Consideracions paleogràfiques a l'entorn de la monodia litúrgica medieval en l'obra d'Higini Anglès

Recerca Musicolbgica IX-X, 1989-90, 5-14 Consideracions paleografiques a l'entorn de la monodia litúrgica medieval en l'obra d'Higini Angles MANUEL MUNDO I MARCET Senyores, Senyors: No sé ben bé per qui: els organitzadors d'aquest congrés internacional de Musicologia Hisphnica, dedicat a Mons. Higini Anglbs, m'han triat a mi per obrir les vostres sessions científiques. No sóc musicbleg de professió sinó un investigador dels textos antics medievals observats sobre el prisma de la codicologia i de la paleografia. Només esporidicament he fet incursions en el camp de la codicologia musical. Potser l'explicació en seria -a més de l'amistat i benvolen~a del professor Bonastreel cbec que actualment exerceixo en la Biblioteca de Catalunya, de la qual Mons. Anglbs fou durant quaranta anys (del 1917 al 1957) conservador i fins i tot l'hnima del seu gabinet de Música. Per aquest motiu seri un goig per a mi d'invitar-vos a inaugurar aquest migdia l'exposició que, en l'ocasió d'aquest Congrés i en honor de Mons. Anglbs, la Biblioteca de Catalunya ha organitzant. Podria limitar-me a exposar aquí unes consideracions paleogrifiques tot revisant una per una les datacions i atribucions dels cbdexs i fragments mencionats i descrits per Mons. Anglbs en les seves obres més importants, especialment en La Música a Catalunya fins al segle XIII. No es tracta pas de fer una llista d'errors comesos per Mons. Anglbs i de les correccions respectives, cosa que seria una desconsideració envers el seu esforq de pioner, sinó de descriure la seva tasca i intentar de perfeccionar la seva obra amb algunes de les contribucions erudites dels investigadors que hem seguit de prop i amb predilecció les seves aportacions magistrals al coneixement de la codicologia musical catalana. L'interbs pels cbdexs musicals s'havia desvetllat a Catalunya al comenq de segle amb l'lter Hispanicum del benedictí dom Maur Sablayrolles, publicat el 1904. Miquel Rut, el 1905, hi aporti una modesta contribució des de Girona. Perd qui més va influir en Mons. Anglbs a trobar gust per la re- 6 MANUEL MUND~ I MARCET cerca dels cbdexs musicals monbdics catalans devia ser, sens dubte, el també benedictí i monjo de Montserrat dom Gregori M. Sunyol, amb la seva fonamental Introducció a la paleografia musical gregoriana, apareguda en catalh el 1925 i tradui'da al francbs el 1935. Sunyol dedicava sengles capítols a les notacions musicals catalana i aquitana amb exemples i facsímils trets d'una colla de cbdexs també catalans. La primera intenció d7Anglbs, concebuda des de jove, era la d'estudiar el fet musical a Catalunya i pai'sos d'kea cultural catalana, des dels orígens fins al segle XVI. Amb els anys es va anar convencent que calia procedir per períodes més redu'its, donada la ingent quantitat de documentació que oferien els nostres arxius i biblioteques a mesura que s'avanqava cap al final de 1'Edat Mitjana. Per aquest motiu (com ell mateix explica en la introducció), cregué preferible limitar la seva primera contribució al projecte primitiu dedicant-10 a La música a Catalunya fins al segle XIII. Fins i tot amb aquesta limitació cronolbgica calia valor per a emprendre la recerca. La quantitat de notícies documentals, de cbdexs examinats i descrits, de bibliografia pertinent per a cadascun d'ells i les observacions i comentaris específics que en fa resulten modblics. Així li ho han reconegut tots els qui han hagut de recórrer i consultar la seva obra. Resseguim-la rhpidament pels capítols que fan referbncia al tema que se m'ha assignat d'exposar aquí, és a dir, l'estudi dels cbdexs musicals monbdics litúrgics, tal com he dit, vistos des del punt de vista paleogrhfic. El primer capítol dedicat a la cultura litúrgica-musical a la Catalunya antiga estudia el tema durant els primers segles del cristianisme i especialment del període visigbtic, la legislació litúrgica dels concilis de l'bpoca i la cultura musical que la normativa eclesihstica suposava troben en Anglbs un comentari adequat. L'únic cbdex litúrgic del període visigbtic considerat per Anglbs pel seu possible interbs musical és el cblebre Oracional, conservat a Verona, per6 procedent de la metrbpoli de Tarragona. La seva data venerable, que el situa al comenq del segle VIII, i l'aparició en els seus marges d'uns signes que podien semblar neumes musicals, suscitaren l'interbs del P. Sunyol. Tot i els seus dubtes sobre el significat musical d'aquests signes, Sunyol, davant la curiositat d'Anglbs envia a aquest darrer unes fotografies del Cddex Veronensis. Anglbs en reprodueix una a les darreres pagines de l'obra dedicades a les esmenes i fa un comentari convenqut, diu <<que aquells signes són neumes veritables,,; per6 perplex per la col~locaci6 marginal dels signes es pregunta sobre el seu significat. Els creu afegits al cbdex més tard, perb diu que tant podrien correspondre encara al segle VIII com ja al IX; que són certament visigbtics i els més antics, per tant, de Catalunya. Anglbs deixava, perb, la darrera paraula al P. Sunyol. Permeteu-me afegir pel meu compte que, després d'estudiar signes semblants en algun altre document original d'bpoca visigbtica, gosi insinuar la hipbtesi que els signes dels marges de l'oracional de Verona no serien neumes musicals, sinó notes taquigrhfiques de tipus similar a les notes tironianes. Em pregunto: Serien indicacions sobre la nianera de recitar les pregaries?, o bé només indiquen l'ús litúrgic de les poques pregaries que acompanyen? Com podreu comprendre, l'interbs per a resoldre aquest enigma ha de preocupar palebgrafs i musicblegs. Em permeto intercalar aqui una vivbncia anecdbtica personal que pot aclarir una mica el pensament d'Anglbs sobre l'antiguitat dels neumes musicals visigbtics i mossirabs; encara en 1964 a la introducció del vol. I11 de l'edició de Las Cantigas de Alfonso el Sabio, els considera com els més bells d'Europa. Publicat l'estudi sobre la datació de cbdexs litúrgics de Toledo, en el qual proposo retardar-ne alguns que es creien del segle IX, i datar-10s als segles XII i XIII, el vaig sotmetre a Mons. Anglbs. En una carta emocionada del 8 de juny de 1966, acceptava convengut la meva demostració, tot i confessar la desil.lusió produi'da en ell pel fet que la música visigbtica perdia els seus suposats testimonis més antics. Gairebé vaig lamentar d'haver entristit una persona tan savia i tan estimada. Perb l'amicus Plato sed magis amica veritas em va tranquilelitzar l'esperit. La unió estretíssima de la música monbdica amb la litúrgia obligava Anglbs a estudiar el pas de la litúrgia visigbtica a la romana a les terres catalanes. Contra la gran majoria dels autors que l'havien precedit, i que ell analitzava un per un, Anglbs es decanta per creure que el canvi s'havia esdevingut abans del segle XI, en tot cas lentament des de l'bpoca carolíngia al segle x. Avui és valida plenament aquesta tendbncia a fixar una bpoca més antiga per al canvi litúrgic i assegurar que a Catalunya la part fonamental de la litúrgia de la missa i de l'ofici era ja romana des del segle IX. Només una part del ritual de certs fragments i funcions fora de la missa i de l'ofici romangué la tradicional visigbtica, probablement arranjada a la província eclesiistica narbonesa. No em toca explicar aqui el procés de canvi i les proves que el Dr. Gros i el qui us parla hem donat en altres llocs. Sí que convé remarcar la clarividbncia d'Anglbs en aquest tema de la litúrgia tan lligat a la transformació de la música a Catalunya. Deixem de banda la recerca minuciosa que Anglbs va fer dels cantors a les esglésies catalanes dels segles x al XIII, prou important, perb que no permet practicament cap comentari paleogrific. Tampoc no citaria el capítol IV de l'obra d'Anglbs que tracta dels tebrics musicals i dels mestres catalans dels segles x al XIII, si no fos perqub hi parla llargament del paper de Ripoll en la formació musical i difusió de la 8 MANUEL MUND~ I MARCET notació neumhtica catalana. Després de comparar-10 amb Moissac, Sant Marga1 de Llemotges, Metz, Sant Gall i Reichenau, conclou: <<Els monjos de Ripoll foren els músics que ja des de comengament del segle x anaven inventant de mica en mica la nostra notació tan plena de diastematia>>. No és en l'obra que comentem on Anglbs volia dir la darrera paraula, per6 sí que en diverses phgines Anglbs parla d'un estudi més extens que estava preparant sobre l'escola musical de Ripoll. Hi havien de figurar recerques minucioses dels manuscrits 74,59 i 42, entre d'altres. Del ms. 42 o Breviarium de Musica amb tebrics musicals des de Boeci fins al monjo Oliba (l'hombnim de l'abat), cbdex escrit vers el 1040, Anglbs en va preparar un article per al segon volum de la miscel.lhnia Puig i Cadafalch, que 1'IEC tenia preparat des del 1948. Les vicissituds de l'bpoca franquista i les seves repercussions en I'IEC impediren que aquest estudi monogrhfic d'Anglbs veiés la llum pública en vida seva. Enlluernat pels estudis de Rudolf Beer, de Josep Pijoan, de Llauró, de Nicolau d'Olwer i d'Albareda, que remarcaren, amb raó,. la importhncia excepcional dels fons de manuscrits conservats fins als nostres dies, procedents d'aquell gran monestir, i per l'espectacular inventari de la llibreria ripollesa redactat el 1047, immediat a la mort del gran promotor de la cultura que fou l'abat i bisbe Oliba, Anglbs atribuí, com deia, a Ripoll ser el centre d'aquella difusió. No és pas que s'hagi de rebaixar el progrés del gran monestir pirinenc, que té la sort de posseir estudis importants sobre els seus antics cbdexs. Per6 també és cert que en els darrers cinquanta anys s'han anat descobrint no sols fragments catalans amb neumes musicals de finals del segle IX i, per tant, anteriors a Ripoll, sinó que també s'ha vist que la cultura i la seva difusió a Catalunya fou obra conjunta d'altres monestirs, com, per exemple, Sant Cugat del Vallks, Sant Pere de Rodes, Sant Sadurní de Tavbmoles, Sant Miquel de Cuixh, i un llarg etcbtera. Als monestirs cal afegir-hi les catedrals de Barcelona, Girona, Urgell, Vic i Elna, que tingueren un protagonisme cultural i, doncs, musical que no ha estat acompanyat encara per estudis especialitzats anhlegs als que s'havien fet ja sobre Ripoll. - Per6 que consti que en negar l'origen necesshriament ripollbs de la notació neumhtica catalana no voldria que s'interpretés com una crítica del que Mons. Anglbs va fer per demostrar que Ripoll, juntament amb Vic, fou un gran centre de difusió de la música durant els segles x i XI. L'estudi prbpiament codicolbgic comenga en el capítol VI de l'obra dlAnglbs, titulat modestament <<Notes documentals sobre els llibres de cant dels segles IX a XIII a Catalunya>>. De fet, es tracta d'una recerca sistemhtica dels inventaris més o menys extensos de llibres litúrgics, d'entitats i de persones eclesihstiques: monestirs, catedrals i canbniques, com també de do- cuments d'arxiu on consten donacions singulars de cbdexs. Haig de dir que per ara és el recull més extens i sistemitic que existeix d'aquesta mena a Catalunya. La recerca d'Anglks no es limiti als inventaris editats sinó que descobrí nous documents en arxius i biblioteques. Comenta els llibres litúrgics de set inventaris del segle IX; de vint-i-cinc del segle x, també d'uns vint-i-cinc de l'x~ i d'uns quants més dels segles XII i XIII. Alguns d'aquests inventaris són d'importincia notable: el testament del bisbe Sisebut d'Urgel1 del 839; el del bisbe Idalguer de Vic de 909, els dels seus successors Guadamir, el 957 i Ató el 970. Els grans inventaris, perb, són en lloc eminent el de Ripoll i el de la Seu d'urgell. El de la llibreria de Ripoll fou redactat el 1047, durant els sis mesos que seguiren la defunció de l'abat i bisbe Oliba. Anglks remarca que difícilment a Europa trobaríem per aquella data un monestir (o catedral) que posseís 13 antifoners, 10 himners, 11 missals, per no citar més que els cbdexs certament amb música; i que encara Ripoll n'havia prestat alguns a la seva recent fundació filial de Santa Maria de Montserrat. El de la catedral d'Urgell completat el 1147, un segle just posterior al de Ripoll, proporcioni una quantitat gairebé similar de llibres litúrgics amb notació musical. Entre la quantitat molt notable de cbdexs amb títols clarament de litúrgia romana ja des del primer inventari conegut del segle IX, frapi Mons. Anglks la menció d'alguns títols típics de la litúrgia visigbtica com són el Manuale Toletanum i I'Ordo Toletano en el segle IX, que ell suposava un indici segur de 1'6s simultani de les dues litúrgies a Urgell. Podria donarse perfectament aquesta alternanqa en uns temps en qub el canvi de litúrgia no es podia fer pas per un decret, sinó per una acceptació de consens més o menys lenta. El fet admet una altra explicació pel que fa als cinc missales toletanos i un prosarium toletanum, guardats a Ripoll el 1047; creuria jo que precisament eren a la biblioteca i no a la sagristia perquk ja no eren d'ús. El mateix passava un segle després a la Seu d7Urgell, on encara es guardava a la biblioteca un Missale toletanum. Ja he explicat en un altre lloc que el nom de toletanum o també goticus el rebien a Catalunya durant els segles IX a XII els cbdexs escrits en lletra visigbtica, fossin litúrgics --com els mencionats per Anglkso bé bíblics i canbnics. Era un record venerable de temps passats que els nostres monjos i clergues servaven en la membria i que custodiaven gelosament entre els tresors bibliogrifics de llurs arxius; perb en tot cas -pel qye fa als litúrgico-musicalsja eren fora d'ús des de molt temps abans. Es un fet, si més no palpable, que els cbdexs i els fragments en escriptura visigbtica conservats a Catalunya no depassen la primera meitat del segle IX i, en tot cas, per ara no n'ha aparegut cap en notació musical. 10 MANUEL MUND~ I MARCET Anglbs s'entreté a remarcar l'aparició en els inventaris de certs títols característics, com són: l'Himnarium, que apareix per primera vegada l'any 900 i esdevé freqüent després; 17Antifonarium des del 901; un Prosarium ja el 960 i un troper (Troparium) el 1054, com a curiositats. La reflexió que es fa Anglbs és que si aquests noms apareixen en dates primerenques com a propietat sovint de parrbquies i monestirs petits, pel fet que casualment se n'ha conservat un testimoni documental, qub no devia passar amb les grans catedrals i monestirs dels que per desgracia no se n'ha conservat l'inventari? La part més considerable de l'obra d7Anglbs dedicada a la paleografia i codicologia és, sens dubte, l'inventari dels cbdexs i dels fragments amb notació musical que ofereix el capítol VII. Abans de comenGar la llista, ja advertia Anglbs en 1935: <<Cal tenir present que a Catalunya no tenim encara un cathleg de conjunt, on s'inventari'in i estudi'in els cbdexs litúrgics servats a casa nostra, o bé que, provinents de terres catalanes, es guardin avui en biblioteques estrangeres)) (p. 133). Ara, en l'any 1988, ja no ens podem lamentar d'aquesta mancanGa, puix que els inventaris d'olivar, de Janini i d'altres han complert aquesta tasca pel que fa als manuscrits i fragments litúrgics catalans. Per aixb és més meritbria encara la contribució de Mons. Anglbs. La comentaré breument. Dels 63 números del seu inventari, 30 no havien estat mai descrits com a musicals; són, per tant, descobriments o aportacions seves. Cal dir també que, a part d'algunes mencions de fragments que havia fet el P. Sunyol en la seva introducció a la Paleografia Musical Gregoriana, Anglbs recull noticies de 90 cbdexs musicals redui'ts a l'estat codicolbgic fragmentari. Només dos cbdexs descrits en l'inventari no són d'origen catalh: el Tortosa, Catedral, 10, un Missaleplenarium escrit a la Ithlia central, l'any 1055, interessant sota diversos aspectes, tant litúrgics com histbrics i musicals. L'altre és un fragment de 8 folis d'un Tonale amb part de Responsorial conservat a la catedral de Barcelona; la seva notació i també l'escriptura permeten atribuir-10 a un monestir benedictí del centre-nord de ranca i del segle x, més que no pas de l'xr, com proposava Anglbs. Alguns cbdexs dels estudiats per Anglbs han canviat de propietari o han aparegut després de donar-se per perduts. Així, el seu núm. 13, el Gradual &Andorra, del qual parlaré més endavant, ha passat de la col.lecció particular de Francesc Carreras i Candi a la Biblioteca de Catalunya, ms. 1805. El leccionari de l'antiga col~lecció Sambola, de Girona, fou comprat d'un llibreter de Barcelona ja fa anys pel gregorianista Felip Capdevila i, a la seva mort, fou adquirit per la Universitat Autbnoma de Barcelona, a Bellaterra. PALEOGRAFIA A LA MONODIA LITURGICA MEDIEVAL EN L'OBRA D'ANGLBS 11 Els pocs comentaris que seguiran, com ja he dit al principi, són més per completar les notícies i anilisis que feia Anglbs d'alguns cbdexs, que no pas una critica de la seva obra. Són grans de sorra que intenten emplenar llacunes inevitables que apareixen en una obra després de més de cinquanta anys. Els resseguiré per l'ordre mateix de l'inventari tret d'alguna excepció justificada pel tema. Si ens fixem en el núm. 1 dels cbdexs inventariats per Anglbs (p. 134, p. 26 i p. 135), el Ripoll 74 de ]'Arxiu reial o de la Corona d'AragÓ de Barcelona, conegut com un Tonarius, on consten les entonacions o soni de responsos i antífones de la missa en una bella notació catalana, veurem que, seguint Sablayrolles i Sunyol, Anglbs el datava del segle x sense precisar. L'estudi paleografic que tinc forqa avanqat d'altres manuscrits de Ripoll, m'ha perrnbs d'identificar l'escrivi d'aquests cinc folis musicals de tant d7interbs. Es tracta del monjo Guifred que estampi la seva firma en el ms. Ripoll 52 (núm. 6, que Anglbs data del segle x), i que escrigué sencera la magnífica Bíblia de Ripoll, falsament coneguda com de Farfa, que ara es conserva a la Biblioteca Vaticana, cat. 5729. L'estudi comparatiu dels ms. sortits de la mA del monjo Guifred, actiu durant els primers decennis del segle XI, sota el govern del gran abat Oliba, em fa creure que el Tonari és datable amb una certa precisió entre els anys 1010-1020. En la descripció del seu num.7, o sigui de 1'Antiphonari-Responsorial de Sant Feliu de Girona, Anglbs diu tot l'essencial per a encarir-ne el valor musicolbgic. La netedat i precisió dels seus neumes catalans és un dels valors d'aquest cbdex ja remarcat per Rué el 1905, com també per Sablayrolles i Sunyol. Recentment, Bonastre n'ha estudiat les verbetes, que ja hi havia remarcat Anglbs. La bistbria del cbdex potser havia passat més desapercebuda. Entre els textos litúrgics musicals conté un parell d'oficis en heximetres llatins forqa correctes. Un d'ells és el de Santa Eulilia patrona de Barcelona, escrit pel mestre Renall, cosa que apunta cap a un origen barceloni del cbdex. Si n'examinem l'escriptura libriria, sens dubte de la primera meitat del segle xn (no pas XI-XII com es deia fins a Anglbs), també sembla de la mi de Renall. Ara bé, el mestre Renal1 després d'ésser durant anys canonge a la catedral de Barcelona passi a la de Girona, on mori vers al 1143 (?). La trajectbria sembla clara: Renal1 se l'endugué de Barcelona a Girona on encara es conserva. S'hauri de considerar la data d'escriptura d'aquest cbdex en el segle XII i la categoria del seu possessor per no precipitar-nos abans d'admetre la reculada dels neumes catalans enfront dels nouvinguts aquitans en una data massa primerenca dins del segle XI. 12 MANUEL MUND~ I MARCET També els núms. 10 i 13 (= Montserrat 72 i Barcelona BC 1805) han es- 'tat sotmesos a estudis que han portat a ajustaments cronolbgics que afecten la histbria dels neumes catalans. Tots dos provenen de la petita església de Sant Romi de les Bons, de la parrbquia d'Encamp, al principat d'Andorra. Sunyol i Anglbs dataven el de Montserrat en el segle XI. Posteriorment, perb, s'ha descobert a l'arxiu de la catedral d'urgell, la breu i sintktica acta de consagració de l'església de les Bons, datada de 1162 i escrita de la mateixa ml principal d'ambdós cbdexs. Les parrbquies andorranes pertanyen de sempre a la dibcesi d7Urgell i el bisbe d'aquesta n'era notament el superior eclesiistic al mateix temps que el sobirl temporal. No es pot creure que a Encamp tinguessin un escriptori per a produir cbdexs amb la perfecció i l'elegincia dels neumes musicals catalans d'aquests dos manuscrits. A la catedral d'Urgel1, doncs, cal atribuir l'escriptura tant de l'acta de consagració com dels dos llibres litúrgics. La conclusió és que en un altre gran centre cultural, com era La Seu d'urgell, els neumes musicals catalans hi eren en plena florida i vigkncia a mitjan segle XII. Abans de deixar aquests breus comentaris a alguns dels cbdexs musicals inclosos com a catalans en el seu inventari, voldria observar que, fora d'aquest, Anglbs reprodueix facsímils de dos altres que semblen catalans d'origen. Tots dos són del segle XI i contenen el Cant de la Sibil.la en llatí, amb notació. És prec?sament en el capítol dedicat al Judicii Signum, on Anglbs els menciona. Es curiós que del primer, el París, BN. Cat. 5302 (p. 222-223), ja diu Anglks: Lectionarium catala: ho és, certament, tant per l'escriptura carolina típica com pels neumes catalans que l'acompanyen. No sé pas com no el va recollir a l'inventari. El segon és el Paris, BN. Cat. 5304, i conté també el Judicii Signum amb neumes aquitans potser afegits (p. 297). Per l'escriptura jo també l'atribuiria igualment a terres catalanes; perb no gosaria situar-10 a una o altra banda dels Pirineus. Recentment, ha estat atribui't a Carcassona. Potser Anglks va ser prudent en no gosar comptar-10 entre els nostres antics cbdexs musicals. Malgrat el que n'han dit recentment Fran~ois Avril i l'equip dels seus col.laboradors, seria Útil d'estudiar-10s tots dos més a fons. Permeteu-me un incís per parlar dels documents d'arxiu que poden ajudar molt a establir una cronologia paleogrlfica seriosa de la notació neumhtica catalana. Mons. Anglbs se n'havia mig adonat i ara en podem veure ja algynes conseqiibncies. Es el cas dels pergamins d'arxiu que contenen documents notarials datats amb precisió -dit sigui de passada, una de les riqueses culturals més importants de Catalunya que sense caure en una ridícula vanitat, al contrari, al legítim orgull, ens situa per damunt del nivell normal europeu. Per una banda, els documents escrits aprofitant retalls de cbdexs litúrgics musicals: Entre els fragments de la Catedral de Vic coneguts per Anglbs, aquest menciona (n. 49) un document de pergamí datat de mig segle XI que al verso conté neumes musicals contemporanis. El fet no és insblit, encara que poc freqüent. Ho demostra que a l'arxiu de Montserrat (pergamí Bages 215) n'hi ha un altre referent al Bages del 1185, escrit palimpsest aprofitant el retall d'un full d'un tropari-prosari magnífic amb notació catalana del segle x. Aquests documents notarials datats amb precisió permeten, naturalment, atribuir una cronologia ante quem als fragments de cbdexs musicals d'on foren retallats. L'altre cas és encara més important des del punt de vista de la fixació cronolbgica de l'escriptura musical. Es tracta de pergamins notarials en els quals el mateix escrivi o notari del document dissenyi, pels motius que sigui, neumes musicals en el pergamí. Anglbs ja havia descobert aquesta manera d'expressar l'esperit musical dels escrivans que consignaven en les imatges dels pergamins notationes pennae amb neumes ben característics (p. 193-194). Quina alegria, doncs, no hauria tingut Mons. Anglbs si hagués sabut que el pergamí original de l'acta de dedicació de l'església del Castell de Tona, del 889, contenia l'antifona Surgite, Sancti (Dei) sencera del ritual romi de consagració d'esglésies amb neumes musicals primitius i autbgraf del mateix notari del document! I pensar que es conservaven en el fons d'arxiu que 1'Institut d'Estudis Catalans custodiava a la mateixa Biblioteca de Catalunya! Val a dir, perb, que els documents d'arxiu de 1'IEC es trobaven encara empaquetats i sense inventariar, cosa que feia difícil no sols el seu estudi sinó fins de pensar en la possibilitat d'existbncia d'aquesta acta original. Jo mateix he donat notícia d'altres casos semblants al de Tona. Així, a 1'Arxiu Reial de Barcelona, en un pergamí de La Vallfogona sobre Ripoll, datat el 904, el notari prevere Wivendus acaba la subscripció amb un Alleluia inusitat, seguit de neumes rudimentaris. Un altre pergamí a l'arxiu de Montserrat, procedent del Bages i datat pel prevere Wiliamund el 949 prop de Manresa, afegeix un quilisma sub amb els mots: audite, audite itaque! Un altre pergamí de Sant Benet de Bages, datat el 982, conté al verso un comenG d'introit amb neumes de la mateixa mh i tinta del notari del document. Haig de continuar el parbntesi i explicar-vos la conclusió definitiva i paleogrifica -problema de crítica textualque afecta directament la musicologia i en concret la histbria dels orgues, que Anglbs estudia al capítol V. De bon grat faig davant vostre una retractació.