La recerca sobre joventut a Catalunya

Resum L’objectiu d’aquest article és el d’oferir una panoràmica de la situació i de l’evolució recents de la recerca sobre joventut a Catalunya. En una primera part («La recerca en temes de joventut i el paper de l’Observatori Català de la Joventut»), s’hi descriuen les diferents estratègies institucionals d’anàlisi de la realitat juvenil, s’hi presenta l’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventut (Generalitat de Catalunya), s’hi fa una anàlisi de les característiques del camp d’investigació sobre joventut i de la seva evolució i s’hi plantegen els reptes i les necessitats d’actuació en aquest camp. En una segona part («Notes de recerca»), s’hi ofereix un conjunt de fitxes descriptives d’algunes de les principals recerques sobre joventut realitzades en els darrers anys a través de l’Observatori Català de la Joventut. Finalment («Bibliografia»), s’hi presenta una breu selecció bibliogràfica, realitzada pel Centre de Documentació Juvenil, d’algunes de les monografies sobre la realitat juvenil catalana aparegudes des de l’any 2000. Paraules clau: recerca sobre joventut, Catalunya, observatoris, polítiques de joventut, recerca aplicada. Abstract. Youth research in Catalonia This section offers a State of the arts on youth research in Catalonia. In the first part («A: Youth research and the role of the Catalan Youth Observatory»), the different institutional strategies of youth research are described; the Catalan Youth Observatory (Catalan Government) is described; the characteristics and evolution of the youth research field are analysed; and the challenges on this field are also analysed. The second part («B: Research notes») gathers several notes on the main youth researches carried out in recent years through the Catalan Youth Observatory. The third part («C: Bibliography») presents a bibliography of some of the Catalan youth researches that have appeared since 2.000. Key words: youth research, Catalonia, observatories, youth policies, applied research. Papers 79, 2006 285-317 La recerca sobre joventut a Catalunya Pilar París Pau Serracant Goretti Pascual Eudald Martorell Míriam Tintoré Eulàlia Cardeña Mireia Gangolells Generalitat de Catalunya. Observatori Català de la Joventut [email protected] Sumari 1. L’Observatori Català de la Joventut 2. El camp d’investigació de la «joventut» 3. Notes de recerca 4. Selecció bibliogràfica Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 285 1. L’Observatori Català de la Joventut En els darrers anys, ha tornat a augmentar l’interès de les administracions i les universitats per disposar d’instruments vàlids per monitoritzar l’evolució de determinats fenòmens o col·lectius. Després d’una etapa d’un relatiu distanciament, en l’actualitat sembla que s’ha aconseguit un cert consens sobre la necessitat de disposar d’informació fiable i regular sobre els aspectes assenyalats com a rellevants des de diferents instàncies institucionals. És en aquest nou context que cal emmarcar l’emergència i la consolidació de diferents models d’observatori, un dels quals és l’Observatori Català de la Joventut. Els diferents models d’observatori es distingeixen per una sèrie de característiques formals i de contingut que convé tenir presents. Els elements que intervenen en els diversos models són cinc. En primer lloc, l’adscripció. Els observatoris poden estar directament vinculats a les universitats o a l’Administració, o poden ser organismes orgànicament independents. D’aquesta vinculació, en dependran bona part dels seus objectius i plantejaments respecte a la investigació. El segon element que cal tenir en compte és el finançament. Aquest pot ser públic, privat o mixt; i els observatoris poden rebre finançament inicial per totes les seves activitats o haver de cercar finançament extern per part de les seves recerques. Els àmbits d’actuació també contribueixen a configurar els models d’observatoris, ja que poden centrar-se en una temàtica específica o bé agrupar l’anàlisi de diferents col·lectius o fenòmens que es considera que tenen unes característiques comunes. Els destinataris de les actuacions dels observatoris, tot i ser compartits per tots, poden variar lleugerament. Alguns estan orientats bàsicament a facilitar informació a l’administració de la qual depenen, d’altres generen informació essencial a determinats agents socials i alguns ofereixen serveis a universitats i a investigadors. Finalment, cal veure qui s’encarrega de dur a terme la recerca. Els observatoris poden dur a terme les seves pròpies investigacions o productes, fer-los en cooperació amb altres organismes de recerca o bé externalitzar-los i assumir un rol de definició, control i coordinació. L’Observatori Català de la Joventut (OCJ) va ser creat l’any 2000 com a part de la Secretaria General de la Joventut, la qual és l’organisme responsable de la planificació, coordinació i execució de les polítiques de joventut de la Generalitat. L’OCJ té la missió de contribuir a analitzar la realitat juvenil de Catalunya per facilitar l’orientació les polítiques de joventut. En aquest sentit, l’OCJ es mou en el marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJ), aprovat per unanimitat pel Parlament de Catalunya. El PNJ és l’instrument metodològic per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut, des d’una perspectiva integral, transversal, intedepartamental i interinstitucional i a partir de la participació dels joves i les joves. En relació amb els punts plantejats en la secció anterior, l’OCJ es defineix de la manera següent: —Adscripció. L’OCJ forma part de la Secretaria General de Joventut i és la unitat de recerca en temes de joventut de la Generalitat de Catalunya. 286 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 286 —Finançament. El finançament de les activitats de l’OCJ prové de la pròpia Secretaria General de Joventut. —Àmbits d’actuació. L’OCJ, a diferència d’altres observatoris que integren l’anàlisi de la joventut en l’estudi d’altres col·lectius (per exemplela infància), se centra exclusivament en l’anàlisi dels joves i les joves de Catalunya. —Destinataris. El destinatari principal de les activitats de l’OCJ és la Secretaria General de Joventut i altres organismes de la Generalitat de Catalunya, tot i que les administracions locals i comarcals, les universitats i els agents socials tenen lliure accés als resultats generats. —Investigació. L’OCJ funciona de manera mixta en relació amb l’externalització de les seves activitats. D’una banda, externalitza la realització de les recerques; de l’altra, internalitza una sèrie de tasques sobre les quals s’ha considerat que cal tenir un control directe: l’assessorament a municipis i comarques en l’anàlisi de la realitat juvenil, el manteniment d’una base de dades estadístiques, etc. Per tal de dur a terme la missió de contribuir a l’anàlisi de la realitat juvenil de Catalunya per facilitar l’orientació de polítiques de joventut de Catalunya, l’OCJ ha establert cinc objectius prioritaris, cadascun dels quals es desplega en diverses línies d’actuació. 1.1. Fomentar l’estudi i el coneixement de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut Investigacions generals i específiques. Aquests estudis tenen com a objectiu conèixer al detall la situació dels joves que viuen a Catalunya, intentant establir relacions d’anàlisis i de comparança amb els joves d’Europa. Dels estudis que se n’encarreguen, cal assenyalar l’enquesta a la joventut de Catalunya que es realitzava ja abans de la creació de l’OCJ i que continua fent-se cada quatre anys. L’enquesta és un dels principals instruments de què disposa l’OCJ per descriure, analitzar i interpretar la realitat juvenil catalana. Base de dades estadístiques sobre la joventut. L’OCJ actualitza una base de dades (que forma part de les estadístiques oficials de la Generalitat) sobre la joventut catalana, feta a partir de sistematitzar la informació estadística procedent de fonts secundàries. La informació s’estructura a partir de les àrees següents: Població, Educació i Cultura, Treball, Habitatge, Salut i Participació Democràtica. La base de dades ofereix informació comarcal. Seminaris i conferències. L’objectiu d’aquestes activitats consisteix a reflexionar sobre qüestions que afecten els joves i formar i posar en contacte els joves investigadors. Els participants estableixen relacions i contactes que els permeten conèixer i incorporar-se a les xarxes d’investigació en matèria de joventut existents en l’àmbit català i internacional. La recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 287 Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 287 1.2. Enfortir i dinamitzar la xarxa d’investigació en matèria de joventut Premi Joventut. Convocatòria dirigida especialment a nois i noies que hagin realitzat un treball d’investigació sobre la realitat juvenil. Poden optar a aquest premi les tesis o els treballs d’estudi, d’investigació o de sistematització de dades relacionats amb la realitat juvenil, preferentment dels joves catalans de 15 a 29 anys. El guanyador del premi rep una dotació econòmica i el compromís per part de l’OCJ de la publicació de l’original premiat. Concurs de projectes d’investigació en matèria de joventut. Convocatòria dirigida a grups d’investigació que presentin projectes d’estudis en matèria de joventut a partir d’uns objectius marcats per l’OCJ. Són projectes que han de realitzar-se en un màxim de dotze mesos i que solen finançar-se totalment. Grup de Treball sobre Joventut. L’OCJ, conjuntament amb l’Associació Catalana de Sociologia i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, ha impulsat la creació d’un grup de treball sobre joventut format per investigadors vinculats a diverses universitats i institucions. El grup té com a finalitat crear un espai dinàmic d’intercanvi d’informació relacionada amb l’estudi de la joventut; proporcionar un espai de debat i reflexió sobre l’anàlisi de la realitat juvenil, per poder intercanviar experiències i definir perspectives i conceptes comuns, i iniciar estratègies per incrementar la visibilitat dels estudis sobre la joventut, mitjançant la publicació d’articles, la realització de monogràfics, l’organització de seminaris i conferències, etc. Butlletí electrònic. És un instrument d’informació, orientació i difusió de les activitats de l’OCJ i d’altres entitats sobre recerques i formació vinculades a la joventut. 1.3. Afavorir i promoure la formació de joves investigadors Màster interuniversitari en estudis i polítiques de joventut. L’OCJ participa en el disseny i en la implementació d’un programa d’estudis de tercer cicle universitari que té com objectiu la formació especialitzada en el camp dels estudis i les polítiques de joventut. Aquesta actuació respon a la demanda existent, per part de joves investigadors i tècnics i professionals de la joventut, d’accedir a una formació especialitzada i de qualitat en l’àmbit de la joventut. Ajuts a la formació especialitzada per a joves investigadors en matèria de joventut. L’objectiu dels ajuts consisteix a promoure i estimular la investigació entre els joves i sobre la joventut de Catalunya. Els ajuts estableixen dues modalitats: una estada de formació d’un mes a l’Institut de la Joventut d’Alemanya (DJI, Múnich), amb l’objectiu d’establir una anàlisi comparativa de les característiques dels joves de Catalunya respecte als alemanys, i tres ajuts per a la realització d’actuacions d’investigació previstes a projectes de tesis doctorals sobre la joventut a Catalunya. 288 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 288 Programes de transició escola-treball. L’objectiu dels programes és contribuir a formar professionals amb la recepció a l’OCJ d’alumnes en pràctiques procedents de les facultats i dels màsters en sociologia, ciències polítiques, antropologia i gestió pública. Relacions internacionals. L’OCJ està en contacte amb altres centres d’investigació i de reflexió sobre la joventut, fomenta la realització d’estudis per conèixer la realitat juvenil a Europa i potencia l’existència de xarxes que facilitin l’intercanvi d’investigadors i estudis. En aquesta línia, l’OCJ pretén col·laborar amb investigacions i projectes internacionals engegats per la Comissió Europea i el Consell d’Europa, i amb els principals centres de recerca europeus sobre la joventut. 1.4. Difondre les activitats de l’OCJ Amb l’objectiu de difondre les activitats que es desenvolupen i es coordinen des de l’OCJ, existeix una pàgina web (www.gencat.net/joventut/observatori). La línia editorial es concreta a través de dues col·leccions que duen el nom d’«Estudis» i «Aportacions». La col·lecció «Estudis» publica, de manera sistemàtica, els estudis en la realització dels quals ha participat l’OCJ, amb l’objectiu de difondre el coneixement actual sobre la realitat juvenil catalana. La col·lecció «Aportacions» recull el contingut de les conferències organitzades per l’OCJ, com també el resum dels documents publicats en la col·lecció «Estudis». Totes dues col·leccions poden adquirir-se a les llibreries de la Generalitat i consultar-se en el Centre de Documentació Juvenil o bé, en format PDF, en la pàgina web de l’OCJ. 1.5. Ordenar i sistematizar la documentació en matèria de joventut a través del Centre de Documentació Juvenil El Centre de Documentació Juvenil s’ocupa d’ordenar i sistematizar la documentació en matèria de joventut, la qual cosa facilita a investigadors, agents socials i polítics que treballen amb els joves informació i documentació d’estudis, investigacions i dades sobre el món juvenil. El fons documental està constituït per uns 8.000 documents en diferents suports: monografies, literatura grisa, audiovisuals, bases de dades i publicacions periòdiques. El fons s’organitza a partir d’una classificació pròpia amb els eixos següents: polítiques de joventut, estudis sobre joventut, ciències socials, participació democràtica, equilibri territorial i cohesió social, educació, cultura, treball, habitatge, salut, valors i creences, família, temps lliure i accés a la informació. 2. El camp d’investigació de la «joventut» La relativament curta història del camp d’estudi de la joventut no està exempta d’una sèrie de característiques pròpies que, segons el nostre parer, li confeLa recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 289 Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 289 reixen un caràcter marcadament distint dels altres camps d’investigació en les ciències socials. Aquestes característiques distintives es poden descriure a partir de quatre punts de vista: el mediàtic, el popular, l’administratiu i l’acadèmic. Des del punt de vista mediàtic, és indubtable que el camp de la joventut se centra en un col·lectiu «mediàticament atractiu». Aquest tret distingeix el camp de la joventut de la majoria d’altres camps, els resultats dels quals obtenen una escassa repercussió en els mitjans i, sobretot, no es veuen interferits per les deformacions ni les modes que aquests impulsen. Creiem que la informació que generen els mitjans pot descriure’s a partir de tres característiques bàsiques: la negativitat, el moralisme i l’alarmisme i sensacionalisme. Pel que fa a la negativitat, la majoria d’informacions relacionades amb el món juvenil contenen una forta càrrega negativa que, sens dubte, contribueix a construir la imatge social dels joves. Violència juvenil, drogues, pèrdua de valors, són alguns dels temes recurrents per part dels mitjans de comunicació. Pel que fa al moralisme, bona part dels temes que acabem d’esmentar s’hi tracten no només negativament, sinó també amb un punt de moralisme, especialment en els articles d’opinió. Així, la pèrdua de valors dels joves es produeix en relació amb unes generacions que sí que en tenien, de valors; l’acomodament d’uns joves que ho tenen tot contrasta amb els esforços dels que van haver de guanyar-se tot el que tenen; etc. Tot i així, en el seu estudi sobre la imatge de la joventut a la premsa escrita, Xavier Giró conclou que «la negativitat que impregna la imatge dels joves als diaris no és un producte de generalitzacions gratuïtes de judicis de valor sobre el conjunt de la joventut, sinó de l’hegemonia de les peces periodístiques negatives sobre aquest sector social i, en particular, de la preeminença del contravalor de la violència»1. Finalment, podem dir que el que creiem que confereix un especial impacte a les notícies sobre el món juvenil marcades per la negativitat i el moralisme és el seu alarmisme i sensacionalisme. Les notícies sobre els joves són fàcilment «espectacularitzables», ja sigui per l’exotisme dels seus protagonistes («tribus urbanes»), per l’edat dels individus que realitzen comportaments acceptats en altres edats (relacions sexuals, consums diversos) o, simplement, per ser joves. Des del punt de vista popular, ens adonem que el tractament mediàtic del col·lectiu juvenil sens dubte està configurant la seva imatge social, encara que en bona part s’alimenta de les pors i dels prejudicis ja presents en la població general. El resultat d’aquests processos cristal·litza en un cert recel de la societat sobre els joves: aquests són «sospitosos de», aliens, fins i tot perillosos. L’Enquesta de Seguretat Pública de l’any 2000 dedicava un monogràfic a la «Percepció dels ciutadans sobre la gent jove». L’anomenada «violència juvenil» era la primera preocupació relacionada amb la seguretat per part del conjunt de la població (8,79 en una escala de 0 a 10), seguida de «l’educació de nens i 290 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells 1. GIRÓ, X. (2003). La imatge de la joventut a la premsa escrita. Valors, política i violència. Anàlisi, núm. 30, p. 105 <http://www.bib.uab.es/pub/analisi/02112175n30p105.pdf>. Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 290 joves» (8,73). En aquesta mateixa enquesta, la resposta a la pregunta «en general, quin nivell de conflictivitat generen els joves?» obtenia una mitjana de 6,59. Igualment, el 46,7% i el 36,5% de la població considerava que els joves eren «mal educats» i «violents», respectivament. És possible que s’estigui produint un curiós fenomen: d’una banda, la joventut, en abstracte, s’ha convertit —novament gràcies als mitjans de comunicació, en aquest cas instrument de la societat de consum— en el principal reclam publicitari de l’era moderna. La joventut és bella, positiva, alegre, i serveix per vendre qualsevol cosa. D’altra banda, les persones joves —els individus de carn i ossos— generen un rebuig creixent. Els joves i les joves ja no són «bells i positius», sinó que estan sota sospita i, en part, exclosos del que anomenarem «drets plens de ciutadania» (habitatge, treball decent, etc.). Des del punt de vista administratiu, percebem que hi ha una sèrie de característiques distintives del camp d’estudi de la joventut que es poden descriure des d’aquest punt de vista. Són aquelles característiques derivades de les necessitats d’actuació de determinades institucions. Bàsicament, estem parlant de les administracions (i les seves polítiques públiques), però també cal tenir en compte els interessos de les pròpies universitats i dels propis investigadors. Pel que fa a les polítiques públiques de les administracions, hem vist com el discurs mediàtic i el popular confereixen al col·lectiu juvenil unes característiques diferents de les del conjunt de la població. En la mesura que la societat percep les persones joves com un col·lectiu amb unes característiques —i per tant unes necessitats— pròpies, s’obre la porta a les polítiques de joventut. Les polítiques públiques específicament dirigides al col·lectiu juvenil es començaren a desenvolupar sistemàticament a partir de la transició, i des de llavors —sense abandonar la marginalitat— han anat guanyant espai. Des del moment que existeix un camp d’actuació juvenil en l’àmbit de l’administració, existeix la necessitat de produir informació sobre les característiques i les necessitats del col·lectiu objecte d’aquestes actuacions. El que suggerim és que, en el camp d’investigació sobre joventut, les prioritats d’investigació estan influenciades per la necessitat de definir, analitzar i modificar, des de les polítiques de joventut, la població jove. Tot i que aquest tret no és exclusiu del camp d’estudi de la joventut, podem dir que la seva influència és notable, en la mesura que es tracta d’un camp petit, amb poca tradició històrica i, per tant, amb un accés limitat als recursos materials2. Pel que fa a les necessitats de les pròpies universitats i dels propis investigadors, veiem que bona part dels condicionaments del camp d’investigació sobre joventut són els límits i els interessos del propi camp. En aquest sentit, la irrupció, fa uns quants anys, d’Enrique Martín Criado en el camp de la joventut, qüestionant la pertinença de la seva existència i donant suport a la seva integració en el camp d’estudi de les classes i les trajectòries socials, és un exemple del que plantegem. El fet que, passats sis anys, els seus La recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 291 2. PATÓN, J. M. (pendent de publicació). Joves adults i polítiques de joventut a Europa. Barcelona: Secretaria General de Joventut. Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 291 plantejaments hagin estat cortesament arraconats, ens suggereix la força de les dinàmiques internes de qualsevol camp d’investigació. Des del punt de vista acadèmic, el camp d’investigació sobre joventut adquireix unes característiques clarament peculiars, derivades de les urgències i de les necessitats creades des dels punts de vista descrits fins ara. Hem vist que, pel que respecta al món mediàtic i popular, els joves són «una espècie a part», separada del conjunt de la població per una sèrie d’estereotips i recels que contribueixen a construir la realitat. Hem vist com aquestes creences provoquen que les polítiques públiques dispensin un tracte especial a aquest col·lectiu a través de les polítiques de joventut, les quals, al seu torn, generen la necessitat de produir informació sobre les característiques i demandes d’aquest col·lectiu, necessitat recollida per les institucions i els investigadors que configuren el camp d’estudi sobre la joventut. Totes aquestes dinàmiques i interessos creats poc tenen a veure amb les necessitats d’investigació sobre joventut estrictament acadèmiques. Des d’aquest punt de vista, el primer que caldria preguntar-se és quines són les característiques dels individus que els defineixen com a joves, i en quina mesura aquestes característiques justifiquen la realització d’investigacions específiques sobre aquest col·lectiu, ignorant característiques que aquestes mateixes persones poden compartir amb individus no joves (per exemple: el gènere, la classe social, l’ètnia, etc.). És significatiu que moltes de les aportacions més útils per entendre els processos de transformació en el col·lectiu jove no provenen del propi camp d’investigació de la joventut, sinó de disciplines amb una llarga tradició acadèmica3. En aquest sentit, és possible que les variables citades tinguin més influència, en determinats casos, que la pròpia edat de l’individu. I és precisament en el moment que l’edat deixa de ser la variable classificatòria bàsica dels individus quan la definició de jove s’obre completament i, per consegüent, es desdibuixen les fronteres del camp d’investigació de joventut. Més enllà d’aquestes especificitats, la investigació sobre joventut s’insereix en el camp de la investigació social en general; per la qual cosa comparteix amb ella les seves característiques bàsiques en el context de Catalunya i Espanya. Segons el nostre parer, aquestes es poden sintetitzar en tres dimensions: en primer lloc, la feblesa institucional de la investigació científica, expressada 292 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells 3. Pensem, per exemple, en les aportacions de Beck, Mingione o Sennet sobre la fragmentació de la vida laboral; en els estudis sobre el canvi generacional de valors fets en el context de la World Values Survey, vinculats a Inglehart; en les aportacions provinents del camp de la sociologia de la família (Meil, Lecardi, Flaquer) o de les classes socials (Cachón, Martín Criado); en les dades sobre trajectòries juvenils generades per l’European i el British Household Panel Survey; en les investigacions sobre moviments socials i participació juvenil provinents de la ciència política; etc. Potser les aportacions més fecundes en el camp de la investigació sobre joventut provenen de l’estudi de les cultures juvenils, especialització «degana» en aquest camp. Aquest fet podria suggerir-nos que potser les característiques realment comunes als individus joves —allò que els fa joves— estan vinculades, més que a qualsevol altre àmbit, als aspectes culturals i expressius. És possible estudiar més adequadament els altres àmbits (transició de l’escola al treball, pobresa, valors, etc.) des d’altres disciplines. Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 292 en els baixos pressupostos d’I+D, els quals no es compensen amb aportacions privades. En segon lloc, la manca de debat públic i acadèmic sobre qüestions de rellevància científica, derivada de l’escassa tradició científica de la societat catalana i espanyola. I, en tercer lloc, la manca de vinculació entre investigació i pràctica, derivada dels dos aspectes anteriors i de la falta de connexió entre les universitats, d’una banda, i el mercat i les institucions públiques, de l’altra. 2.1. L’evolució de la investigació sobre joventut En la secció prèvia, hem analitzat quins són els condicionaments (tant els «restrictius» com els «capacitadors») de la investigació sobre joventut en el context català. En aquesta, pretenem fer-hi un breu repàs de les principals tendències presents en aquest camp. Novament, ho farem a partir de diferents perspectives: els atributs conferits a la joventut, la concepció política de la joventut, els aspectes substantius de l’estudi de la joventut i els aspectes metodològics. Si analitzem els atributs conferits a la joventut, podem classificar les investigacions sobre el món juvenil a partir d’una escissió teòrica subjacent4: les que consideren que la joventut és una etapa plena de la vida i les que consideren que és una transició a la vida adulta. Aquesta darrera perspectiva entén els joves com a individus en transició cap a l’adquisició dels rols i dels atributs definits com a adults en una societat determinada i tendeix a centrar-se en els processos formatius, laborals i domiciliaris de les persones joves. Sovint, aquesta perspectiva ha estat criticada per ser «adultocràtica», ja que se centra en les mancances dels joves (allò que els falta per arribar a ser adults), més que no pas en allò que els joves són. En la nostra opinió, però, la perspectiva de les transicions contribueix a evidenciar els dèficits de ciutadania amb què han de conviure bona part de les persones joves en l’actualitat. En aquest sentit, el terme adultocràcia pot ser entès com a equivalent al de societat de classes o patriarcat. Tot i la simplificació inherent a aquests conceptes, certament proporcionen una perspectiva útil per a l’anàlisi social. Entre les investigacions que consideren la joventut com una «etapa plena de la vida», hi trobem una visió juvenilista (que entén la joventut com una etapa en si mateixa, definida en positiu a partir de les seves característiques pròpies) i una visió marcada per la negativitat (que considera que les persones joves estarien caracteritzades per una sèrie d’atributs permanents —«joves acomodats», «generació perduda»...— que impliquen una autèntica ruptura generacional). Les recerques «juvenilistes» han tingut la virtut de trencar amb els plantejaments que associen la joventut a una «moratòria», a una sala d’espera de l’adultesa, i de centrar-se en la riquesa de les múltiples i contradictòries vivències de la joventut. Amb tot, poden haver contribuït a emmascarar una sèrie de dèficits i problemàtiques en la situació dels La recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 293 4. Joaquim Casal esbossa les idees principals d’aquest paràgraf a: CASAL (2000). «Capitalismo informacional, trayectorias sociales de los jóvenes y políticas sobre juventud», a CACHÓN (ed.). Juventudes y empleos: perspectivas comparadas. Madrid: MTAS. Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 293 poració futura a la vida activa estable «pròpia» de l’adult, mentre que en el present es relativitza davant l’oportunitat d’aprofitar millor unes altres esferes vitals «típicament» juvenils, com ara l’oci, aparentment menys heteroreguladores que el treball. De fet, el treball precari es devalua en les seves funcions psicosocials i expressives, assumint un valor eminentment instrumental, alhora que l’assumpció de responsabilitats adultes es posposa i la joventut es perpetua i es revalora com a instància de llibertat, no com a simple etapa de pas. Això no significa que la precarietat revalori la joventut, sobretot perquè la seva experiència no és fruit d’una elecció lliure i obstaculitza oportunitats de transició laboral i possibles espais de realització personal. No obstant això, aquestes formes de subjectivitat no entren en conflicte amb el fet de ser i de sentir-se jove —sempre que estiguin garantits els recursos necessaris per viure a través del treball (precari) o de la família—, de tal forma que contribueixen indirectament a perpetuar la precarietat laboral. Les característiques del mercat laboral produïdes a partir de la crisi del treball troben en aquestes formes de subjectivitat una font de legitimació indirecta i de reproducció social. Contacte Adreça electrònica: [email protected] Títol Els comportaments alimentaris dels joves en procés d’emancipació Autor/s Elena Espeitx, Juanjo Cáceres, Anna Puchal i Cristina Marfil Equip d’investigació OPCA (Observatori Permanent dels Comportaments Alimentaris) CESNID (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica) Any de finalització 2003 Publicació Pendent de publicació. Objectius Els objectius de la recerca es concreten en quatre punts: analitzar els comportaments alimentaris de joves en edats compreses entre els divuit i els trenta anys, establir quins factors i quines interrelacions entre coneixements, hàbits i actituds afavoreixen una alimentació «correcta» o condueixen a comportaments considerats «problemàtics», proporcionar un marc de comprensió ampli dels factors socioculturals que afecten i que incideixen sobre aquests comportaments, i, finalment, orientar actuacions adreçades als joves. Metodologia S’han utilitzat les eines metodològiques següents: entrevista personal, grups de discussió, diari de consum setmanal i qüestionari de freqüència de consum. Juntament amb aquestes eines principals, s’hi han aplicat qüestionaris de pràctiques alimentàries i de manipulació d’aliments i qüestionaris de coneixements nutricionals. La recerca s’ha desenvolupat en 300 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 300 dues fases. A la primera, s’ha aplicat, a una mostra de vint individus, l’entrevista personal, el qüestionari de freqüència de consum i el diari setmanal, juntament amb els qüestionaris de manipulació i de coneixements. La selecció d’aquests vint individus s’ha realitzat atenent les variables següents: sexe, edat, estructura de la llar, lloc de residència, grau de responsabilitat culinària i de proveïment. A la segona fase, d’aprofundiment de qüestions que s’han aparegut com a rellevants, s’han realitzat quatre grups de discussió. En els grups ha participat un total de vint-i-set informants. Resultats principals La preocupació per la imatge corporal —que passa molt majoritàriament pel control del pes— i, en menor mesura, per la forma física, el benestar, la salut en un sentit ampli, és un dels principals factors estructuradors dels joves. Per aquest motiu, s’ha prestat una particular atenció a les estratègies alimentàries que adopten els joves en aquest sentit, i en quines representacions i sistemes de classificació es fonamenten. La manca de competències culinàries i de compra, per la seva banda, apareix com un dels principals factors de desestructuració. Aquesta manca d’habilitats es relaciona amb l’escassa valoració de les tasques domèstiques, entre les quals hi ha la compra i la cuina. Desvaloració que contrasta amb la importància atorgada a l’alimentació des de la perspectiva de la imatge corporal i la salut. També s’ha observat el paper significatiu dels pares en l’alimentació dels joves, fins i tot en aquells que ja s’han emancipat. Aquest paper és central a l’hora dels referents —de la construcció del concepte d’alimentació «correcta»— i també en els mateixos comportaments. La part de l’alimentació a càrrec dels pares és percebuda, sovint, com a «corrector» o «reequilibrador» de les pràctiques dels nois i noies. Finalment, la solitud apareix com un factor de desestructuració de primer ordre. Els joves que viuen sols o que realitzen un nombre important d’àpats en solitari són aquells que presenten uns comportaments més problemàtics, mentre que l’alimentació socialitzada apareix com a generadora d’estructura i «ordre». Contacte Adreça electrònica: [email protected] Títol La imatge corporal en les revistes juvenils femenines Autor/s Mònica Figueras Equip d’investigació Treball de recerca dirigit per la Dra. Montserrat Quesada (Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual. Universitat Pompeu Fabra). Any de finalització 2002 Publicació FIGUERAS, M. (2004). La imatge corporal en les revistes juvenils femenines. Barcelona: Secretaria General de Joventut. Col·lecció Estudis, núm. 14. http://www.gencat.net/joventut/observatori La recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 301 Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 301 Objectius Analitzar el paper que desenvolupa el concepte de bellesa i, concretament, de la corporalitat que reflecteixen les revistes juvenils femenines en la realitat de les adolescents. S’ha analitzat quin pes té la imatge física en l’agenda temàtica que fixen les publicacions i quin cànon corporal promocionen. Com a objectius secundaris, la recerca estudia la finalitat de la bellesa i el tractament que s’atorga a l’alimentació, a l’activitat física i als trastorns de la conducta alimentària. Metodologia L’estudi s’ha centrat a investigar les revistes juvenils femenines d’informació general de l’esfera privada: You, Ragazza i Mujer 21. L’anàlisi es va organitzar en dues parts: l’Anàlisi formal de les revistes o estructura i l’Anàlisi de contingut. Es va realitzar, per una banda, una anàlisi temàtica quantitativa per descriure sistemàticament la presència i l’absència de les categories seleccionades i, per l’altra, una anàlisi de contingut qualitativa que va permetre valorar la direcció i la intensitat dels temes tractats, tant el contingut manifest com el latent. Per conèixer els missatges implícits i explícits, se’n va contemplar preferentment la part informativa, és a dir, les unitats redaccionals que inclouen el titular, el text i les imatges. A més, es va analitzar la publicitat directa i la publicitat indirecta present en la part redaccional a través de recomanacions de productes. Resultats principals — El culte a la bellesa física és el que caracteritza i defineix l’adolescent femenina. — Uns altres temes propis de l’adolescència no queden reflectits en les revistes. — La publicitat i els consells publicitaris reforcen els continguts de les revistes i potencien la transversalitat de la imatge física. — El concepte de bellesa s’articula a partir d’una figura esvelta. — La bellesa física no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per aconseguir el que és realment important: l’èxit afectiu. — Les revistes juvenils femenines es posicionen com les «germanes grans» de les lectores a efectes orientadors. — Les revistes promocionen el cànon de bellesa basat en cossos esvelts sota el benefici aparent de la salut. — Les revistes no reflecteixen la diversitat de cossos que existeix en la societat. — L’esveltesa no té sentit si no és per fer exhibició corporal pública. — El sacrifici i el consum són les eines per deixar de ser l’aneguet lleig. — El discurs explícit sobre els trastorns de la conducta alimentària és incoherent amb la resta del discurs de les revistes. 302 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 302 Contacte Estudis de Periodisme. Universitat Pompeu Fabra. La Rambla, 30-32. 08002 Barcelona. Telèfon 93 542 2283. Adreça electrònica: [email protected] Títol Consum cultural dels joves catalans. Anàlisi de l’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya, 2001 Autor/s Roger Martínez, Isaac Gonzàlez i Verónica de Miguel Equip d’investigació — Any de finalització 2004 Publicació Pendent de publicació. Objectius L’objectiu de la recerca era analitzar les pràctiques de consum cultural en un sentit ampli —com a formes de vida—, per veure com s’entrellaçaven amb les biografies individuals, els canvis històrics i les formes i estructures socials. És a dir, no volíem limitar-nos a analitzar les diferents intensitats, sinó que volíem mirar d’entendre les lògiques amagades darrere de les xifres. Metodologia Anàlisi estadística de l’enquesta basada en creuaments bivariables, anàlisi de regressió múltiple i anàlisi de correspondències, i la realització i anàlisi complementària de sis grups de discussió de joves amb diferents característiques sociodemogràfiques. Resultats principals La nostra tesi és que, per pensar el consum cultural, cal adoptar un punt de vista que tingui en compte la cultura entesa com a «forma de vida» —en la qual les pràctiques de consum cultural hi desenvolupen un paper important—, que configura un joc de significats que transcendeix tant la simple fruïció subjectiva com les fronteres estrictament econòmiques o d’estatus social. Les manifestacions culturals són un codi d’adscripció simbòlica a una percepció del món. Aquest codi ens permet situarnos en el nostre entorn social, però ho fa de manera menys unívoca i clara que unes quantes dècades enrere. Creiem que, actualment, els processos de producció cultural (col·lectiva) a través de la gran quantitat d’artefactes i pràctiques culturals, fa que el joc de signes i codis hagi guanyat més força, de manera que no només ha fet més subtils —menys òbvies— les seves connexions amb les posicions socials, sinó que en part esdevé un autèntic «estructurador» d’aquestes posicions, no sempre de manera exacta o homòloga a les posicions estrictament desiguals a nivell objectiu. Amb això volem dir que si abans un alt estatus social anava més clarament lligat a un consum cultural legítim, i les posicions populars a un consum cultural popular, actualment aquestes distincions no són en absolut tan nítides. El fet que no ho siguin obre la possibilitat que apareguin codis i adscripcions a codis que estrucLa recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 303 Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 303 turin posicions que no necessàriament coincideixin amb posicions estructurals. La mateixa existència d’aquests codis «deslligats» de posicions estructurals fa que les mateixes diferències estructurals deixin de percebre’s amb claredat. Pel que fa a les conclusions d’ordre descriptiu, en primer lloc, hem vist que els joves catalans són, d’entre tots els catalans, els que en general mostren unes xifres més elevades de consum cultural, no només de formes culturals molt visibles en les cultures juvenils, com pot ser la música, sinó del conjunt de pràctiques analitzades, incloses les considerades de cultura legítima, amb connotacions socials més adultes. En segon lloc, hem remarcat que cal diferenciar molt clarament entre «fer» una activitat i «com fer-la». Quan l’enquesta ens ho ha permès, hem vist que, quan analitzàvem els tipus de consums culturals que es practicaven, no apreciàvem diferències clares entre sectors de joves, o entre joves i el conjunt de la població, però que la situació era molt diferent quan analitzàvem les maneres de fer una pràctica concreta. Aleshores sí que emergien, amb força, diferències significatives. En tercer lloc, hem diferenciat tres grans tipus de consums culturals: uns que eren minoritaris i que sistemàticament anaven molt lligats a una alta posició en relació amb el nivell d’estudis i l’ocupació —també, tot i que aquestes dades eren molt menys fiables, als ingressos segons situació de transició. Aquests consums coincidien amb el que hem anomenat cultura legítima, que inclou les activitats d’anar al teatre, visitar museus, galeries d’art, monuments i arxius, llegir llibres i diaris —però no revistes ni periodisme esportiu— i, en menor mesura, la pràctica associativa i les activitats creadores. Uns altres consums que, en contraposició als anteriors, tendien a estar molt més estesos entre el conjunt de la població —tot i que no sempre, com és el cas de les revistes— i que, sobretot, no mostraven una associació clara amb les posicions més altes per estudis, ocupació o ingressos. És per això que les hem anomenat activitats de consum popular, no en el sentit de tradicionals, sinó d’abast general i no estratificat per posició social. Ens referim a escoltar música, mirar la televisió, escoltar la ràdio, llegir revistes, anar al cinema i a concerts. Sobre aquests consums, ha resultat interessant veure com, d’una generació a l’altra, algunes d’aquestes formes canviaven la manera d’entrelligar-se i articular-se amb les estructures socials, de manera que, per exemple, si en les generacions més grans escoltar música sí que va associat a aquells amb més nivell d’estudis o a les posicions ocupacionals més altes, això no és així en el cas dels joves. Això té molt a veure, òbviament, amb el fet que el procés de «popularització» d’alguns d’aquests consums és històricament recent (en el cas de la música quan es van popularitzar, fa poques dècades, els aparells reproductors). Les formes de consum cultural popular són, fixem-nos-hi, 304 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 304 aquelles manifestacions on el mercat hi desenvolupa un paper més important, en el sentit que depenen menys de criteris «acadèmics» o «oficials» a l’hora de determinar-ne els continguts, i més de les dinàmiques de la demanda majoritària i «popular». Finalment, també hem identificat uns altres consums, els que hem anomenat de cultura digital, que mostraven una dinàmica marcadament juvenil, sobretot en la seva apropiació en el camp de l’oci (el que hem anomenat consum tecnolòcic). Aquesta agrupació feia referència al consum cultural al voltant dels ordinadors i d’Internet, que si bé per una banda es mostrava molt lligat a l’escola, ja que els estudiants eren de llarg els que més el practicaven, també hem vist que al mateix temps els joves en feien un ús tecnolòcic remarcable. A banda de ser estudiant i tenir menys edat, també hem vist que el que més influïa aquest consum era ser home, tot i que hem apuntat la possibilitat que en els més joves de tots la diferència segons sexe s’estigués transformant. Contacte Adreces electròniques: [email protected] i rmartinez [email protected] Títol Emancipació domiciliària, laboral i familiar dels joves a Catalunya Autor/s Pau Miret Equip d’investigació Pau Miret (Centre d’Estudis Demogràfics), autor amb Victòria Martorell i Jordi Segon. En estreta col·laboració amb Clare Holdsworth, del Departament de Geografia de la Universitat de Liverpool Any de finalització Primers resultats el 2002, tot i que encara se’n continuen analitzant les dades Publicació MIRET, P. (2004). Emancipació domiciliària, laboral i familiar dels joves a Catalunya. Barcelona: Secretaria General de la Joventut. Col·lecció Aportacions, núm. 25. http://www.gencat.net/joventut/observatori MIRET, P.; MARTORELL, V.; SEGON, J. (2002). «Emancipació juvenil a la ciutat de Barcelona». Papers de Demografia, núm. 204. Bellaterra: Centre d’Estudis Demogràfics. Objectius Analitzar els àmbits que tenen a veure amb la transició entre la joventut i el món adult a Catalunya: l’extensió en l’educació no obligatòria, les condicions del mercat laboral o les necessitats d’habitatge. Metodologia Combinació de l’anàlisi estadística mitjançant l’entrevista amb profunditat. Com a fonts de dades numèriques, s’utilitzen l’Enquesta Sociodemogràfica de 1991 i l’Enquesta de Població Activa des de 1990 fins a 2000. Per altra part, s’han analitzat onze entrevistes. La recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 305 Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 305 Resultats principals Anàlisi quantitativa: 1. Substancial increment de l’escolarització no obligatòria. Les dones han accedit a l’educació més tard en el temps, però en l’actualitat l’escolarització femenina és superior a la masculina. 2. Entrada cada cop més tardana al mercat laboral. A principis dels anys noranta, la pràctica totalitat dels homes al voltant dels trenta anys eren laboralment actius, proporció que ha disminuït substancialment durant aquesta dècada. El model de divisió de gènere en el món del treball va viure el seu clímax durant els anys cinquanta i seixanta, i, malgrat que s’ha erosionat molt en l’actualitat, ni de bon tros no ha desaparegut. 3. El model d’emancipació força primerenca que es va registrar a principis dels setanta s’havia observat durant els anys seixanta, sense ser per a res una pauta que pogués ser qualificada com a «tradicional». En l’actualitat, té lloc el procés contrari, i cada cop hi ha més joves solters que conviuen amb els pares. Anàlisi qualitativa: 4. L’estructura d’autoritat de pares a fills ha sofert un gran relaxament, de manera que l’única cosa demanada en general per aquells és saber els plans dels fills per a les primeres hores de la matinada. 5. La col·laboració econòmica o en les tasques domèstiques dels fills que conviuen amb els seus pares és mínima i, habitualment, nul·la. 6. El procés d’emancipació juvenil és en l’actualitat molt més extens que el viscut per la generació dels pares. 7. Un dels problemes viscuts com a fonamentals per a l’emancipació és l’habitatge, i és que fins que no es disposa de casa independent no es considera hom mateix com a autònom de la família de procedència. Contacte Adreça electrònica: [email protected].es Títol Joves adults i polítiques de joventut a Europa Autor/s Juan Manuel Patón Equip d’investigació La investigació va tenir lloc dins el Programa de Pràctiques Professionals del Màster en Polítiques Públiques i Socials (UPF). La supervisió i el redactat definitiu es van portar a terme en el marc del Màster Interuniversitari en Estudis i Polítiques de Joventut (UAB, UdG, UdL, URV, SGJ). Any de finalització 2003 Publicació Publicació pendent. Investigació guanyadora del Premi Joventut 2003. 306 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 306 Objectius 1. Definir un marc conceptual, establir els punts de partida i establir criteris per a l’anàlisi transnacional comparada de les polítiques de joventut a Europa, aplicant els criteris del PNJCAT i del Llibre Blanc de la Comissió Europea a l’anàlisi de les polítiques de joventut d’altres països. 2. Reivindicar l’atenció cap a les necessitats dels joves adults entesos com a nova categoria social emergent avui dia arreu d’Europa. 3. Defensar les polítiques de joventut com a àrea clau de les polítiques socials. 4. Proposar una base —principis estratègics i criteris d’organització administrativa— per a l’atenció de les necessitats dels joves adults. 5. Superar la bizantina discussió entre els defensors de les polítiques afirmatives i els defensors de les polítiques de transició. Metodologia La metodologia ha estat basada en: 1. L’anàlisi documental. 2. La cerca i la consulta de recursos bibliogràfics. 3. Les visites internacionals guiades. 4. Les entrevistes a investigadors i responsables de les administracions d’altres països. 5. L’assistència a diverses trobades professionals, seminaris d’estudi i conferències de caràcter nacional, estatal i internacional. 6. L’Estudi sobre les condicions de vida dels joves i les polítiques de joventut a Europa (IARD) ha desenvolupat un paper fonamental com a estructurador d’arguments i com a contrapunt per a la crítica. Resultats principals Les dues parts del treball tenen un caràcter marcadament analític. Condueixen a una sèrie resultats —conclusions, recomanacions per a l’acció i propostes d’intervenció—, els principals dels quals són: 1. Cal explicitar els punts de partida —referències conceptuals i analítiques— a l’hora d’endegar estudis comparatius d’abast transnacional. 2. Cal diferenciar analíticament —i segregar sectorialment— les polítiques d’atenció, promoció i protecció de la infantesa i l’adolescència i les polítiques de transició adreçades als joves adults. 3. Cal adoptar una perspectiva que atengui la diversitat en les estratègies reals d’intervenció —ja siguin explícites o implícites— en relació amb el tipus d’Estat de benestar i el grau de satisfacció de les necessitats juvenils nuclears. 4. Per donar resposta a les necessitats juvenils nulcears adultes —transicionals—, calen criteris flexibles en l’establiment de les franges d’edat de referència per a la intervenció, de manera que facilitin la viabilitat de polítiques socials adreçades a l’assoliment de la plena ciutadania. 5. Cal estudiar, descriure, classificar i avaluar les polítiques de joventut —i definir el concepte administratiu de joventut—, situant el centre de les anàlisis en les necessitats i els problemes dels joves i adoptant —per tant— una aproximació estratègica. Cal portar a terme polítiques socials de joventut integrals, transversals i plenament coordinades. 6. Culminen el treball amb la proposta conceptual de les «polítiques de transició afirmativa», com una síntesi comLa recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 307 Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 307 patibilitzadora de diversos posicionaments que habitualment són presentats —en la nostra opinió, injustificadament— com a contradictoris. Contacte Telèfon: 699 824 074. Adreça electrònica: [email protected] Títol Els tècnics en la política de joventut de l’Administració pública catalana Autor/s Pere Soler, Albert Bayot, Anna Planas i Josep Vila Equip d’investigació Grup de Recerca en Polítiques, Programes i Serveis Educatius i Socioculturals (GRES) del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Any de finalització 2002 Publicació SOLER, P. (coord.) (2002). Els tècnics en la política de joventut de l’Administració pública catalana. Barcelona: Secretaria General de Joventut. Col·lecció Aportacions, núm. 17. http://www.gencat.es/joventut/observatori Objectius 1. Revisar i actualitzar el cens del personal que actualment treballa com a tècnic de joventut per a l’Administració pública de Catalunya. 2. Definir el perfil que tenen els tècnics que s’ocupen de la política de joventut de l’Administració pública catalana. 3. Detectar el nivell de planificació i la metodologia de treball que apliquen en aquest àmbit de treball. 4. Copsar la percepció que els tècnics de joventut tenen d’aquest sector professional. 5. Estudiar l’opinió i la valoració, a grans trets, que els tècnics fan de les polítiques de joventut. 6. Detectar les mancances formatives d’aquests professionals. Metodologia 1. La tramesa d’un qüestionari a tots els tècnics de joventut durant el període de maig a setembre de 2001. 2. La realització i l’anàlisi de grups de discussió amb tècnics de diferents administracions i realitats territorials. 3. La realització i l’anàlisi d’un grup de discussió amb els coordinadors territorials de joventut de la Generalitat de Catalunya i la directora de l’Observatori Català de la Joventut. Resultats principals L’estudi presenta una descripció sobre la situació actual a nivell formatiu i de necessitats del col·lectiu estudiat i acaba proposant unes vint-i-cinc propostes concretes per tal d’optimitzar el treball d’aquests professionals i, de manera indirecta, l’aplicació i el desenvolupament de les polítiques de joventut a Catalunya. Entres d’altres, algunes de les propostes són: — Augmentar el nombre de tècnics de joventut i estudiarne la distribució. — Potenciar i millorar les competències i les funcions dels tècnics de joventut comarcals. 308 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 308 — Establir relacions entre les administracions que intervenen en joventut i els cicles formatius lligats a l’animació sociocultural. — Donar suport a l’emergent oferta de formació de tercer cicle. — Elevar el nivell de planificació de les accions. — Vetllar per una aplicació correcta i real de la metodologia de treball lligada a l’elaboració de plans integrals de joventut. — Potenciar el treball en xarxa i facilitar el lideratge dels comarcals. — Facilitar, als tècnics de joventut, de manera permanent, informació actualitzada per tal de poder interpretar correctament la realitat i les necessitats que se’n deriven. — Situar com a referent i promotor de canvis el Pla Nacional de Joventut. — Millorar la inversió i aprofitar més els recursos. — Crear un nivell de formació bàsica reconegut. — Accentuar els espais d’intercanvi d’experiències. — Establir un pacte entre les diferents instàncies per determinar a qui correspon la iniciativa i la responsabilitat en les diferents modalitats de formació permanent. Contacte Adreça electrònica: [email protected] Títol La influència de l’edat en el comportament electoral a Catalunya. Cicle vital o generació? Autor/s Raül Tormos Equip d’investigació Supervisió del professor Agustí Bosch. Universitat Autònoma de Barcelona Any de finalització 2004 Publicació Pendent de publicació. Objectius 1. Identificar diferències bàsiques entre joves i grans en el conjunt d’orientacions i comportaments polítics (actituds, valors, ideologies, abstenció i vot a partits), prenent com a àmbit d’estudi l’electorat català des de 1984 fins a 2003. 2. Desvelar si les possibles causes d’aquestes diferències es troben en el cicle de vida o en la generació de la qual els individus formen part. 3. Determinar les característiques sociològiques i polítiques dels joves abstencionistes i dels que voten cadascun dels partits, i comparar-les amb les dels grans. Exemple: característiques que diferencien els joves que voten PSC dels que voten CiU, i comparar-les amb les de l’electorat gran que vota aquests mateixos partits (nivell d’estudis, interès per la política, etc.). La recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 309 Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 309 Anàlisis i guies d’actuació BRUNET, D. (2002). Com fer un pla integral de joventut. Barcelona: Secretaria General de Joventut. Col·lecció Sinergia, núm. 1. EQUIP D’ANÀLISI POLÍTICA (2002). Joventut, territori i ciutadania. Barcelona: Diputació de Barcelona. http://www.diba.es/plajove/documents/documents.asp MONTES, P. (2000). Les polítiques de joventut en els municipis petits i mitjans. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOLER, P. (2002). Els tècnics en la política de joventut de l’Administració pública catalana. Barcelona: Secretaria General de Joventut. Col·lecció Aportacions, núm. 17. TOLOSA, L.; BRUNET, D. (2002). Avaluació de Plans Locals de Joventut. Barcelona: Secretaria General de Joventut. Col·lecció Sinèrgia, núm. 4. Col·leccions Col·lecció «Aportacions». Observatori Català de la Joventut. Secretaria General de Joventut. Col·lecció «Eines de Treball Juvenil». Oficina del Pla Jove. Diputació de Barcelona. http://www.diba.es/plajove/publicacions.asp Col·lecció «Estudis». Observatori Català de la Joventut. Secretaria General de Joventut. Col·lecció «Materials de Joventut». Oficina del Pla Jove. Diputació de Barcelona. http://www.diba.es/plajove/publicacions.asp Revistes Debat juvenil. Barcelona: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. http://www.cnjc.net/ Entrejóvenes. Barcelona: Asociación Diomira. Papers de joventut. Barcelona: Asociación Diomira. Pilar París Pujol, cap de l’OCJ de la SGJ de la Generalitat; mestra i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Dirigeix les col·leccions «Aportacions» i «Estudis» impulsades per l’OCJ-SGJ. Ha estat coordinadora del Pla Interdepartamental de Joventut (1993-1997) i del Comitè de Programa del Congrés de la Joventut de Catalunya (1998). Adreça electrònica: [email protected] Eudald Martorell, responsable del Centre de Documentació Juvenil de l’OCJ-SGJ de la Generalitat des de l’any 1990. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, ha fet estudis de postgrau de documentació a la Universitat Politècnica de Catalunya. Adreça electrònica: [email protected] Eulàlia Cardeña, llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, és responsable de formació, comunicació i foment de la investigació a l’Observatori Català de la Joventut de la SGJ de la Generalitat. Adreça electrònica: ecardeñ[email protected] Mireia Gangolells, llicenciada en Documentació per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en temes de joventut: anàlisi de la informació i atenció als investigadors i al 316 Papers 79, 2006 P. París; P. Serracant; G. Pascual; E. Martorell; M. Tintoré; E. Cardeña; M. Gangolells Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 316 públic en general. Técnica de l’OCJ-SGJ de la Generalitat. Adreça electrònica: mgango- [email protected] Goretti Pascual, llicenciada en Història Moderna i documentalista especialitzada en temes de joventut. Treballa al Centre de Documentació Juvenil de l’OCJ-SGJ de la Generalitat. Adreça electrònica: [email protected] Pau Serracant, sociòleg especialitzat en temes de joventut. Coordinador d’estudis i recerca de l’OCJ-SGJ de la Generalitat. Ha realitzat diverses recerques sobre l’anàlisi de la realitat juvenil. És profesor associat de la Universitat de Girona. Adreça electrònica: pserra- [email protected] Míriam Tintoré, sociòloga especialitzada en temes de joventut. Técnica de l’OCJ-SGJ de la Generalitat. Ha intervingut en diverses recerques sobre joventut i immigració. Actualment dóna suport als consells comarcals i als ajuntaments per fer l’anàlisi de la realitat juvenil. Adreça electrònica: [email protected] La recerca sobre joventut a Catalunya Papers 79, 2006 317 Papers 79 001-326 6/6/06 09:58 Página 317