Sobre la didàctica d'un paisatge de la memòria : la Vall del Neander, Mettmann

1. INTRODUCCIÖ Una de les tasques més importants del treball dels museus és, juntament amb la recollida i la conservació d’objectes, la transmissió del coneixement, que normalment es fa amb exposicions que informen al visitant mitjançant objectes, textos i dibuixos sobre determinats temes. En aquest context, al visitant sovint se li imposa un paper més aviat de consumidor passiu, que absorveix (o no) les informacions presentades. No obstant, des de fa algunes dècades comença a modificar-se aquesta divisió tant estricta del paper entre museu i receptor. El públic es fa més exigent en les seves espectatives, com ho mostra, per exemple, quan apareixen conceptes com “prestació de serveis”, i cada vegada més es discuteixen les tasques dels museus. Els museus es van adonant cada vegada més que el seu potencial amagat no només està dipositat a les caixes del magatzem sinó que es troba justament en aquell punt de creuament entre el museu i el visitant: en la comunicació mútua. La comunicació directa entre museu i visitant permet noves formes del treball de transmissió que pot mostrar al visitant les diverses possibilitats que comporta el museu com a information pool. Per tant, per a molts museus, és un repte i un objectiu substituir la sola lectura i observació de l’exposició clàssica per una vivència el més sensorial possible per al visitant -el museu de vivències, que se cita tant sovint, i que és un element important més a partir del qual va aparèixer la didàctica dels museus. En valorar el concepte de vivència es planteja, lògicament, la pregunta de si “reviure” alguna cosa és suficient com a objectiu d’un lloc de cultura com es un museu. SOBRE LA DIDÀCTICA D’UN PAISATGE DE LA MEMÒRIA. LA VALL DEL NEANDER, METTMANN Heike Hoffmann IV Seminari Arqueologia i Ensenyament Barcelona, 14-16 de novembre, 2002 Treballs d’Arqueologia 8, 2002 Resulta legítim valorar en una exposició més l’experimentació sensorial que la seva funció clàssica com a lloc d’aprenentatge? Per a molts museus, es planteja aquí realment una qüestió de consciència tot i que també es planteja la pregunta sobre la llibertad de consciència en relació amb la lluita diària pel visitant, en el pidolar de diners als ajuntaments i les administracions, sense excloure el finançament privat. No obstant, em sembla possible, independentment dels riscos i les obligacions que sense dubte apareixen diàriament, en la quotidianeïtat del treball al museu, crear una connexió satisfactòria per ambdues parts entre l'ensenyament i l'aventura. A partir de quins principis funcioni l'aprenentatge o si IV SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT 76 realment es converteix en una aventura depèn decissivament de la creativitat i la curiositat dels dos implicats -del visitant i del museu. 2. AL PRINCIPI ERA L'ARQUITECTURA La vall del Neander, a Mettmann, es va fer famosa a tot el món per un descobriment que va atorgar aquest nom a una espècie humana, el Neanderthal. L'any 1856 es van trobar aquí, a causa d'uns treballs en una pedrera, fragments del primer esquelet d'un Neanderthal. Avui dia, la vall del Neander s'ubica en una de les regions més poblades d'Alemanya amb més de 10 milions d'habitants en un radi de 40 km. La vall està, des del 1921, protegida com a espai natural i du a terme una funció Fig. 1. Vista frontal del Museu de Neanderthal. SOBRE LA DIDÀCTICA D’UN PAISATGE DE LA MEMÒRIA important com a àrea d'esbarjo per a la regió. L'octubre de 1996 es va obrir el nou Museu de Neanderthal. Havien passat més de 10 anys en la planificació i preparació de la construcció de l'edifici que representa i comunica de forma especial la presència històrica del lloc de la troballa. Qui porta el museu és la fundació Neanderthalmuseum, que es va fundar el 1992. No obstant, sense l'ajut de finançaments potents com la “Fundació de Renània del nord Westfalia per a la protecció de la natura, la comunitat i la cultura”, i la RWE AG, una operadora d'energia i telecomunicació, no hagués estat possible la realització del projecte del Museu de Neanderthal. Amb una participació de finançament pròpia del 70 %, que s'obté de la venda d'entrades i de la botiga del museu, de les aportacions dels espònsors i els ingressos a partir d'activitats en el taller del paleolític, amb això el Museu de Neanderthal és una de les poques institucions museístiques que aporta la major part de la seva financiació. Fins ara el Museu de Neanderthal ha rebut més d'un milió d'habitants. En la planificació i concepció es va seguir la idea principal de fer possible al visitant oferir un pont a la ciència. Aquest repte es fa també visible especialment en el programa didàctic del museu sobre el que tractarem després amb més detall. Paral·lelament, altres puntals de la filosofia del museu són: les exposicions temporals que es realitzen regularment, les conferències i els workshops, ja que el Museu de Neanderthal també s'entén a sí mateix com un centre de recerca sobre el tema dels Neanderthals. Finalment, s'afegeixen en aquest àmbit les publicacions científiques i la seva divulgació. L'objectiu principal de l'exposició permanent consisteix en expressar l'evolució dels humans en el seu temps. Aquest aspecte està recolzat per l'arquitectura específica del museu, la forma del qual en espiral transforma un símbol arquetípic en un espai. La dimensió temporal es reflecteix i es reforça en l'espiral que va girant cap amunt. L'arquitecte del museu, Zamp Kelp, i el seu equip han creat així un lloc amb una presència molt marcada, la sensació de la qual va més enllà d'una construcció funcional per acollir una exposició. Els colors de la construcció des de la façana exterior de vidre japonès i les formes arrodonides desperten la curiositat i les associacions en els visitants. L'espiral domina l'arquitectura del museu; com a rampa, l'interior de l'edifici es deixa pujar fàcilment i va guiant per les quatre seccions de l'exposició. Al final de la rampa es troba el "final" de l'espiral, que s'ubica dins d'un vidre. Des d'aquí la vista ens porta a la vall del Düssel i dóna la sensació també d'un futur lliure -la continuació de l'espiral. El complex abarca en total 2700 m2aproximadament, dels quals 1200 m2corresponen a l'exposició permanent i uns 250 m2a les exposicions temporals. En un edifici anex es troben les dependències administratives. 3. LA DIDÀCTICA DE L'EXPOSICIÓ PERMANENT L'arquitectura del Museu de Neanderthal forma un embolcall perfecte per a l'exposició permanent, a la qual rodeja, ja que l'exposició temporal es presenta també d'una forma orgànica igual que l'estructura de l'edifici: entre els diferents àmbits i espais temàtics de l'exposició no existeixen separacions i, així, els quatre àmbits s'encabalquen uns amb els IV SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT 78 altres. Però no només la forma de presentació ofereix una manera poc convencional d'aproximació al tema de l'"hominització", sinó que també els objectius i els qüestionaments que es transmeten mitjançant l'exposició es diferencien dels d'altres museus. El Museu no té un fons propi excessivament gran, sinó que utilitza de forma àmplia rèpliques i prèstecs per a l'exposició permanent. No obstant, una excepció important és l'esquelet del Neanderthal, ja que des del mes de juliol d'enguany tenim l'oportunitat, gràcies a un intercanvi amb el Rheinischen Landesmuseum de Bonn, d'exposar l'esquelet original del Neanderthal de 1856 i les noves troballes de les excavacions dels anys 1998 i 2000. La presentació d'artefactes no és, malgrat tot, l'objectiu principal del Museu, sinó que ho són les preguntes fonamentals de l'existència humana: "d'on venim", "qui som" o "on anem", que conformen els puntals de la concepció fonamental del Museu -un retrat de l'evolució dels humans des dels seus inicis fins al present. El concepte museogràfic de l'exposició permanent es va desenvolupar mitjançant la col·laboració de l'equip científic del Museu de Neanderthal amb l'equip de Créamuse (Estrasburg). SOBRE LA DIDÀCTICA D’UN PAISATGE DE LA MEMÒRIA Veurem, ara, les diferents parades que s'han de fer en un passeig pel museu. Cada visita comença en l’"espai d'introducció", on es fa un petit resum de la història de la vall i de la història de les sensacionals troballes arqueològiques. La troballa de fòssils humans de la Cova Feldhofer, a la vall del Neander, va cridar l'atenció i tenir fama a tot el món, ja que la seva importància científica s'associa amb un altre nom important del segle XIX: Charles Darwin, i la seva teoria de l'evolució, una teoria que va trasbalsar i renovar la comprensió i la imatge que els humans tenien d'ells mateixos com no havia fet cap teoria científica abans ni ho ha fet després. Després, al visitant li espera una curta introducció als esdeveniments i desenvolupaments claus de la història humana: -"com va començar tot" (4 milions - 120.000 BP, els inicis de l'evolució humana)", "tipus robusts" (120.000-40.000 BP, el temps dels Neanderthals)", "caminants del món (40.00010.000 BP, el final de l'edat del gel)", "pobladors amb aixada i ramats (10.000-5.000 BP, neolític)", "ciutadans i exploradors del món (5.000 BPactualitat)" i "on anem" (futur). Cada una d'aquestes fases està representada per una figura de mida natural, per objectes, eines i armes, així com Fig. 2. En el “túnel del temps”. mitjançant una pel·lícula curta. A cada fase s'adossen àmbits temàtics en els quals es tracten aspectes fonamentals de la vida humana: "viure i sobreviure", "eina i coneixement", "mite i religió", "entorn i alimentació", i també "comunicació i medis". S'aprofunditza en aquests temes amb la introducció de diversos mitjans. Cadascun d'aquests àmbits temàtics mostra de manera peculiar l'evolució dels humans dins del tema concret. Naturalment, els propis Neanderthals representen un paper imporant en aquest concepte expositiu, estan físicament presents. A partir de les mes modernes informacions de l'antropologia forense i de les tècniques de computació es van crear figures quasi vivents, el referent de les quals van ser els IV SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT 80 motllos dels esquelets originals procedents de les excavacions arqueològiques. Així, és possible que el visitant tingui un encontre cara a cara amb individus determinats. El Museu de Neanderthal es defineix com un museu d'aventura i per això es prioritzen, en l'exposició, els contextos i els processos per damunt dels objectes i dels artefactes, com és el cas en les formes expositives tradicionals. La consecució d'aquesta prioritat, es va fer possible especialment per la introducció dels més moderns multimèdia i audiotextos que, entre d'altres, possibiliten una vivència narrativa de la història de la humanitat. Al visitant se li ofereixen tres nivells Fig. 3. Dona vella i nena. SOBRE LA DIDÀCTICA D’UN PAISATGE DE LA MEMÒRIA d'informació. En primer lloc, trobem els textos tradicionals escrits en alemany i en anglès, amb un màxim de 130 paraules, escrits en col·laboració amb periodistes i que eviten la terminologia especialitzada. Títols i símbols ajuden a l'orientació dins dels espais temàtics. En el següent nivell d'informació es troben els audiotextos. En total, el visitant disposa de 60 minuts d'audiotext i 45 minuts de pel·licula com a material d'acompanyament per al seu pas per l'exposició. Cada visitant rep uns auriculars per als sistemes d'audició que s'activen a partir d'un sistema de baranes que serveixen alhora per recolzar-se. La duració màxima d'un audiotext és de 3 minuts. Com a tercer nivell d'informació, el Museu ofereix al visitant la possibilitat d'accedir a més informacions a partir de terminals amb pantalles tàctils, de les quals n'hi ha dues per cada espai temàtic. Al final del camí per l'exposició, es troben una altra vegada dos ordinadors, on poden tornar a accedir a totes les informacions dels àmbits temàtics. Els espais temàtics estan caracteritzats clarament per al visitant tant en els plafons com en els ordinadors informatius. Amb l'ajut d'aquests diferents nivells informatius cada visitant pot obtenir el grau d'informació que correspongui a les seves exigències i interessos. El feedback en la utilització dels PCs disponibles és coherent amb la concepci. Així, els ordinadors són utilitzats per visitants de tots els grups d'edat que visiten el Museu. Fig. 4. Ordinador informatiu. 4. DIDÀCTICA COM A TÀCTICA - LA VALL COM UN PAISATGE DE LA MEMÒRIA La vall que es presenta avui dia és sobretot el resultat d'una llarga depredació dels recursos naturals. En la seva història canviant, la vall del Neander ha estat tant una musa o un lloc d'inspiració com un lloc de treball i, no es pot oblidar, també de benefici. En els segles XVII i XVIII la vall va ser molt apreciada pel seu encant paisatgístic, tant per part dels representants de l'escola pictòrica de Düsseldorf, que van documentar aquí en molts estudis de natura la seva salvatge bellesa, com d'aquell que li va donar nom, Joachim Neander, que es va fer conegut IV SEMINARI ARQUEOLOGIA I ENSENYAMENT 82 com a compositor de cançons evangèliques. Amb l'inici, a mitjans del segle XVIII, de l'extracció industrial de calç la vall del Neander es va transformar des d'un paisatge natural a un d'industrial. En el transcurs de l'extracció de calç es va trobar, el 1856, a la petita cova de Feldhofer el Neanderthal; no obstant, malgrat la importància de la troballa, la destrucció va continuar. Avui dia, només l'anomenada Rabenstein ens mostra la fesomia antiga de la vall. L'any 1921, es van protegir àmplies àrees naturals de la vall, però el lloc de la troballa del primer Neanderthal estava ja destruït i, amb ell, el coneixement de les coordenades del lloc de la troballa. Només Fig. 5. Jardí Botànic amb vegetació de tundra. SOBRE LA DIDÀCTICA D’UN PAISATGE DE LA MEMÒRIA mitjançant les excavacions que s'han efectuat el 1998 i el 2000 ha pogut tornar-se a localitzar el lloc de la troballa. Així, el buit en la memòria del lloc s'ha tornat visible i real. Per donar al lloc retrobat un aspecte a l'alçada de la seva posició en la recerca arqueològica sobre l'origen dels humans, es va intentar una aproximació a aquest paisatge perdut de forma curosa. La intenció era tancar la "ferida" sense cirugia plàstica en forma de reconstruccions. Es va fer un concurs i es va triar un disseny que s'apropa al lloc original de forma discreta. Els elements escènics utilitzen la bellesa artística però no la llibertat. S'uneixen en un camí que es va fer des de l'edifici del museu a la vora del Düssel fins al lloc original de la troballa dels descobriments científics més moderns, com l'empremta genètica del Neanderthal amb testimonis dels treballs de pedrera del segle XIX i amb el protagonista del lloc: el Neanderthal. El propi lloc original de la troballa es va fer visible per al món mitjançant una creu de coordenades de pedra de manera que es pot comunicar clarament al visitant que aquell és el lloc i que torna a estar en el sistema mundial de coordenades. Dos jardins botànics mostren les possibles plantes que podien haver estat utilitzades a l'Edat del Gel, així com la vegetació de l'època. El motiu de la creu de pedra es repeteix en corves climàtiques estilitzades o com a suport de l'empremta genètica del Neanderthal. En aquesta concepció també es va tenir en compte, com el cas del Museu, l'element narratiu: per mitjà d'un sistema d'audio es pot conèixer la vall com un conte llarg -introduïts amb cites de testimonis de l'època, els textos d'aproximadament 3 minuts de durada conviden a experimentar el lloc de la troballa i la vall amb tots els sentits. En la seva forma actual, com a un gran espai natural protegit i sense oblidar també la presència del Museu en el mateix lloc, la vall del Neander ofereix un grau elevat de possibilitats d'oci per a les ciutadanes i els ciutadans de l'entorn. La vall convida com possiblement cap altre lloc a la reflexió i al record degut a la seva història canviant. Amb la nova instal·lació del lloc original de la troballa, amb el propi Museu del Neanderthal i amb el recentment obert camí anomenat "Rastres humans", on artistes reconeguts en instrospecció paisatgística han expressat aquesta àrea de