Les traduccions en txec i eslovac d'obres literàries catalanes i viceversa

Resum L’obra catalana traduïda al txec supera àmpliament en nombre els textos txecs en llengua catalana. Des del final del segle XIX i primera meitat del segle XX, el creixent interès dels txecs per Catalunya i els catalans va propiciar l’aparició de nombroses traduccions dels autors de més renom de l’època. Aquesta tradició va continuar durant el període totalitari a través de l’editorial Odeon i la revista Sveˇtová literatura. Les traduccions catalanes d’obres txeques no han estat especialment abundants i gairebé sempre han anat marcades per un caràcter comercial, que ha ocasionat la repetició de valors segurs com Kundera o Hrabal. Aquesta situació contrasta amb el desconeixement literari mutu entre Catalunya i Eslovàquia, on l’activitat de traducció entre ambdós països és pràcticament inexistent. Paraules clau: traducció literària del català al txec, traducció del txec al català. Abstract The number of Catalan works translated into Czech widely outnumbers the Czech texts in the Catalan language. Since the end of 19th century and during the first half of 20th century, the interest of the Czechs in Catalonia and the Catalans grew considerably and it favoured the publication of several translations of the most well-known contemporary Catalan authors. This tradition continued during totalitarianism through the Odeon publishing house and the literary magazine Sveˇtová literatura. Catalan translations of Czech works are not particularly numerous and were almost always marked by a commercial atmosphere, which provoked the publishing of non-risk authors such as Kundera or Hrabal. This situation strongly contrasts with the mutual lack of literary knowledge between Catalonia and Slovakia, where the translation activity between both countries is practically non-existing. Key words: literary translation from Catalan into Czech, translation from Czech into Catalan. Deixant a part l’esforç de Giordano Bruno de popularitzar l’obra de Ramon Llull a la cort imperial de Rodolf II a Praga o la influència dels escrits de Llull i de Joan Lluís Vives sobre el «pedagog de les nacions» Joan Amós Comenius, el públic lector txec no coneix la literatura catalana sinó fins a les acaballes del segle XIX. És aleshores quan els intel·lectuals txecs, continuadors de les generacions que havien Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 45-57 Les traduccions en txec i eslovac d’obres literàries catalanes i viceversa Jan Schejbal Traductor David Utrera Universitat Masaryk de Brno. Departament de Llengües Romàniques Arne Novaka, 1. 60200 Brno (República Txeca) Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 45 dut a terme el ressorgiment nacional, descobreixen les obres cabdals de la Renaixença catalana i del Renaixement occità, n’enriqueixen el panorama de la producció literària del país i s’hi inspiren, fins i tot, per promoure un nou moviment literari. No hi ha dubte que s’hi feien sentir també raons extraliteràries: les condicions socioeconòmiques i polítiques en què es trobaven els txecs, fins al 1918 súbdits de l’imperi austrohongarès, els ajudaven a identificar-se amb els ideals i els esforços dels catalans i occitans. No sorprèn, doncs, que hi hagin sorgit una solidaritat i fins i tot unes amistats personals emocionants i dignes d’admiració. Al començament d’aquest capítol trobem el màxim representant del Parnàs txec, Jaroslav Vrchlickq(1853-1912), poeta, dramaturg, crític literari i teatral, traductor, autor d’una obra realment monumental i creador d’un personalíssim llenguatge poètic, capaç de donar al poble txec una poesia noble i vertaderament representativa. Ja havia publicat les seves versions de Dante, Leopardi, Tasso, Miquel Àngel, Ariosto, Hugo, Goethe, Byron, Poe..., quan, al 1891, publica la seva traducció en vers de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer. «Era, suposo, l’any 1885, quan m’avisà vostè, digníssim amic, sobre aquesta epopeia de Verdaguer recomanant-me-la per a la traducció […] i m’oferí també les eines […], una gramàtica i un valuós exemplar del diccionari de la llengua catalana», escriu el 23 de juny de 1891 Vrchlickqa la seva dedicatòria o carta d’agraïment al poeta Tommasso Cannizzaro, de Messina, amb la qual s’obre la seva versió txeca. Al pròleg que segueix compara el paper de mossèn Cinto amb el de Mistral i fa veure que està bastant ben informat sobre la Renaixença, perquè hi menciona les obres de Johannes Fasternath, Joaquim Rubió i Ors, Albert Savine, Gabriel Sarrazin i altres. Tot i que Vrchlickqabandonà la problemàtica catalana, si no comptem un sonet, retrat literari de Verdaguer, «Oh, mon Jacint! Dins la teva fe infantil segura...» (a: Portréty básníku˚, Retrats dels poetes, J. Otto, Praga, 1897), i el curt estudi «Literární proudy vXIX. století – Katalánsko» (Corrents literaris del segle XIX – Catalunya) dins l’enciclopèdia XIX. století slovem a obrazem (El segle XIX en paraules i imatges, Vilímek, Praga, 1902), per cert, molt més succint que l’article del gran crític literari František Xaver 0alda (1867-1937) a l’enciclopèdia Ottu˚v slovník nau?nq (tom XIV, p. 53-58. J. Otto, Praga, 1899), aviat va tenir un deixeble i seguidor incondicional. Era el benedictí Sigismund Ludvík Bouška (1867-1942), poeta religiós, que cantà la primera missa a la Muntanya Santa de la seva ciutat natal, Prˇíbram, «el Montserrat dels Països txecs», el 26 de juliol de 1892. Encara com a estudiant de teologia féu amistat amb el Mestre i aquest l’orientà cap a les literatures catalana i occitana. La seva primera traducció del català va ser precisament un fragment del poema A Provença, de Víctor Balaguer, publicat el 1891 a la revista Obzor. Però el seu autor preferit seria Verdaguer. Va traduir els seus reculls Lo somni de San Joan (1894), Flors de Maria (1906) i Eucarístiques (1914), li va dedicar els assaigs «Jacinto Verdaguer a jeho vqznam v literaturˇe katalánské» (J. V. i la seva rellevància dins la literatura catalana, in: Hlídka literární, 1894 i 1895) i «Básník mu?edník» (Poeta màrtir, in: NovqÅivot, 1906). La sinceritat de la fe i l’expressió literària moderna que trobava en Verdaguer eren els objectius que perseguia el moviment literari txec «Katolická moderna», del qual Bouška era un dels pro46 Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 Jan Schejbal; David Utrera Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 46 motors i membres més actius. Des del 1892 fins al 1896 mantingué correspondència amb Verdaguer, de la qual l’arxiu del Museu de la Literatura Txeca de Praga posseeix 19 cartes, fins ara desconegudes a Catalunya, però degudament estudiades per Marek R≠íha a la seva brillant tesina del 1996.1R≠íha hi documenta també que el mateix Verdaguer va desvetllar l’interès de Bouška pel Llibre d’amic e amat, la traducció del qual al txec, tot i que ha quedat inèdita, havia inspirat al poeta benedictí el més profund estudi lul·lià txec, publicat el 1911 a la revista Novq Obzor, i que la traducció de Bouška de les Flors de Maria verdaguerianes trobà ressò al recull de poemes Moji prˇátelé (Els meus amics, 1913) del poeta i rector catòlic Jakub Deml (1878-1961). En aquest punt hem de fer una digressió per retre homenatge al Dr. Benet Roure Barrios (1865-1915), un dels tres metges de mossèn Cinto a la vil·la Joana, de Vallvidrera. El seu interès per Txèquia i la seva gent estava unit originalment amb el nom del professor Karel Pawlík (1849-1914), ginecòleg i especialista obstètric de renom universal. Ignorem les dates de llurs primers contactes epistolars, però segurament eren anteriors al 10 d’octubre de 1902, quan el Dr. Barrios, referintse a Pawlík, escriu la seva primera carta a Bouška i demana els exemplars de les traduccions de les obres de mossèn Cinto al txec per al futur museu del poeta nacional català. A la primavera del 1903 el professor Pawlík, presidint un grup d’especialistes en medicina legal txec, participà al 14èCongrés Internacional de Medicina que es va celebrar a Madrid. L’acompanyava també un jurista, l’insigne traductor de la literatura castellana, Antonín Pikhart (1861-1909). Durant l’estada d’aquest grup a Barcelona, el Dr. Barrios presentà Pikhart, el 18 de maig de 1903, a l’Ateneu Barcelonès i l’acompanyà a la cambra mortuòria de Verdaguer a la vil·la Joana. Les impressions, descrites per Pikhart al número de la revista Máj corresponent al juliol de 1903, van decidir la seva futura orientació catalanòfila. La publicació de les seves primeres traduccions del català, que eren Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau i El pi de les tres branques de Jacint Verdaguer, a Hlas národa de l’1 de maig de 1904, precedeix en pocs dies l’arribada del Dr. Barrios a Praga. El metge català visità també Bouška al petit municipi de Police nad Metují, trepitjà la seva ciutat natal, Prˇíbram, i, per acomiadar el Dr. Barrios, tots tres traductors txecs, Vrchlickq, Bouška i Pikhart, es reuniren a Praga. A partir d’aleshores, el Dr. Barrios esdevingué el «mitjansador cultíssim d’aquestos dos pobles d’ànima renaixentista que s diuen Bohemia i Catalunya» (Patria Nova, Reus, 1.3.1906). Era «el llibreter» de Bouška i Pikhart, posà aquest últim en contacte amb Narcís Oller, Víctor Català i Àngel Guimerà, les cartes dels quals també es conserven a l’arxiu del Museu de la Literatura Txeca2, omplia les publicacions periòdiques Les traduccions en txec i eslovac Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 47 1. R≠íha, Marek: Po?átky ?eské katalanistiky /Dílo J. Verdaguera a R. Llula v C≠echách/ (Origens de la catalanística txeca /L’obra de J. Verdaguer i R. Llull a Bohèmia/), tesina defensada a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Carolina. Praga, 1996. 2. Pluharˇ, Miloslav: Prˇekladatelské dílo Antonína Pikharta (L’obra d’Antonín Pikhart, traductor), tesina defensada a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Carolina, Praga, 1966; Antonín Pikhart i Catalunya, correspondència inèdita de Víctor Català i de Narcís Oller. In: «Iberoamericana Pragensia» II. Praga, 1968. Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 47 catalanes amb articles i notes sobre els catalanòfils txecs i llur pàtria, buscà relacions «oficials» (com ho demostra la carta del president de la Junta Permanent de la Unió Catalanista, el Dr. Martí i Rubió, del 18 d’octubre de 1904, adreçada a Pikhart: «...la Junta Permanent se felicita d’haver trobat ocasió d’establir relacions entre nacionalistas catalans y bohemis, en benefici de la bona germanor que deu regnar entre’ls pobles esclaus...»), al Dr. Barrios es deuen els nomenaments oficials de Bouška i Pikhart com a congressistes honoraris del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1906 a Barcelona; abans de l’estrena al Teatre Nacional de Praga de Terra baixa de Guimerà, durant la seva tercera visita, el 1907, assessorà l’escenògraf, proporcionà alguns vestits i eines típiques, etc. Antonín Pikhart ja havia publicat a les revistes i diaris txecs una sèrie de contes de Jacint Verdaguer, Víctor Català, Narcís Oller, Joaquim Ruira, etc., quan aparegué el seu estudi «O literaturˇe katalánské» (Sobre la literatura catalana, Osveˇta, gener-febrer de 1906; edició d’autor, 1906). L’estudi consistia en un resum de la literatura catalana des dels primers textos fins al 1903, amb una breu descripció de l’obra més significativa dels autors considerats per ell més importants. Tot i els elogis que aquest treball va rebre des de la revista de Reus Patria Nova, a Bohèmia va ser criticat entre ratlles per Bouška: «Lamento que vostè no conegués el meu treball [“Jacint Verdaguer i la seva rellevància...”], potser ni hagués escrit el seu article. Però aquesta és la maledicció de nosaltres, escriptors-capellans. O no ens coneix ningú o no ens fan cas...» (Bouška a Pikhart, 9.2.1906.) No obstant això, el moment estelar de Pikhart havia de venir l’any següent, amb la traducció de Terra baixa de Guimerà i la seva representació al Teatre Nacional de Praga. (Per cert, el 15 de març de 1903, el Nou Teatre Alemany de Praga presentà en estrena mundial l’òpera Tiefland d’Eugen d’Albert, amb text de Rudolf Lothar, basat en el drama de Guimerà.) Terra baixa s’estrenà el 16 de març de 1907 (amb reposicions el 18 i 21 de març i el 6, 14 i 24 d’abril)3i s’ha convertit en una manifestació de la solidaritat txecocatalana. La traducció de l’obra en forma de llibre sortí a temps, Pikhart aprofità l’avinentesa per parlar sobre Guimerà i el Dr. Barrios a les pàgines de la revista Zlatá Praha (el 15 i el 29 de març, respectivament), també les cartes de Guimerà documenten amb quin interès l’autor seguia el destí del seu drama a Praga (11.3.1907): «... Y ara penseu amich Pikhart que mentre s’estiga representant «V níÅineˇ» la meva ànima serà ab vosaltres, abrassant-vos á vos, y fent vots per la prosperitat del poble tchèque», i (27.3.1907): «Estoy muy satisfecho del éxito que hemos tenido en Praga, y cuente V. si me alegraria que se volviera a representar en su país... He tenido con el Dr Barrios largas conversaciones sobre la representación de esa Terra baixa y crea V. que he sentido de todas veras no hallarme en aquellas horas de sensación al lado de V.» Efectivament, les crítiques als diaris i a les revistes especialitzades (Divadlo, 20.3.1907; Divadelní list Máje, 22.3.1907) foren molt positives i la profecia de la darrera que Terra baixa arriba48 Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 Jan Schejbal; David Utrera 3. SCHEJBAL, Jan: Projecció internacional d’Àngel Guimerà. A: Àngel Guimerà en el centenari de la seva mort. Fundació Jaume I, Barcelona, 1974; SCHEJBAL, Jan: La recepció de la literatura catalana als Països txecs (ponència pronunciada al Col·loqui Europeu de Catalanística a Montpeller, 4 d’octubre de 2002). Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 48 ria a ser «un dels números de festa» del teatre d’aficionats s’ha fet realitat: en podem seguir les empremtes, gairebé de forma ininterrompuda, fins al 1945! És curiós que l’altra obra de Guimerà traduïda per Pikhart i publicada el 1909, Mar i cel, hagi passat gairebé desapercebuda. És de plànyer que la septicèmia, després d’una operació banal, segàs la vida de Pikhart en plena embranzida creadora, precisament quan preparava la traducció de Rondalles mallorquines, que mai no va veure la llum, i on recollia algunes de les rondalles publicades per Antoni Maria Alcover en la seva recopilació Aplech de rondayes mallorquines. L’any 1915 un altre poliglot, O. S. Vetti (pseudònim d’Alois Koudelka), publica a la petita editorial Zápoto?nq, de Rokycany, la seva traducció de la novel·la Per la vida de Josep Pous i Pagès. Amb ella es tanca la primera etapa de la recepció de la literatura catalana als països txecs, que podríem caracteritzar com una època de «finestres obertes al món», de solidaritat entre dos pobles en situació semblant i d’inspiracions verdaguerianes sobre la literatura txeca. És molt difícil amidar el pes real que tenia aleshores la literatura catalana entre el públic lector txec perquè no posseïm dades concretes sobre les tirades dels llibres ni sobre les publicacions periòdiques i només podem suposar que el nombre de lectors de poesia, i sobretot d’aquella religiosa de mossèn Cinto, era bastant restringit. Des d’aquesta òptica, sembla que hagi estat el drama Terra baixa aquell que, adreçant-se a molts milers d’espectadors, tant als teatres estables com de les innombrables representacions d’aficionats, difongué el renom del seu autor i de les lletres catalanes fins a les contrades oblidades de tot Déu. Amb la proclamació de la República de Txecoslovàquia, el 28 d’octubre de 1918, la situació canvià. Vrchlickqi Pikhart ja no eren entre els vius, el rector rural Bouška es trobava cada cop més marginat i agreujat. Encara es reeditaren Terrra baixa (1921) i les traduccions de Bouška de Flors de Maria i Eucarístiques (les dues el 1929), però no hi sortí cap novetat. Dins la xarxa de les editorials estatals creades pel Ministeri de Cultura després del «Febrer Victoriós» comunista del 1948, Odeon (fundada el 1952) tingué una posició exclusivista quant a les edicions de literatura de tots els temps i de totes les latituds, i quant a publicacions d’art. Editava també una revista bimensual, de 256 pàgines, Sveˇtová literatura (Literatura universal), amb una tirada de 7.000 exemplars, i disposava d’un servei especial, el Club dels Lectors, amb més d’un quart de milió d’abonats. Feia temps que a l’Odeon seguien les notícies sobre la nova literatura catalana i la volien incloure als plans editorials. Cap a mitjan anys seixanta demanaren la col·laboració d’un professor universitari, el lusitanista Zdeneˇk Hampejs-Hampl (1929-1986). Aquest, per fer brillar novament el prestigi que havia tingut Terra baixa, en féu una nova traducció (1968) i preparà la part catalana de Slovník spisovatelu˚ 0paneˇlska a Portugalska (Diccionari d’escriptors d’Espanya i de Portugal, 1968), on entre els vint-i-set noms catalans figuren com a contemporanis Josep Carner, Fèlix Cucurull, Salvador Espriu, Carles Riba, J. M. de Sagarra i Joan Triadú. Després de l’«ajut internacional», o sigui, la intervenció dels exèrcits del Pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia, el 1968, la revista Svĕtová literatura (2/XIV, 1969) encara pogué oferir tres contes de Mercè Rodoreda, traduïts per Vladimír Hvíˇz’ala, Les traduccions en txec i eslovac Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 49 Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 49 qui poc després s’exilià, com ho havia fet també una gran promesa de la catalanística txeca, el malaguanyat Miloslav Pluharˇ. El 1970 Sveˇtová literatura publicava la primera traducció de Jan Schejbal del català, tres contes de Pere Calders. L’any següent hi aparegué una miniantologia poètica de J. V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Brossa, Gabriel Ferrater i Francesc Vallverdú; l’any 1973 una altra, amb contes de Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Montserrat Roig, Baltasar Porcel i Terenci Moix. El mateix any va sortir a la col·lecció odeoniana «Prosa Universal Contemporània», amb una tirada de 2.500 exemplars, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. A partir del 1974, ja com a redactor de les literatures hispàniques a Odeon, Schejbal va procurar atreure l’interès dels lectors sobre les lletres catalanes, ferne conèixer els nous valors i assenyalar que hi havia poca diferència entre els Països Catalans sota Franco i la «normalització» neoestalinista a Txecoslovàquia. I desvetllar una nova solidaritat, potser. Al mateix temps, madurava el seu projecte d’una biblioteca bàsica de literatura catalana, d’uns 25 o 30 títols, des de Llull fins a Jesús Moncada, Jaume Cabré... Els arqueòlegs literaris en trobarien alguns vestigis: el Modernisme, Solitud de Víctor Català (1987, 4.500 exemplars); el noucentisme, La ben plantada d’Eugeni d’Ors (1982, 5.000 exemplars). De primer, però, havia de fer «forat»: incloure dins el programa del Club dels Lectors una antologia de cinc novel·les curtes contemporànies que eren molt populars entre els abonats. El 1987 sortiren Cinc novel·les curtes portugueses (34.000 exemplars) i l’any següent les catalanes, o sigui: Salvador Espriu, Laia; Mercè Rodoreda, Aloma; Pere Calders, Aquí descansa Nevares; Manuel de Pedrolo, Les finestres s’obren de nit, i Miquel Àngel Riera, Andreu Milà. La tirada de 33.000 exemplars resultà un èxit editorial i consagrà definitivament la literatura dels Països Catalans a Txecoslovàquia. El desconeixement de les literatures txeca i eslovaca als Països Catalans fins la segona meitat del segle XX és evident per la manca de traduccions d’obres procedents d’aquest país. L’absència d’obres txeques i eslovaques a les biblioteques espanyoles contrasta en gran mesura amb l’activitat lingüística i literària entorn al català existent a Praga. La major part dels textos que arribaven de la llunyana Txecoslovàquia consistien en obres assagístiques i tècniques i d’escàs valor literari. A més, la traducció es feia a través de llengües com el francès o l’alemany. Entre les traduccions directes al català d’obres txeques realitzades durant aquesta època destaca la que va fer el professor Rudolf Slabq(1885-1957) de l’obra de Bozˇena Neˇmcová L’àvia (Editorial Catalana, Barcelona, 1924), considerada l’obra més important del ressorgiment nacional txec. De la mateixa autora Slabqva portar a Catalunya un petit conte anomenat Nostre Senyor i Sant Pere, traduït el 1925 per Jordi Català. Havent estudiat filologia moderna a Praga i Berlín, Slabqaviat traduí dues peces de teatre catalanes: Misteri de dolor d’Adrià Gual (1910) i La reina jove d’Àngel Guimerà (1911), les traduccions de les quals, segons sembla, quedaren inèdites i avui es consideren perdudes. El començament de la Primera Guerra Mundial sorprengué Slabqa Barcelona. Es quedà a la ciutat comtal, treballà com a professor d’idiomes i de música, més tard hi obrí la seva acadèmia de comerç i de llengües, tocà als teatres i orquestres, col·laborà amb l’Enciclopedia Espasa i traduïa de les llengües escandinaves i eslaves al castellà i català, i, a par50 Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 Jan Schejbal; David Utrera Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 50 tir del 1921, fou també professor lliure de gramàtica comparada de les llengües eslaves i de la història d’aquestes literatures a la Universitat de Barcelona. Després del seu retorn a Praga el 1926, Slabqtreballà fins al 1948 com a professor de l’Acadèmia comercial txeco-eslava i, excepte els anys del Protectorat de Bohèmia i Moràvia (els anys 1939-1945 els nazis van mantenir tancades les universitats txeques), com a lector de català a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Carolina de Praga. Entre els traductors moderns de literatura txeca al català destaca especialment el nom de Monika Zgustová. Sense dubte va ser Zgustová qui, des de l’any 1982, va apropar al públic català les obres dels màxims representants de la literatura txeca moderna. El gruix de les seves traduccions al català el componen dos autors: Milan Kundera, de qui ha traduït La insostenible lleugeresa del ser (Destino, 1986, 1987,1998, 2000), El llibre del riure i de l’oblit (Cercle de lectors, 1989, Destino, 1996), El vals de l’adéu (Destino, 1989), La immortalitat (Destino, 1990) i Amors ridículs (Destino, 1987), i Bohumil Hrabal amb les traduccions Jo he servit el rei d’Anglaterra (Destino, 1989), Una solitud massa sorollosa (Edicions 62, 1989, 1994, 2000), La petita ciutat on es va aturar el temps (Destino, 1995, Cercle de Lectors, 1996) i Personatges en un paisatge d’infància (Destino, 1991). Si aquests són, potser, els prosistes txecs més coneguts arreu del món, Monika Zgustová en va introduir al públic català també d’altres de ressò igualment internacional, com: Karel C≠apek, Contes d’una butxaca (Edicions del Mall 1982) i D’una butxaca i de l’altra (Edicions 62, 1991); Jaroslav Hašek Les aventures del bon soldat 0vejk (Proa, 1995); Josef 0kvoreckqEl saxo baix (Proa, 1998), ol’expresident txec Václav Havel amb la publicació de les obres de teatre Audiència i Vernissatge (Institut del teatre de la Diputació de Barcelona, 1990) i l’assaig Paraules sobre la paraula (Llibres de l’Índex, 1990). Però les seves traduccions no s’han limitat únicament al teatre o la prosa literària sinó que al seu currículum també hi podem trobar la traducció de poesies del premi Nobel de literatura Jaroslav Seifert El crit dels fantasmes i altres poemes (selecció de poemes feta per la mateixa traductora en una edició bilingüe català-txec, Edicions del Mall, 1984). Monika Zgustová compagina actualment la seva tasca com a traductora del txec i el rus amb la d’escriptora en català. Entre els seus títols originals destaquen la biografia de Bohumil Hrabal Els fruits amargs del jardí de les delícies (Destino, 1996) i les novel·les La dona dels cent somriures (Proa, 2001) o Menta fresca amb llimona (Proa, 2002). L’obra de Bohumil Hrabal o Karel C≠apek es coneix també en català gràcies a les traduccions de Núria Mirabet. La seva tasca complementa la iniciada per Monika Zgustová i fins ara ha publicat, en col·laboració amb d’altres traductors, tres obres d’aquests autors: Els enraonaires (Destino, 1997, 2000) i Llegendes i romanços de cec (Destino, 2000) de Bohumil Hrabal i La guerra de les salamandres (Proa, 1998) de Karel C≠apek. A més del txec, Mirabet tradueix també d’idiomes com l’alemany, el francès o l’italià, sovint amb la col·laboració d’altres traductors. Maria García traduí també dues obres de Bohumil Hrabal: Trens rigorosament vigilats (Edicions 62), del qual se’n feren dues reedicions, els anys 1996 i 1997, i Els sofriments del vell Werther (Edicions 62, 1993). El gruix de la Les traduccions en txec i eslovac Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 51 Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 51 seva obra com a traductora el componen traduccions de l’anglès i el rus i de diferent gènere literari. Entre els nous traductors de textos txecs al català destaca Kepa-Lluís UharteMendikoa. Fins al moment només ha publicat Amor i Brossa d’Ivan Klíma (Edicions 62, 2002), per cert, un altre dels autors txecs més coneguts internacionalment. Uharte va ser el director de la revista BOCTOK, editada pel Departament de Filologia eslava de la Universitat de Barcelona. La revista va treure sis números (des del 1999 fins al 2001), en què s’han publicat diferents fragments d’escriptors txecs traduïts per estudiants de la Universitat de Barcelona. Entre aquests autors es troba el poeta František Halas, amb el text Praga traduït per Jana Kunová i Kepa-Lluís Uharte-Mendikoa al número 2 de la revista (estiu 1999), o Nits blanques,obra de Monika Zgustová, traduïda també per Uharte-Mendikoa (núm. 6). L’any 2001 l’editorial Proa publicà tres escrits del teòleg i reformador txec del segle XV Jan Hus, traduïts de l’original per David Utrera. Els textos La filla, Comentari al Credo iComentari al Parenostre són considerats fonamentals per a arribar a comprendre el pensament i l’obra de Jan Hus. Aquesta edició s’emmarcà en la col·lecció «Clàssics del Cristianisme» i compartí volum amb la traducció l’Espill de l’església militant de John Wycliffe. Les obres de literatura txeca traduïdes al castellà no superen en gran nombre les traduïdes al català. La raó la podem trobar en la procedència dels traductors, que o bé són catalans o bé estan arrelats a Catalunya des de fa molts anys. Així, podem trobar obres traduïdes al castellà i al català pel mateix traductor, com és el cas de Monika Zgustová i Núria Mirabet, i en alguns casos aparegudes simultàniament. Pel que fa als autors escollits, sembla preponderar l’elecció d’autors de prestigi internacional, deixant-ne de banda d’altres que per la seva qualitat literària haurien de tenir un lloc entre les obres txeques traduïdes al català. A l’antiga Txecoslovàquia, després del comunisme es va produir un remolí també en el món editorial. Dels centenars d’editorials que han aparegut, només algunes semblen perfilar-se com a continuadores de la millor tradició cultural. No obstant això, editar una traducció d’un títol català representa per a elles un risc massa alt. Fins ara, sols les més valentes han demanat suport de la Institució de les Lletres Catalanes i des del 1990 s’han publicat només quatre títols. Un exemple de la dificultat que suposa publicar textos catalans a Txèquia o Eslovàquia són les traduccions inèdites de Jan Schejbal d’obres de Pere Calders, Mercè Rodoreda o el Curial e Güelfa, que esperen en un calaix la seva oportunitat per fer-se coneguts entre el públic txec. La situació de bilingüisme compartit entre els txecs i eslovacs a Txecoslovàquia fins l’any 1993 va provocar que les traduccions catalanes en txec tinguessin també un públic eslovac. Podem qualificar de pràcticament anecdòtica la publicació de textos catalans traduïts directament a l’eslovac. Entre les monografies més importants destaca Mirall trencat de Mercè Rodoreda (Pravda, 1989), traduïda per Olga Hlavá?ková, així com el recull de fragments de literatura catalana traduït pel reconegut traductor d’obres en castellà Vladimír Oleríny i que va ser publicat al núm. 4 de la revista Revue svetovej literatúry (abril 1991). Aquesta recopilació conté escrits de Pere Calders, Salvador Espriu, Pere Gimferrer, 52 Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 Jan Schejbal; David Utrera Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 52 Jesús Moncada, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Baltasar Porcel i Montserrat Roig. Entre les traduccions que es preparen per a l’any 2004 hi ha la novel·la històrica El mestre de Kheops d’Albert Salvadó, traduïda per Martin Gajdoši que publicarà l’editorial EPOS, i la coneguda Camí de Sirga de Jesús Moncada. Pel que fa a traduccions al català d’obres literàries eslovaques, no ens consta cap publicació. Els lectorats catalans de Praga i Brno, amb una nodrida participació pel que fa al nombre d’estudiants, obren les expectatives d’un nou públic interessat en la llengua i la literatura catalanes i, per tant, de potencials traductors que continuarien la tasca encetada ara fa ja més d’un segle. El panorama, però, no és tan esperançador a Eslovàquia, on fins ara no hi ha cap lectorat de català i no hi ha una tradició de traduccions de textos catalans com la que existeix a Txèquia. Sense cap mena de dubte, la propera incorporació de les Repúbliques txeca i eslovaca a la Unió Europea obrirà nous camins en les relacions internacionals que es traduiran en un millor coneixement de tots tres països, que en el cas dels txecs i els catalans comparteixen característiques històriques i idiosincràtiques molt similars. Traduccions català-txec Llibres CATALÀ, Víctor (ALBERT I PARADÍS, Caterina). Samota (Solitud). Trad.: Jan Schejbal. Praga: Odeon, 1987. CALDERS, Pere. Zde odpo?ívá Nevares (Aquí descansa Nevares). In: Peˇt katalánskqch novel [Cinc novel·les curtes catalanes]. Trad.: Jan Schejbal. Praga: Odeon, 1988. DALMAU, Antoni. Zemeˇ zapomneˇní (Terra d’oblit). Trad.: Jan Schejbal. Praga: Mladá fronta, 2001. ESPINÀS, Josep Maria. Jmenuješse Olga: dopisy dcerˇi, mongoli?ce (El Teu nom és Olga). Trad.: äelimír Procházka. Praga: Zvon, 1994. ESPRIU, Salvador. Zachráneˇná slova (Paraules salvades, antologia poètica). Trad.: Jan Schejbal. Praga: Odeon, 1980. [Conté Cementiri de Sinera ipoemes dels reculls Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur, Final del laberint, La pell de brau, Llibre de Sinera iFragments...]. —Laia (Laia). In: Peˇt katalánskqch novel [Cinc novel·les curtes catalanes]. Trad.: Jan Schejbal. Praga: Odeon, 1988. GUIMERÀ, Àngel. Morˇe a nebe (Mar i cel). Trad.: Antonín Pikhart. Praga: Jann Otto, 1909. —V nízˇineˇ (Terra baixa). Trad.: Antonín Pikhart. Praga: Máj, 1907, 1921. —Nízˇina (Terra baixa). Trad.: Zdeneˇk Hampl. Praga: Odeon, 1968. MORELL, Antoni. Boris I., král andorrskq(Borís I, rei d’Andorra). Trad.: Jan Schejbal. Praga: Argo, 2000. ORS, Eugeni d’. Ztepilá (La Ben Plantada). Trad.: Jan Schejbal. Praga: Odeon, 1982. PEDROLO, Manuel de. Okna se otvírají do noci (Les finestres s’obren de nit). Dins: Peˇt katalánskqch novel [Cinc novel·les curtes catalanes]. Trad.: Jan Schejbal. Praga: Odeon, 1988. POUS I PAGÈS, Josep. Za to zˇivobytí?ko (Per la vida). Trad.: O. S. Vetti [Alois Koudelka]. Rokycany: Zápoto?nq, 1915. Les traduccions en txec i eslovac Quaderns. Revista de traducció 11, 2004 53 Quaderns 11 001-260 14/9/04 10:32 Página 53