L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Estudi antropològic de les restes

The prehistoric silo in Mas Vilalba presents a case of funerary structure from the Bronze Age, a pe - riod characterized by the collective burial of people, either in caves, in megalithic structures or in common graves in different morphologies. The article presents the complete anthropological study, emphasizing the analysis of the burial from the point of view of the funerary practices. The paleo - demographic, paleopathological and taphonomic results are the basis to be able to obtain conclusions about the funerary customs of the group. KEY WORDS BRONZE AGE, ANTHROPOLOGY, PRIMARY BURIALS, COLLECTIVE BURIALS, FUNERARY PRACTICES, PALEOPATHOLOGY. L’estructura prehistòrica de Mas Vilalba presenta un cas d’inhumacions col·lectives inscrit dins del món funerari de l’Edat del Bronze, època que es caracteritza per l’enterrament col·lectiu dels individus, ja sigui en coves o balmes, estructures megalítiques o en fosses de diferents morfologies L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Estudi antropològic de les restes NÚRIA ARMENTANO Grup de Recerca en Osteobiografia - GROB Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona E-08193 Bellaterra (Barcelona) [email protected] ASSUMPCIÓ MALGOSA Grup de Recerca en Osteobiografia - GROB Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona E-08193 Bellaterra (Barcelona) [email protected] ROSER POU Àtics, S.L. Torrent de les Piques, 36 baixos, E-08304 Mataró (Barcelona) [email protected] MIQUEL MARTÍ Àtics, S.L. Torrent de les Piques, 36 baixos, E-08304 Mataró (Barcelona) [email protected] 55 PYRENAE, núm. 41, vol. 2(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-96) REVISTA DE PREHISTÒRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL JOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY AND ANTIQUITY Data de recepció: 13-03-2009. Data d’acceptació: 20-10-2009 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 55 constructives. L’article presenta l’estudi antropològic que s’ha fet de les restes, posant un especial èmfasi en l’anàlisi de la sepultura des del punt de vista de les pràctiques funeràries. Els resultats paleodemogràfics, els paleopatològics i les qüestions que des de l’estudi tafonòmic es desprenen són les principals bases per a poder arribar a conclusions sobre el reconeixement dels gestos funeraris del grup. PARAULES CLAU EDAT DEL BRONZE, ANTROPOLOGIA, INHUMACIONS PRIMÀRIES, ENTERRAMENTS COL·LECTIUS, PRÀCTIQUES FUNERÀRIES, PALEOPATOLOGIA. Introducció Les obres d’urbanització dels terrenys del Mas Vilalba l’any 2004, promogudes per la Junta de Compensació del Pla Parcial —Sector SPM-4— al terme municipal de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), van fer que des del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es projectés un seguiment arqueològic de l’obra. Aquest seguiment estava determinat per la catalogació a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la masia i els terrenys adjacents. El Casal de Vilalba va ser declarat BCIN (bé cultural d’interès nacional) per la Llei de 25 de juny de 1985. En aquest indret es localitzaren restes de ceràmica romana que van fer definir el lloc com a possible jaciment d’època romana (vil·la). Al llarg de l’execució de l’obra1es van anar documentant fins a un total de 239 evidències arqueològiques (Pou i Martí, 2004). L’abast cronològic de les restes localitzades al jaciment de Mas Vilalba posa davant nostre un paratge ocupat des de la prehistòria fins a l’actualitat. Quasi sense interrupcions es documentaren estructures que van des del Neolític antic fins al segle XX. Malgrat aquest ampli ventall cronològic, les diverses estructures en pocs casos es sobreposaven o es malmetien entre elles. El jaciment documentat ocupava una àrea aproximada de cinc hec tàrees. L’estudi antropològic que presenta l’article correspon a les restes exhumades d’una estructura del Bronze inicial. En aquest moment cronològic s’ocupà mig vessant del turó i la plana del costat del torrent del Clavetaire. Al jaciment de Mas Vilalba trobem reflectit el Bronze inicial, tant en un enterrament en hipogeu com en dos fons de cabana. Els fons de cabana localitzats a Mas Vilalba es caracteritzen per estar semiexcavats al subsòl geològic. Tant les dimensions com l’estructuració de l’espai varien de l’un a l’altre. Mentre que a una estructura es localitzaren restes de foc i de vasos de mida gran (emmagatzematge), en una segona, de dimensions més grans, no hi ha cap evidència de foc. Tant els fons de cabana com l’enterrament se situen a mig pendent al vessant del torrent del 1. Va efectuar l’execució de l’obra l’empresa Àtics, S.L., entre els mesos d’abril i novembre de 2004. N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 56 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 56 Clavetaire. Les fosses d’emmagatzematge d’aquest període es localitzen a la plana, a la llera del mateix torrent. Característiques de l’estructura funerària L’enterrament múltiple del Bronze inicial localitzat a Mas Vilalba es caracteritza morfològicament per ser un hipogeu excavat al subsòl format per un accés (pou circular) i una cambra lateral absidal excavada al mateix nivell que el pou. Aquest tipus constructiu es comença a utilitzar al període final del Neolític mitjà (Neolític mitjà recent), malgrat que el caràcter d’inhumació múltiple tot just es comença a intuir amb la presència d’alguns enterraments dobles.2 En el cas dels hipogeus més tardans (Calcolític-Bronze) la inhumació és primària i successiva, amb alguns individus que es mantenen en connexió anatòmica total i d’altres només parcialment. També és notable la presència de restes esquelètiques disposades de forma detingudament ordenada dins la tomba (Petit i Pedro, 2005). Els inhumats de Mas Vilalba no eren acompanyats de cap mena d’aixovar i només en el rebliment del pou es localitzà un fragment informe de ceràmica a mà. El pou estava reblert per blocs de mida mitjana-gran que segellaven l’entrada a la cambra. Per les característiques de l’enterrament, es pot atribuir al període cronocultural del Bronze Inicial. Al llarg d’aquests últims anys s’han anat excavant enterraments de moments cronològics propers. S’han localitzat enterraments de característiques molt similars a Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda) (Armentano i Malgosa, 2003a), a Mas d’en Boixos (Vilafranca del Penedès) (Alfonso et al., 2002), i a Can Roqueta II (Sabadell) (Rodríguez i Palomo, 2004). En aquest últim jaciment s’ha trobat una mostra molt variada de tipologies (una cambra, dues cambres, nínxols…), que permeten conèixer millor els tipus d’enterrament d’aquesta fase cronològica. Sembla que definitivament queda establert el tipus de construcció soterrada en aquesta zona del Prelitoral i el caràcter múltiple dels enterraments. La manca d’aixovar també sembla anar lligada a la multiplicitat de les inhumacions. Cal destacar, però, que l’any 2003 es va excavar, al carrer París de Cerdanyola del Vallès, un hipogeu on s’identificaren fins a 50 individus i un gran nombre de vasos d’estil campaniforme distribuïts en tres nivells. La cronologia d’aquest enterrament excepcional seria 2500 a.n.e. (Francès et al., 2007). L’hipogeu del carrer París de Cerdanyola del Vallès serà un element clau per a entendre un període cronocultural poc conegut i aportarà dades molt significatives relacionades amb la difusió i dispersió dels vasos d’estil campaniforme. 2. Dins mateix del terme municipal de la Roca del Vallès trobem el jaciment del Camí de Can Grau, on es va documentar aquest tipus d’estructura funerària (Martí et al. 1997). 57 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 57 Objectius L’objectiu principal de l’article és presentar els resultats de l’anàlisi antropològica de les restes humanes procedents de l’hipogeu del Bronze inicial localitzat al jaciment de Mas Vilalba. L’estudi antropològic ha intentat relacionar els resultats demogràfics i patològics amb les qüestions que es desprenen de l’estudi tafonòmic, com ara el reconeixement de les evidències antropològiques entre la pràctica dels enterraments primaris o secundaris, o la pràctica de la simultaneïtat o successió dels enterraments col·lectius al llarg de l’Edat del Bronze. Material i mètodes Les restes estaven molt malmeses a causa del tipus de sediment i perquè probablement en un moment determinat el sostre de la cambra funerària es va ensorrar i les va comprimir. La feina realitzada per l’antropòleg in situ —presa de mesures d’alguns ossos, fotografies de detall, anotacions sobre les connexions observades, etc.— va ser indispensable per a poder tirar endavant el tractament i l’estudi de les restes al laboratori. Per a la identificació òssia i esquelètica al laboratori s’han aparellat i associat ossos a un mateix esquelet segons la seva mida, grau de maduració òssia, conservació, color, forma, anomalies i articulacions (Brothwell, 1987) i s’han completat o confirmat les atribucions anatòmiques a partir de les dades sobre el coordinat de tots els elements ossis, utilitzant les plantes i les dades d’excavació. En alguns casos s’han aparellat ossos sense que es poguessin adjudicar a cap individu o associar a d’altres parts anatòmiques de l’esquelet. El càlcul del nombre mínim d’individus (NMI) s’ha fet utilitzant tant les dades arqueològiques i les recollides durant l’excavació, com les que s’han obtingut del mateix estudi de les restes òssies al laboratori. La determinació del grau de preservació dels esquelets identificats s’ha dut a terme a partir de l’índex de preservació expressat per Walker et al. (1988), que consisteix en el càlcul de tres índexs referits a una agrupació òssia determinada i, finalment, un índex global. L’estudi de les variables antropològiques s’ha fet seguint la metodologia que habitualment s’utilitza en els estudis antropològics i forenses, tenint en compte que el diagnòstic per a cada esquelet identificat es realitza a partir de totes les variables utilitzables que s’han preservat. Quan ha estat possible, s’ha fet un diagnòstic sexual i d’edat d’alguns ossos aïllats no atribuïts a cap individu, el resultat del qual només fa referència a les característiques morfològiques i de maduració d’aquell element ossi concret. Per al diagnòstic de sexe principalment s’han considerat les característiques morfològiques del crani, la mandíbula i especialment l’os coxal (Ferembach et al., 1980, i Krogman i N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 58 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 58 Iscan, 1986). També s’han fet servir els criteris clàssics de Martin i Saller (1957) i d’Oliver (1960), en funció de la robustesa, grandària i relleus musculars dels ossos postcranials, així com les característiques mètriques dels ossos llargs (Alemán et al., 1997). Per a la determinació de l’edat hem considerat els següents grups: perinatal (proper al naixement), lactant (< 1 any), infantil I (1-6 anys), infantil II (7-12 anys), juvenil (13-20 anys) adult-jove (21-30 anys), adult (31-40), adult-madur (41-60) i senil (> 60 anys). Es consideren subadults (lactant, infantil I, infantil II i juvenil) aquells individus que no han finalitzat el procés de creixement i maduració òssia, seguint les recomanacions de Ferembach et al. (1980) i els criteris descrits per Krogman i Iscan (1986). En els infantils de fins a 12 anys es prioritza el criteri de desenvolupament dental; és a dir, l’erupció de les peces i el grau de maduració de la dentició seguint els esquemes de Crétot (1978) i d’Ubelaker (1989). En els esquelets d’edat superior als 12 anys es dóna preferència al criteri esquelètic basat en el grau d’ossificació i la unió epifisària dels ossos llargs (Brothwell, 1987; Ferembach et al., 1980, i Krogman i Iscan, 1986). Per a tots els infantils s’utilitzen, com a criteris secundaris, la longitud diafisària màxima dels ossos llargs —prenent com a patró algunes poblacions antigues (Alduc-Le Bagousse, 1988, i Stloukal i Hanáková, 1978)— i el grau de desenvolupament de l’occipital i de la placa timpànica del temporal (Redfield, 1970; Testut i Latarjet, 1975, i Weaves, 1979). Es consideren adults aquells individus que presenten tancada la sincondrosi esfenobasilar, en els quals s’inicia el desgast de les peces dentals i que ja no mostren les línies epifisàries. Fins als 30 anys s’han prioritzat els canvis morfològics en la símfisi púbica, segons els mètodes de Todd, McKern i Stewart, així com de Gilbert i McKern (Krogman i Iscan, 1986) i els canvis en la superfície auricular de l’ílium, segons Lovejoy i col·laboradors (1985). De manera secundària també s’ha utilitzat el grau de sinostosi de les sutures cranials (Masset, 1982) i el desgast de les peces dentàries (Brothwell, 1987). Quan ha estat possible també s’han utilitzat tècniques addicionals com ara els canvis morfològics en l’extrem esternal de la quarta costella (Iscan et al., 1984; Krogman i Iscan, 1986, i Rissech i Malgosa, 2005). Referent a l’anàlisi morfomètrica, s’han pres les mesures craniomètriques i osteomètriques que habitualment s’utilitzen en antropologia biològica (Martin i Saller, 1957; Krogman i Iscan, 1986, i Oliver, 1960). Aquestes mesures s’utilitzen per a calcular índexs esquelètics que descriuen la forma i la mida dels ossos, així com algunes proporcions corporals. El càlcul de l’estatura s’ha realitzat a partir de les fórmules de Pearson recollides a Olivier (1960), atenent l’origen mediterrani de la població. Per a l’estudi dental mètric i patològic s’han utilitzat les indicacions i la fitxa tipus publicada per Chimenos et al. (1999). El diagnòstic de possibles patologies òssies i orals s’ha basat en l’observació macroscòpica de les restes. Pel que fa a l’estudi tafonòmic, s’ha analitzat la informació recollida durant l’excavació referent a la posició dels diferents elements ossis i al manteniment de les articulacions i connexions anatòmiques, per tal de conèixer alguns aspectes relacionats amb el ritual funerari. S’ha intentat identificar individus, completar els esquelets dels 59 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 59 individus ja identificats al camp i restituir la seva posició original, tenint en compte les alteracions de la posició anatòmica, com també la presència d’eventuals alteracions del teixit ossi. Resultats i discussió L’enterrament estudiat consisteix en una fossa excavada de manera completa, de la qual s’ha pogut recuperar gairebé la totalitat del material antropològic que contenia. En aquest sentit, només l’acció dels processos tafonòmics —pressió de la terra, sediment àcid…— serien els responsables de la degradació i mala preservació d’alguns dels ossos. Les restes ocupaven tot l’espai sepulcral, sobreposant-se, i presentaven una certa ordenació. Alguns cranis estaven disposats de manera semicircular vorejant les parets de la fossa i envoltant els últims inhumats, que també estan envoltats de les restes dels esquelets postcranials (dominant-hi els ossos llargs: tíbies i fèmurs) dels individus que ocuparen anteriorment la tomba. Pel que fa a la posició general dels elements ossis, s’han pogut N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 60 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Fig. 1. Estructura 16 de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 60 observar ossos en connexió anatòmica estricta; ossos sense connexió, però amb posició anatòmica coherent, i també d’altres dispersos sense cap mena de connexió (fig. 1). És important destacar la manca de restes postcranials, en comparació amb l’elevat nombre de cranis trobats. Nombre mínim d’individus S’ha pogut identificar un nombre mínim de 27 individus. S’ha estudiat un total de 26 cranis, i és aquesta part anatòmica la que dóna un NMI més alt. A part dels 26 cranis comptabilitzats, també s’han identificat restes d’un esquelet perinatal, del qual no s’ha trobat el crani, i que suma, per tant, un individu més. Del total de 27 individus, se n’han pogut reconstruir 12 (vuit representats tant pel crani com per restes d’esquelet postcranial). D’aquests 12 esquelets quatre van ser individualitzats ja al camp (fig. 2) i es presentaven en connexió anatòmica, mentre que la resta ha estat identificada al laboratori. 61 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Fig. 2. Identificació dels individus 2 (en negre) i 3 (en blanc) durant l’excavació. Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 61 Pel que fa al material postcranial que no ha estat adjudicat a cap dels 12 individus identificats al camp o al laboratori, correspon a restes òssies que en la seva totalitat són d’individus adults i compatibles amb els esquelets dels 18 cranis estudiats. Cal destacar que un dels cranis adults, i de sexe masculí, correspondria a l’individu 4; els cranis compatibles serien el 270, el 384 o el 433, que per posició també són els més adients. D’altra banda, dos cranis adults de sexe probablement femení correspondrien als individus en semiconnexió anatòmica, però sense crani, 11 i 12. Si bé no ha estat possible associar totes les restes amb un crani i reconstruir els esquelets sencers, amb les restes òssies postcranials que resten pendents d’atribució s’han pogut fer associacions d’algunes parts anatòmiques que probablement correspondrien a un mateix individu, aparellant ossos llargs d’extremitats superiors, extremitats inferiors, coxals i escàpules. En aquesta anàlisi, el càlcul del nombre mínim en cap cas supera 17, considerats a partir dels cranis (taula 1). N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 62 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 1. Nombre Mínim d’Individus adults, segons el recompte de diversos ossos no associats a cap individu. Húmers Cúbits Radis Fèmurs Tíbies Peronés Ròtula Clavícules Coxals Calcanis Astràgals Escàpules Drets 4 6 6 2 3 1 2 3 6 2 5 6 Esquerres 3 3 4 4 6 3 3 2 2 3 5 4 Totals4662312 3 6 3 5 6 Taula 2. Relació dels ossos de la mà adults identificats i NMI que representen. D E Indeterminats NMI Carp escafoide 2 4 4 semilunar 2 2 piramidal 3 3 pisiforme 1 4 3 trapezi 3 1 3 trapezoide 1 1 1 os gran 2 2 os ganxós 1 1 Indeterminats 1 1 Metacarp I metacarpià 2 4 2 4 II metacarpià 3 3 3 III metacarpià 4 3 1 4 IV metacarpià 1 1 V metacarpià 1 2 1 2 Indeterminats 24 3 Falanges proximal I 2 2 2 proximals 2 3 35 5 medials 24 3 distal I 1 1 distals 6 1 Indeterminades Total NMI 4 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 62 També s’han identificat 211 peces òssies aïllades corresponents a l’esquelet de les mans i dels peus (taules 2 i 3). Pel que fa a la dentició, s’han recuperat 163 peces dentals aïllades de les quals 104 s’han pogut retornar als seus alvèols o atribuir-les a individus concrets. En cap categoria el nombre d’individus tampoc no sobrepassa els identificats a partir dels cranis. Paleodemografia Pel que fa als resultats dels 12 individus que s’han pogut reconstruir, sis són adults: tres de masculins —entre els quals un de probable masculí—–, tres de femenins —entre els quals dos de probables femenins—, i sis pertanyen a la categoria dels subadults, amb un de juvenil de sexe femení i cinc menors d’onze anys i de sexe indeterminat (taula 4). La resta de material ossi de la fossa correspon a parts esquelètiques d’un mínim de 15 individus més. Per una altra banda s’han recuperat 18 cranis més o menys complerts, 17 adults i un de juvenil, la major part amb una edat estimada de mort entorn els 30-40 anys. Cal destacar la presència de dos cranis masculins que probablement haurien superat els 50 anys de vida. D’aquests 18 individus representats pel crani, n’hi ha sis de clarament masculins, 63 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 3. Relació dels ossos del peu adults identificats i NMI que representen. D E Indeterminats NMI Tars astràgal 5 6 6 calcani 2 3 3 cuboide 2 1 2 escafoide 5 1 5 I cuneiforme 1 1 II cuneiforme 1 1 III cuneiforme 1 2 2 Metatars I metatarsià 1 3 3 II metatarsià 2 2 III metatarsià 1 2 2 IV metatarsià 2 3 3 V metatarsià 3 2 3 Indeterminats 1 1 Falanges proximal I 2 1 2 proximals 1 6 1 medials 2 1 distal I distals 1 1 Indeterminades Total NMI 6 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:33 Página 63 en semicercle passant pel centre de la fossa. Curiosament ni els tres cranis col·locats a la part sud-oest, ni els 14 que voregen tota la paret est de la fossa no s’han adjudicat a cap individu, mentre que a sis dels que conformen el semicercle central se’ls ha pogut associar l’esquelet o part de l’esquelet postcranial. De les restes esquelètiques dels altres individus individualitzats al laboratori remarquem que, si bé no mantenen les articulacions anatòmiques, sí presenten una situació coherent, almenys propera, en alguns casos, com ara les restes de l’individu 5, situades cap a l’est, o les de l’individu 7, a l’oest, just a l’entrada de la cambra. No és el cas, però, de l’individu 9, que presenta restes escampades per diversos punts de la fossa. Característiques morfològiques i patologia La valoració de les característiques morfològiques de les restes esquelètiques fan referència a trets que s’utilitzen per a reconstruir d’una manera aproximada l’aspecte que tenien els individus del grup. Les característiques morfològiques observades, patològiques o no, a més, poden suggerir hipòtesis sobre l’estil de vida i les relacions intragrupals de les poblacions de l’Edat del Bronze. Es presenten les mesures antropomètriques i els índexs calculats a partir d’aquestes, ja sigui per als cranis (taules 7 i 8) i els esquelets individualitzats (taula 9) com per a les restes òssies aïllades i no associades a cap individu (taules 10-17). Cal destacar que no ha estat N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 70 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 7. Dades de les variables cranials i mandibulars observables en els individus 1 i 3, i de les mandíbules no associades a cap individu. Variables cranials i mandibulars IND.1 IND.3 399 361 269 318 Longitud porion-asterion 49 Amplada bigoníaca 117 Altura branca mandibular 69 71 60 59 Amplada branca mandibular 27,5 30 31 31 Longitud mandíbula 71 Angle mandibular 115 17 Altura símfisi mandibular 20 26 24 Amplada símfisi mandibular 17 19 18 18 Altura nivell forat mentonià 31 32 28 Amplada nivell forat mentonià 16 16 25 Altura M1 26 24 Amplada M1 13,5 11 18 Altura M2-M3 27 30 Amplada M2-M3 18 Índex de la branca mandibular 39,9 42,3 51,7 52,5 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 70 possible prendre moltes de les mesures antropomètriques que habitualment s’utilitzen, degut al mal estat de les restes. Malgrat tot, amb les poques dades obtingudes s’ha pogut saber que els individus masculins tindrien una talla mitjana de 167,93 cm i els femenins, de 151,07 cm. És destacable el dimorfisme sexual en la talla del conjunt de Mas Vilalba, si bé és molt similar i amb valors per sobre de la mitjana d’altres grups paral·lels estudiats (taula 18). Pel que fa a les dades cranials, indiquen que es tractaria d’individus més aviat de front ample (eurimetops) i amb el paladar i l’arcada alveolar estrets (leptoestafilí-mesoestafilí i dolicourania). 71 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 8. Variables cranials i índexs calculats dels cranis no associats a cap individu. Variables cranials 14 13 486 433 15 362 388 270 208 311 148 Longitud màxima 182 Amplada màxima 138 137 144 Amplada frontal mínima 103 101 115 Amplada frontal màxima 126 131 Longitud po-ast 47 41 42 Altura auricular 127 Circumferència horitzontal 54 51'5 Longitud del forat occipital 32 Amplada del forat occipital 29 24 Arc sagital total 32'5 290 Arc sagital frontal 130 135 140 120 Arc sagital parietal 120 140 135 Arc sagital occipital 70 50 50 40 Arc sagital escama occipital 85 90 9 60 Corda sagital total 197 178 Corda sagital frontal 109 109 114 107 Corda sagital parietal 105 115 117 Corda sagital occipital 65 51 44 35 Corda sagital escama occipital 78 89 73 48 Altura mastoide 37 29 37 39 33 27 43 35 31 31 Altura de l'òrbita 30 33 Amplada interorbitària 22 25 23 25 25 Amplada biorbitària 83 100 Longitud màxil.lo-alveolar 58 57 Amplada màxil.lo-alveolar 63 61 Longitud paladar 50 48 Amplada paladar 36 41 35 índex frontal transversal 81,7 87,8 índex frontoparietal 74,6 79,9 índex sagital frontal 119,3 123,9 122,8 112,1 índex sagital parietal 87,5 82,1 86,7 índex sagital occipital 92,9 102,0 88,0 87,5 índex forat occipital 90,6 índex palatí 72,0 85,4 Índex de l'arcada alveolar 108,6 107,0 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 71 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 72 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 9. Mesures en mil·límetres i índexs calculats dels ossos de l’esquelet postcranial dels individus de Mas Vilalba ( en cursiva els valors aproximats) . IND.1 IND.2 IND.3 IND.4 IND.5 IND.9 IND.11 IND.12 Prob. M Masculí Femení Masculí Indet. Femení Prob. F Prob. F Variables postcranials 40-50 25-35 25-35 25-60 11+-1 16-17 25-60 25-60 Humer/estimació talla Longitud màxima D 289 E 332 Longitud fisiològica D 286 E 327 Perímetre mínim D 60 57 68 58 E615762 Perímetre a la meitat D 63 E62 67 Diàmetre mínim a la meitat D 19 13 15 E 17 17,5 Diàmetre màxim a la meitat D 23 16 22 E20 21 Amplada de l’epífisi inferior D 62 E61 Diàmetre transversal del cap E 42,5 Diàmetre vertical del cap D 38 E 46 Índex de robustesa de l’húmer D20 E19 Índex diafisari D83 E85 8381 Cúbit Perímetre mínim D 36,5 35 E373335 Perímetre a la meitat D 47 42 E 46 42,5 47 41 Diàmetre mínim a la meitat D 15 14 E151417 14 Diàmetre màxim a la meitat D 13 14 11 E131113 10 Diàm. antero-posterior osca radial D 20 22 17 E181823 18 Diàmetre transversal osca radial D 18 20 18 E 18 19 19 17,5 Índex de platolènia del cúbit D 90 91 106 E 100 83 97 E38 4339 Perímetre a la meitat D 47 E40 4540 Diàmetre mínim a la meitat D 10 13 E 10 9,5 12,5 10 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 72 73 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 9. (Continuació). IND.1 IND.2 IND.3 IND.4 IND.5 IND.9 IND.11 IND.12 Prob. M Masculí Femení Masculí Indet. Femení Prob. F Prob. F Variables postcranials 40-50 25-35 25-35 25-60 11+-1 16-17 25-60 25-60 Radi / Estimació talla 168 Longitud màxima E 252 Longitud fisiològica E 248 Perímetre mínim D 46 Diàmetre màxim a la meitat D 14 16 E 14 14,5 15 14 Perímetre a la tuberositat radial D 50 52 E50 5243 Perímetre del cap D 56 78 E58 57 Índex de robustesa del radi E17 Índex diafisari del radi D7181 E71668371 Coxal Amplada cotilociàtica D 30 E31 Diàmetre acetabular D 43 E46 Longitud isquium D 83 Amplada escotadura ciàtica D 43 Fèmur / Estimació talla 166 Longitud màxima D 468 Longitud fisiològica D 451 Perímetre a la meitat D 90 77 80 E677878 Perímetre subtrocantèric D 97 104 95 86 90 E 96 105 97 75 85 83 Diàmetre vertical del cap D 46 39 41,5 E44 46 45 41 Diàmetre transversal del cap D 47 38 41 E45 45 46 41 Perímetre del cap D 149 128 133 E 47 149 132 Diàm. antero-posterior subtrocantèric D 25 29 29,5 24 22 E 26 28,5 29,5 19 23 23 Diàmetre transversal subtrocantèric D 35 36,5 32 30,5 31 E 36 37 32 28,5 31 28 Diàmetre antero-posterior a la meitat D 31 23 26 E212426 Diàmetre transversal a la meitat D 26 25 24 E222524 Índex de robustesa del fèmur D19 Índex de robustesa II del fèmur D13 Índex pilàstric D 119 92 E9596 Índex platimeria D72 79 92 79 E72 77 92 67 74 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 73 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 74 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 9. Mesures en mil·límetres i índexs calculats dels ossos de l’esquelet postcranial dels individus de Mas Vilalba ( en cursiva els valors aproximats) (Continuació). IND.1 IND.2 IND.3 IND.4 IND.5 IND.9 IND.11 IND.12 Prob. M Masculí Femení Masculí Indet. Femení Prob. F Prob. F Variables postcranials 40-50 25-35 25-35 25-60 11+-1 16-17 25-60 25-60 Ròtula Amplada màxima D 47 Altura màxima D 42 47 Gruix màxim D 22 E 21,5 18 23 Tíbia 169,427 Longitud màxima D 371 385 Longitud fisiològica D 382 Perímetre mínim D 78 76 84 71 E8270 Perímetre a la meitat D 86 96 76 E72 Diàmetre antero-posterior forat nutrici D 23 35 40 30 E 34,5 29,5 Diàmetre transversal forat nutrici D 34 22,5 25 27 E23 20 Diàmetre antero-posterior a la meitat D 23 33,5 27 E 23,5 Diàmetre transversal a la meitat D 32 24 20,5 E 19,5 Perímetre al forat nutrici D 93 93 104 81,5 E92 80 Amplada epífisi superior D 58 Índex de robustesa de la tíbia D21 22 Índex cnèmic D 151 64 63 90 E67 68 Índex diafisari de la tíbia D 137 72 76 E83 Peroné Longitud màxima E 388 Perímetre mínim D 36 33 37 E38 Calcani Longitud màxima D 82 Astràgal Amplada E 31 39 D26 32 Longitud E 55 58 D 49 Altura D 21 Escàpula Ampl. màx. de la cavitat glenoidea D 26 Altura màx. de la cavitat glenoidea D 44 Índex braquial E76 Índex crural D85 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 74 S’hi han pogut observar trets morfològics, alguns de patològics i d’altres simples variacions anatòmiques, que poden ser indicatius d’activitat. En aquest sentit, cal destacar que s’han detectat pocs signes de patologia degenerativa, malgrat que hi ha alguns signes d’artrosi a nivell de les articulacions perifèriques de les extremitats inferiors i de la columna vertebral, així com també algunes alteracions d’etiologia microtraumàtica. És el cas de l’individu 2, adult jove masculí, que presenta a les extremitats inferiors signes d’artrosi a les ròtules, i a la tíbia dreta una reacció periòstica focal, amb un engruiximent a la cara anterior a nivell de mitja diàfisi. Probablement tant l’artrosi com la periostitis estan relacionades amb sobrecàrrega o sobreesforç per pes que hauria realitzat l’individu de manera continuada al llarg de la seva vida. Així mateix s’observa que les extremitats inferiors presenten seccions diafisàries modificades per l’acció muscular: els fèmurs són platimèrics i les tíbies presenten un fort aixafament a la cara interòssia provocat per la musculatura dels tibials anteriors. A les ròtules s’observa la presència d’un grau màxim de robustesa de la inserció del quàdriceps femoral amb la conseqüent formació d’exostosis (fig. 6). Dues ròtules més (MV 174), no associades a cap individu, presenten signes similars evidents d’artrosi. A la tíbia esquerra MV142, no associada a cap individu, s’hi observa una reacció periòstica a la cara interna a nivell de mitja diàfisi, de tipus difús, amb la superfície òssia fina i estriada, probablement també d’etiologia traumàtica per sobrecàrrega. 75 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 10. Relació de les mesures dels húmers adults no associats a cap individu (en cursiva els valors aproximats) . Húmer 58 526 229 317 385 601 230 600 Longitud màxima D 336 289 E 320 Longitud fisiològica D 325 286 E 314 Perímetre mínim D 68 57 58 68 E635963 Perímetre a la meitat D 73 58 60 63 69 E646165 Diàmetre mínim a la meitat D 19 15 15 15 20 E201618 Diàmetre màxim a la meitat D 24 20 20 22 22 E212022 Amplada de l'epífisi inferior D 58 E62 Diàmetre transversal del cap D 43 E39 Diàmetre vertical del cap D 38 45 E4444 Índex de robustesa de l'húmer D20 20 E20 Índex diafisari D 797575 68 91 E958082 Estimació talla 167,9 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 75 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 76 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 11. Relació de les mesures dels radis adults no associats a cap individu. Radi 250 156 475 97 79 262 221 235 609 624 Longitud fisiològica D 234 E Perímetre mínim D 36 44 47 E403837 Perímetre a la meitat D 38 44 50 41 44 43 E4235 Diàmetre mínim a la meitat D 9 11,5 12 12 12 12 E11109 Diàmetre màxim a la meitat D 14 17 18,5 15 16 15 E1611 Amplada de l'epífisi inferior D 34 E Perímetre a la tuberositat radial D 48 48 49,5 53 E504647 Perímetre del cap D 58 65 E6159 Índex de robustesa del radi D E Índex diafisari del radi D 6768658075 80 E6982 Fig. 6. Formació d’exostosis i presència d’escotadura a les ròtules de l’individu 2. Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 76 77 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 12. Relació de les mesures de les escàpules adultes no associades a cap individu. Eescàpula 254 231 412 401 382 381 465 459 611 167 Altura total D E Amplada màxima D E Amplada màxima de la cavitat glenoidea D 27 25 25 23 23 29 E27352723 Altura màxima de la cavitat glenoidea D 39 32 33 34 33 E40383736 Índex glenoideu D697876 68 70 E68927364 Taula 13. Relació de les mesures dels cúbits adults no associats a cap individu. Cúbit 90 146 359 177 284 190 210 191 258 470 Longitud màxima D 259 272 E Longitud fisiològica D 233,5 230 240 E Perímetre mínim D 40 41 37 31 37 35 E 36 32 36,5 Perímetre a la meitat D 48 54 50 44 47 42 E464246 Diàmetre mínim a la meitat D 13 19 19 14 14 14 E151416 Diàmetre màxim a la meitat D 14 14 13 12 12 11 E131114 Diàmetre antero-posterior osca radial D 21 23 23 23 17 E171819 Diàmetre transversal osca radial D 17 17 21 21 16 18 E141818 Amplada de l’epífisi inferior D 19 19 E Índex de robustesa del cúbit D 16 14 E Índex de platolènia del cúbit D 81 74 91 91 106 E 82 100 95 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 77 Les extremitats inferiors de l’individu 4, així com la majoria de tíbies estudiades (taules 14-16), són híper o platicnèmiques i presenten una forta remodelació muscular, observada igualment en els fèmurs, que presenten un índex mitjà de platimeria (80,9). Tots aquests aspectes que caracteritzen els ossos de les extremitats inferiors de Mas Vilalba solen relacionar-se amb l’estrès atribuït a l’acció dels músculs que actuen en el moviment d’hiperflexió del genoll, i són observats en d’altres jaciments de cronologia i situació paral·lels (Armentano et al., 2008, i Clop i Faura, 2002). Altres signes d’activitat repetitiva i d’etiologia microtraumàtica observats a les extremitats inferiors són l’osteocondritis que presenta l’escafoide del peu esquerre MV659, no associat a cap individu, i l’osteocondritis secundària que presenta el còndil extern del fèmur esquerre (MV285), probablement com a conseqüència de l’anteversió que preN. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 78 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 14. Relació de les mesures dels fèmurs adults no associats a cap individu. Fèmur 164 365 415 285 296 339 Longitud màxima D 468 E 467 Longitud fisiològica D 464 E 460 Perímetre a la meitat D 91 68 E83 63 93 90 Perímetre subtrocantèric D 94 E87 72 98 99 Diàmetre vertical del cap D 44 E 46 44,5 Diàmetre transversal del cap D 44 E4545 Perímetre del cap D 143 E 143 140 Diàmetre antero-posterior subtrocantèric D 31 E22 20 27 33 Diàmetre transversal subtrocantèric D 32 E 31 25 31 32,5 Diàmetre antero-posterior a la meitat D 32 21,5 E 27 21 27 29,5 Diàmetre transversal a la meitat D 26 20 E 26 19 31 26,5 Amplada de l’epífisi inferior D 84 E 78 80 Índex de robustesa del fèmur D19 E19 Índex de robustesa II del fèmur D13 E12 Índex pilàstric D 123 108 E 104 111 87 111 Índex platimeria D97 E 71 80 87 102 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 78 senta el cap del fèmur (fig. 7), anomalia congènita que en aquest cas ha deformat la morfologia normal del fèmur de l’individu. Cal destacar que també el fèmur dret (MV296) que li correspon presenta aquesta anteversió. L’osteocondritis és un arrencament d’una part de l’articulació degut a microtraumatismes per una acció repetitiva que afecta la zona. Pel que fa a les extremitats superiors, també s’han detectat alguns trets patològics o simples variacions anatòmiques que delaten una activitat repetitiva i que ha remodelat l’os. L’individu 4 presenta al cúbit dret artrosi a nivell de l’epífisi proximal (fig. 8). D’altra banda, i en el camp antropomètric, l’índex diafisari dels húmers de Mas Vilalba (taula 10) indica que es tracta d’húmers més aviat arrodonits (euribràquia), però alguns delaten una activitat física elevada, com ho demostra també la presència dels relleus de l’os a nivell de la inserció del bíceps. S’ha observat artrosi a la cavitat glenoide del crani 434 (fig. 9), punt on articula el còndil mandibular. Es tracta d’un crani de sexe masculí i d’edat avançada. A diferència de les altres lesions artròsiques comentades que es relacionen amb sobrecàrrega articular per sobreesforç o fins i tot per microtraumatismes, en aquest sentit l’artrosi de la cavitat glenoide també podria relacionar-se amb l’edat de l’individu, ja que l’artrosi és una patologia que es manifesta en la majoria dels individus a partir dels 40-45 anys. En relació amb els caràcters epigenètics, cal destacar que es tracta de variables que poden tenir una influència genètica, però també ambiental (White, 1991), i habitualment s’utilitzen per a valorar relacions biològiques entre poblacions o relacions de parentiu dins de conjunts funeraris. Per una altra banda, però, ja que tenen també una forta influència ambiental, els epigenètics observats a l’esquelet postcranial poden ser indicatius de determinades activitats, com és el cas de l’obertura septal, a nivell de la cavitat olecraniana del 79 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Fig. 7. Anomalia congènita que presenten els fèmurs MV285 i MV296 no associats a cap individu, consistent en una deformació de la morfologia normal del fèmur deguda a l’anteversió que presenta el cap del fèmur de totes dues extremitats inferiors. Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 79 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 86 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 19. Relació dels caràcters epigenètics observats en l’esquelet cranial i postcranial dels individus adults, on 0 = no observable, 1 = absència del caràcter, i 2 = presència del caràcter. Caràcters discrets IND.1 IND.2 IND.3 IND.4 IND.11 IND.12 sutura metòpica 000000 fisura metòpica 000000 sutura supranasal 000000 forat nutrici escotadura supraorbital medial 100000 foramen supraorbital lateral 100000 foramen supraorbital medial 100000 escotadura supraorbital medial 000000 escotadura supratroclear 000000 foramen supratroclear 000000 solc frontal 000000 esperó troclear 000000 foramina nasal 000000 sutura infraorbital 000000 foramen infraorbital 000000 tubercle zigomaxil.lar 020000 foramen mentonia 111000 os parietal bipartit 000000 foramen inferior parietal 000000 ossicle a l'escama 000000 foramen superior de l'escama 100000 foramen inferior a l'escama 100000 traces d'escama temporal bipartita 100000 traces de sutura mendosa 000000 ossicle a l'asterion 000000 os a l'escotadura parietal 000000 ossicle occipito-mastoideu 000000 foramina mastoideu 102000 sutura escamo-mastoidea 111000 espina suprameatal i depressió 122000 torus auditiu 111000 tubercle marginal 002000 foramen zigomàtico-facial 112000 os zigomàtic bipartit 111000 ossicle al lambda 001000 os inca 001000 foramen occipital 000000 ossicles lamboideus 100000 forats obèlics o parietals 000000 torus palatí 010000 pont palatí 000000 torus maxil·lar 000000 faceta condilar doble 000000 foramen condilar 000000 procés paracondilar 000000 faveola faringea 000000 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 86 d’etiologia microtraumàtica, sobretot a les articulacions perifèriques de les extremitats inferiors. De fet, la morfologia òssia observada a nivell d’extremitats inferiors, amb seccions diafisàries aplanades, és habitual en poblacions preagrícoles (caçadors-recol·lectors) i es relaciona amb comunitats que practiquen llargues marxes (Larsen, 1997). Estudi del sistema dental L’observació i l’anàlisi de la patologia oral són interessants per a definir l’estat de salut del grup i alhora inferir els seus hàbits alimentaris i higiènics. En el total de dents estudiades s’ha observat la presència de càries en un 9,5%, valor baix i similar entre homes i dones, malgrat que és superior la incidència als individus masculins. La presència de fístules, conseqüentment, també ha estat baixa, de l’1,1%. Pel que fa al retrocés alveolar, s’arriba a valors al voltant del 30% i habitualment s’interpreta com 87 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 19. Relació dels caràcters epigenètics observats en l’esquelet cranial i postcranial dels individus adults, on 0 = no observable, 1 = absència del caràcter, i 2 = presència del caràcter (continuació). Caràcters discrets IND.1 IND.2 IND.3 IND.4 IND.11 IND.12 tubercle faringi 0 0 0 0 0 0 sutura palatina 0 0 0 0 0 0 sutura premaxil-lar 0 1 0 0 0 0 ossicle coronal 1 0 0 0 0 0 ossicle sagital 000000 aprimament parietal simètric 0 0 0 0 0 0 ossicle al bregma 0 0 0 0 0 0 fossa d'Allen 0 1 0 1 1 1 faceta de Poirier 0 0 0 1 1 1 formació de placa 1 1 0 1 1 1 tercer trocanter 0 1 0 1 1 1 fossa hipotrocantèrica 1 0 0 1 1 1 exostosi en fossa trocantèrica 0 0 0 1 1 1 apofisi supracondilia 1 1 0 1 0 0 obertura septal 1 1 0 1 2 0 faceta articular acromion 0 0 0 1 0 0 forat supra escapular 0 0 0 1 0 0 os acromial 0 0 0 1 0 0 careta squatting lateral 0 0 0 0 0 0 careta squatting lateral allargada 2 2 0 0 2 0 careta squatting medial 0 0 0 0 0 0 tubercle peroné 0 0 0 0 0 0 ròtula emarginata 0 0 0 1 0 0 ròtula amb escotadura 0 0 0 1 0 0 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 87 la conseqüència de les malalties que afecten el periodont durant la vida de l’individu. Tampoc no és tracta de freqüències gaire elevades en el cas de Mas Vilalba, si bé són superiors al que mostren altres grups paral·lels (fig. 13). També en aquest cas la incidència és clarament superior en els individus masculins (43,3%) en relació amb els femenins (10,3%). Generalment, la presència de càlcul s’associa a dietes càrnies, ja que es produeix amb més facilitat quan a la boca hi ha un pH alcalí. No considerat com una patologia, la seva existència és indicativa del tipus d’aliments consumits per la població i la seva higiene bucal. Si bé no sembla important la incidència del càlcul, 12,9%, les dades són rellevants, si comparem els resultats entre sexes: en homes la freqüència és del 17,1%, mentre que en dones només de l’1,92%. Pel que fa al desgast dentari, la majoria de peces presenten un esmalt indemne o només lleument desgastat (graus 1 i 2). S’ha observat que en els individus més grans (cranis 486, 434, 384) són visibles en algunes peces diversos punts de dentina, o bé pràcticament ha desaparegut l’esmalt de la superfície oclusal de la corona i queda exposada la dentina, i en ocasions la polpa. No s’hi han observat casos que presentin un desgast selectiu de les peces, ni abrasió patològica ni anormal de la boca. El desgast que s’ha detectat en els individus adults és el resultat de l’ús normal que havien de fer per a mastegar. En general la patologia oral ha estat poc abundant, i sembla que el grup practicaria la dieta mixta en la seva alimentació, equilibrada tant amb consum de productes vegetals com de carnis. Cal remarcar, però, que els resultats obtinguts indicarien que hi ha una incidència patològica diferent entre sexes, aspecte que es podria relacionar o bé amb la pràctica de dietes, o bé amb hàbits d’higiene bucal diferenciats. Pel que fa a les mesures dentals (taules 20 i 21), entren dins les mitjanes de mides d’altres grups paral·lels (Armentano et al., 2008) i s’hi observen poques diferències sexuals. N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 88 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Fig. 13. Comparació de la freqüència d’incidència de les patologies dentals en tres jaciments propers geogràficament i cronològica. Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 88 89 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 20. Mesures mesiodistals de les peces de les mandíbules i maxil·lars de Mas Vilalba Sexe FFFFPFPFPFPFINDTINDTMM M M M MMMMMPMPMPMPMPMPM Mx Md Md Md Mx Md Md Md dent IND3 13 148 311 362 388 392 488 384 264 IND2 361 399 269 162 270 434 486 15 208 IND1 314 616 318 273 433 18 130 105 98 112 113 110 17 123 115 112 115 109 110 100 114 112 130 118 102 112 16 110 119 118 102 115 109 110 112 118 114 115 15 105 90 91 95 91 14 91 97 80 40 88 93 90 87 13 92 65 79 83 85 90 85 12 78 59 54 65 11 70 67 65 21 70 80 70 68 75 22 64 61 61 60 23 92 76 85 83 86 90 80 24 93 95 87 95 85 92 89 93 94 91 95 85 90 25 103 93 115 97 90 97 89 100 95 91 26 123 118 101 110 112 115 110 105 109 119 122 125 116 27 115 119 109 112 116 125 119 124 125 125 121 108 28 112 109 98 128 113 110 48 104 97 99 100 90 47 100 112 98 104 95 103 96 46 110 114 103 100 105 106 45 84 87 8 81 77 44 76 76 78 67 78 43 74 89 85 83 70 75 43 64 58 57 41 59 60 58 67 31 62 62 67 62 32 63 64 33 75 77 89 68 83 79 34 74 79 76 77 66 77 75 35 86 86 85 81 83 36 105 100 110 104 102 104 107 37 100 95 110 97 100 95 100 96 38 105 94 100 103 95 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 89 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 90 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Taula 21. Mesures vestibulolinguals de les peces de les mandíbules i maxil·lars de Mas Vilalba Sexe FFFFPFPFPFPFINDTINDTMM M M M MMMMMPMPMPMPMPMPM Mx Md Md Md Mx Md Md Md dent IND3 13 148 311 362 388 392 488 384 264 IND2 361 399 269 162 270 15 208 434 486 IND1 314 616 318 273 433 18 96 90 85 79 91 90 17 84 96 104 95 84 90 91 95 95 95 93 97 88 16 102 104 102 116 110 105 95 105 100 85 111 15 67 70 63 65 71 14 64 69 60 69 62 75 63 78 13 80 65 73 74 77 85 75 12 66 61 54 72 11 84 86 21 61 92 84 86 84 22 67 62 70 23 81 77 75 70 85 72 71 24 67 74 63 70 70 67 59 65 83 64 68 61 64 25 68 64 115 64 65 119 65 70 65 72 26 109 102 116 95 95 105 107 100 99 99 105 96 112 27 89 94 96 86 95 92 92 100 88 96 81 28 94 88 89 91 79 0 81 48 122 107 100 90 107 98 47 105 123 105 103 103 100 106 100 46 101 118 105 117 107 114 105 45 70 76 73 69 73 44 69 73 73 64 64 43 67 76 69 67 63 67 43 55 60 55 41 50 55 59 47 31 52 53 60 48 32 58 60 33 60 62 78 65 60 69 34 65 69 67 73 70 63 66 71 35 67 76 70 79 64 69 36 107 114 120 113 115 105 109 106 37 103 106 120 104 115 108 100 106 108 38 122 115 99 110 109 103 Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 90 Conclusions L’article presenta els resultats de l’estudi antropològic de les restes provinents de l’estructura 16 de Mas Vilalba excavada l’any 2004. Les restes humanes ocupaven tot l’espai sepulcral, algunes es mantenien en posició anatòmica, però d’altres de manera més laxa o sense cap mena de connexió. El material antropològic recuperat correspon a un nombre mínim de 27 individus, i el crani és la part anatòmica més representada. Del total dels 27 individus, se n’han pogut reconstruir al laboratori 12. Es tracta de sis individus adults, tres individus masculins i tres de femenins, i sis individus subadults, entre els quals un de juvenil de sexe femení i cinc de subadults menors d’onze anys i de sexe indeterminat. En aquests 12 esquelets identificats es representen, d’aquesta manera, gairebé tots els grups d’edat, des del grup perinatal, fins als adults madurs. És excepcional el fet d’haver trobat restes corresponents a un nadó de dos mesos d’edat aproximadament. La resta de material ossi estudiat correspon a parts esquelètiques d’un mínim de 15 individus adults més, la major part amb una edat estimada de mort entre els 30-40 anys. Cal destacar la presència de dos cranis masculins que probablement haurien superat els 50 anys de vida. S’hi ha apreciat una petita diferència d’edats entre els individus masculins i els femenins; els primers gaudeixen d’una esperança de vida una mica més llarga. El mal estat de les restes no ha permès que tipològicament s’hi hagi pogut aprofundir gaire, ja que no ha estat possible prendre totes les mesures pertinents ni observar-ne les dades morfològiques necessàries. El grup de Mas Vilalba es pot considerar com un conjunt de població de talla mitjana, amb un dimorfisme sexual considerable —talla mitjana femenina d’1,51 m i masculina d’1,67 m— i que, donada la robustesa, es podria situar en l’anomenat grup de mediterranis gràcils. Pel que fa a la patologia, s’han detectat alguns signes d’alteracions artròsiques que poden atribuir-se, més que a processos degeneratius naturals, a l’estrès físic a què probablement estaven sotmeses les poblacions prehistòriques. A partir dels indicadors musculoesquelètics, s’infereix que aquests individus realitzaven una activitat física important que implicava especialment les extremitats inferiors. En aquest sentit, s’han detectat periostitis a les tíbies, relacionables amb alteracions d’etiologia microtraumàtica. També s’hi han observat marcadors posturals, com ara platimeria i les caretes d’squatting, així com l’escotadura a la ròtula, que indiquen flexió crònica del genoll i del turmell, com la que es dóna en posicions a la gatzoneta. Malgrat que s’han observat algunes alteracions esquelètiques inespecífiques, com les cribas i la hipoplàsia de l’esmalt dentari en algunes restes corresponents a individus infantils, la manca d’evidències d’aquestes alteracions de manera generalitzada no sembla indicar, però, que es tractés d’un grup amb mancances nutricionals ni adaptatives importants. Tres cranis adults masculins presenten una erosió de característiques similars al frontal. En tots tres casos la lesió va ser soferta en vida, probablement es tracta de traumatismes per impacte, contusió, amb objecte contundent. La regeneració òssia indica, en tots tres casos, que els individus van tenir una prolongada supervivència després del traumatisme. 91 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 91 L’estudi del sistema dental ha mostrat que s’han detectat patologies i anomalies dentals com ara hipoplàsies, càries, acumulació de càlcul i retrocés alveolar, que afecten sobretot els individus masculins del grup. Pel que fa al ritual d’enterrament, es tracta d’una fossa col·lectiva on es practicaven enterraments primaris successius; és a dir, aquella pràctica en què es van dipositant els individus de manera successiva, durant el període més o menys llarg de temps d’utilització de l’espai funerari. Cal indicar que s’hi han pogut distingir cinc moments d’ús, com a mínim, que es relacionen amb els graus de preservació i articulació de les restes. Els individus més ben preservats (entorn el 80% de preservació) i que mostren millor connexió esquelètica (individus 2 i 3) s’interpreten com els últims que van ser inhumats a l’espai sepulcral. Els individus amb algunes connexions laxes i desarticulades (1 i 4) serien d’un moment una mica anterior; els individus representats per algunes parts anatòmiques en semiconnexió, o no connexió, però mantenint una posició coherent (5, 7, 11 i 12) i que han estat apartats cap a la zona est de la cambra, demostren la pràctica de condicionament i gestió de l’espai funerari, ja que, a mesura que calia enterrar un nou individu, s’havia d’apartar o eliminar una part dels anteriors. Les restes postcranials desarticulades i no associades a cap individu, així com els cranis ordenats i arraconats, són el testimoni dels primers enterraments que es van fer, alguns representats únicament pel crani. Sembla correcte indicar que hi ha una pràctica selectiva de restes a l’hora de condicionar l’espai funerari, i que a Mas Vilalba hi ha un cert «culte al crani», el qual prendria la màxima rellevància i atenció per part de la comunitat. Per una altra banda, aquesta pràctica selectiva de restes podria ser, en part, també la responsable del fet que no s’hi hagi trobat la totalitat de les restes d’esquelets subadults, així com d’haver trobat les restes òssies en mal estat de conservació i preservació. Pel que fa a la problemàtica de simultaneïtat o successió dels enterraments d’aquesta època, Mas Vilalba posa de manifest que l’estudi antropològic dels enterraments col·lectius, ja sigui en fosses, balmes o sepulcres megalítics ha de permetre distingir el caràcter simultani o successiu de les inhumacions, i que és fonamental aclarir el tipus d’enterrament practicat, ja que en un cas i en l’altre s’aporten dades per a la interpretació històrica ben diferents. N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 92 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 92 L’article présente les résultats de l’étude anthropologique des restes provenant de la structure 16 de Mas Vilalba qui a fait l’objet de fouilles en 2004 (Pou i Martí, 2004). Les restes humains occupaient tout l’espace sépulcral; certains avaient conservé une position anatomique; d’autres, en revanche, étaient liés d’une manière plus lâche ou étaient même dépourvus de toute connexion (figs. 1-3). Le matériel anthropologique recueilli correspond à un nombre minimum de 27 individus (tableaux 1-3), le crâne étant la partie anatomique la plus représentée (fig. 4). Sur ces 27 individus, 12 ont pu être reconstitués au laboratoire. Il s’agit de 6 individus adultes, 3 individus masculins et 3 féminins, et de 6 individus sous-adultes, dont 1 juvénile de sexe féminin et 5 sous-adultes de moins de onze ans et de sexe indéterminé. Ces 12 squelettes identifiés représentent ainsi presque tous les groupes d’âge, depuis le groupe périnatal jusqu’aux adultes matures (tableaux 4 et 5). Le fait d’avoir trouvé des restes correspondant à un bébé âgé d’environ deux mois est exceptionnel. Le reste du matériel osseux ayant été examiné correspond à des parties squelettiques appartenant à un nombre minimum de 15 autres individus adultes, dont l’âge du décès est estimé pour la plupart à 30-40 ans. Signalons la présence de deux crânes masculins qui auraient probablement dépassé les 50 ans de vie. On a relevé une petite différence d’âge entre les individus masculins et féminins, les premiers connaissant une espérance de vie un peu plus longue. En raison du mauvais état des restes (tableau 6), l’on n’a pu procéder à une étude trop approfondie au niveau typologique car il n’a pas été possible de prendre toutes les mesures pertinentes ni d’observer les données morphologiques nécessaires (tableaux 7-17). Le groupe de Mas Vilalba peut être considéré comme un ensemble de population de taille moyenne présentant un dimorphisme sexuel considérable —la taille moyenne étant de 1,51 m pour les femmes et de 1,67 m pour les hommes—, et, au vu de la robustesse de ces individus, pourrait être classé dans le type dit méditerranéen gracile (tableau 18). Sur le plan de la pathologie, l’on a détecté quelques signes d’altérations arthrosiques (figs. 8 et 9) que l’on peut attribuer, plus qu’à des processus dégénératifs naturels, au stress physique auquel étaient probablement soumises les populations préhistoriques. D’après les indicateurs musculo-squelettiques, l’on peut déduire que ces individus pratiquaient une activité physique importante qui impliquait particulièrement les extrémités inférieures. En effet, des périostites ont été détectées au niveau des tibias, qui peuvent être liées à des altérations d’étiologie microtraumatique. L’on a également observé des caractéristiques posturales telles que la platymerie et les facettes d’accroupissement, ainsi que l’échancrure au niveau de la rotule (fig. 6), qui indiquent une flexion chronique du genou et de la cheville, semblable à celle qui se produit en position accroupie. Bien que quelques altérations squelettiques non spécifiques aient été constatées, telles que les cribra orbitalia et l’hypoplasie de l’émail dentaire sur certains restes correspondant à des individus infantiles, le manque d’évidences concernant ces altérations de manière généralisée ne semble pas indiquer qu’il s’agisse d’un groupe présentant des carences nutritionnelles ou d’adaptation importantes. Trois crânes adultes masculins présentent une érosion au niveau du frontal aux caractéristiques similaires. Dans les trois cas, la lésion s’est pro93 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍL’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Texte abrégé Étude anthropologique des restes préhistoriques de Mas Vilalba (région du Vallès Oriental) Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 93 duite de leur vivant; il s’agit probablement de traumatismes dus à un choc, une contusion, avec un objet contondant (fig. 11). La régénération osseuse indique dans les trois cas que les individus ont eu une survie prolongée après le traumatisme. L’étude du système dentaire (tableaux 20 et 21) a révélé l’existence de pathologies et d’anomalies dentaires telles que hypoplasies, caries, accumulation de calcul et recul alvéolaire, concernant principalement les individus masculins du groupe. Concernant le rituel d’enterrement, il s’agit d’une fosse collective où l’on procédait à des enterrements primaires successifs, coutume qui consistait à déposer les individus de manière successive pendant la période plus ou moins longue de temps d’utilisation de l’espace funéraire. Au moins 5 moments d’utilisation ont pu être distingués en fonction de l’état de préservation et d’articulation des restes. Les individus les mieux préservés (degré de préservation d’environ 80 %) et qui présentent la meilleure connexion squelettique (individus 2 et 3) sont identifiés comme étant les derniers à avoir été inhumés dans cet espace sépulcral; les individus présentant quelques connexions lâches et désarticulées (individus 1 et 4) auraient été enterrés à un moment légèrement antérieur ; le fait que les individus présentant quelques parties anatomiques en semi-connexion ou sans aucune connexion mais qui maintiennent une position cohérente (individus 5, 7, 11 et 12) aient été écartés vers la zone est de la chambre démontre que l’espace funéraire était soumis à des pratiques de conditionnement et de gestion, car à mesure qu’il fallait enterrer un nouvel individu, il devenait nécessaire d’écarter et d’éliminer une partie des précédents; les restes post-crâniens désarticulés et n’ayant été rattachés à aucun individu, ainsi que les crânes ordonnés et mis à l’écart témoignent des premiers enterrements ayant été réalisés, dont certains ne sont représentés que par un crâne. L’on peut avancer qu’à Mas Vilalba, il existe une pratique sélective des restes lors du conditionnement de l’espace funéraire, caractérisée par un certain « culte du crâne » ; le crâne apparaît en effet comme la partie la plus significative et faisant l’objet des plus grandes attentions de la part de la communauté. Par ailleurs, cette pratique sélective des restes pourrait en partie expliquer le fait que l’on n’ait pas retrouvé la totalité des restes des squelettes sous-adultes et que l’on ait découvert les restes osseux dans un mauvais état de conservation et de préservation. Concernant la problématique de la simultanéité ou de la succession des enterrement de cette époque, Mas Vilalba (Armentano et Malgosa, 2003b) met en évidence que l’étude anthropologique des enterrements collectifs, qu’ils aient eu lieu dans des fosses, des cavernes ou des tombeaux mégalithiques, doit permettre de distinguer le caractère simultané ou successif des inhumations, et qu’il est fondamental d’élucider le type d’enterrement pratiqué car dans l’un et l’autre cas, ce sont des données bien différentes qui sont apportées pour l’interprétation historique. N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba 94 PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 94 95 N. ARMENTANO; A. MALGOSA; R. POU; M. MARTÍ L’hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba PYRENAE, núm. 41, vol. 1(2010) ISSN: 0079-8215 (p. 55-99) AGUSTÍ, B. i MERCADAL, O., 2002, Rituals funeraris i antropologia entre el neolític final i l’edat del bronze inicial en el marc català i els territoris veïns, XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 591-642. ALDUC-LE BAGOUSE, A., 1988, Estimation de l’âge des non-adultes : maturation dentaire et croissance osseuse. Données comparatives pour deux nécropoles médiévales bas-normandes, Actes des 3èmes Journées Anthropologiques, Notes et Monographies Techniques 24, Éditions du CNRS, París, 81-103. ALEMÁN, I., BOTELLA, M.C. i RUIZ, L., 1997, Determinación del sexo en el esqueleto postcraneal. Estudio de una población mediterránea actual, Archivo Español de Morfología 2, 2-17. ALESAN, A., SAFONT, S. i MALGOSA, A., 1998, Els enterraments de la Serreta (Rubí), Unitat d’Antropologia. Dept. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (treball inèdit, lliurat al Servei d’Arqueologia). ALFONSO, J., SUBIRÀ, E. i MALGOSA, A., 2002, Informe antropològic de les inhumacions de l’Edat del Bronze del jaciment de Mas d’en Boixos (Pacs, Alt Penedès), Unitat d’Antropologia. Dept. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (treball inèdit, lliurat al Servei d’Arqueologia). ARMENTANO, N., 2006, Informe antropològic de la restes del Dolmen Roca Sereny (Vallès Occidental), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (treball inèdit, lliurat al Servei d’Arqueologia). ARMENTANO, N., FADRIQUE, T., GALTÉS, I. i JORDANA, X., 2006, Informe antropològic de l’excavació de les restes de la Cova des Pas (Menorca), a Informe de l’excavació de la Cova des Pas, Unitat d’Antropologia. Dept. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB (treball inèdit, lliurat al Consell Insular de Menorca-CIME). ARMENTANO, N., GALLART, J., JORDANA, X., LÓPEZ, J., MALGOSA, A. i RAFEL, N., 2008, La cova sepulcral de Montanissell (Sallent-Coll de Nargó, Alt Urgell): Practiques funeràries singulars durant l’edat del Bronze al Pre-Pirineu, Tribuna d’Arqueologia 2006, 141-167. ARMENTANO, N., GALLART, J., SAÑA, M. i TORRES, M., e.p., Solans de Recots (Nalec, l’Urgell), una balma d’enterrament col·lectiu a la vall del Corb, URTX 24. ARMENTANO, N. i MALGOSA, A., 2003a, El jaciment de Can Filuà. Dades per a la interpretació del món funerari de l’edat del Bronze, XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, 681-688. ARMENTANO, N. i MALGOSA, A., 2003b, Enterramientos primarios versus enterramientos secundarios, Antropología y biodiversidad I, Edicions Bellaterra, 38-49. ARMENTANO, N. i MALGOSA, A., 2004, Les restes humanes trobades al jaciment de Can Ballarà (Vallès Occidental), Terme 19, 75-85. BROTHWELL, S.R., 1987, Desenterrando huesos, Fondo de Cultura Económica, Mèxic. CAMPILLO, D., 1977, Paleopatología del cráneo en Cataluña, Valencia y Baleares, Editorial MontblancMartín, Barcelona. CHIMENOS, E., SAFONT, S., ALESAN, A., ALFONSO, J. i MALGOSA, A., 1999, Propuesta de protocolo de valoración de parámetros en Paleodontología, Gaceta Dental 102, 44-52. CLOP, X. i FAURA, J., 2002, El sepulcre megalític de les Maioles (Rubió, Anoia). Pràctiques funeràries i societat a l’altiplà de Calaf, Estrat 7, Igualada. CRÉTOT, M., 1978, L’arcade dentaire humaine (Morphologie), Julien Prélat Ed., París. FENIES, J., 1965, Spéléologie et Médicine, Masson, París. FEREMBACH, D., SCHWIDETZKY, I. i STLOUKAL, M., 1980, Recommendations for Bibliografia Pyrenae 41-1_Pyrenae 04/06/10 10:34 Página 95