George Gerbner, periodista i investigador de la comunicació

Anàlisi 33, 2006 213 George Gerbner, periodista i investigador de la comunicació Manuel Parés i Maicas Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona Recentment va morir als 86 anys el professor nord-americà George Gerbner, que fou un dels més distingits investigadors als Estats Units durant els darrers 50 anys. Ideològicament fou un demòcrata liberal, és a dir, en termes dels EUA, un home d’esquerres. Era natural d’Hongria i va fugir del seu país quan els nazis se n’apoderaren l’any 1939. Va estudiar periodisme en la University of California, a Berkeley, i després va esdevenir doctor per la University of Southern California. Fou durant anys col·laborador del periòdic San Francisco Chronicle. Va començar a treballar en l’Institute of Communications Research de la University of Illinois. Posteriorment, fou invitat a ser professor de la coneguda Annenberg School for Communications, de la University of Filadelfia, un dels centres més prestigosos dels Estats Units. En va ser el degà des de 1964 fins a 1989, on deixà una forta empremta en el camp de l’ensenyament i de la promoció de la investigació. També del 1997 al 2000 ocupà la càtedra Bell Atlantic Telecommunications de la Temple University. La seva tasca investigadora, que està plasmada en diversos llibres, la va dedicar principalment a la televisió, i entre les teories desenvolupades hi ha l’anomenada «Mean World Syndrome». Li va preocupar en gran mesura el paper negatiu de la violència a la televisió i va promoure iniciatives públiques per tal que les cadenes de televisió milloressin la seva programació. Entre altres aspectes va destacar en les seves investigacions que en la seva època, en la TV, les dones, la tercera edat i les minories estaven poc representades. Després de jubilar-se, va fundar el Cultural Environment Movement, d’àmbit internacional, l’objectiu del qual és defensar les polítiques culturals. Vaig tenir el goig de conèixer-lo en la International Association for Media and Communication Research (IAMCR), de la qual fou, durant la seva vida acadèmica, un dels membres més apreciats per la seva tasca en tots els terrenys de la recerca en comunicació. Hem cregut que la nostra revista s’havia de fer ressò del seu traspàs, tot i lamentant que la seva obra no sigui gaire coneguda a Espanya.