Aportacions posteriors als treballs d'Higini Anglès sobre Cabanilles i els orgues valencians del seu temps

Recerca Musicolbgica IX-X, 1989-90,269-273 Aportacions posteriors als treballs d'Higini Angles sobre Cabanilles i els orgues valencians del seu temps VICENT ROS Les investigacions posteriors a la mort de monsenyor Higini Anglks, portades a terme a Valbncia, sobre Cabanilles i els orgues valencians del seu temps, poden donar noves perspectives a la investigació sobre la vida i l'obra creadora del nostre insigne organista. La troballa i la publicació de diversos contractes sobre la construcció d'alguns orgues, que probablement va conbixer i pulsar Cabanilles en la seva joventut, com també d'altres que fins i tot va visurar en la seva maduresa, poden facilitar-nos l'anllisi de l'evolució d'aquest instrument per terres valencianes d'aquella bpoca, i també les repercussions en l'obra per a orgue d'aquest compositor. Segurament l'orgue que conegué Cabanilles al seu poble nadiu, Algemesi, situat a la Ribera Alta del Xúquer, fou construi't per l'orguener aragonbs Pedro Serrano, tal com sabem per un parell de documents de 1557 i 15901. Aquest instrument gairebé és una &pia exacta del que el mateix orguener va construir el 1555 per a la vei'na vila de Sueca, situada a la Ribera Baixa del mateix riu XÚquer2, i constava de gran orgue i cadireta sobre la base de 12 i 6 pams, respectivament, amb 42 dues tecles que corrien del do1 al la4. A través d'aquests contractes i d'altres, donats a conkixer també recentment, sobre orgues construi'ts per Pedro Serrano en terres valencianes -des de la castellonenca població de Cinctorres fins a Oriola, passant per la parrhquia de Sant Nicolau de la ciutat de Valbncia, etc.-, sabem que aquest orguener presentava com a novetat la possibilitat, en els seus L DOMINGO i BORRAS, Josep Anton. Orgue &Algemesí. Orgues del País Valencia, XVII. ACAO. Valtncia, maq, 198 1. FURI^, Antoni. Orgue de Sueca. Orgues del País Valencil, XIII-XIV. ACAO. Valtncia, novembre-desembre. 1980. 270 VICENT ROS orgues, de separar-ne diversos jocs, tot insinuant diferents formes de registres3. També és molt probable que, de molt petit, Cabanilles conegués l'orgue de la ve'ina població d'Alzira, cap d'aquella comarca de la Ribera Alta del Xúquer, instrument molt semblant als de Sueca i Algemesi, ja que el va construir el mateix Pedro Serrano, abans que aquells, en 153g4. L'orguener Miguel Llop, als voltants dels anys 1652-54, entre els vuit i deu anys de Cabanilles, construí un nou orgue per a la parrbquia de Santa Caterina d'Alzira. Aquest instrument ja era molt diferent de l'anterior de Pedro Serrano, a Alzira, i a altres pobles de la comarca. Presentava innovacions importants, com un secret partit a la moderna, amb vuit registres a cada part, extensió del teclat de 47 notes, octava dels contrabaixos tendida, vuit contres: <<les tres cefaut, desolre, elami, obertes de 12 pams d'entonació i les cinc restants de 24 pams tapades>>, etc.; va ser visurat per Jerónimo de la Torre, antecessor de Cabanilles a la Seu de Valbncia5. Aquest nou orgue d7Alzira era gairebé cbpia del que el mateix orguener havia construit el 1648 per a Sagunt (M~rvedre)~, i en ell pensaria també probablement quan, uns anys més tard, el 1656 concretament, construiria el nou orgue de la vila de Nules (Ca~telló)~, entre molts d'altres arreu de la geografia valenciana i murciana8. Al costat d'aquests orgues de l'bpoca de joventut de Cabanilles i, donat que no coneixem encara la composició exacta de l'orgue de la seu valenciana d'aquells dies, caldria considerar-ne d'altres de la ciutat de Valbncia dels anys madurs del nostre organista. La documentació, exhumada aquests darrers anys, ens empeny a fixar-nos particularment en dos d'ells, tenint en compte que se'ls va estudiar detingudament, a causa del seu nomenament com a visurador, i, per tant, va haRos, VICENT. Noves aportacions a l'obra de I'orguener Pere Serrano. Cabanilles, núm. 8, p. 19-24 i 34-38. ACAO. Valbncia, octubre-desembre, 1983. NIETO FERNANDEZ, Agustín. Orihuela en sus documentos. I. La catedral, parroquias de Sanfas Justa y Rufina y Santiago, p. 275-277. Publicaciones del Instituto Teol6gico de Murcia. Murcia, 1984. 4~~o~so CLIMENT, Vicent. Orgues i organistes &Alzira. Cabanilles núm. 14-16, p. 38, 39, 64, 72, 107-109. ACAO. Valbncia, abril-desembre, 1985. 5A~0~s0 CLIMENT, V. Op. cit. p. 46,49-51, 66, 67,76, 77, 131-138. LLUESMA i ESPANYA, Josep Antoni. Els orgues de Sagunt. En vies de publicaci6 a la revista Cabanilles al moment de redactar aquesta nota. 'ROS, Vicent. Noves aportacions a la histbria dels orgues de Nules (Castell6). Rev. Cabanilles núm. 26, p. 3-6. ACAO. Valbncia, abril-juny, 1988. PBREZ Jorge, P. Vicente, O.F.M. La música en Onteniente, tomo 11, p. 12, 171-172. Valbncia, 1979. APORTACIONS POSTERIORS A H. ANGLES SOBRE CABANILLES 27 1 ver de donar el seu parer, circumstlncia immillorable i Única de moment, que ens ha permbs, gracies a la conservació d'aquests documents, de conbixer el parer de Cabanilles sobre alguns instruments. Ens referim als orgues de les parrbquies de la ciutat de Valbncia sota l'advocació de Sant Marti i de Sant Joan del Mercat, anomenada, també, aquesta darrera <<de 10s Santos Juanes>>. Per a la parrbquia de Sant Marti va construir un orgue important en 1682 l'orguener Roque Blasco9, el qual, igual que els orgueners anteriorment citats, també havia treballat for~a per terres valencianes, des de Vinarbs fins a Oriola, passant, naturalment, per la ciutat de Valbncia on, als llocs més significatius, com la mateixa seu i l'església del Patriarca, entre altres, havia deixat bona mostra del seu ofici1'. Els gairebé quaranta jocs de l'orgue de Sant Marti estaven repartits entre l'orgue major i la cadireta, ambdós cossos amb una base de 12 pams. La documentació que en tenim ens mostra fins i tot la composició d'algunes mixtures, tot i que la dada més sorprenent és la que fa referbncia a MORENO ROYO, Josep M. Orgue de Manises. Orgues del País Valencia, XV, p. 21. ACAO. Valbncia, Gener, 1981. OLMOS i TAMARIT, Vicent S. i L~PEZ i QUILES, Antoni. Orgues i orguenistes de Catarroja (Valbncia). Cabanilles, núm. 8, p. 6, 7, 30. ACAO. Valtncia, octubre-desembre, 1983. NIETO FERNANDEZ, A. Op. cit. p. 277. ALONSO CLIMENT, V. Op. cit. p. 46,49-51, 66, 67,76. CANDEL CRESPO, Francisco. Els Llop, una estirp d'orgueners en el llevant espanyol (16501734). Cabanilles, núm. 24, p. 11-33. ACAO. Valkncia, octubre-desembre, 1987. PINGARR~N SECO, Fernando. La música a la parrbquia de Sant Marti de Valtncia (s. XViXX). Cabanilles, núm. 2-3, p. 7,9-14, 17,24-30,35, 37-43,49,55,78,82. ACAO. Valbncia, abril-setembre, 1982. 'OBORRAS i JARQUE, J. N. Histbria de Vinarbs, p. 139-142. MILIAN MESTRE, Manuel. L'orgue de Morella. Orgues del País Valencia, VI, p. 6, ACAO. Valbncia, abril, 1980. DORATE SEBASTIA, Josep M. L'orgue de Vila-real (Castelló). Orgues del País Valencia, VII, p. 11, 14, 15, 19, 20. ACAO. Valbncia, maig, 1980. Sanchis Sivera, Josep. Orgue de la catedral de Valincia. Orgues del País Valencid, VII, p. 12. ACAO. Valbncia, juny, 1980. ALONSO TOMAS, Miquel. L'orgue de Llíria. Orgues del País Valencia, IX, p. 6, ACAO. ValBncia, juliol, 1980. BOVER PUIG, Joan. Orgue de Vinards. Orgues del País Valencid, XXI-XXIII p. 5-7. ACAO. Valbncia, juliol-setembre, 198 1. VILLALMANZO, JESUS. EIS orgues de Pau Sabater i Roc Blasco per al convent de Sant Dombnec de Valbncia al segle XVII. Cabanilles, núm. 22, p. 31-33. ACAO. Valbncia, abril-juny, 1987. NIETO FERNANDEZ, A. OP. cit. p. 118,278. PEDRA, Joaquin. Organistas valencianos de 10s siglos XVII y XVIII. Anuario Musical vol. XVII, p. 149, CSIC, Barcelona, 1962. 272 VICENT ROS l'acoblament de teclats. Els dos visuradors encarregats d'aquesta feina, mossbn Cabanilles i fra Joan de Sant Agustí, monjo organista del monestir extramurs de la ciutat de Valkia, Sant Miquel dels Reis, diuen al respecte: <<Ittem altre registre en que es toca el Orgue i La Cadireta a un temps en 10 teclat del Orgue Major, y baixant les mans al teclat de la mireta (sic) es queda a soles, el qual es un registre de molta importansia per que dóna al ple major grandesa Y asonansia, Y de haverse fet dit registre Se ha seguit el haver de publicar Lo secret de La Cadireta,,". Aquest document és d'una vital importancia per a elaborar criteris d'interpretació, i, més concretament, de registració, no solament per a l'obra de Cabanilles sinó de bona part del nostre barroc. Tanmateix, crida l'atenció que d'aquesta qüestió de l'acoblament de teclats no se'n torna a parlar més a la documentació valenciana del nostre barroc, almenys a la publicada fins ara, que ja és bastant considerable12. I ja per acabar, tenint en compte les limitacions d'espai marcades per a les comunicacions, cal considerar l'orgue que per a la parrbquia de Sant Joan del Mercat, de Valbncia, va construir en 1699 l'orguener flamenc Andreu Berguero. Aquest instrument que segons els visuradors, mossbn Joan Cabanilles, organista titular de la parrbquia per aquelles dades, mossbn Josep Esteve i l'orguener Bartomeu Artigues, era <cuno de 10s Órganos mis numeroso que ay executado en esta Ciudad>>, va ser objecte de moltes reserves i objecions, plasmades en el document que van redactar els esmentats visuradors13. Sembla que l'expectació creada a causa de la fama aconseguida per aquest orguener gracies als seus treballs a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, a la Seu de Tortosa, a la parroquial de Reus, etc., no va respondre a l'obra dissenyada per a Sant Joan del Mercat. Tanmateix, Berguero resta a Valbncia i féu l'orgue d'Alzira14 i restaurl el de Sant Martí15. La documentació sobre aquesta qüestió és important, tant pel que fa a la descripció de l'orgue que, entre altres <<novetats>>, presenta el fet de diver- " PINGARR~N SECO, S. OP. cit. p. 44. IZ Vegeu principalment els treballs de diversos autors publicats a la ja citada col.lecci6 de monografies "Orgues del País Valencia" integrada per 26 números i publicada a ValLncia entre novembre de 1979 i desembre de 1981. Així mateix els treballs de la revista trimestral. Cabanilles, citada insistentment ací, de la qual han aparegut fins el moment de redactar aquestes línies 26 números. Es va comenqar a publicar en gener de 1982. l3 NICOLAU BAUZA, Josep. Orgues de la parrbquia de Sant Joan del Mercat. Cabanilles, núm. 7, p. 10, 12, 13, 17-22. ACAO. Valkncia, juliol, 1983. 14A~o~~~ CLIMENT, V. OP. cit., p. 54, 55, 57, 59, 79, 149-157. '5P1~G~~~6~ SECO. F. OP. ~it., p. 14, 57-59,78, 84. APORTACIONS POSTERIORS A H. ANGLBS SOBRE CABANILLES 273 sos jocs no partits, com per les opinions critiques dels visuradors i per les lleugeres referbncies a altres orgues de la ciutat, etc. Tot plegat constitueix una bona mostra documental, sobre la qual no entrem en més detalls per estar tota practicament publicada i a l'abast de tothom; n'adjuntem, perb, la bibliografia escaient.