Datació absoluta de ceràmica pretalaiòtica de l'illa de Menorca

DATACIÓ ABSOLUTA DE CERÁMICA PRETALAIOTICA DE L'ILLA DE MENORCA J. GARCÍA-ORELLANA F. FERNÁNDEZ MORENO J.A. SÁNCHEZ-CABEZA Crup de Física de les Radiacions, Universitat Autonoma de Barcelona LL. PLANTALAMOR MASSANET Museu de Menorca J. TRIPIER Centre National de la Recherche Scientifique de Strasbourg RESUMEN La datació mitjan<;ant terrnoluminiscencia de ceduniques prehistoriques de la naveta d'enterrament de tipus interrnedi de Biniacl' Argentina de l' illa de Menorca, proporciona edats que perrneten documentar el grup cultural pretalaiotic en dates que van del segle XXIV al XVI a.e. Aquests resultats complementen l'esquema cronologic de la prehistoria de Menorca en un periode del qual no es disposava de cap tipus de dates absolutes. Les dates aportades perrneten suposar per a la naveta una major antiguitat de l' acceptada generalment. Així doncs, calddl esperar noves dates absolutes que confmnin aquesta tendencia a situar a grans trets el complex cultural pretalaiotic en un moment que compren el III mil·leni i la primera meitat del II a.e. PARAULESCLAU Prehistoria de Menorca, cultura pretalaiotica, datació absoluta, terrnoluminiscencia, ceramica. ABSTRACT Therrnoluminescence dating of prehistoric pottery from the intermediate type burial naveta in Biniac-l' Argentina (Minorca island), provides ages that perrnit to place the pretalaiothic cultural group between the XXIV and XVII centuries b.e. These results fill sorne gaps in the chronological scheme of Minorca prehistory during a period in which no absolute dates were available. The dates indicate that the naveta is older than generally accepted. Therefore, to confirrn that the pretalaiothic cultural complex existed in a period comprised between the III rnillennium and the first half of the II b.C, we should wait for new absolute dates. KEYWORDS Minorcan prehistory, pretalaiothic culture, absolute datation, therrnoluminescence, pottery. INTRODUCCIÓ Menorca i Mallorca, com la resta de la Mediterrania, són un territori on l'home ha desenvolupat unes cultures que han atret als historiadors de tots els temps. La insularitat ha permes que hagin conservat una identitat propia que les han diferenciat de la resta de cultures que l'envolten. Existeixen dues cultures successives que caracteritzen la prehistoria d' ambdues illes: la cultura pretalaiotica i la cultura talaiotica. La cultura pretalaiotica s'ini- 'i1iJlé'" Núm. 27, any 1996, pago 21-29 21 cia en el període ca1colític seguint fins al Bronze inicial i és el complex cultural que té lloc just abans de la cultura talaiotica, propiament dita, que es desenvolpa en el Bronze mitja fins la conquesta de l'illa pels romans. Parlem de complex cultural perque existeixen diferencies significatives, economiques i de material entre grups específics que són coetanis (Plantalamor Massanet 1992). La introducció de la cultura talaiotica suposa un canvi en tots els aspectes socio-culturals dels habitants de les illes el qual es reflecteix en el mode de vida, tipus de construcció, estratificació social i producció de ceramica. El canvi que pateix la cultura pretalaiotica ha estat valorat de forma diferent segons els autors. Recentment s'ha interpretat aquest canvi com un procés d' evolució interna de la societat insular que té lloc, tan a Mallorca com a Menorca, en una fase tardana del Bronze (Coll Conesa 1993 i Fernández Miranda 1991). Aquests autors fonamenten la cronologia d'aquesta evolució en els resultats de les excavacions de Son Metge (Mallorca). Tot i aixo, l' estudi de la documentació de les esmentades excavacions (Ros selló Bordoy i Waldren 1975 i Plantalamor Massanet 1976) permet apreciar certes contradiccions en algunes de les interpretacions (Fernández Miranda i Waldren 1974 i Fernández Miranda i Waldren 1979) la qual cosa posa en dubte les interpretacions de les datacions realitzades. L' altra hipotesi sobre el canvi que pateix la fase pretalaiotica és pensar que aquest canvi entre les dues fases és massa sobtat i brusc com per atribuir-ho a una evolució, car s'aprecia una ruptura en tots els aspectes: rituals funeraris, habitat (Plantalamor Massanet 1991), l'utillatge i especialment la ceramica (Garcia Orellana 1996). L'excavació de Sa Cala Blanca permet observar que, al menys en aquest jaciment, el canvi és radical, i esta ben consolidat al segle XVI a.e. Aquesta canvi brusc en alguns jaciments podria ser coetani amb processos d'aculturació i adaptació d'altres indrets, com es despren dels resultats de l' excavació de Son Mercer de Baix (Rita Lurrucea 1978). La datació absoluta de restes arqueologiques d' aquests períodes és un dels metodes més precisos per establir una cronologia exacte deIs dos complexos cultural s i de la separació entre ambdós. Centrant els nos tres estudis a l' illa de Menorca, les poques datacions de 14C realitzades són totes de la cultura talaiotica avan¡;:ada, fet que no permet discernir entre les dues corrents d' opinió. Aixo és degut a que existeixen poques restes organiques d' epoca pretalaiotica i les existents han estat molt malmeses per pdsteriors assentaments o el pas del temps. Pero una de les restes d'aquesta epoca que s'ha conservat en bon estat i amb quantitat suficient ha estat la ceramica, la qual pot ser datada mitjan¡;:ant la tecnica de la termoluminiscencia (Fernández Moreno 1992). En el procés de fabricació d'una ceramica existeixen diferents etapes, de les quals la preparació de la pasta és un deIs principals passos. Segons la forma, funció, grandana ... de l' objecte, la pasta ha de tenir unes deterrninades propietats. Aquestes propietats les proporcionen els desgreixants que o bé incorporen les argiles naturals o bé afegeixen els ceramistes en el procés de pastada. Un deIs des22 gnHxants més emprat, degut a la seva consistencia i pr<j>pietats termiques, és el quars que posseeix unes bopes característiques termoluminiscents per la datació (Fleming 1979, Aitken 1985). Apart del quars, existeixen altres mineral s natural s com els feldespats i el zirconi que hom pot fer servir com material termoluminiscent, pero l' abundancia del quars en les ceramiques el fa optim per a la datació. Un deIs altres processos basics en la fabricació d'un objecte ceramic és la cocció de la pe¡;:a. Aquesta és la cIau per la qual el fenomen de la termoluminiscencia és útil per datar ceramiques car els forns més rudimentaris assoleixen unes temperatures prou elevades que fan que, alhora que la ceramica es cou, s'esborri el senyal TL que el quars té emegistrat des de la seva formació (MejdahI1981). Quan la ceramica és cuita, el material termoluminiscent que hi ha en la seva matriu actua de "rellotge intern" que comen¡;:a a comptar en aquell instant. El senyal termoluminiscent natural (TLN) deIs grans de quars que es llegeix allaboratori proporciona una mesura del temps que ha passat des de la cocció de la ceramica. METODE Eljaciment El problema arqueologic de datar la transíció entre les dues etapes cultural s i l' epoca d'utilit ació d'un monument pretalaiotic planteja la qü stió de quin és el jaciment més idoni per afer aq est tipus de datacions. Segons el nostre parer, en eljiaciment havien d'existir cIares evidencies d'haver! estat emprat en les dues fases culturals i havien d' existir restes de ceramica pretalaiotica sense exqavar. Amb aquestes dues restriccions el jaciment escollit per afer l' estudi fou la naveta de transició de tipus intermedi de Biniac-l' Argentina. Aquest tipus de naveta és un monument funerari característic d'una zona concreta de l'illa, que no té cap tipus de paral·lelisme amb l'exterior i és cIararnent una evolució interna del megalitisme al ciclopelsme pretalaiotic. Es caracteritza principalment per disposar d'una planta exterior de forma proxima a la circular i absencia de cambra superior. Aquest tipus de naveta són una transició entre els monuments funeraris d'epoca megalítica i les navetes d'habitació de planta allargada en forma de ferradura, fa¡;:ana concava, i en molts de casos, doble cambra (superior i inferior). Aixo es reflecteix en el fet que es conserven les característiques de les lloses verticals foradades, pero es passa a lB I NM • D o 2 m ~ ....... - .J'~. A --------·-------------------B FIGURA 1: Planta i seccions de la naveta Occidental de Biniac-l' Argentina (segons Plantalamor Massanet i López Pons, 1983). una construcció de tipus ciclopi amb tendencia a la cúpula per aproximació de filades (Plantalamor Massanet i López Pon s 1983). La naveta presenta una estructura exterior més o menys circular i té uns eixos maxims de 7,95 m d'Est a Oest i 8 m de Nord a Sud. Les parets tenen un gruix variable que va des de 1,70 m a 1'absis fins els 3,10 m de la paret sud i els 3,25 m de la paret nord. La cambra, orientada en sentit Est-Oest, presenta un passadís de 1m de llarg, franquejat per un portal format per llindes i muntants, al qual se li adossa una llosa perforada amb rebaixament interior, d'uns 50 cm de gruix, que dóna accés a la cambra propiament dita, que medeix en els seus punts maxims 4,40 m de llarg i 2 m d'ample (fig. 1). L' aparell exterior esta constitui1 per blocs de tamany regular formant fileres, que descansen directament sobre la roca, mentre que l' aparell interior esta format per pedres de mida notablement menor, en general millor escairades, formant fileres, d'on destaca la paret nord, per dotar d' estabilitat al pis (Plantalamor Massanet i López Pons 1983). 23 Les cedlmiques La naveta Occidental fou excavada per Vives Escudero amb la col·laboració de Flaquer Fabregues, l'any 1915, pero no s'arriba a publicar mai cap memoria. La reexcavació parcial duta a terme l' any 1976 proporciona, a més de diferents ossos i metalls, molta ceramica fragmentada. La ceramica trobada es classifica en dos grups: Grup A: Ceramica caracteritzada per una notable homogene'itat en les pastes de tonalitats grisenques, fang compacte, i desgreixant fi. Grup B: Ceramica de característiques menys unitaries que l'anterior. A grans trets, presenta una coloració que oscil·la des de 1'ocre clar al negre, una diversitat en la cohesió de pastes, encara que predominen les poroses, amb un ús de desgreixant gruixut, i parets brunyides. Un fet rellevant és que la majoria de material ceramic classificat en el grup A es va localitzar a la part exterior de l' entrada del propi monument, mentre que tota la ceramica classificada com a grup B estava situat dins la cambra funeraria. Aquest fet confirma la reutilització de monuments pretalaiotics en epoca talaiotica. La datació de la transició entre els períodes pretalaiotic i talaiotic, descartada la datació per 14C, es va voler fer mitjan~ant la datació de ceramiques per termoluminiscencia. La datació de cerarniques deIs dos períodes ens proporcionaría l' edat de transició entre les dues fases culturals. Estudis de fluorescencia de raigs X (FRX) i de difracció de raigs X (DRX) proporcionaren uns primers resultats on s'indicava l'existencia de dos grups de ceramiques clarament diferenciats per la seva composició (Garcia Orellana, 1996): -Cerarniques amb desgreixant silícico -Ceramiques amb desgreixant de calcita. Les ceramiques amb silici es caracteritzen, en forma general, per tenir un desgreixant basicament d'origen natural que no és incorporat pel ceramista sinó que ja el conté la propia massa argilosa. En aquest grup de ceramiques el quars seriat és el desgreixant principal, encara que també s'hi solen trobar roques d' origen carbonic, feldespats, .... La cerarnica sol estar cuita en un ambient reductor, de forma que el seu aspecte és grisenc i fins i tot negrós. L' altre grup de ceramiques es caracteritzen essencialment per tenir com a desgreixant basic la calcita. Aquest, a diferencia deIs desgreixants de les cerarniques pretalaiotiques, és afegit pel ceramista que mol filons de calcita i els afegeix a la pasta argilosa. Aquestes cerarniques solen estar formades únicament per calcita i argiles, observant-se una mancan~a important d'altres mineral s natural s que normalment acompanyen a la propia argila natural. Pero, el fet més rellevant és que les cerarniques silíciques i carboniques no són coetanies. A grans trets, i sempre amb excepcions, la cerarnica pretalaiotica correspon a les ceramiques amb desgreixant de silici i les d' epoca talaiotica són les del grup de les ceramiques que tenen com a desgreixant basic la calcita (Garcia Orellana 1996). L' estudi de la composició química i mineralogica de les ceramiques trobades a la naveta de Biniac-l' Argentina i altres jaciments de l'illa, indiquen que les ceramiques classificades en el grup A correspondrien a ceramiques pretalaiotiques i les classificades en el grup B a cerarniques talaiotiques. El fet de trobar la majoria de ceramiques classificada dins el grup A extraordinariament fragmentades i escampades sense cap tipus d'estratigrafia a l' entrada del monument suposa un reaprofitament de la cambra funeraria per part deIs habitants de la cultura talaiotica. La reutilització de monuments 24 pJetalaiOtiCS per part de la població del període talaiotic és una dada arqueologica important pero pot introduir problemes en el calcul de les dosis extemes en les datacions per termoluminiscencia. El trencament d'una estratigrafia de cerarniques pretalaiotiques de diferent edat pot fer varíar l'edat d'un d9lS grups ceramics estudiats car són analitzades sota les mateixes condicions de treball. Aquestes conclusions condicionaren enormement aquest treball de recerca per tal que la base del metode de la inclusió en les datacions per term9luminiscencia és el quars. La mancan~a de quars a ~es cerarniques talaiotiques no permet realitzar de fOMa exitosa la datació d'aquest tipus de ceramiqueso Per tant, la conclusió a que vam arribar després dels sondejos preliminars va ser que per afer l'estudi soIs es podrien datar ceramiques pretalaiotiques degut a l' existencia de quars i que per obtenir conclusions contundents, caldria comparar els re~ultats amb datacions de 14C de la fase de la cultura ~alaiotica més antiga. Un cop establertes les bases de l' estudi es replantejaren dos objectius basics a assolir: la datació de la fase de transició entre la cultura pretalaiotica i talaiotica i la datació d'un monument pretalaiotic avan~at per tal d'encaixonar aquest període cultural que manca, ara per ara, de qualsevol tipus de datació relativa i que per tant és sitpat en el temps per dades totalment subjectives. Per dur a terme la investigació es van escollir 7 ceramiques pretalaiotiques de l'exterior de la cambra. Les ceramiques van ser extretes d' un tall de l'excavació a uns 20cm de la superficie. Es van escolli~ formes i color de pasta diferents per tal que els re~ultats fossin el més fiables possibles (fig. 2). Les cell'amiques seleccionades foren: CERARG 1: Vas troncoconic o bóta pretalaiotica de cuita reductora (cerarnica grisa) CERARG2: Bóta pretalaiotica de cuita reductora (cerarnica grisa) CERARG3: Vas de boca oberta de cuita reductora (ceramica grisa) CERARG4: Forma globular o eSÍerica de cuita mixta CERARG5: Forma globular o esÍerica de cuita mixta CERARG6: Ceramica amb cuita mixta CERARG7: Ceramica amb cuita mixta La datació per termoluminiscencia Les analisis de les ceramiques es van dur a terre en el Centre N ational de la Recherche o IOcm m&-~ 1,' 1:, ~ 'D' ~t:a : "", ", ,:: FIGURA 2: Tipologia de la cerarruca pretalaiotica trobada a I'exterior de la naveta, 25 Scientifique de Strasbourg. El metode fet servir per a l'analisi per termoluminiscencia va ser el d'inclusió del gra de quars (Fleming 1966). Aquest metode d'analisi es basa en la selecció de grans de quars que són llimats mitjan9ant un atac iicid, de forma que les contribucions a la taxa de do si són únicament degudes a la radiació B de la propia argila, la radiació y del sol on ha estat enterrada i la radiació cosmica. Així el calcul de l'edat es determina per l'equació (1): Dosi arqueologica edat = (1) D~+Dy+Dc Per a determinar la dosi arqueologica es mol la ceramica amb un morter i es reserven els grans entre 80 i 100 f1Ill. Els grans seleccionats són rentats amb HCl (3N) per tal d'eliminar els carbonats i seguidament es separen els cristalls de tota component ferromagnetica mitjan9ant un imant electromagnetic. Tot seguit es procedeix a un atac amb HF durant 20 minuts per tal de llimar els grans de quars uns 20f1Ill, i així no tenir en compte la dosi produ'ida per emissors a i peLa eliminar impureses. Els grans de quars obtinguts són seleccionats per a la determinació de la dosi arqueologica mitjan9ant el metode de la dosi additiva (Aitken 1985). Per a obtenir la do si arqueologica es fa servir un lector tipus Valladas i una font B de Sr-90 de 3.34 mGy/s emprant com a parametre el maxim del senyal TL del quars que correspon a uns 375°C. La contribució a la taxa de do si anual es pot dividir en dues parts: a) la taxa de dosi interna, ()~(U+Th+K)' produlda per la radiació b procedent deIs radioisotops de les cadenes de desintegració naturals i 40K de la propia ceramica, i b )la taxa de do si externa, ()~(K+c), produlda per la radiació g del 40K natural del sol i la radiació cosmica. La taxa de do si interna fou calcula a partir de les concentracions d' aquests elements mitjan9ant un detector de centelleig solid, en el cas deIs pares de les cadenes de desintegració 232Th i 238U, i mitjan9ant fluorescencia de raigs X pel cas del K. La contribució a la taxa de dosi externa de la radiació g produlda pel 40K i dels raigs cosmics fou mesurada mitjan9ant la col·locació d'un dosímetre TLjust en el punt 00 s'han extret les cerarniques (MejdhalI981, Aitken 1985). RESULTATS Els resultats de la dosi arqueologica obtinguts mitjan9ant el metode exposat anteriorment es presenten a continuació (taula 1). 26 Els tests de Plateau confirmaren la no existencia de llum parasita i s' observa que per a dosis baixes no existia un comportament supralineal deIs grans de quars analitzats (Fleming 1979, Aitken 1985). La taxa de dosi interna de les ceramiques es determina a partir de la mesura de les concentracions dels diferents radionúclids existents a l'argila. Les dosis es dedulren a partir de les taules de Bell (1979) i Aitken (1985) que proporcionen les dosis per unitat de concentració deIs radioelements. Les taxes de dosi interna obtingudes directament de les taules cal corregir-les degut al' absorció de la radiació que efectua l' aigua existent als poros de la ceramica (Fleming 1979, Aitken 1985) i degut a la mida deIs grans analitzats (Mejdahl 1979). La taxa de dosi externa que havien rebut les cerarniques degut I al K natural del sol d' emmagatzemament i la radiació cosmica va ser mesurada mitjan9ant la col·locació d'un dosímetre TL de CaS0 4 en eljaciment per un període de 206 dies. Els resultats obtinguts per a cadascuna de les ceramiques analitzades són presentats en la següent taula (taula 2). ji Un cop determinat la taxa de dosi anual que . han rebut els grans de quars i les dosis arqueologiques, determinarem les edats de les mostres mitjan9ant la fórmula (1). Els resultats obtinguts són presentats en la següent taula 3. DISCUSSIÓ L' esquema cronologic que segueixen les cultures prehistoriques que han existit a Menorca és una qüestió sense resoldre. Molts autor s han discutit sobre la possible cronologia de determinats monuments de Mallorca i Menorca. Rosselló Bordoy, director del Museu de Mallorca, publica l'any 1972 un esquema cronologic per a la prehistoria de l' illa de Mallorca. Al mateix temps es publiquen els esquemes cronologics de les altres • illes de la Mediterrania occidental com Sardenya, ICorsega i Sicília. Basant-se en els esquemes de les illes ve"ines, Plantalamor Massanet (1991) construeix un esquema propi de l' illa de Menorca, adaptant els altres esquemes a les descobertes i datacions efectuades a l'illa. En aquest esquema es fa una diferenciació propia entre les fases cultu- ¡rals de l' illa segons el tipus de monuments trobats li es situen unes primeres edats en el període talaiotic basades en les datacions per 14c. Aquest proposta cronologica situa la fase pretalaiotica entre els anys 2500-1500 a.C i la fase talaiotica entre els 1500-123 a.C. Mostra Dosi arqueologica A (rnGy) Biniac-l' Argentina-l Biniac-l' Argentina-2t Biniac-l' Argentina-3 Biniac-l' Argentina-4 Biniac-l' Argentina-5 Biniac-l' Argentina-6t Biniac-l' Argentina-7 3.95 ± 0.13 13.19 ± 0.43 3.76 ± 0.11 3.84 ± 0.14 3.73 ± 0.13 12.56 ± 0.37 12.83 ±0.47 12.46 ± 0.43 3.56 ± 0.10 11.89 ± 0.34 t En el cas de mostres 2 i 6 no es va obtenir prou quantitat de quars per poder realitzar les analisis d'obtenció de la dosi arqueologica. TAULA 1: Relació entre les ceramiques i les dosis arqueologiques corresponents. Taxa de dosi (rnGy·a·1) b* e Biniac-l' Argentina-l Biniac-l' Argentina-3 Biniac-l' Argentina-4 Biniac-l' Argentina-5 Biniac-l' Argentina-7 2.67 ± 0.10 2.34 ± 0.08 3.03 ± 0.13 3.19 ± 0.15 2.95 ± 0.09 2.26 ± 0.09 2.04 ±0.06 2.51 ±0.11 2.55 ± 0.14 2.45 ± 0.08 0.81 ± 0.01 0.81 ± 0.01 0.81 ± 0.01 0.81 ± 0.01 0.81 ± 0.01 3.03 ± 0.14 2.81 ± 0.11 3.28 ± 0.17 3.32 ± 0.20 3.22 ± 0.14 t El crucul de les taxes de dosi en el cas de les cadenes de desintegració de I'U i Th s'han realitzat suposant un equilibri secular entre tots els elements de les cadenes. + Dosi arqueologica interna corregida tenint en compte un factor d'humitat de 0.6. * Dosi arqueológica externa corregida amb un factor de fading 6 en 1/2 any (Barthe, 1987). TAULA 2: Relació entre les taxes de dosi. Mostra Biniac-l' Argentina-l Biniac-l' Argentina-3 Biniac-l' Argentina-4 Biniac-l' Argentina-5 Biniac-l' Argentina-7 2.26 ± 0.09 2.04 ±0.06 2.51 ± 0.11 2.55 ± 0.14 2.45 ± 0.08 0.81 ± 0.01 0.81 ± 0.01 0.81 ± 0.01 0.81 ± 0.01 0.81 ± 0.01 Dosi arqueologica (Gy) 13.19 ± 0.43 12.56 ± 0.37 12.83 ± 0.47 12.46 ± 0.43 11.89 ± 0.34 Edat (anys a.e) 2303 ± 306 2416 ± 289 1868 ± 296 1715 ± 304 1649 ± 242 TAULA 3: Relació entre les taxes de dosi externa, interna i arqueologica i les edats de les mostres. Tot i així, aquest esquema esta en continua revisió degut a l' aportació de noves dades de 14C. En aquesta línia Plantalamor Massanet (1994), en relació al' estudi de les cerarniques llises trobades en les excavacions de certes nave tes, ha presentat noves dades que impliquen una ampliació de la fase cultural pretalaiotica, pressuposant una data d'inici anterior a la proposada en l' esquema. Aquesta aportació situa els fets culturals pretalaiotics de l'illa amb fenomens culturals sirnilars de la resta d'illes de la Mediterrania occidental, basicament en el III miHeni a.C. Degut a la manca de cap tipus de datació absoluta del període pretalaiotic, tant de 14C o de qualsevol altre tipus de datació, les noves dates que es presenten en aquest treball són d'especial interes, car proporciona les primeres edats absolutes per aquest grup cultural. Aquestes dates ernmarquen la utilització de la naveta d'enterrament de Biniac-l' Argentina en el període pretalaiotic entre els segles XXIV i XVI 27 a.e. Tanmateix es distingeixen dos grups d'edats. Les edats entre 1650 i 1850 anys a.e. determinen una epoca d'utilització de la naveta que situem al final del període pretalaiotic. Aquestes dades apunten a corroborar les hipotesis de que el final de la cultura pretalaiotica s'hauria de situar entre el segle xvn i el segle XVI a.e. La confirrnació d'aquesta hipotesi s'ha de realitzar efectuant altres datacions de cerarniques del període pretalaiotic rnitjan9ant TL i sobretot, cal efectuar datacions absolutes del període talaiotic I que marquin perfectament el canvi cultural prehistoric de Menorca. Existeix un segon grup d'edats que mostren l'existencia d'un altre període d'utilització compres entre els anys 2300-2400 a.e. segons les quals el període pretalaiotic avan9at de Menorca es remunta clarament al tercer mil·leni. Així, l'utilització de monuments megalítics amb elements ciclopis en el III rnil·leni, típics de la cultura pretalaiotica avan9ada, esta d'acord amb la cronologia de períodes culturals similars de la resta de la Mediterrania Occidental com són el de Corsega i Sardenya (Lilliu, 1988 i Cesari, 1986). Tot i així, aquesta conclusió obre la possibilitat que noves dades cronologiques de monuments megalítics com el de Ses Roques Llises i Biniai Nou, del període pretalaiotic inicial, es remuntin fins edats del IV rnil·leni. CONCLUSIONS La datació per termolurniniscencia d'un grup de cinc cerarniques de la naveta de tipus interrnig de Biniac-l' Argentina ha permes datar la utilització d'un monument funerari pretalaiotic amb elements ciclopis entre els segles XXIV al XVI a.e. Aquestes primeres dates absolutes de cerarniques procedents d'un monument pretalaiotic reutilitzat en epoca talaiotica, a rnig camí entre les navetes d'inhumació de planta allargada i els sepulcres megalítics, apunten que la transició entre la cultura pretalaiotica i la cultura talaiotica s'hauria de situar en o per sota del segle XVII a.e. Aquesta cota maxima per a la transició entre les dues cultures que governen la prehistoria BIBLIOGRAFIA AITKEN, M.J. (1990), "Science-based dating in archaeology", Longman Archaeology Series. AITKEN, M.J. (1985), "Thermoluminescence Dating", Academic Press. AITKEN, M.J. (1989), "Thermoluminescence Dating: a guide for non-specialists", Archaeometry 31 Vol. 2, pp. 147-159. BARTRE, J.R. et al. (1987), "Report on workshop on the application of thermoluminescence dosimetry to large scale individual monitoring. ISPRA, 1113, 1985", Radiation protection dosimetry Vol. 18, n. 1, pp. 47-61. BELL, W.T. (1976), "The assesment of radiation doserate for thermoluminescence dating", Archaeometry 18, pp. 107-111. BELL, W.T. (1977), "Thermoluminescence dating: revised dose-rate data", Archaeometry 19, pp. 99-100. CASAR!, J. (1986), "Résultats archéologiques sur deux nouveaux gisements de Corse du sud: I CalanchiSapara Alta (Sollocaro) et Calzola-Castellucciu (Pila-Canale)". La Sardegna nel Mediterraneo tra el secondo e il primo milennio a. C. SalergiusCagliari 1986, pp. 465-477. COLL CONESA, J. (1993), "Aproximación a la arqueología funeraria de las culturas de la prehistoria de Mallorca", Pirinae 24, pp. 93-114. FERNÁNDEZ MIRANDA, M. & W ALDREN, W.R. (1974), "El abrigo de Son Matge (Valldemosa) y 28 indica que realment aquesta transició es situaría entre el segle XVII i el XVI, fet que caldria confirmar amb noves edats absolutes del període talaiotic 1. Les eqats proporcionades en aquest estudi demostren que l' fsquema cronologic existent en aquest moments a l'illa, el qual situa la fase pretalaiotica entre els anys 2500-1500 a.C i la fase talaiotica entre els 1500-123 a.e. ha de ser revisat. Aquesta revisió ha de suposar un desplar;ament del període de transició entre les dl,les fases cultural s i sobre tot podria desplar;ar fins a F. omenr;aments del III o finals del IV rnil·leni el desenvolupament del megalitisme a l'illa. AGRAIMENTS i ¡ Donem les gracies a la Conselleria de Cultura, Ensenyament i Esports del Govern Balear per la concessió d'una beca per a realitzar aquest estudio També volem agrair a la Fundació Rubió Andrómaco i l'Institut Menorquí d'Estudis els ajuts econorn.ics concedits. I la periodización de la wehistoria mallorquina mediante los analisis de 4C", Trabajos de prehistoria Vol 31, pp. 297-304. FERNÁNDEZ MIRANDA, M. & WALDREN, W.H. (1979), "Periodización cultural y cronología absoluta en la prehistoria de Mallorca", Trabajos de prehistoria Vol. 36. F~RNÁNDEZ MIRANDA, M. (1991), "La transición hacia la cultura talayótica en Menorca", Trabajos de prehistoria Vol. 48, pp. 37-50. FERNÁNDEZ MORENO, F. & TRIPIER, J. (1992), "La datación por termoluminiscencia", Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la arqueología, Publicacions Universitat Autonoma de BarcelonaFundació la Caixa de Pensions, pp. 201-213. FLEMING, S.J. (1979), "Thermoluminescence techniques in archaeology", Clarendon Press. GARCIA ORELLANA, J. (1996), "Caracterització de ceramica prehistorica de l'illa de Menorca", Memoria del treball de recerca del Govern Balear. LILLIU, G. (1988), "La civilta dei Sardi, dal Paleolitico all'eta dei Nuraghi", Ed.Nova Evi. MEJDARL, V. (1979), "Thermoluminescence dating: beta-dose attenuation in quars grains", Archaeo- , metry21,Vol.l,pp.61-72. MkJDAHL, V. (1981), "Thermoluminescence dating based on quartz and feldspar inclusions", Lecture for The European School, Bordeaux. PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1991), "L'arquitectura prehistorica i protohistorica de Menorca i el seu marc cultural", Treballs del Museu de Menorca 12. PLANTALAMOR MASSANET, Ll. & LÓPEZ PONS, A. (1983), "La Naveta Occidental de Biniacl' Argentina", Noticiario Arqueológico Hispánico 15, pp. 359-381. PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1992), "La prehistoria i protohistoria de Menorca, estat actual de la qüestió. La prehistoria de les Illes de la Mediterdmia Occidental", X Jornades d'estudis histórics locals, pp. 82-130. 29 RITA LARRUCEA, M.e. (1978), "Evolución de la cultura pretalayótica menorquina a través de los yacimientos de Mollaret y Son Mercer de Baix ", La Sardegna nel Mediterraneo. tra el seconds e il primo millennio a.e. Salergius-Cagliari 1986, pp. 547-555. ROSSELLÓ BORDOY, G. & W ALDREN, W.H. (1973), "Excavaciones en el abrigo del bosque de Son Matge (Valldemosa, Mallorca)", Noticiario Arqueológico HispánicoPrehistoria 11, pp. 1-76. W ALDREN, W.H. & PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1973), "Campaña de excavaciones en el abrigo de Son Metge, Valldemosa (Mallorca), Noticiario Arqueológico Hispánico Prehistoria 5, pp. 241-246.