La música a la catedral de Tortosa a principi del segle XVIII : el memorial de l'organista Tomàs Serrano

Recerca Musicolbgica XIII, 1998 63-76 La música a la catedral de Tortosa a principi del segle XWII: el memorial de I'organista Tomh Serrano1 Josep Maria Gregori Resumen. La música en la catedral de Tortosa a principios del siglo mrr: el memoriai' del organista Tomh Serrano El articulo traza 10s apuntes del perfil musical de la capilla de la seu de Tortosa en el j~aso de 10s siglos XVII al XVIII. El deceso de B. Sanz, su maestro de capilla, abre el camino de unas oposiciones celebrada entre el 27 de febrero i el 9 de marzo de 1708 teñidas de polémica. El veredicto del tribunal evaluó en primer lugar a F. Vicente, J.C. Ripollks, P. Llinh i F. Ordeig; sin embargo, el capitulo acabó ofreciendo el magisteri0 al propio presidentc del tribunal, J. Escorigüela, alegando a la calidad de su experencia, pero con el trasfondc del temor de una victoria borbónica en la Guerra de Sucesión. Poco después de la incorporación de Escorigiiela, el viejo organista T. Serrano presentaba al capitulo un memorial en el que solicitaba la concesión de un ayudante. El documento en cuestión ofrece datos interesantes sobre la aplicación musical del organista, asi como su valoración de las nueva tendencias estéticas que acompañan la expansi6n del italianismo en el repertori0 eclesihc ico. R6sumé. La musique de la catédrale de Tortosa au début du mre sipcle: le mémorial de 1 brganiste Tomh Serrano L'article retrace les caractéristiques musicales de la chapelle de la Seu de Tortosa le long des mIe et au mIIe sikcles. Le décks de B. Sanz, son maftre de chapelle, donna lieu 1 un concours, du 27 février au 9 mars 1709, qui souleva une vive polémique. Le verdic1 du tribunal attribua les premikres places A F. Vicente, J.C. Ripollks, P. Llinh et F. Ordeig, cependant le chapitre assigna la fonction au president mCme du tribunal, J. Escorigi~ela, invoquant la qualité de son expérience. Mais I'arritre-plan se détachait la crainte d'une victoire des Bourbons dans la Guerre de Succession d'Espagne. Peu de temps aprts I'incorporation d'Escorigüela, le vieil organiste T. Serrano présentait au chapitre une requCtc, oh i1 demandait qu'on lui attribue un assistant. Le document en question expose d'intéressantes indications sur I'application musicale de Itorganiste, ainsi que son point de vue sur les nouvelles tendances esthétiques qui accompagnkrent l'expansion de l'italianisme cans le répertoire ecclésiastique. 1. Aquest article fou presentat en forma de cornunicaci6 a la AXXWIAssemblea Intercoml; rcal d'Estudiosos, celebrada al Museu del Montsia, Amposta, 199 1. 64 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Josep Maria Gregori Abstract. Mzlsic in the cathedral of Tortosa ut the beginning of the 18th centuty: the memorialpetition of the organist Tomás Serrano This article outlines the musical profile for the chapel of the Seu de Tortosa (Catalonia) throughout the 18~~ and lgfh centuries. The death of B. Sanz, the choirmaster, resulted in the need to hold competitive examinations for the post, which were held between February the 27th and March the 9th, 1708, and which were characterised by the problems they produced. The tribunal gave first place to F.Vicente, J.C.Ripollhs, P.LlinAs and F.Ordeig; nevertheless, the cathedral chapter finally awarded the position to the man who was, in fact, the president of the very tribunal assessing the candidates, J.Escorigüela, claiming in his favour that his musical experience justified their choice. The background to this all, however, was the fear of a Bourbon victory in the war of Succession. Shortly after the incorporation of Escorigüela, the old organist, T.Serrano, presented a memorial-petition to the chapter in which he requested the help of an assistant. The document in qucstion provides interesting information about the organist's musical application, as well as his evaluation of the new aesthetical tendencies which were starting to accompany the expansion of Italianism in the ecclesiastical repertoire. Zusammen fassung. Die Musik der Katedral uon Tortosa am Anfdng des XVIII. Jahrhunderts: die AufiPichnungen des Orgelspielers Tomás Serrano In dem Artikel handelt es sich um die Aufieichnungen des musikalischen Profils der Kapelle von der Seu de Tortosa um die Jahrhundertwende: ~I/~II. Der Tod ihres Kapallmeisters B. Sanz, führt zu den polemisch gefarbten Auswahlprüfungen, die zwischen dem 27. Februar und 9. Marz 1708 stattfanden. Das Urteil des Prüfungskomitees fiel zugunsten von F.Vicente, J.C.Ripollts, P.Llinhs und F.Ordeig aus, obwohl das Domkapitel letztendlich doch dem eigenen Prkidenten des Prüfungskomitees, J.Escorigüela, den Lehrstuhl anbot, indem sie sich auf seine Erfahrung beriefen. Aber im Grunde ging es um die Furcht vor einem bourbonischen Sieg des Erbfolgekrieges. Kurz nach dem Antritt von Escorigüela, überreichte der alte Orgelspieler T.Serrano dem Domkapitel einige Aufieichnungen, in denen er von der Nonvendigkeit eines Hilfslehrers spricht. Das envahnte Dokument bietet interessante Information über die musikalische Anwendung des Orgelspielers, sowie auch über seine Bewertung der neuen kthetischen Tendenzen, die die Liebe zu Italien im kirchlichen Repertoire unterstreicht. Durant els primers anys de la divuitena centúria, la vida musical de la seu de Tortosa va viure al comph dels esdeveniments bkl.lics que, des del 1705, dividien Catalunya entre els partidaris de l'arxiduc Carles d'Austria i els seguidors del despropbsit borbó. Mentre algunes de les poblacions més meridionals de la dibcesi, com Penyiscola, Sant Mateu, Morella o Alcanar, es van mantenir aferrades a la figura de Felip d'Anjou, el cap del bisbat es va veure sotmes al setge borbó fins a la seva caiguda, l'onze de juliol del 1708. Les actes capitulars de la seu recullen sovint, a més a més de la incertesa dels temps, la progressiva penúria econbmica i l'escassedat dels recursos de la ciutat, la darrera de la Catalunya Nova que es rendí a les armes que servien Felip V. L'existkncia de quatre comensalies, propietat del capítol, aplicades a La música a la catedral de Tortosa a principi del segle XVIII Recerca Musicolbgica XIII, 1998 65 la capella de música -segons un breu de Climent XI, del 13 d'abril de 1704~- permetien de mantenir els serveis musicals mínims, enmig d'aquells anys veritablement difícils. Sovint, perb, hom es veia en la necessitat de requerir el refors de cantors i d'instrumentistes foranis, alguns dels quals eren adscrits al servei d'alguna casa nobiliiria. Així, el 7 de febrer de 1708, els capitulars van deliberar, se dónen als musichs, o, cantors de tiples que estan en casa del sr. Marques de Bossianos, sis lliures a cada hu per 10 molt han cantat y canten en la capella ce la present iglésia3. Probablement aquells músichcs o cantors de tiples4 podrien ser els mateixos músichsforasters que en el mes anterior havien participat en els oficis litúrgics de la seu. Les actes capitulars del 10 de gener recullen la determinació del cg~pítol perqut als músichs forasters han assistit en lio chor, en la ausencia del M0 de Capella en 10s mesos estigué fora, se.1~ donen per remuneració entre tots, unes deu o dotze lliures, attesa la necessitat y la pobresa de la iglésia5. La mateixa necessitat i pobresa havia fet que, ja un any abans, el 22 de febrer de 1707, els capitulars deneguessin una petició del mestre de capella ((en vista de les males cobranses y contratemps en esta !guerra6)). El mestre de capella de la seu, l'aragonts Baltasar Sanz, havia sol.licitat del capítol la dotació d'un benefici perqut Mariano Oller pogués ordenar-se, oferint-se ell matek en recompensa de esta gracia, tañer el Arpa a todas las funciones que se ofrecieran en esta Sta. Iglesia, y a la que la Capilla huviere menester fuera de ella7. El mestre de capella expressava i justificava en la seva petició, la necessitat de poder comptar amb aquell instrument per a realització dels acompanyaments, especialment en aquelles festivitats en qut I'orgue, l'habitual acclmpanyant del discurs polifonic, deixava de sonar. Baltasar Sanz recordava com a 2. Vegeu BAYERRE, E., Historia de Tortosay su comarca. Tortosa: Imp. Algueró i Baiges, 1!)60. Vol. VIII, 732. 3. Arxiu de ¡a Catedral de Tortosa (ACTo): Primus codex manualis scribaniae / Dni. Ili. et Rdi Capituli alrnae sedis Derti. /amo a nate. Dni. MDCCWII-que citarem com a Actes, 1708-, f. 14v. 4. Referencia especifica per als cantors sopranistes, els quals podien ser naturals o evi:-ats. Vegeu el nostre estudi ((Falsetistes y evirados: reflexiones sobre la tradición tímbrica hispLnica y las partes de cantus y altus en el tránsito del Renacimiento al Barrocon. Revista de Mwicoloffa, XVI (1993), núm. 5, p. 2770-2781. 5. ACTo: Ates, 1708, f. 7. 6. BONASTRE, F., ((Nota biogrsca: Baltasar Sanzn. Recerca Mwicoldgica, VIII (1988), p. :.41. Apkndii documental, 2. 7. fdem, Ap. doc., 1. 66 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Josep Maria Gregori la seva arribada aTortosa, el 1673, el va sorprendre l'abdncia d'arpista dins la capella de música, per la qual cosa diu: procuré rogar al comensal Thomk Serrano, MtrO y Organista de esta Santa Iglesia, para que, aplicándose a tafier este instrumento, resarciese falta tan notable; 10 que hizo gustoso, y sin tener obligación, aplicóse al acompafiamiento, y de esta forma a proseguido treinta y quatro afios, asta que la desgracia de huna cayda le ha tenido seis meses en casa8. A partir de la notificació del traspis del mestre de capella -esdevingut amb anterioritat al 10 de gener de 1708es va posar en marxa el procés per cobrir la seva vacant en el magisteri de la seu. En aquella data apareixia consignada la instincia d'un deixeble del mestre Sanz, el beneficiat Joan Garcia, el qual, havent consultat la documentació que Antoni Ferrer -nebot del mestre finatconservava sobre l'entrada del seu oncle a la seu, oferia els seus serveis i la seva disposició de cara a assumir totes les funcions prbpies del magisteri de capella fins a la celebració d'oposicions, en carhcter d'interinatge: Mosstn Juan Garcia prevere y beneficiat de esta Sanc /ta iglesia, diu y representa B V[ostra] S[enyoriIa que havent estat / Déu servit, portasen B millor vida al R[evere]nt Baltha /sar Sans, prevere y mon mestre de Capella de dita iglésia, / y que per dita rahó al present see troba V.Sa sens / mestre, ni substitut que regeixca dit empleo, desit / jós de servir B V.Sa, se ha valgut de mestre An / toni Ferrer escultor son nebot, demanant.1~ 10s papers / que 10 quondam son oncle tenia, ab 10s quals y ab sa / insuficikncia ofereix servir B V.Sa en dit exerci / ci, ayxi dins la iglésia, com ensenyant als minons / y en tot 10 demés que V.Sa sia servit manar-ly fins / que V.Sa hayia provehit dita mestria; esperant / que V.Sa se dignara acceptar esta oferta del su / plicant, que per tants títols se regoneix obligat B servir / B V.Sa9. El capítol tortosí admeté aquell mateix dia ((10 afectuós oferiment del dit MO Joan Garcia, al qual nomenaren en substitut y regent la maestria vacant de capella en 10 interim i fins tant sia provista~'~, la qual cosa s'esdevingué amb les oposicions celebrades entre el 27 de febrer i el 9 de marG d'aquell mateix any1'. El tribunal convocat pels capitulars -integrat per Josep Escorigiiela, mestre de capella de la catedral de Tarragona, Tomb Serrano, organista de Tortosa, i Jeroni Vermell, antic mestre de capella de Borjava avaluar els concursants en l'ordre següent: 8. Ídem., ibídem. 9. A.C. Tt.: Actes, 1708, instincia de Joan Garcia sense data, cosida entre els f. Gv i 7. 10. fdem., f. Gv-7. 11. GREGORI, J.M. ((Joan Crisóstom Ripollts (1678-1746) a les oposicions del magisteri de capella de la Seu de Tortosa del 1708n, Butlletí Arqueolhgic, Reial Societat Arqueolbgica Tarraconense, tpocaV, 14 (1992), p. 137-147. La música a la catedral de Tortosa a principi del segle XVIII Recerca Musicolbgica XIII, 1998 67 - Primo A Felipe Vicente, Crisóstomo Ripollts, I Pablo Llinh y Francisco Ordl:ig, gradu/amos en primer lugar. / A Mn. Juan Garcia graduamos en segundo 1 lugar, de 10 ual assemos fé y firmamos 1 de nuestras propias manos a 10s 9 de 1 marCC1 de 9 1708 . Malgrat el veredicte emks pel tribunal, bbviament, en base a la perícia i capacitat musical dels opositors, el capítol va creure desaconsellable atorgar la plasa atenent únicament el criteri musical. En la seva argumentació va expclsar al tribunal les qualitats que cercaven en el seu futur mestre de capella: una persona amb experikncia professional -a causa d'ccestar la capella decayguda y necessitarese actu restaurar.se ab alguna authoritat y respecte en 10 Mestre per 10 tal efecte de sa re~tauraci6s'~- i amb l'edat suficient per poder rebre l'ordenació sacerdotal, que reclamava la comensalia annexa al magisteri. La primera condició no l'acomplia cap dels quatre opositors graduats en primer terme, mentre que la segona va resultar ((sols tenir la edat compet1:nt 10 dit Crisbtomo ~i~ollks'~n, per la qual cosa el capítol va sol.licitar un riou consell i veredicte del tribunal examinador, així com I'assessorament d'i~na comissi6 formada pels canonges Sorli, Amella i Pahoner. Tot i així, la deli beració no fou uninime, car dos capitulars s'hi van manifestar en desacord: el canonge Tomis Rovira era del parer ((que attb Felip Vicente és contin Jat primo in loco dels quatre graduats, fos éste elegitn15; mentre que el canonge Antoni Manyés, manifestava com ((per ésser-ly precís anar fora ciutat era de stntir que subsistint 10s reparos e inconvenients sobredits, y no obstar 10 edicte, declarava son Animo en elegir de son vot al Me de capella de Tarragona, si este ho volia, y no subsistint dits reparos, y obstar 10 edicte, elegia al dit Chrisbstomo Ripollks per tenir éste a més de la perícia la edat requisita per a col.lar.se.li la comen~alia~~v. L'endemi mateix, el 10 de mars de 1708, el tribunal va presentar un rou informe -en la redacció del qual hom hi entreveu les secretes intencions del seu president, Josep Escorigiielaon reafirmaven la inexperikncia dels opositors, malgrat la seva probada competencia musical, per exercir ((de Maestro de Capilla de una cathedral com esta, máxime hallándose la Capilla tan decahída, para cuya reintegración es menester una muy cabal concurrencia de circunstanc:ias muy relevantes de maestro signanter")). En la signatura de l'informe I'organista de la seu, Tomis Serrano, figura en el tercer lloc -probablement a causa de la seva retickncia a conkixer les intencions d'Escorigüela de quedar-se amb el magisteri de Tortosa, degué signar en darrer termeamb la justificació següent: 12. A.C.Tt.: Actes, 1708, el veredicte apareix cosit entre els f. 27v i 28. 13. fdem, f. 28. 14. fdem. 15. fdem. 1G. fdem., f. 29. 17. fdem., f. cosit entre f. 34" i 35. 68 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Josep Maria Gregori digo que me conformo con el sentir de 10s seiíores examinadores, aunque respeto de mi poca comprehensión en orden a las cualidades de 10s opositores, 10 firmo con menos satisfacción mia, por 10 que lleva de contingencia 10 sobredichola. A continuació el capítol va reunir-se amb el mestre de Tarragona, Jose P Escorigiiela, i amb el seu organista, Tomis Serrano, per tal de resoldre de Initivament aquella delicada i incbmoda situació. Les actes, malgrat la seva discreció, esdevenen prou explícites sobre la posició del capítol, i la disposició d'Escorigiiela, en sintonia amb la negativa evolució de la guerra al Principat: [. . .] entrats éstos e interrogats sobre 10 referit per 10 Sr. Prior claustrer president en Capítol, ab reflecció pausada a tot 10 continent de éste Principat, no podentse extendre a més, per ocupar les armes enemigues 10s Reynes de Valkncia y Aragó, informaren no saber subjecte, insinuant 10 dit M0 de capella de Tarragona sa prompta obediencia en seguir a la present iglésia si se considerava de útil. Y exits fora, deliberarunt fós elegit, com elegiren, al dit MO Joseph Escoruela [sic] en Me de Capella de la present iglésia19. Van acordar, també, el nomenament de Joan Crisbstom ñipollks per a la pla~a de cantor contralt, vacant pel traspis de Valero Sans, i respecte als altres tres opositors ((graduats primo loco seals dóne informe sobre tot 10 obrat, y per ser forasters, una remuneració de 40, o, 50, reals a cada hu~.~' Probablement per a uns joves compositors -com Llinhs, Ordeig, Vicente i ñipollbaquelles accidentades oposicions esdevingueren una mena de mal somni, car havien estat les primeres per als tres darrers. Felip Vicente, segurament format a la seu de Valkncia -on es conserven obres seves datades entre els anys 1702 i 1712~~- succeí Francesc Salvat en el magisteri de l'orgue de la catedral de Tarragona22. Pau Llinb guanyi el magisteri de capella de Sant Just i Pastor de Barcelona el 170623, i opositi al de Santa Maria del Pi el 1708~~. Frascesc Ordeig, natural d'Olot, havia estat escoli cantor de la seu tarragonina sota el mestratge de Josep E~cori~iiela~~; oposith amb Llinhs a Santa Maria 18. Ídem. 19. Ídem., f. 34 a 38. 20. fdem. 2 1. Vegeu R~IZ DE LIHORY, J. La Música en Valencia. Diccionario BiogáJ;co y Critico. Valencia: Establecimeinto tipogrifico Domenech, 1903, p. 426. 22. El 28 d'agost del 1722, essent organista de la seu tarragonina, va trametre el villancet Para qué tanto embozo Dios soberano, del mestre de capella de Tarragona Crisbstom Ripollks, a un músic que desconeixem de la seu de Valkncia. Vegeu al respecte GREGORI, J.M. ((Els villancets de Nadal interpretats a la seu de Lleida els anys 1723, 1725 i 1729: Domenec Teixidor autor d'una altra versió de Buena noche zagalesn, Actes del CongrPs de la Seu Vella de Lleida, 1993. 23. Vegeu BALDELLO, F. La música en Barcelona. Barcelona: Libreria Dalmau, 1943, p. 54. 24. Vegeu PEDRELL, F. Catdlech de la Biblioteca Musical de (a Diputació de Barcelona. Barcelona: Oliva, 1909, vol. 11, 117. 25. Arxiu de la catedral de Tarragona: Determinacions Capitulars, 170 1-1 703, f. 370v-371, on constava entre els escolans antics el 12 de desembre del 1702. La música a la catedral de Tortosa a principi del segle XVIII Recerca Musicolbgica XIII, 1998 69 del Pi, el 1708, i amb Picanyol, Casellas, Nogués i Fortó, al magisteri de Sant Just i Pastor, el 1763~~. Quan Joan Crisbstom Ripoll&s va venir a concursar al magisteri de Tortosa, el 1708, ja feia nou anys que exercia de cantor a la seu de Tarragona sota la direcció de Josep Escorigüela. En restar aquest finalment a Tortosa, Ripollhs fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona, carrec que exc:rcí fins al seu traspas, el 1746. D'aquest compositor, que era fill de Torreblar,ca, hem conservat trenta-tres obres, la majoria de les quals són d'una exquisida bellesa27. Josep Escorigüela, que deuria guardar alguna relació de parentiu ami) el compositor Isidre Escorigüela -mestre de capella de Tarragona el 1672~~, i que traspassi el 8 de mars del 1723 essent mestre de capella de la Col.legiata d'Ala~ant~~- regentava el magisteri de la catedral de Tarragona des del'l de gener del 1695. La seva relació amb determints membres del capítol tarra50ni va empitjorar entre 1695 i 1705, fins arribar a l'extrem de demanar un certificat de servei, el 19 de desembre de 1705, segurament amb la intenció de concursar o de traslladar-se a un altre centre musical del Principat. La s:va actitud en el trancurs de les oposicions de Tortosa del 1708, podria ser justifiada per la seva militancia política en la causa de l'arxiduc Carles d1Austria, dt: la qual també n'era partidari el capítol tortosí. Així, probablement, les seves converses amb els capitulars de la seu, per tal de sondejar a poc a poc l'acollida de la seva intenció de restar a Tortosa,, es degueren d'iniciar tant a punt va arribar. El vot del canonge Antoni Manyés en la primera deliberació sobre el veredicte del tribunal, apareix com un prirner senyal públic de les secretes intencions d'Escorigüela, conegudes ja per algiins capitulars i estrattgicament presentades, encara que d'una forma velada, davant del capítol per un dels seus propis membres. Josep Escorigüela exercí el ma isteri de capella de la seu de Tortosa fins % llagost del 1743, en qui: traspassa3 . El succeí en el carrec, el 10 de setembre de 1743, Valero Moreno, deixeble de Josep Lanuza -mestre de capella de !jan 26. PEDRELL, F.: OP. cit., ídem. 27. Vegeu, pel cas, GREGORI, J.M. fi~lancico al Nacimiento rBuena noche zagalesa a 8, dejoan Crisbstom RipollPs. ((Quaderns de Música.. Tarragona: Institut dlEstudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 2, 1982, i I'edici6 del seu Gaudeamus omnes in Domino. Intr~lit a Santa Tecla Quaderns de Música Histbrica Catalana)). Barcelona, IUDIM, 6, 1988. 28. Vegeu RAMON VINYES, S. Los drganos de la catedrdl de Tarragona Tarragona: Obra Cultaral de la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, 1974,4 1. 29. Rurz DE LIHORY, J. Op.cit., 245-246. 30. A.C.To.: Actes Capitulars, 1743, f. 90. No ha estat la nostra intenci6 esbrinar I'actuaci6 del mestre Escorigiiela en els seus trenta-cinc anys de residencia a la catedral de Tortosa. Anotem solament la seva presencia al costat de Felix Vicente i de Pedro Herrera, mestre de capella i organista, respectivament, de l'esglksia major de Morella, en l'acte de visura de I'orgue d'aquella parroquial, el 14 de desembre del 1724, construyt per I'orguener de Cretas (Terol) Francesc Torrull. Vegeu al respecte MILIAN MESTRE, M. Morella y sus Puertos. Valencia: Mari Montañana, 1983, p. 175-176. 70 Recerca Musicolbgica XIII, 1998 Josep Maria Gregori Salvador de Saragossai germa del llavors organista de la seu de Tortosa, Joan Moreno31. Vuit mesos després de l'entrada de Josep Escorigüela en el magisteri de capella de Tortosa, l'organista de la seu, Tomis Serrano, va presentar davant dels capitulars un escrit en qut sol.licitava la concessió d'un ajudant per tal de donar el compliment que requeria l'exercici del seu cirrec. El document, llegit en la reunió capitular del 18 d'octubre de 1708, ofereix les poques dades biogrAfiques que avui coneixem sobre aquell organista, coetani de Baltasar Sanz -i qui sap si d'origen aragonts com ella la seu de Tortosa: la seva edat, cinquanta-nou anys en el moment de la redacció del memorial, nascut, doncs, el 1649; i la data de la seva possessió del magisteri de l'orgue tortosí, el 1669, dedu'ida dels trenta-nou anys de residencia que testimoniava el 1708~~. En el primer paragraf del document, Serrano aborda la seva propia presentació, ornamentant-la amb les seves úniques dues virtuts. La primera, la voluntat d'entrega i de dedicació absolutes en l'exercici del seu carrec, la qual cosa, ccsi no ha sido con el acierto que deviera, no ha sido falta de voluntad, sino de no haverle concedido Dios maiores talentos para poderse adelantar más en su habilidad, y dar todo cumplimiento a su ministeri^^^)). La segona, la puntualitat amb que ha donat compliment a aquella trentanou anys de servei quotidih, la qual cosa esdevé ((motivo de dar gracia a Nuestro Sefior, de haverle concedido el conocimiento de la puntualidad que deven ser servidas iglésias del tamafio d.e~ta~~n. A continuació Serrano posa l'accent en el minvament cada vegada més accentuat de les seves facultats, a mesura que la seva edat ha anat avaqant: la debilitat en el pols i en les mans -probablement a causa d'un procés d'artrosi i reumatisme que es deuria intensificar amb els hiverns freds i humits de Tortosaque li impedien d'improvisar d'acord amb la seva inspiració, especialment a l'hora de fer glosses i variacions; la vista, d'altra banda, ja amollava, de manera que la lectura dels acompanyaments continus -moltes vegades realitzats a primera vista segons la programació del mestre de capella35se li feia cada vegada més difícil: siente años ha, y se le va aumentando de cada uno, tal flaqueza en las manos y en el pulso, máxime en refrescando el tiempo, que se le ponen medio baldada, sin tener valor en 10s dedos para poder executar 10 que la inventiva dicta y el arte 3 1. A.C.Tt.: Actes Capitulars, 1743, f .9 1 i 96. 32. Sabem que el 12 d'octubre de 1680 Serrano, essent organista de la catedral de Tortosa, va visurar I'orgue de Roc Blasco de Vinar6s. Vegeu BOVER PUIG, J. aL1orgue i els organistes de I'Arxipestral de Vinarósr, Orgues delpaís Valencid, ACAO, XU-XXII-XXIII, 1981, p. 7. 33. Vegeu I'Ap. doc. 34. fdem. 35. Vegeu GREGORI, J.M. ((La docencia de I1orgue a la primeria del segle XVII a Girona: notes per a I'estudi de I'acompanyament continu a Catalunya*. Recerca Mwicoldgica, VI11 (1988), p. 135-138. La música a la catedral de Tortosa a principi del segle XVIII Recerca Musicolbgica XIII, 1998 71 requiere, pues a pocos compases que tañe, y rnás si es glosa, se le rinden las m:mos introduciéndosele en ellas y subiendo a 10s brazos, que le priva in totum la execución de 10 que se le ofrece tafier, y a rnás de 10 dicho, la cabeza ia titubea para la inventiva, y la vista flaquea para ver bien 10s ac~m~aiiamientos~~. Serrano argumentava com en aquelles condicions seria ben faci1 que hom atribuís la causa del desajustament i dels errors sonors de l'instrument a les mancances i insuficitncies de l'organista, la qual cosa esdevindria un magre servei a la catedral, car macularia el himent i la pompa que requeria la celeb~lció del seu culte litúrgic. El mestre Serrano demanava així als capitulars que li alleugerissin la carrega del seu ofici permetent-li de compartir-la amb el seu jove nebot Ildefons Serrano. Obviament va reforsar la seva súplica al.ludint a la benignitat del capítol-((como 10 mostró con el Maestro de Capilla Sanz traiéndole a MO Juan Garcia para su alivio3'))-- provada ja per aquest precedent. Com hem vist abans, Joan Garcia havia estat acceptat de forma inte~ina pel capítol en qualitat d'ajudant o coadjutor del mestre de capella. Aquest fet recent era, doncs, recordat per Serrano als capitulars per tal de donar més pes a la seva demanda d'admissió del seu nebot i futur successor. En la presentació que fa del seu nebot, esmenta les seves qualitats: bona disposició per convertir-se en un bon instrumentista, ((si ia no es que la pasión, de ser cosa tan propia, se 10 haga persuadir38)) (si les passions del seu cor no emprenen el vol darrere d'una donzella, d'acord amb la seva joventut), ja c,ue, assegurava Tomás Serrano: Y siendo, como es, mui mozo, y parece tiene genio para organista, se puede se :tdelante 10 que su tio se ha quedado corto, a 10 menos en el taiier a la moda que sora se usa que es tirar rnás ai gusto que al f~ndamento~~. En aquests darrers mots de l'oncle Serrano hi subjeu una crítica im,dícita a les novetats estttiques que es van incorporant en el decurs dels pimers anys del nou segle. Aquell cctaiíer a la moda que sora se usa, quc: es tirar más a gusto que al fundarnento,), permeten de situar el vell mestre c ins dels límits d'una generació que justificaria la defensa del seu discurs instrumental, més en els fonaments d'una tradició hispinica en el dissc:ny harmbnic i formal, que en els nous aires i gustos que impregnaven els n13us corrents de la música italiana i que tant s'havien de fer sentir en el nostre darrer barroc. De tota manera, i per tal que la formació del jove Ildefons Serrano fos al més completa possible, el seu oncle desitjava, 36. Vegeu 1'Ap. doc. 37. fdern. 38. fdern. 39. fdem