Notes sobre l'orguener reusenc Josep Cases i Soler (1743-1802)

Recerca Musicolbeica XIII, 1998 49-62 Notes sobre l'orguener reusenc Josep Cases i Soler (1 7431802) Josep M. T. Grau i Pujol Roser Puig i Tirrech Resumen. Notas sobre el organero de Reus Josep Casas i Soler (1743-1802) Durante el siglo ~II la ciudad de Reus se convirtió en la segunda población de Catalu~ya; su proximidad con el puerto de Salou le permitia disponer de materiales de primera calidad y cabe señalar, también, que el irea de influencia de Reus abarcaba desde las comarcas de Tarragona hasta las tierras del Ebro y las comarcas de Urgell, les Garrigues y la Segarra. La riqueza artesanal de la ciudad justificó la presencia estable de la saga de 10s organeros Anton i Josep Casas. Los autores de este interesante trabajo trazan el perfil biográfi1:o y laboral de Josep Casas i Soler a través del post mortem inventario de sus bienes del año 1802. (Josep Maria Gregori) Résumé. Notes sur le facteur dbrgues de Reus, Josep Casas i Soler (1 743-1802) Reus est devenue au XvIIIe sikcle la seconde ville la plus importante de Catalogne. La proximité du port de Salou lui permettait de disposer de matériaux de premier choix et son influence s'étendait de Tarragone jusqu'aux rives de 1'8bre et m&me aux circonscript ons &Urgell, des Garrigues et de la Segarra. La richesse artisanale de la ville justifia la prése nce stable de la saga familiale des facteurs d'orgues Anton et Josep Casas. Les auteurs de cet intéressant travail tracent le profil biografique et professionnel de Josep Casas i Soler i travers I'inventaire post mortem de ses biens de 1802. uosep Maria Gregori) Abstract. Notes on Josep Casas i Soler (1743-1802), the organ-makerfiom Reus, Catahnia In the eighteenth century, the city of Reus established itself as the second most important city in Catalonia. Its closeness to the port of Salou allowed access to high-quality priniary materials; and - in addition - its sphere of influence extended hom the neighbouring cclunties of Tarragona, to the lands of the river Ebro in the south, and the counties of Urgell, les Garrigues and la Segarra in the west. Reus was rich in the tradition of craftsman!,hip in general, and it is this which accounts for the 'dynastyl of the organ-makers Anton and Josep Casas. The writers of this interesting article trace the biographical and professional profile of Josep Casas i Soler by reference to the post mortem inventory of his goods fi om the year 1802. (Josep Maria Gregori) 50 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Josep M. T. Grau i Pujol; Roser Puig i Tirrech Zusammenfassung. Anmerkungen zu Josep Casas i Soler (1743-1802), Orgelbauer aus Reus WBhrend des XVIII. Jahrhunderts ennvickelte sich Reus zur zweitgrossten Stadt Kataloniens. Durch ihre Nbe zum Hafen von Salou verfiigte sie iiber Waren erster Qualitat und es ist auch zu erwihnen, dass das Einflussgebiet von Reus die bder Tarragona bis zum Ebrodelta und die Lander Urgell, Garrigues und Segarra umfasste. Der handwerkliche Reichtum der Stadt rechtfertigte das Aufkommen der Legende von den Orgelspielern Anton und Josep Casas. Die Verfasser dieser interessanten Arbeit beschreiben das biografische und arbeitstatige Profil von Josep Casas i Soler anhand des Inventars post mortem seines Vermogens von 1802. (Josep Maria Gregori) Ningú no dubta de la importancia de Reus a l'tpoca moderna; al segle XVIII, esdevé la segona població de Catalunya després de Barcelona. No ens ha d'estranyar, doncs, que al set-cents hi localitzem una família de constructors d'orgues. En primer lloc, ho devem a la gran multiplicitat d'artesans especialitzats que hi havia, ja que la concentració d'oficis afavoria l'orguener en la construcció de la seva obra; així, per exemple, podia demanar la col~laboració i ajuda d'argenters, estanyers, fusters, serrallers, escultors, dauradors, ferrers, etc. Així mateix, la proximitat del port de Salou permetia l'obtenció de mattries primeres provinents de diversos punts de la Península i de la resta d9Europa. En relació amb la música, coneixem, el 1780, l'existtncia a Reus d'una vídua d'un corder de viola, Josep Anguera, i d'un guitarrer, Domtnec Arnante. En segon lloc, ho devem també a l'implia &rea d'influtncia de Reus: el Camp de Tarragona, les terres de l'Ebre, la Conca de Barbera, el Priorat, l'urgell, les Garrigues, la Segarra, etc. En aquesta zona geografica existia un gran nombre d'esglésies -parroquials i conventualsque eren els clients més importants. Hom podia reclamar el seu treball bé per a la construcció d'un orgue, bé per a reformes o per al manteniment dels ja existents. Amb aquest petit article ens proposem de donar a contixer el nivell de riquesa material assolit per un orguener de la segona meitat del segle XVIII, en Josep Cases i Soler, a través del seu inventari post mortem de l'any 1802, que ens descobreix també els darrers treballs que li havien encarregat. Val a dir que durant el període en qut el nostre treball ha estat redactat ha vist la llum l'estudi de Salvador J. Rovira i Gómez: ((Els Casas, un llinatge reusenc d'orgueners setcentistes)) als Quaderns dfHistdrid Erraconense, XI (1992), p. 5 1-71. La família Josep Cases i Soler fou batejat el 4 d'octubre del 1743l, fill de Francesca Soler, natural de Valls, i dlAntoni Cases i Espasa, constructor d'orgues de Reus. 1. Bateig de Josep Joan Francesc Cases i Soler. Són padrins: Josep Cases, botiguer, i Teresa Cases de Sabater, tots de Reus. Arxiu Histbric de la Prioral de Reus (AHPR), llibre 9 de baptismes, f. 79 v. Notes sobre I'orguener reusenc Josep Cases i Soler Recerca Musicolbgica XIII, 1998 51 - L'origen de la família Cases a Reus s'inicia amb Francesc Cases i Ferri1 -el seu avi-, botiguer natural de Barcelona, que s'estableix a Reus on es casa amb Maria Espasa2. No sabem per qut, Antoni Cases i Espasa, llur fill, va aprendre l'ofici de factor d'orgues, i aixi consta a tots els actes notarials en que participa. Primer, s'amullera amb Francesca Soler, i, morta aquesta, contragué segones núpcies, el 6 de mar$ del 1763, amb Caterina Claveria3, vídua del doctor en medicina Josep Bages. El matrimoni fou doble: el seu fill Josep es casa amb la filla dr: la vídua, Francesca Bages i Claveria4. L'Antoni tenia la casa i el taller a la Raval de Monterols5, on testa el 6 de desembre del 178 16. Fina dos mesos més tard7. Al testament deixa com a hereu Josep Cases, el seu fill primogtnit. Els altres marmessors foren els seus gendres: Ignasi Llanés, botiguer, Joan Cloí, negociant, i Felip Folch; tots de Reus. Josep Cases i Francesca Bages tingueren moltes filles: Gertrudisg, Gertrudis9, Maria Francescalo, Maria Bonaventura" ... Només dues de les quals arribaren a grans. Al moment de la mort del seu pare, eren monges sor Maria Dolc~rs, professa del Beateri de Tarragona, i sor Maria Clara, monja a Santa Clara de Tarragona. La seva muller mori llany 1788, després de vint-i-cinc anys de vida en comÚl2. El 1790, Josep Cases es torna a casar, per segona vegada, amb Maria G6niez de la Fuente, natural de la dibcesi de ~ur~os'~. El dot fou substancial: mil cinccentes lliures en diners, roba blanca, or, plata i cana vacada existent en 10 terme de la ciutat de ~ortosan'~. Tot i que eren encara relativament joves, no t.ingueren descendtncia. Ella el vegé morir el 18 de gener del 1 80215, a la seva 2. Tenim la referencia del naixement dlElisabet, filla seva i germana de I'Anton, batejad:l el 16 de febrer del 1696. AHPR, llibre 6 de baptismes. f. 495v. 3. Deu mesos més tard, naixia la seva primera filla, Maria, germanastra de Josep Cases. 1271-1764, AHPR, llibre 10 de baptismes, f. 102v. 4. Casament doble registrat a 1'AHPR, llibre 5 de matrimonis, f. 10v. 5. Així consta al cadastre de Reus del 1780. Arxiu Histbric Comarcal de Reus, <Catastro por menos, Reus. 1780s. 6. Arxiu Histbric de Tarragona (AHT), Notaria de Reus núm. 5027, notari Andreu Ferra~:er, f. 300-303~. 7. Concretament el 30-1-1782. Fou enterrat al sepulcre de la confraria del Roser, a I'esgltisia de Sant Pere de Reus. AHPR, llibre 10 d'bbits, f. 184. 8. Batejada el 19-3-1766. AHPR, llibre 10 de baptismes, f. 124v. 9. Batejada el 19-3-1768. fbidem, f. 198. 10. Batejada el 13-5-1770. fbidem, f. 266. 11. Batejada el 29-1 1-1781. AHPR, llibre 12 de baptismes, f. 129. 12. Francesca Bages i Claveria féu testament davant del notari Josep Alonso de Valdés, de Reus, e1 21-1-1788. 13. Maria era filla de Pedro G6ma de la Fuente i de Manuela, tots dos de la dibcesi de Burgos. 14. Capítols matrimonials signats el 21-3-1790. AHT, N Reus, núm. 5013, notari Joau I'au Hortet, f. 69-70v. 15. Fou enterrat a la capella dels Dolors, al col.legi dels Pares Carmelites Descal~os de Reus. La lhpida de la tomba era de pedra esculpida. AHPR, llibre 11 d'bbits, f. 36%. 52 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Josep M. T. Grau i Pujol; Roser Puig i Tirrech casa de la Raval de Jesús. Era l'últim d'una breu generació d'orgueners-pare i fill-, molt treballadors perb. Al testament16, signat tres dies abans de la defunció, féu usufructuaria dels bens la seva muller, perb féu hereu el seu nebot Josep Bages i Oliva, doctor en drets. A més, deixa cent lliures a l'hospital i trenta lliures de pensió anual a les dues filles. També dona petites quantitats a diversos parents seus: al nebot Jaume Bages i Oliva, setanta-cinc lliures; a la neboda M. Francesca Llanés, casada amb Vicens Sagués, mestre argenter, 100 lliures; a dues renebodes, filles del botiguer de teles de Reus Ignasi Llanés, ja difunt, cinquanta lliures a cadascuna; a una neboda, Maria Llanés, casada amb Ricart, rellotger de Barcelona, cent lliures; i a la reneboda Antbnia Casot, vint-i-cinc lliures. Al testament, el ((mestre factor de orgues, titular del Real Monestir del Escurial)), determina que es faci inventari dels seus béns. Així es realitza el 5 de febrer del mateix any17. Arbre genealbgic Francesc Cases Ferril, nat. de Barcelona = Maria Espasa, de Reus botiguer I I I = 1 Francesca Soler, de Valls Elisabet Josep Bages, metge de Reus I I 1 Gertrudis 1 Gertrudis 1 Maria Francesca 1 M. Bonaventura B 20-3-1766 B 19-3-1768 ' B 13-5-1770 B 28-11-1781 = Matrimoni + Defunci6 B Baptisme L'enterrament fou notable, tal com corresponia a la seva bptima posició econbmica i social. El cost de cera ascendí a noranta-set lliures, cinc sous i tres diners; el dia del funeral i enterrament (drets parroquials, capellans, verguer, creu i altres), a vuitanta-cinc lliures i deu sous i deu diners; les misses celebrades el mateix dia en diferents esglésies, vint-i-tres lliures i cinc sous, i les de cos pre16. Testament fet el 15-1-1802. AHT. N Reus, núm. 6.168, notari Grego Alonso de Valdés, 17. Inventari davant del mateix notari. fbidem. Reprodui't a I'apkndix. Notes sobre ['orguener reusenc Josep Cases i Soler Recerca Musicolbgica XII, 1998 53 sent, cinquanta-una lliures i set sous. Les despeses totals pujaren a la impor1:ant suma de tres-centes trenta-sis lliures, dos sous i onze diners, gran quantia en relació amb la fastuositat i el recarregament de les festes religioses de ll&poca. L'activitat Josep Cases aprengué I'ofici del pare, Antoni Cases. Segurament participa amb ell en diversos treballs, fins que actua per ell mateix. El 20 d'octubre del 1781 fa un poder a Jose Benet i Manya, causídic: de Reus, perque s'encarregui dels seus afers a la vilJ8. El fet ens parla d'una possible marxa d'en Cases per motius laborals, segurament. Dos mesos més tard, al testament del seu pare, se'l qualifica com a ccm;lestro de la Real Casa de Sant Lorenzo del Escorial)). Les relacions amb Madrid i la resta de llEstat, que desconeixem, les veiem pel poder que atorga l'any 1783 a D. Vicente L6pez de la Morena (cabogado de 10s Reales Consejos, en la %.illa y corte de Madrid domiciliado. per als possibles assumptes de Josep Cases a Madrid (concordar, cobrar, etc.) 9. També n'és una mostra el casament amb Maria Gómez de la Fuente, emparentada amb gent de la cort. El seu nebot, Francisco Gómez de la Fuente, era ((administrador de la FLeal Aduana de Pollensa (Mall~rca)~~),. L'any 1789, un poder a un comerciant dlEsterri d'heu ens fa veure un nou viatge, després d'haver quedat vidu recentment21. Cany 1795 atorga una nova procura a Pau Dalmases, comerciant de Reus22; I'acte fou revocat cinc anys més tard23. El nou obtentor és Josep ene et^^, causídic que trobaven1 el 178 1. Podem pensar que aquest darrer poder l'efectua abans de la seva F,artensa a Lleida, on resta set mesos, treballant en un orgue, ajudat per l1arger.ter reusenc Pere Serra25. Els deutes, a I'hora de l'inventari, ens aporten notícia dels tres treballs que tenia capitulats i no va poder acabar: l'orgue de l'església parroquial de les 18. 20-10-1781. Poder signat davant del notari Andreu Ferrater. AHT, N Reus. núm. 5C127, f. 262v-263. 19. Josep Cases va mantenir llarg temps un plet amb aquest personatge, que continuari la :,eva vídua. La causa fou el préstec de 800 duris (o 6.000 rals) a I'esmentat Francisco, en un document privat, i que aquest no li reconegué. Per aixb nomeni un procurador a Mallorca, Lloren$ Pons, notari de la Reial Auditncia, per tirar endavant el plet (AHT, N Reus, n~im. 5189. s. f., 7-9-1799). La seva vídua li reiteri el poder el 19-2-1802 (AHT, N Reus, mim. 6151, s. f.). 20. Poder a I'AHT, N Reus, núm. 5012, f. 20-20v. Data del 14-IV-1789. 21. Poder del 13-12-1783. AHT, N Reus, núm. 5028, f 73-73v. 22. Procura del 12-5-1795, AHT, N Reus. núm. 5185, s. f. 23. Revocaci6 del 7-4-1800. AHT, N Reus, núm. 5190, s f. 24. Poder del 15-4-1800. Ibídem. 25. Ho dedu'im pels deutes de pagameut de I'inventari: aen 10s set mesos permanesquk dit don Joseph Casas en la ciutat de Lleydar. ((A Pere Serra, argenter de Reus, a cumpliment d': 10 que acreditava [...I per treballs de I'oficii de organé, señaladament en 10s sis mesos esti5ué a Lleydar. 54 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Josep M. T. Grau i Pujol; Roser Puig i Tirrech Borges Blanques, l'orgue del convent dels pares trinitaris de Tortosa i la recomposició de l'orgue del convent dels pares trinitaris de Tarragona. En aquell moment, havia cobrat per endavant un total de vuit-centes seixanta lliures. A Reus, la tradició d'orgueneria la continua el mestre Josep Cardona (potser aprenent de Cases), el qual localitzem en la judicació del treball fet, a I'inventari, i com a testimoni d'un poder, realitzat per la vídua de Josep Cases, el mateix dia. L'inventari Josep Cases i Soler vivia en una casa ran, amb tres portals, al raval de Jesús de Reus, que tenia un hort i un porxo96. La decoraci6, com veiem a l'inventari (apkndix documental), era noble i rica. A nosaltres, perb, ens interessa destacar tot el relacionat amb el seu ofici. Així, a la fusteria, a més de cent trenta-nou eines de ferro i fusta, pertanyents als oficis de fuster i orguener -de les quals malauradament hom no ens diu el nomhi havia fusta per treballar: iiber blanc i fusta del Pirineu. Al treballador o taller prbpiament d'orguener, hi havia peces d'orgue ja fetes per als projectes en qui: estava treballant: Dos secrets: 22 lliures, 2 sous i 6 diners. Un secret i registres iniciats: 15 lliures i 1 sou. Un secret de la corneta: 84 lliures i 10 sous. Un teclat d'os: 15 lliures i 1 sou. Un teclat de boix: 10 lliures, 17 sous i 6 diners. Costelles de les manxes: 3 lliures i 15 sous. Costelles per a les manxes grosses: 6 lliures. Manxes petites: 5 lliures. Flautat de fusta: 35 lliures i 5 sous. Estany de les flautes: 163 lliures. c(Penderi1losn: 3 lliures i 15 sous. En total, 392 lliures, 8 sous, 6 diners. La materia primera que hi guardava, plom i estany, pujava a 89 lliures, 7 sous, 6 diners (84,5 lliures d'estany i la resta de plom). Havia gastat, doncs, poc més de la meitat dels diners avancats pels clients. 26. La casa afrontava, per una banda, amb Maciii Canals, sombrerer, i Francesc Cornas, cornerciant; per I'altra, amb els hereus de Josep Prats, fabricant de carros, i ai darrere amb el carrer de Sant Esteve. Tambk posse'ia un tros de terra de vinya, amb olivers i garrofers, de dotze jornais. Notes sobre I'orguener reusenc Josep Cases i Soler Recerca Musicolbgica XIII, 1998 55 AP~NDIX DOCUMENTAL Inventari deh béns deJosep Cases i Soler, orguener de Reus, realitzat el 5 de febrer del 1802pel notari Gregori Alonso de Valdés. Arxiu Histbric de Tarragona, Notaria de Reus, núm. 61 68, s. f En la villa de Reus, corregimiento de Tarragona, el dia cinco del mes de febrero del afio de mil ochocientos y dos. Dofia Maria Górnez de la Fuente, viuda de Don Josep Casas y Soler, maestro factor de Órganos titular del Real Monasterio del Escurial, domiciliada en la expresada villa. Deseando hacer constar la existencia y precaber la ocultación de 10s bienes que fueron y dexó el nombrado Don Joseph Casas, su difünto marido, entre 10s quales estan mixcuidos 10s de la referida Dofia Maria Gómez de la Fuente; y a fin tambiérl de gozar al mismo tiempo y tener salvos 10s derechos concedidos a 10s que tocnan ynventario, teniendo 10s bienes del enunciado, su difünto marido, Don Jos1:ph Casas, y haciendo propios 10s frutos y productos de ellos en füerza de la constitución: Hac nostra; para la salvedad y conservación de sus créditos dotal1:s y demh derechos a ella pertenecientes sobre 10s bienes del precitado su difunto marido, en calidad de usfructuaria que es de 10s bienes de este, segun su testamento autorizado por el presente escribano en quince de enero proximo pasado, y queriendo cumplir 10 dispuesto por dicho testador su marido: de que tomase formal ynventario luego de seguida su muerte de 10s bienes del relatado su marido y de 10s que fueron de Dofia Francisca Bages, en primcras bodas consorte suya, pasa por 10 mismo a tomar ynventario de todos 10s expresados bienes muebles que ha116 dentro la casa propia del referido Don Josc:ph Casas, su difunto marido, sita en el Arrabal de Jesús de dicho Reus, y luzgo después de 10s inmuebles que mhs abaxo se designaran, y son 10s siguientes: Dins 10 celler de dita casa Primo: un cup ab son clot y pots corresponents. Item: tres botas inhtils buidas, da cabuda dotse carregas cada una, poch rnés o menos, ab dos sitials. Item: quatre portadoras inhtils. Item: una corriola ab sa corda per traurer 10 vi. Item: sis carretellets inhtils. Dins la Fusteria Primo: tres banchs per treballar la fusta, y 10 un de ells inhtil. Item: cent trenta y nou ahinas de ferro y de fusta de l'art de organé y fusté, la major part de ellas inhtils per treballar. Item: quatre pots de poll o albe blanch. Item: un tauló dels Pirineus, de dotse palms llarch. Item: sinch finestras. 56 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Josep M. T. Grau i Pujol; Roser Puig i Tirrech Item: una porta de quadra. Item: dos bastiments de porta del carrer, sueltos e inhtil tot. Dins de la establia Una cella ab una brida y estreps de fusta, tot inhtil. En seguida de dita establia Un pou ab sa corriola y corda. Dins lo treballador Primo: tres banchs de planejar 10 estany. Item: una pessa de tirar 10 estany. Item: dos taulas per treballar. Item: dos secrets per 10 treball, fusta y aiguacuit avalorat per Joseph Cardona, organer y Magí Baltasar, fuster, vehi'ns de dit Reus, en ~int-~-dos lliuras, dos sous y sis diners, dich ... Item: per las costellas de las manchas, judicat per 10s mateixos Cardona y Baltasar, en tres lliures y quinse sous, dich ... Item: per un teclat de hos, estimat per 10s referits Cardona y Baltasar, en quinse lliuras y un sou, dich ... Item: per altre secret principiat y registres, mans de fuster ludas, aiguacuit y fusta, judicat per 10s experts Cardona y Baltasar, en quaranta-y-tres lliuras, dos sous y sis diners, dich ... Item: per altre teclat de boix, avalorat per dits Cardona y Baltasar, en deu lliuras, diset sous y sis diners, dich ... Item: per 10 flautat de fusta, justipreciat per 10s memorats Cardona y Baltasar en trenta-y-sinch lliuras y sinch sous, dich ... Item: per las costellas de las manchas grosas, judicadas per 10s nomenats Cardona y Baltasar, en sis lliuras, dich ... Item: per las manchas petitas, judicadas per 10s mateixos Cardona y Baltasar en sinch lliuras, dich ... Item: per 10s penderillos, judicats per dits Cardona y Baltasar en tres lliuras i quinse sous, dich ... Item: per 10 secret de la corneta, judicat per 10s relatats Cardona y Baltasar en vuitanta-y-quatre lliuras y deu sous, dich ... Item: per 10 estany existent per obrar, judicat per 10s relatats Cardona y Baltasar en vuitanta-y-quatre lliuras y deu sous, dich ... Item: per 10 estany obrat en las flautas, judica1 per 10s expresats Cardona y Baltasar en cent seixanta-y-tres lliuras, dich ... Item: per 10 plom existent per obrar, judicat per 10s mensionats Cardona y Baltasar en quatre lliuras, diset sous y sis diners ardits, dich ... L.. .I Notes sobre I'oreuener reusenc lose~ Cases i Soler Recerca Musicolbeica XIII, 1998 57 En lo pis principal de la expresada casa Primo: una calaixera de noguer. Item: un organet. Item: dos dotsenas de cadiras verdas. Item: un escaparate de Santa Francesca. Item: dos quadros mitjans ab sa guarnició. Item: altres tres quadros ab mitja canya y un mirall petit. Item: un niño Jesús ab sa corona de plata. Item: tres ferros per las cortinas dels balcons de la sala. Item: sinch paysos petits ab vidre cristali. Item: un trabuquet de bronse ab tots sos pesos de idem. Item: sinch armaris de fusta. Item: una dotsena de cadiras mitjanas, colradas. Item: dotse pahi'sos a la ynglesa ab vidres cristalins. Item: un ferro de cortina. Item: dos dotsenas de cadiras de fusta a la ynglesa. Item: sis tamburets. Item: vuit quadrets ab vidres cristalins. Item: un quadro de Santa Magdalena. Item: altre quadro de Nostra Senyora de Misericbrdia. Item: una tauleta; dos ferros de la alcova y balcó per las cortinas. Item: unas cortinas de domds carmesí. Item: un llit ab sa capsalera; un quadret ab reliquias. Item: 10 estorat del quarto quasi inhtil; sis estoras molt dolentas; sis cadiras petitas. Item: un quadro mitjd ab sa guarnició; quatre quadrets petits; una taula de noguer, un tocador de idem. Item: unas cortinas de estam vert per la alcova; altres cortinas de estam per 10 balcó; dos ferros per ditas cortinas; un llit ab sa capsalera. Item: dos creus y la una ab la imatge de Christo; un quadret de Nostra senyora dels Dolors. Item: un llitet per la criada ab sa mdrfega; dos llitets ab sos banchs i pots, 10 un blau y 10 altre vert ab sos peus colrats. Item: sis baiils entre grans y pelits, usats. Item: dos arrimaderos, 10s uns de tela ab sa mitja canya colrada, y 10s altres de paper. Roba de colory blanca de lüs yport del dzjünt don Joseph Casas Primo: una capa de panyo color vert de botella. Item: una casaca de seda rallada. Item: altra casaca de panyo color carmesí ab sa chupa de idem. Item: altra casaca ab sa chupa de panyo verdós. Item: altra casaca ab sa chupa de vellut negre.