scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Linaria viscosa L. (Scrophulariaceae), espècie nova a Catalunya

Sáez, Llorenç; Peñas Civit, Gisela; Girbal i Lladó, Josep

Abstract

Sáez, Llorenç; Peñas Civit, Gisela; Girbal i Lladó, Josep

Full text

Linaria viscosa (L.) Chaz., Suppl. Dict. Jard. 2: 39 (1790) [ºAntirrhinum viscosum L., Cent. Pl. 2: 21 (1756)] Žs una esp•cie de la sect. Versicolores (Benth.) Wettst. subsect. Versicolores, la qual resta perfectament caracteritzada davant dÕaltres seccions del g•nere per incloure plantes amb lÕestil b’fid, amb dues o tres ˆrees estigmˆtiques (Sutton, 1988: 424-425). L. viscosa Žs un endemisme del S de la pen’nsula Ib•rica, tot i que autors com Sutton (1988: 434) i ValdŽs et al. (1987) consideren que la planta tambŽ podria trobar-se a al NW dÕËfrica. Per la nostra part, hem revisat material dÕherbari que segons el nostre criteri podria ser adscrit a Linaria viscosa subsp. viscosa [Algeria: DŽpartament dÕOran: A•n-elTurck, champs sablonneux, 14-III-1934, R. le Cesse (BCF 31683)] i que confirmaria la pres•ncia dÕaquest tˆxon al N dÕËfrica. En el si dÕaquesta esp•cie Sutton (1988: 434-436) reconeix diverses entitats subespec’fiques: L. viscosa subsp. viscosa, difosa pel S dÕEspanya (tambŽ ha estat indicada del territori diˆnic (Bol˜s & Vigo, 1996: 422; Laguna et al., 1998: 270), S de Portugal, i probablement es troba present al N del Marroc; la subsp. crassifolia (Cout.) Sutton, end•mica del Cabo da Roca, al centre-oest de Portugal; i la subsp. spicata (G. Kunze) Sutton, restringida a la zona de Sierra Nevada. Linaria viscosa ha estat trobada a la muntanya del Castell de Sant Miquel, Vallromanes (Barcelona), 31TDF3997, 270 m, en una zona de talussos de la xarxa viˆria situada en una ˆrea dÕalzinar litoral, damunt sorres sil’cies. En aquest ambient conviu amb plantes com Bituminaria bituminosa (L.) C.H. Stirt., Briza sp., Catapodium rigidum (L.) C.E. Hubbard, Lolium rigidum Gaud., Misopates orontium (L.) Rafin., Ononis spinosa L., Papaver rhoeas L., Poa annua L. i Silene gallica L. LÕambient on viu la planta Žs semblant a lÕindicat com a propi per a L. viscosa per alguns autors (ValdŽs et al., 1987: 108; Bol˜s & Vigo 1996: 422), ja que consideren que aquesta esp•cie mostra prefer•ncia per les zones sorrenques. LÕœnica poblaci— coneguda fins al moment compta œnicament amb una Orsis 15, 2000 117-119 Nota Linaria viscosa L. (Scrophulariaceae), esp•cie nova a Catalunya Lloren• S‡ez Gisela Pe–as Josep Girbal Universitat Aut˜noma de Barcelona. Unitat de Botˆnica 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Manuscrit rebut el juny de 2000 118 Orsis 15, 2000 Lloren• S‡ez; Gisela Pe–as; Josep Girbal Figura 1: Linaria viscosa (L.) Chaz. subsp. viscosa a) hˆbit; b) flor, visi— lateral; c) flor visi— frontal; d) cˆpsula; e) llavor. B D A CE 0.5 mm 5 mm 5 cm 1 cm vintena dÕexemplars, i l'estatus relatiu a la seva espontane•tat resta, de moment, dubt—s. A partir de lÕestudi dels nostres exemplars, creiem que les plantes han de ser assimilades a la subesp•cie tipus. Els pedicels flor’fers tenen una longitud de 6-9 mm, els l˜buls calicinals tenen una amplada dÕ1-1.7 mm, i la longitud de la corolála Žs de 22-30 mm de longitud (figura 1). Aquestes caracter’stiques permeten separar les nostres plantes de Linaria viscosa subsp. spicata. Cal destacar que les mides de la corolála estan lleugerament per damunt de les mides indicades per Sutton (1988: 434-436). DÕaltra banda, i sobre la base dels segŸents carˆcters macromorfol˜gics: tiges f•rtils erectes, infloresc•ncia densa, no subcapitada i esper— dÕ1-2 mm dÕamplada, la planta estudiada pot ser separada de la subsp. crassifolia. TambŽ la morfologia seminal coincideix amb la pr˜pia de L. viscosa subsp. viscosa, ja que les llavors es troben densament cobertes per crestes disposades de manera transversal (figura 1). Bibliografia Bol˜s, O.; Vigo, J. 1996. Flora dels Pa•sos Catalans. Vol. 3. Barcelona. Laguna, E.; Crespo, M.B.; Mateo, G.; L—pez, S.; Fabregat, C.; Serra, L.; Herrero-Borgo- –—n, J.J.; Carretero, J.L.; Aguilella, A.; Figuerola, R. 1998. Flora endŽmica, rara o amenazada de la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana. Valencia. Sutton, D.A. 1988. A revision of the tribe Antirrhineae. Oxford University Press. ValdŽs, B.; Talavera, S.; Fern‡ndez Galiano, E. 1987. Linaria Mill. Flora de Andaluc’a Occidental 2: 508-522. Linaria viscosa (L.) Chaz. (Scrophulariaceae), esp•cie nova a Catalunya Orsis 15, 2000 119