZ I MUNTANER Maria Carmen, La musicologia espanyola i catalana davant un gran repte. Revista Musical Catalana, 39 (gener 1988), 2a tpoca, p. 28. gVegeu Revista Musical Catalana 33, Nr. 385 (gener 1936). p. 16-20, Nr. 387 (marc 1936), p. 100-103 i Nr. 389 (maig 1936), p. 185-212. 'O Vegeu els articles de: H. ANGLES COM A ORGANITZADOR DEL 111 CONGRES DE LA SIM vulgats i també escrits en part durant els mesos de juny, juliol i agost de l'any 1936, com ho prova el ressb que fan dels avalots polítics i de la persecució del cos eclesihstic" o del conflicte b2l.lic mateix12. L'hmbit de publicació abraga, en ordre de més a menys articles, Alemanya, Espanya, Austria, Franga, Amkrica, Anglatena, Sui'ssa i Finlhndia. L'anhlisi dels informes permet de constatar, en primer lloc, que catorze foren escrits per musicblegs que participaren al Congrés com a conferenBURRA, Peter, The Barcelona Festival. The Monthly Musical Record 66 (juny 1936), p. 107-108. CHERBULIEZ, Antoine-E. i REICH Willi, Musikfest und KongreB in Barcelona. Schweizerische Musikzeitung 76, Nr. 11 (juny 1936), p. 333-337. ENGEL, Hans, Der dritte KongreB der Intemationale Gesellschaft fur Musikwissenschaft in Barcelona 1936. Archiv fur Musikforschung 1 (1936), p. 238-242. FELLERER, Gustav, 3er. KongreB der Intemationalen Gesellschaft fur Musikwissenschaft in Barcelona, 18-25 April 1936. Deutsche Musikkultur 1, Heft 2 (junyljuliol 1936), p. 11 1-1 13. Ibid., Die Kirchenmusik auf dem intemationalen musikwissenschaftlichen KongreB in Barcelona. Musica Sacra 66 (1936), p. 126-127. Gregoriusblatt 60 (1936), Düsseldorf. JEPESSEN, Knud , Der 3. KongreB der intemationalen Gesellschaft fur Musikwissenschaft, Barcelona 18-25. April 1936. Acta Musicologica 7 (juliol 1936), p. 2-6. KASTNER, Santiago, Selostus Unden Musiikin Kansainvalisen Seuran XIV kokouksesta (Informe sobre la XIV Conferencia de la Societat Internacional per la Música Contemporhnia). Suomen Musiikkilehti (El diari musicalfinland2s), 7 (1936), p. 143-144. Der Kirchensanger, 36, p. 158-159, Freiburg i. Br. KOSCH. Franz, op. cit., p. 109-113. MANGEOT, Andrd. Le Monde Musicale, 47. p. 150-151. Musica. Offizielles Organ deu Kapellmeisterunion Osterreich, 7, Nr. 12, p. 13-14. MASSON, Paul-Marie, La musique espagnole au Congrés de Barcelone, 20 (1936), p. 113-123. Musical Courier, 113, Nr. 21, p. 1 i 31 (New York). OTARO, Nemesio, El Congreso de Musicologia de Barcelona (abril 18-25). Razón y Fe, 36, Nrs. 474-475 (juliol/agost 1936), p. 452-475. PIETRO, Josd Ignacio. España Sacra Musical, 7, p. 713-720. STEINHARD, Erich , Intemationales Musikfest in Barcelona. Auftakt, 16, Heft 5-6 (maig-juny 1936), p. 87-92. STEFAN, Paul, Contemporany Music Society Meets in Spain. Musical America, 66, Nr. 10 (Maig 1936), p. 10 i 18. JOHNER, Dominicus, op. cit., p. 298-301. THOMAS, Joan M., Philharmonia Chopiniana, 3, p. 25-43. UNGER, Max , op. cit., p. 323-324. Ibid., Intemationales Musikfest in Barcelona. Zeitschrift fur Musik, 103 [juliol 1936), . . p. 730-732. Ibid., Musikwissenschaftliche Tagung in Barcelona. Zeitschrift fur Musik, 103 (juliol 1936), p. 824-830. " Vegeu Kosc~, op. cit., p. 109. 12Vegeu JEPESSEN, op. cit., p. 4. 278 BERNAT CABER0 ciants; són els casos de Max Unger en les revistes Allgemeine Musikzeitung i Zeitschrijt fur Musik; Gustav Fellerer a Musica Sacra i Deutsche Musikkultur; Knud Jepessen a Acta Musicologica; Hans Engel a Archiv fur Musikforschung; Dominicus Johner a la Benediktinische Monatsschrijt)); Paul-Marie Masson a la sRevue de Musicologie; Antoine-E. Cherbuliez a Schweizerische Musikzeitung; Franz Kosch a Musica Divina; Santiago Kastner a Suomen Musiikkilehti i Joan M. Thomhs i Nemesio Otaño a les revistes Philharmonia Chopiniana i Razbn y Fe, respectivament. El fet que les conferhcies de les diferents seccions tinguessin lloc simulthniament al mati i que els concerts i les recepcions se celebressin a la tarda o al vespre, és considerat, en general, com un obstacle per a l'intercanvi i la discussió cientifica13. Aquesta circumsthncia serveix als autors com a justificació en la tria i el comentari dels actes més rellevants. Alguns articles transmeten sota una forma resumida el contingut de les pon&ncies14, d'altres exposen amb més detall els continguts de la secció en la qual participi l'autor de la crbnica15, o bé redueixen l'informe a un resum del programa d'activitats16 o a un comentari histbric dels programes dels concerts de música antiga i d'alguns de música contemporhnia17. Finalment, hom pot constatar que tots vint-i-tres articles dediquen principalment el comentari al Festival de Música Contemporhnia, relacionant-10 més o menys directament amb el Congrés18. Segons els informes, els actes més rellevants foren en general les reunions de les seccions de ccFolklore>> i icGregorianisme>>, els concerts histbrics de .W. l'OrfeÓ Catalh i de 1'Escolania de Montserrat i les conferkncies-audició de Curt Sachs, Joseph Gajard i Emili Pujol. Segons Subirhlg i Otaño20 (com també d'altres) les sessions de ccFolklore>> van ser les més animades i més assistides i foren les que causaren més admiració. En la seva comunicació, <<El cant de les cancons de treballada a Mallorca>>, Baltasar Samper il.lust~-h els seus estudis amb les melodies de dos cantaires mallorquins vinguts exI3 Vegeu ENGEL, op. cit., p. 239-241; JOHNER, op. cit., p. 299 o FELLERER, Deutsche Musikkultur, p. 11. 14Vegeu JEPESSEN, op. cit., UNGER a Allgemeine Musikzeitung o FELLERER, Deutsche Musikkultur. 15Vegeu JOHNER, op. cit., p. 299. l6 Vegeu STEINHARD, op. cit., p. 86-92. l7 Vegeu MASSON, op. cit., i OTAÑO, op. cit. l8 Vegeu per exemple STEFAN, Paul, op. cit.; BURRA, op. cit.; UNGER, Internationules Musikfest. .., o KASTNER, op. cit. '9 Vegeu SUBIRA, Josep, El I11 CongrCs de la Societat Internacional de Musicologia a Barcelona. Revista Musical Catalana 33, Nr. 389 (Maig 1936), p. 191. 20 Vegeu OTAÑO, op. cit., p. 457. pressament de l'illa21, un procedir científic que avui dia, a la darreria del segle xx, és gairebé impensable en el camp de l'etnomusicologia, per no dir de dubtosa validesa empírica. Referint;se a aquesta secció, Gustav Fellerer comenta en la Deutsche Musikkultur: <<Es una característica de la nostra bpoca el fet d'haver reconegut la importincia de la investigació de la música popular i un mbrit de l'organitzador del Congrés, el professor Anglbs, el d'haver-li donat un marc tan ampli en les discussions i una il.lustració tan eloqüent a través de les mostres pri~tiques>>~~. Dominicus Johner atribueix als esforqos d'Anglb el mbrit d'haver inclbs, per primera vegada, en un Congrés de la Societat Internacional una secció dedicada especialment al cant greg~rii~~. En una carta del 31 d'agost de 1935 a Otto Ursprung, Anglbs exposa al seu amic, com a objectiu d'aquestes sessions, la millora de les relacions entre els musicblegs acadbmics i la musicologia benedictina, com també el foment de les relacions entre els ordes benedictins alemanys, francesos i belgues24. Gran ressb provoci la conferbncia-concert de música per a vihuela, que s'organitzi a 1'AssociaciÓ de Música Antiga. Emili Pujol utilitzi per a aquest concert una reproducció elaborada pel luthier Miquel Simplici de l'únic exemplar que existeix d'aquest instrument i que actualment es conserva al Museu Jacquemart-André de 1'Institut de France, a En un aspecte més general, Franz Kosch interpreta la coincidhcia dels concerts de música antiga amb la discussió sobre els problemes de la musicologia moderna i amb els concerts de música contemporinia com un element conglomerat i d'interacció entre el passat, el present i el En una reflexió semblant, Max Unger accentua a la Zeitschrift fur Musik la importincia del Congrés en relació amb els temes i treballs que s'hi presentaren. Segons ell, a la darreria del segle XIX hauria estat inimaginable que la secció de <(Música Antigaw, acompanyada de les exemplificacions musicals, arribés a aombrar les altres seccions. <<Després de la I Guerra Mundial>>, constata, ((mai no s'havia fet tan palbs l'interbs per la histbria de la música,, com diu ell, <<preclissica a través del descobriment de noves fonts i de la prictica musical>>27. Ell mateix comenta a 1'Allgemeine Zeitung: (<Com en altres 21 Vegeu SUBIRA, op. cit., p. 191. 22 Vegeu FELLERER, Deutsche Musikkultur, p. 11 1. 23 Vegeu JOHNER, op. cit., p. 299. 24 Vegeu la carta d'Angl8s del 31 d'agost de 1935. Bayerische Staatsbibliothek, Ana 343. 25 Vegeu SUBIRA, OP. cit., p. 190. Vegeu tamb6 Poulton, Diana, Vihuela. The New Grove Dictionary of Music and Musicians vol. 19 (1980), edit. per Stanley Sadie, p. 758. 26Vegeu KOSCH, op. cit. p. 109. 27 UNGER, Zeitschrift fur Musik, p. 824. 280 BERNAT CABER0 palsos, la transmissió de la practica musical dels mestres de la polifonia espanyola antiga havia estat interrompuda fins fa no més de vint anys; solament el renaixement actual ha revivificat una petita part de la seva En aquest sentit, els concerts de lYOrfeÓ Catali, els del grup Ars Musicae, els d'Emili Pujol i els de 1'Escolania de Montserrat tingueren un relleu histbric, sobretot si es té en compte la histbria i l'evolució de l'execució musical. Un dels paYsos capdavanters en l'execució musical i en la reintegració de la música antiga a les sales de concerts fou Alemanya, on, durant els seus anys universitaris 1923-1924 i 1924-1925, Anglbs estudia amb Willibald Gurlitt a la Universitat de Friburg (Brisgbvia), i amb Friedrich Ludwig, a la Universitat de G~ttingen~~. Iniciada per Karl Straube i Albert Schweizer a principis de segle, 1'<<0rgelbewegung>> fou una de les primeres tendbncies impulsores del renaixement alemany30. La figura més representativa, a partir dels anys 20, fou el mestre d'Anglbs, Gurlitt, que l'any 1921 construí, juntament amb Oscar Walker, una reproducció de l'orgue que Perotinus descriu en el seu tractat De organographia31. A aquest moviment pertanyeren posteriorment Christian R. Mahrenholz, els musicblegs francesos Norbert Dufourq i Yvonne Rokseth 32, i hom en podria considerar seguidor Joan M. Th~miis~~. Segons Ludwig, si no es tenen en compte els estudis i la viva transmissió musical dels monjos de Solesmes, els primers concerts dedicats exclusivament a la música antiga tingueren lloc a Paris els anys 1914 i 191834. No gaire més tard, Gurlitt els introduí a Alemanya amb el seu 280 c<Collegium Musicum>> fundat l'any 1919. Sota la seva direcció, en els anys 1922 i 1924 tingueren lloc a Karlsruhe i a Hamburg dos concerts amb obres dels segles XI al XV~~. Aquests foren seguits d'altres a Erlangen, sota la direcció 28 UNGER, Allgemeine Musikzeitung, p. 24. 29 Vegeu ALBET, Montserrat, op. cit., p. 17. 30 Vegeu GURLIT~, Willibal , Der gegenwi4nige Stand der Musikwissenschaft. Deutsche Viertel jahrschrift fur Literaturwissenschaft und Geistegeschichte, 17 (1939), p. 8. 3' Ibid., p. 9. Vegeu també I'article Orgelbewegung. Rieman Musik-Lexilon (Sachteil), edit. per Heinrich Eggebrecht. Mainz 1967, p. 687. 32 Vegeu GURLITT, OP. cit., p. 9. Vegeu COMPANY i FLORIT, Joan, ESTELRICH i MASSUTI, Pere i MOLL i MARQUBS, Joan, Tres Músics Mallorquins: Antoni Torrandell, Joan Ma Thornds i Antoni Matheu, Barcelona 1985, p. 86-90. 34 Vegeu LUDWIG, Friedrich, Musik des Mittelalters in der badischen Kunsthalle Karlsruhe 24-26. September 1922. Zeitschrift fur Musikwissenschaft, 5 (1922/1923), p. 438-458, aquí vegeu p. 436. Vegeu LUDWIG, op. cit., i BESSELER, Heinrich, Musik des Mittelalters in der Hamburger Musikhalle 1-8. April 1924. Zeitschrift fur Musikwissenschaft, 7 (1924/1925), p. 42-54. de Gustav Becking, l'any 1925; a Friburg, sota la direcció de Heinrich Besseler, I'any 1926; a Viena, en commemoració del centenari de la mort de Beethoven, sota la direcció de Rudolf von Ficker, l'any 1927; a Lübeck, l'any 193 1, i a Viena, l'any 1934~~. Simulthniament a l'avenq de la investigació i a la propagació de la música antiga, en comensaren a néixer grups independents o formats en el marc d'instituts o Seminaris de Musicologia de les universitat^^^. Després de Gurlitt, en foren exemples el <<Collegium Musicumw de la Universitat d'Erlangen, fundat l'any 1924 per Be~king~~; la <<Schola Basiliensis>), fundada l'any 1933 per Pau1 Sacher; un Institut per a l'ensenyament i la investigació de la música antiga39; el grup <<Pro Musica),, fundat l'any 1933 per Charles van den Borren per a la interpretació histbrica40, o el grup espanyol eArs Musicae>>, fundat l'any 1935 pel deixeble d'Anglbs, Josep Maria Lamaña, i que féu la seva presentació pública en el Congrés de arce el ona^'. Finalment, l'oportunitat d'avaluar els mestres i les obres de la cultura musical hispinica és considerada unanimement pels autors dels informes com una de les experibncies més valuoses del Congrés. L'interbs europeu que, a comensaments de segle, despertaren la música i la musicologia espanyoles amb les edicions i els estudis de Felip Pedrell, trobi, en la figura d'Anglbs, el representant i transmissor més important d'aquella herbncia i, en els seus estudis, el científic que marca i fixi internacionalment els camps d'investigació de la musicologia espanyola. L'amic d'Anglbs, Otto Ursprung, gran coneixedor de la literatura musical espanyola, fou un dels primers representants de la investigació hispanista. Els seus treballs sobre Brudieu en 192542, sobre la literatura que estudia la histbria de la música 36 Vegeu GURLITT, op. cit., p. 8. 37 Vegeu I'article Collegium Musicum. Riernann Musik-Lexikon, Sachteil, p. 178; vegeu tamb6 GUDEWILL, Kurt, Collegium Musicum. Die Musik in Geschichte und Gegenwart, vol. 2 (1952), columnes 1554-1562. 38 Vegeu Gustav Beckings zum Gedüchnis. Eine Auswahl seiner Schriften und Beitrage seiner Schüler, edit. per KRAMOLISCH, Walter. Tutzing 1975, p. 348-349. 39 Vegeu ARTL, Wulf, Zur Idee und zur gesgichte eines Lehrund Forschungsinstituts fur alte Musik, in den jahren 1933 bis 1970. Alte Musik. Praxis und Reflexion. Sonderband der Reihe Basler Jahrbuch fur historische Musikpraxis, edit. per REIDEMEISTER, Peter i GUTMANN, Veronika. Winterthur 1983, p. 29-76. 40 Vegeu SCHOTT, Howard, Charles van den Borren i Pro Musica Antiqua. The New Grove Dictionary ... vol. 3 (1980), p. 64-66 i vol. 15 (1980), p. 304. 41 Vegeu l'article Ars Musicae. Diccionari0 de la Música Labor, edit. per PENA, Joaquin i ANGLBS, Higini, Barcelona, 1954, vol. 1, p. 119. 42 BRUDIEU, Joan, ein Meister der spanisch-nationalen Kunst des XVI. Jahrhunderts. Eie stilkritische Skizze. Bulletin de la Societé Union Musicologique, 5 (1925), p. 174-193. 282 BERNAT CABER0 e~panola~~, sobre la musicologia a Espanya i sobre la música espanyola de finals del segle xv iinicis del XVI~~, demostren el fonament que Angles representa a partir dels anys 20, documenten el ressb europeu de la seva obra i el reconeixement i l'atenció internacionals que acreditaren els seus estudis. 43 Neure Literatur zur spanischen Musikgeschchte, Zeitschrift fur Musikwissenschaft, 12 (1929/1930), p. 93-104. " Ambd6s intdits. Vegeu SCHMID, Hans, Otto Ursprung zum Gedachtnis. Die Musikforschung 14 (1961), p. 135-136.