Geografia i experiència professional : entrevista a deu joves geògrafs i geògrafes

Resum En aquest article es presenta el relat de les històries personals de deu joves geògrafs i geògrafes centrades en la seva formació acadèmica i en les respectives experiències i trajectòries en el món laboral. No pretén ser una mostra representativa de l’actual panorama professional al nostre país, sinó, tan sols, fer arribar al lector deu trajectòries individuals que tenen com a fil conductor l’intent d’assolir l’exercici professional i estable de la geografia. Paraules clau: geografia professional, sortides professionals, joves geògrafs. Resumen. Geografía y experiencia profesional: entrevista a diez jóvenes geógrafos y geógrafas En este artículo se presenta el relato de las historias personales de diez jóvenes geógrafos y geógrafas centradas en su formación académica y en las respectivas experiencias y trayectorias en el mundo laboral. No pretende ser una muestra representativa del actual panorama profesional en nuestro país, sino, solamente, hacer llegar al lector diez trayectorias individuales que tienen como hilo conductor el intento de alcanzar el ejercicio profesional y estable de la geografía. Palabras clave: geografía profesional, salidas profesionales, jóvenes geógrafos. Résumé. Géographie et expérience professionnelle: entretien à dix jeunes géographes Dans cet article on y trouvera les histoires personnelles de dix jeunes géographes des deux sexes en relation à sa formation académique et leurs expériences et trajectoires professionnelles. Il n’est pas une représentation du panorama professionnel actuel mais, montrer dix trajectoires individuelles qui ont en commun la volonté de reussir l’exercice professionnel et stable de la géographie. Mots clé: géographie professionnelle, sorties professionnelles, jeunes géographes. Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 149-170 Geografia i experiència professional: entrevista a deu joves geògrafs i geògrafes Lluís Ribera Masgrau Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art Plaça Ferrater Mora, 1. 17071 Girona [email protected] Joan Manuel Soriano Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain [email protected] Data de recepció: gener 2002 Data d’acceptació definitiva: març 2002 DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 149 Abstract. Geography and professional experience: interviews to ten young geographers The aim of the article is to offer the life history of ten young geographers of both sexs with a focus in their academic background and in their professional experiences in the labour market. The sample does not intend to be representative of the current geography labour market but to show ten individual trajectories that have in common to reach the professionalisation and stabilization within the discipline. Key words: professional geography, employment opportunities, young geographers. Introducció L’article que teniu a les mans és una descripció concisa de les històries professionals de deu joves geògrafs des del moment en què iniciaren els seus estudis universitaris fins a la feina que desenvolupen en l’actualitat. El més gran de tots té trenta-tres anys i no en fa més de nou que es va llicenciar. Una meitat del grup s’ha format a la Universitat de Girona, mentre que l’altra meitat ho ha fet a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fa precisament nou anys, es va publicar, en aquesta mateixa revista, un estudi que analitzava les sortides professionals dels geògrafs1i que recollia, de manera relativament exhaustiva, l’ocupació laboral dels llicenciats que havien acabat els seus estudis de geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1978 i 1989. Aquí, no es pretén realitzar una posada al dia d’aquell estudi, encara que sí que es vol parlar del context de professionalització que està vivint la geografia al nostre país i que potser no havia tingut lloc abans amb tanta intensitat. Es podria afirmar que els geògrafs, de mica en mica, van obrint escletxes en el món laboral i aconsegueixen noves oportunitats de treball. Els continguts d’aquestes línies han estat extrets de les entrevistes personals realitzades als protagonistes durant l’estiu i la tardor de 2001 i no pretenen ser representatives de cap col·lectiu, sinó, ben al contrari, tan sols fer arribar al lector deu experiències individuals que tenen com a fil conductor la professió de geògraf. Tanmateix, el seu testimoni serveix com a exemple de la diversitat d’ocupacions a què una persona acabada de llicenciar en aquesta disciplina pot aspirar i del ventall ampli de possibilitats que permet la realització de l’exercici de la geografia al nostre país. També constata el naixement de nous perfils professionals induïts pels canvis recents que han tingut lloc a la nostra 150 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 Lluís Ribera; Joan Manuel Soriano 1. MIRALLES, Carme (1993). «Les sortides professionals dels geògrafs. El cas de la UAB». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 22, p. 131-137. Sumari Introducció Les històries personals A tall de conclusions DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 150 societat. Tot plegat pot resultar d’interès per a la comunitat de geògrafs en general, però en particular per als estudiants de geografia i per a tots aquells joves llicenciats que en aquests moments es troben a l’inici de la seva carrera professional i que no sempre tenen al seu abast la informació que desitjarien sobre les seves possibilitats professionals en un mercat laboral que ben sovint es mostra hostil. Ja s’ha insinuat que els criteris amb els quals s’han escollit els entrevistats no han perseguit cap mena de representativitat estadística, ja que això, per descomptat, hagués obligat a realitzar una tasca més ambiciosa i exhaustiva en la recollida de testimonis. Aquests relats personals s’han d’entendre estrictament com un conjunt de narracions que dóna fe només de les experiències dels protagonistes, més que no pas com un estudi amb pretensions d’objectivitat científica. Es podria dir que la selecció s’ha configurat de manera aleatòria, però, com a mínim, hi ha dos aspectes que s’hi han introduït conscientment. El primer fa referència a la voluntat de presentar històries diverses fins a on fos possible per tal que aportessin heterogeneïtat al conjunt, característica que sens dubte enriqueix i fa més atractiu el resultat final. Tot i així, s’hi han trobat algunes coincidències que han estat inevitables. El segon aspecte és que els protagonistes han estat triats, a parts iguals, entre estudiants que s’havien llicenciat a la Universitat de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests dos centres s’han escollit per motius obvis de proximitat, atesa l’adscripció dels autors de l’article a aquestes dues universitats. Ja s’ha avançat que la narració de les històries que s’hi presenten s’inicia en el seu procés de formació acadèmica. Això serveix per descobrir que, en alguns casos, en el moment en què realitzaven els estudis ja s’entreveia la línia professional futura. Conèixer l’etapa prèvia, encara que sigui a través d’una descripció superficial, també ajuda a entendre els mecanismes que actuen entre els dos moments i que permeten fer el salt a la pràctica professional. En definitiva, ens acosta al camí, no sempre rectilini, que un aspirant a geògraf ha de seguir fins a l’exercici professional. Les deu històries estan redactades en primera persona, fet que no s’ha d’entendre com la translació directa del testimoni dels entrevistats. Els autors han donat forma als textos i n’han seleccionat allò que n’han considerat més significatiu, per tal d’ajudar a assolir els propòsits de l’article. En tot cas, res del que apareix a cada història ha estat afegit pels autors, sinó que ha estat expressat a les entrevistes i revisat a posteriori pels protagonistes de les històries. L’ordre en què apareixen és alfabètic. Les històries personals Alba Caballé Rivera (Barcelona, 1970) Directora dels Programes de Turisme Rural, Càmping i Artesania a l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, i professora titular de l’Escola Universitària de Turisme de la Universitat Autònoma de Barcelona Geografia i experiència professional Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 151 DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 151 El camí recorregut ha valgut molt la pena i encara en queda molt per recórrer: les coses, les persones, la societat canvien i sempre hi ha reptes i situacions noves. El que em va animar a estudiar geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser una assignatura de demografia de BUP, i dins de la carrera m’interessava tot. Combinava els estudis amb feines a l’estiu (educadora en el lleure per al Servei de Colònies de Vacances de la Generalitat de Catalunya) i les típiques classes particulars a alumnes de primària i de batxillerat, a més d’algun cangur. També vaig obtenir una beca per treballar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya —el penúltim any de carrera— i una altra d’iniciació a la recerca a l’Instituto de Ciencias Sociales (CSIC) de Madrid. També vaig realitzar, de manera remunerada, una classificació de tots els articles de l’arxiu de Geografia i Gènere d’una professora del Departament (Maria Dolors Garcia Ramon). L’últim any el vaig fer a Durham, per mitjà d’una beca ERASMUS, i vaig acabar la carrera l’any 1993 sense haver trobat —ni buscat— cap línia d’especialització en el meu currículum, perquè, de fet, m’interessava tot. Aquesta va venir amb els estudis de tercer cicle, que vaig seguir entre 1994 i 1997, i sobretot amb la memòria de recerca (Dona i agroturisme: comparació entre el Solsonès, el Bages i el Berguedà, llegida al setembre de 1995) i amb la tesi doctoral: Gènere, agroturisme i context regional a l’Estat espanyol, defensada el desembre de 1997. Durant aquests quatre anys, vaig gaudir d’una beca de Formació de Personal Investigador dotada pel Ministeri d’Educació i Cultura i vaig fer diverses estades de recerca a diferents universitats: Amsterdam (Països Baixos), Arizona (Estats Units d’Amèrica), Misiones (Argentina), Wellington (Nova Zelanda), Exeter i Durham (Regne Unit), en total dotze mesos. Això em va ajudar a consolidar l’anglès i sobretot a adquirir coneixements molt actuals i innovadors. Crec que l’experiència és fonamental. Paral·lelament, vaig col·laborar en alguns articles d’història econòmica (Jaume Torras) i de geografia (Maria Dolors Garcia Ramon) i en recerques diverses del Grup de Geografia i Gènere del Departament de Geografia de la UAB. La valoració que faig de la meva trajectòria universitària és molt positiva, però els coneixements concrets, encara que em van resultar molt atractius, no deixen d’estar sempre subjectes a evolució i poden seguir modes o corrents de pensament i moltes vegades aquests coneixements no són aplicables directament. El que de debò resta sòlid és l’aprenentatge de la pròpia manera de realitzar un estudi, d’afrontar una recerca, l’ensinistrament en els mètodes i les tècniques, en la pràctica de la síntesi… Això no passa mai, sempre és útil. L’aprofundiment en temes relacionats amb turisme em va obrir les portes de les feines actuals: combino la docència com a laboral fixa a temps parcial a l’Escola Universitària de Turisme de la UAB (en règim d’universitat privada), de la qual sóc professora titular. A més, coordino el Màster en Planificació i Gestió de Destinacions Turístiques de la mateixa escola. Vaig començar a treballar-hi l’any 1997 a temps complet, però he preferit la dedicació parcial per poder desenvolupar l’altra feina: sóc la directora dels Programes de Turisme 152 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 Lluís Ribera; Joan Manuel Soriano DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 152 Rural, Càmping i Artesania a l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, en qualitat de tècnica superior en turisme amb règim extern. Per la meva experiència, crec que la universitat et prepara poc per al món professional (tampoc no sé si ho ha de fer); si es vol potenciar crec que aniria bé incorporar-hi pràctiques en empreses i facilitar el contacte amb sortides laborals reals. En el meu cas, per aconseguir les dues feines que faig ha estat fonamental la formació que he assolit en el doctorat (sobretot la tesina i la tesi doctoral), perquè m’ha permès especialitzar-me en una temàtica on fins ara hi ha hagut molt poca formació i molt poca gent preparada. Paradoxalment, però, el títol de doctora en si no m’ha obert cap porta, més aviat a voltes m’ha semblat millor ni tan sols fer-ho saber. Estic molt contenta de la trajectòria que he seguit, però és difícil poder sentir-se orgullosa de ser geògrafa, perquè no és una carrera gaire coneguda i, per tant, tampoc gaire valorada. Afortunadament, m’agraden molt les dues feines que faig: la docència pel contacte amb els alumnes, el fet d’estar constantment intentant estar al dia, tenir l’oportunitat de llegir articles, llibres, d’aquirir coneixements, etc. Però crec indispensable l’altra part, la feina quotidiana, moltes vegades burocràtica, de relació amb el sector turístic i les seves problemàtiques i de mirar de fer una tasca tècnica al més correcta possible, però amb les restriccions que imposa la realitat social i econòmica del sector i del moment, amb les pautes polítiques, amb les eines administratives i pressupostàries que hi ha, amb els mitjans de què es disposa, etc. Crec que encara tinc molt per aprendre i molts contactes i nous horitzons per obrir, i hi estic molt esperançada. Jordi Calabuig Serra (Sant Feliu de Guíxols, 1972) Coordinador de l’Àrea de Turisme Rural de la Fundació Privada d’Estudis Superiors d’Olot Les moltes hores de dedicació han estat fonamentals per tirar endavant la meva trajectòria professional. Tot i que l’assignatura que em va agradar més al batxillerat va ser la de geografia, la meva primera relació amb la universitat va ser a través dels estudis d’arquitectura tècnica. Després d’assajar l’experiència, vaig confirmar que el que m’interessava més era la geografia i per això, finalment, vaig reconduir el camí i vaig desenvolupar-ne la llicenciatura entre els anys 1993 i 1997 a la Universitat de Girona (UdG). D’aquests estudis, vaig optar per la branca de geografia humana, tot evitant, en la mesura del possible, les assignatures tècniques, com ara el SIG i la cartografia, que deixo per als qui els interessa de veritat. Em vaig finançar els estudis treballant com a becari al Consell d’Estudiants de la UdG, on era el responsable del Servei d’Ocupació Universitari i del Servei d’Allotjament Universitari, i al Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, feina que em va permetre llegir com mai no he llegit a la meva vida mentre esperava l’arribada de les embarcacions. Geografia i experiència professional Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 153 DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 153 Durant diversos anys, vaig compaginar aquestes activitats amb la presidència del Centre Excursionista Montclar de Sant Feliu de Guíxols, que comptava llavors amb prop de cinc-cents socis. La vocació d’un excursionisme no competitiu, sinó més aviat cultural i científic d’aquesta entitat, em va permetre contribuir a impulsar-hi d’una secció de medi ambient on es poguessin debatre qüestions de caràcter territorial del municipi i que ha passat a ser la secció amb més pes, això sí, a canvi de moltes hores de dedicació. Vaig decidir deixar l’última assignatura de la carrera pendent per a la convocatòria de setembre, amb l’objectiu de mantenir durant aquell estiu la meva condició d’estudiant i així poder optar a algun contracte de col·laboració. Pel fet de trucar a les portes de la Regidoria de Turisme de Sant Feliu de Guíxols, no vaig aconseguir-hi feina, però sí que vaig poder contactar amb la Fundació EcoMediterrània, a la qual encara estic vinculat. La meva primera relació professional amb aquesta entitat privada, professionalitzada i sense ànim de lucre va ser a través del projecte Ulixes 21, per un turisme sostenible a la Mediterrània, que tenia per objectiu sensibilitzar els diferents agents turístics sobre pràctiques respectuoses amb el territori i el medi en general. Després, vaig passar a desenvolupar aquest projecte a MED Forum, xarxa de diverses ONG de la Mediterrània per a l’Ecologia i el Desenvolupament Sostenible, present a vint-i-tres països. Tot plegat, em va suposar una activitat professional de més de tres anys de durada. En l’àmbit del projecte Ulixes 21, la meva primera tasca va consistir a col·laborar en l’organització d’una exposició itinerant sobre el turisme sostenible destinada al públic en general i en diversos idiomes, que va visitar deu ciutats de l’Estat espanyol, de França i de Malta. A més, es va dur a terme una campanya en la qual es van distribuir sis-cents mil tests a més de cinc-cents punts de l’Estat espanyol, França i el Marroc i que tenia per objectiu fomentar la sensibilització dels turistes en els aspectes esmentats. Relacionat amb el mateix àmbit de treball, vaig ser el responsable tècnic del congrés internacional Turisme Sostenible a la Mediterrània. La Participació de la Societat Civil i vaig col·laborar en l’edició del llibre Turisme sostenible a la Mediterrània. Guia per a la gestió local, distribuït a l’Estat espanyol, França i el Marroc. Més endavant, em van encarregar de coordinar l’ampliació de la campanya mencionada a Tunísia i Malta, conjuntament amb entitats d’aquests països. Un dels aspectes que més valorava d’aquesta feina va ser el fet que m’obligava a assistir a conferències, congressos, reunions, entrevistes amb els mitjans de comunicació i viatjar a diversos indrets, com ara França, Bèlgica, Itàlia, el Marroc, Malta i Croàcia, no tancar-me en una oficina i, per tant, conèixer una pila de gent d’àmbits molt diversos. Aquesta activitat viatgera no és sempre tan bonica com sembla, perquè pot voler dir, per exemple, sortir a les nou del matí de l’aeroport del Prat per tornar a ser a Barcelona a les nou del vespre després d’haver participat en cinc reunions. El setembre de 2000 vaig presentar la meva memòria de recerca de doctorat a la UdG (El turisme en l’escena geopolítica mediterrània), que es va enriquir de la meva experiència laboral. El mateix setembre, EcoMediterrània em va 154 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 Lluís Ribera; Joan Manuel Soriano DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 154 encarregar de coordinar un curs de formació ocupacional, de quatre-centes hores de durada, sobre turisme sostenible, finançat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu. El gener de 2001 se’m va acabar la relació contractual amb aquesta fundació i també amb MED Forum i l’abril següent em vaig fer treballador autònom per passar a coordinar l’Àrea de Turisme Rural de la Fundació Privada d’Estudis Superiors d’Olot (FES). L’experiència acumulada els darrers anys crec que va ser decisiva per aconseguir aquesta feina, que té per objectiu crear les bases per a un futur centre d’estudis en turisme rural que sigui referent a la Catalunya interior, principalment. Per això, ja s’organitzen estudis superiors de tercer cicle, cursos per a empresaris del sector, seminaris, jornades i activitats divulgatives en relació amb el turisme. Actualment, compagino la feina a la FES amb la coordinació de tres cursos de formació ocupacional per a EcoMediterrània: un de turisme sostenible, un altre de cooperació internacional a la Mediterrània i el tercer de campanyes de sensibilització ambiental. Considero que he tingut sort en la meva trajectòria professional, però també penso que el munt d’hores de dedicació, a vegades el doble del que marcava el meu contracte, hi ha tingut alguna cosa a veure i això només és possible tirar-ho endavant si estàs a gust amb el que fas. He de reconèixer que, en un primer moment, se’m va fer gros assumir algunes de les tasques encomanades, però amb l’esforç diari les he pogut anar tirant endavant. Els primers treballs els vaig aconseguir posant en pràctica grans dosis de versatilitat, o sigui aprenent a combinar tasques laborals ben diferents, que en part provenien de la visió àmplia de la formació de geògraf: la feina tenia moltes branques, i molt diverses, i era precís tractar amb molts tipus de persones en general i professionals amb qui calia adreçar-se amb un discurs específic. En la pràctica professional he trobat a faltar una formació més sòlida en dret i economia, i penso que és bo aprofitar les possibilitats de feina que se t’ofereixen a mig camí, encara que suposin alterar els objectius prèviament fixats, perquè és mercès a aquesta actitud flexible que es pot avançar més. Francesc Xavier Camps Fernàndez (Vic, 1968) Responsable de Difusió de la Direcció General de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya L’autoaprenentatge en SIG m’ha obert les portes de les feines que he tingut. Sóc mestre i geògraf: vaig arribar a la geografia després d’haver cursat l’especialitat de ciències socials dins de Magisteri i vaig acabar la carrera de Geografia l’any 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquests moments estic pendent de completar el tercer cicle amb l’elaboració d’una tesina, després d’haver seguit els cursos de doctorat entre el 1996 i el 1998. Des d’un punt de vista temàtic, al llarg de la carrera no em van interessar gaire les assignatures més relacionades amb les «ciències», geografia física, estaGeografia i experiència professional Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 155 DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 155 dística, etc., i més aviat em decantava per aquelles que feien més èmfasi en la part social de la geografia. Amb tot, aviat vaig descobrir la meva preferència per les assignatures tècniques, de caire instrumental, com ara la cartografia, i particularment pel món de la informàtica en els seus vessants de cartografia automàtica i de sistemes d’informació geogràfica (SIG). Paral·lelament a la carrera, vaig seguir cursets de submarinisme i em guanyava la vida ajudant regularment en un negoci familiar (encara ara ho faig esporàdicament). Gràcies al meu interès i a la bona formació en aquells temes, només acabar la llicenciatura em van oferir una substitució de quatre mesos al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que vaig empalmar, al mateix Departament de Geografia de la UAB, amb un contracte per sis mesos com a tècnic geògraf especialitzat en SIG. Entre 1994 i 1998 vaig gaudir d’un contracte de professor associat al Departament de Geografia de la UAB per impartir assignatures de cartografia i de SIG. En aquest moment, l’any 1998, em va sortir l’oportunitat de tornar a treballar al Departament de Medi Ambient, per ocupar-hi una plaça interinament durant tres anys, fins al setembre de 2001, quan vaig poder consolidar la plaça. Exactament treballava a la Secció de Plans i Projectes del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, dins de la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Aquesta feina era incompatible, per l’horari, amb les classes a la universitat i vaig haver de renunciar al contracte de professor associat, però a mi la docència m’agrada molt (he començat dient que sóc mestre) i he tingut la sort d’anar impartint classes en alguns màsters, un de teledetecció a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i un altre de Planificació i Gestió Turística. El desembre de 2001 vaig canviar de lloc dins del mateix Departament de Medi Ambient i ara sóc el responsable de difusió de la Direcció General de Planificació Ambiental. Abans coordinava temes de cartografia automàtica del servei i supervisava l’elaboració d’estudis de base. També era el responsable de la web de Patrimoni Natural. En la feina actual he de supervisar la cartografia de tota la Direcció General i, encara que el meu càrrec és el de responsable de difusió, faig més de geògraf que no pas de difusor: participo en l’avaluació d’actuacions sobre el patrimoni natural, per exemple el mapa eòlic, i hi ha un munt de projectes relacionats amb aquestes actuacions, com ara la determinació d’unitats de paisatge, l’anàlisi d’espais oberts al litoral, etc. Amb tot això crec que és important reconèixer que no m’han ofert aquestes feines tant perquè sigui geògraf com pel meu domini de la tècnica de SIG. De fet, demanaven un geògraf especialitzat en sistemes d’informació geogràfica. Aquesta especialització va sortir d’hores i hores davant dels ordinadors amb l’ajuda inicial d’un amic que em va ensenyar quatre instruccions d’ArcInfo. Treballo amb arquitectes, biòlegs, informàtics, enginyers, físics, geòlegs… Crec que cadascú té la seva especialitat i en el meu cas era el control dels SIG, el perfil era molt concret i cap més persona de l’equip no en sabia. En canvi, la visió global dels fenòmens crec que no és exclusiu dels geògrafs, també la tenen d’altres disciplines que, a més, compten amb l’avantatge de conèixer millor les normatives, per exemple. On sí que hi podem fer una aportació important és 156 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 Lluís Ribera; Joan Manuel Soriano DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 156 en la consideració dels aspectes socioeconòmics quan es contemplen actuacions sobre el territori. Val a dir que en l’equip em trobo molt còmode i que la feina que faig és ben reconeguda pels companys i les companyes; crec que professionalment he tingut molta sort. I, és clar, jo tinc un biaix important, tant pel tipus de feina com pel lloc de treball: veig que les sortides professionals dels geògrafs seran prioritàriament a través del domini dels SIG i treballant directament a l’Administració o en entitats que en depenguin. Inés Carrillo Badosa (Riudaura, 1975) Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local per al Consorci de l’Alta Garrotxa La possibilitat de fer treball de camp és el que m’interessa més de la geografia. El primer record que tinc de la geografia és al batxillerat, a l’assignatura de ciències socials, quan la professora ens va mostrar un planisferi en una projecció cartogràfica que representava les superfícies dels continents en proporció a la seva grandària real. La fascinació i la sorpresa que vaig sentir davant una imatge del món fins aleshores inèdita per a mi va anar acompanyada d’una sensació d’injustícia que em va impulsar a interessar-me per la geografia. Després de descartar els estudis de turisme, em vaig matricular, com a primera opció, a Geografia a la Universitat de Girona (UdG) i em vaig llicenciar el 1997. Durant la carrera, vaig col·laborar amb els Estudis de Base del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l’Alta Garrotxa, treball que s’estava duent a terme a la Secció de Geografia de la UdG i que, coses de la vida, acabaria estant molt vinculat a la meva feina actual. També vaig realitzar inventaris forestals per a un projecte d’estudi de l’Albera que amb la tasca anterior, em va permetre realitzar molt de treball de camp i conèixer aquestes dues àrees en profunditat. Juntament amb d’altres companys, vaig ajudar a crear l’associació GEA (Geògrafs Estudiants Associats), la qual ha tingut continuïtat fins avui i que té per objectiu crear un fòrum de comunicació i debat entre els estudiants de geografia de la UdG i constituir un suport a les nostres primeres iniciatives professionals, tot i que aquest darrer objectiu no s’ha acabat d’assolir. Abans de llicenciar-me, vaig guanyar amb l’Albert (el meu company, el qual també és geògraf) el Premi Costa Brava, que atorga el Consorci Costa Brava, amb l’estudi La problemàtica de l’aigua als Aiguamolls de l’Empordà. Després de llicenciar-nos, tots dos vam anar a viure a Venècia durant nou mesos per estudiar el primer curs de doctorat a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia amb una beca Sòcrates-ERASMUS que va suposar una experiència estimulant, perquè, entre d’altres coses, em va permetre descobrir l’àmbit d’estudi del paisatgisme. De tornada, a més de cursar el segon any de doctorat i el curs de postgrau Els espais naturals protegits: planificació i gestió, em vaig vincular de nou a un projecte a la UdG, el qual tenia per objectiu catalogar el patrimoni històric i arquitectònic del riu Fluvià i proposar-ne itineraris turístics. Geografia i experiència professional Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 157 DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 157 obres editorials com ara atles i enciclopèdies. Això significa elegir l’escala adequada, els talls cartogràfics i la selecció de la informació que es vol representar, que posteriorment es proporciona als dissenyadors gràfics abans de trametre l’obra a la impremta. Més darrerament m’he incorporat al projecte d’elaboració de les guies de carreteres Guía Turística de España y Portugal (ed. Espasa, Geoplaneta) i Atlas de Carreteras de España y Portugal (ed. Geoplaneta), a escala 1:300.000, en les quals vaig intervenir en el procés metodològic, amb l’objectiu d’optimitzar el procés de producció i assumir tasques que fins aleshores es derivaven a segones empreses. Planeta Actimedia em va reconèixer la meva tasca oferint-me la possibilitat d’assistir a cursos especialitzats de programació i, tot i ser el membre més jove del meu departament, ja he conduït un parell d’entrevistes per incorporar nou personal. Durant l’any 2001 vaig elaborar bona part de la base cartogràfica digital corresponent als estudis de base de la renovació del Pla General d’Ordenació Urbana d’Olot que es duen a terme des de la Secció de Geografia de la UdG i, també, una base cartogràfica batimètrica d’una franja de la costa gironina des de Blanes fins a Lloret de Mar, feina que encara no he finalitzat. Per a mi, el geògraf aporta els coneixements cartogràfics i l’habilitat de treballar amb diferents escales (conèixer la informació rellevant de cada una), projeccions, etc. Segons el meu parer, de les habilitats més remarcables d’un geògraf cal destacar-ne la capacitat per desenvolupar tasques molt diverses i no m’he sentit mai per sota d’altres professionals. Amb tot, també crec que hi ha una fractura entre la formació generalista que s’imparteix a la universitat i un perfil més tècnic i aplicat que demana el mercat laboral. M’ha sorprès la gran demanda que hi ha, no només en el món editorial, de geògrafs amb el perfil de tècnic de SIG, i crec que les principals perspectives professionals dels geògrafs passen per aquesta faceta. Crec que hi ha un gran desconeixement, dins el món laboral, del professional geògraf que encara es vincula amb les lletres i sovint es confon amb disciplines com la història. Veig el futur amb optimisme i vinculat al sector privat amb la idea que algun dia pugui dirigir el meu propi grup de treball. Marc Sanjuán García (Barcelona, 1973) Responsable del Programa d’Intercanvis del projecte Across The Waters, de la Fundació Mundial per la Natura (WWF) Ja de molt petit, en comptes de mirar còmics, em passava hores davant dels mapes. Vaig decidir estudiar geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona com a primera opció després de les PAAU (vaig començar l’any 1991), malgrat que aleshores vivia a cinc minuts caminant de la Universitat de Barcelona. M’ho havien aconsellat si volia fer estudis més propis de geografia que no pas un còctel geografia/història. A més, m’interessava el component social i humà 164 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 Lluís Ribera; Joan Manuel Soriano DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 164 a part del més purament físic. No em va defraudar i les temàtiques que més em motivaven eren aquelles que em permetien desxifrar les complexitats socials, si bé també vaig gaudir molt de les assignatures de geografia física i les relacionades amb medi ambient. Les matèries més tècniques, com ara l’estadística i els sistemes d’informació geogràfica, no m’interessaven tant. A quart, el curs 1994-1995, vaig obtenir una beca ERASMUS per a anar a la Universitat de Cardiff (Regne Unit), on vaig seguir els estudis de Marine Geography. El tipus d’assignatures que vaig escollir eren majoritàriament relacionades amb el medi ambient. Fou un any molt interessant. Vaig obtenir el títol de llicenciat en Geografia un any més tard, el 1996. Cal dir que en acabar el primer curs, l’any 1992, es va implantar la carrera de ciències ambientals. Vaig dubtar de passar-m’hi i el cert és que si hagués existit en el moment d’entrar a la universitat, segurament l’hauria escollit…, però estava tan satisfet amb geografia que vaig decidir quedar-m’hi. En acabar la carrera, vaig obtenir una beca predoctoral, durant la qual vaig seguir els estudis de tercer cicle (entre 1996 i 1998). La majoria d’assignatures de doctorat eren relacionades amb el medi ambient: Planificació i medi ambient, Tècniques d’investigació en ciències socials aplicades al medi ambient, Avaluació ambiental integrada, Població, recursos i medi ambient, etc.; però també Gènere, territori i societat, Metodologia del treball de camp… I l’any 1999 vaig culminar el meu programa de doctorat amb la defensa de la memòria de recerca que té un títol llarguíssim: Participació i sostenibilitat en la gestió d’espais naturals: entre la moda i la confusió, entre la desvirtuació i el repte… Cap a un nou model de protecció del territori i la implicació civil. De moment, no tinc pensat continuar amb la tesi doctoral. A més de combinar els estudis amb algunes feines ocasionals (recepcionista d’hospital a Barcelona, en un parell de restaurants a Cardiff…), paral·lelament a tot això m’he preocupat per aprendre anglès i francès i darrerament, lligat a la feina actual, he assistit a formacions sobre cicle de projecte, marc lògic i gestió organitzativa. Dels estudis realitzats valoro especialment la formació en esperit crític i anàlisi social. Són coneixements que permeten tenir una concepció del nostre entorn més clara i holística i entendre les relacions entre territori i societat. De les experiències durant la carrera, les que valoro més positivament són les sessions de treball de camp i els practicums i els esforços per integrar conceptes diversos en algunes assignatures de segon cicle coordinades entre si (una experiència que s’anomenava troncal). La meva tasca professional va començar amb un estudi sobre possibilitats laborals a la franja costanera de la província de Barcelona, encarregat per una professora del departament i que era part d’un treball sol·licitat per Factoría de Servicios OPS (al novembre de 1996). Al març de 1998 col·laborava conjuntament amb altres companys del departament en un estudi sobre possibilitats laborals en el sector ambiental al Vallès, encarregat per Niovallés. Com a voluntari vaig organitzar unes jornades sobre Participació ciutadana en la gestió d’espais naturals i un estudi pluridisciplinari des d’Ecoconcern sobre Processos participatius en gestió d’espais naturals a Catalunya. Geografia i experiència professional Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 165 DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 165 L’any 1999 vaig renunciar a la beca d’investigació perquè em van oferir d’incorporar-me al Fons Mundial per la Natura, on actualment treballo per al seu Programa Mediterrani, en el Projecte Across The Waters. L’objectiu és donar suport a d’altres organitzacions conservacionistes, principalment de la ribera meridional del Mediterrani, en la consecució dels seus objectius mitjançant el suport formatiu i econòmic. Concretament, sóc responsable del programa d’intercanvis; cerco bones pràctiques en el camp ambiental i, si hi ha acord amb l’organització en qüestió, les incloem en un programa d’intercanvis panmediterrani perquè altres organitzacions en treguin profit. L’any 2001 vaig preparar com a autònom informes i material pedagògic sobre la pesca per a escoles del Regne Unit, a petició de la secció britànica del Fons Mundial per la Natura (WWF-UK). La feina que realitzo m’agrada molt, la veritat és que si fa alguns anys m’haguessin dit que treballaria d’això, no m’ho hauria cregut. Amb tot, hi trobo a faltar coneixements més tècnics i especialitzats. En aquest sentit, els geògrafs sabem una mica de tot però no amb la profunditat dels qui estudien una matèria específica (geòlegs, sociòlegs, economistes…) i això contribueix que hi hagi una desconeixença generalitzada del que sap i del que pot aportar un geògraf. Afortunadament, des de la moda de les auditories municipals, els estudis d’impacte ambiental, la utilització dels sistemes d’informació geogràfica i la promoció d’equips pluridisciplinaris, es comencen a conèixer i a valorar més les nostres capacitats. Hi ha altres professionals que estudien les relacions interantròpiques i entre la societat i el medi, però som els geògrafs els qui posem l’accent en la matriu espai, en el territori. Crec que la geografia permet tenir una concepció del nostre entorn més clara i holística i entendre les estretes relacions entre territori i societat. Actualment, veig el meu futur professional i el dels geògrafs en general bastant positiu, si més no, millor que fa uns quants anys. Crec que les principals sortides seran en estudis, formació i gestió de projectes. En la meva experiència personal no puc negar un important component de sort, però la motivació i la perseverança han estat clau…, ja que et condueixen a tenir contactes, a ser conegut. Totes les possibilitats de feina professional que he tingut ha estat per coneixences, mai perquè en cercava; la feina actual, per exemple, me la van proposar després d’haver-me conegut en un curs. Si hagués de fer alguna recomanació, diria que l’important és fer el que t’agradi: com més t’agrada quelcom, més n’aprens, més et mous, més et coneixen, més possibilitats tens. Mónica Santos Durán (Terrassa, 1977) Redactora de continguts enciclopèdics de la Secció de Geografia de l’Editorial Planeta L’aportació del geògraf és la possibilitat de tenir una visió global del món. Vaig començar a estudiar geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1996 i en vaig assolir la llicenciatura l’any 2001. Durant aquests cinc anys, les assignatures que més m’han interessat són les relacionades amb l’àm166 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 Lluís Ribera; Joan Manuel Soriano DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 166 bit humà i urbanístic, podríem dir que em vaig especialitzar en la part social de la geografia. Després encara vaig seguir un postgrau sobre Mètodes i Tècniques per a l’Estudi de la Població (impartit pel Centre d’Estudis Demogràfics), amb la finalitat de continuar estudiant i aprofundint el camp de la demografia, àmpliament relacionada amb la geografia. Mentre encara era a la universitat, vaig fer un curs de formació ocupacional, on es tractava parcialment sobre el medi ambient, i un altre curs anomenat Les migracions a l’Europa dels anys ‘90: un repte. Tot plegat m’ha interessat moltíssim, perquè m’ha suposat adquirir uns coneixements complementaris a la meva formació universitària. Mentre estudiava, em guanyava la vida fent diferents feines totalment desvinculades de la geografia, però durant l’últim any de la carrera vaig obtenir dues beques que van representar un primer pas en el món laboral, ara sí, relacionat amb els estudis. Una d’aquestes feines consistia en l’elaboració d’un anuari estadístic per al municipi de Santa Coloma de Gramenet, sota la direcció d’un professor del departament. L’altra beca era per treballar a l’editorial Planeta. Un cop obtingut el títol de llicenciada, la mateixa editorial m’ha contractat per formar part de la seva plantilla i el meu lloc de treball es troba dins de la divisió anomenada banc de continguts. Jo sóc dins de la secció de geografia i la meva tasca se centra en la creació de continguts enciclopèdics. Tot i la meva curta experiència professional, crec que una molt bona manera de facilitar l’entrada al món laboral seria l’existència de convenis per realitzar pràctiques en determinades empreses; això suposaria un primer contacte amb el món professional i la possibilitat de promocionar-te. El cert és que els companys de la feina ens veuen com a persones que sabem el nom de totes les poblacions del món i els seus rius, però aviat s’adonen que el nostre gran avantatge és la possibilitat de conèixer molts aspectes d’un territori de manera integrada. I no hi ha dubte que la feina que jo faig no la podrien fer altres professionals, perquè cada especialitat té una base única. He de confessar que la carrera de geografia no era la meva primera opció. En el moment d’entrar a la universitat el que volia estudiar era periodisme (però la nota de tall era —i és— massa alta). Amb tot, gràcies a la professora d’aquesta matèria al batxillerat, la geografia em resultava atractiva, per bé que no estava gaire segura de què m’hi trobaria. La meva il·lusió seria compaginar totes dues disciplines, fer una mena de periodisme geogràfic. Ara per ara, però, estic molt satisfeta, perquè, encara que no sembla fàcil trobar un lloc de treball totalment estable, fins ara he aconseguit tot el que volia: finalitzar la carrera i poder dedicar-me a allò per al que m’he preparat durant cinc anys. Montserrat Ventura Pujolar (Girona, 1973) Investigadora de L’Observatori: estació de seguiment de la conca de la Tordera El que m’agrada de la geografia és que s’estiren molts fils. El factor determinant que em va acostar als estudis de geografia, el 1991, va ser l’interès d’aquesta disciplina, tant pels aspectes naturals com pels socials, Geografia i experiència professional Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 167 DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 167 i tot i passar moments d’incertesa no m’he penedit mai d’haver escollit aquest camí. Vaig compaginar els estudis amb una feina de venedora de fruita al mercat i treballant al bar del pavelló d’esports de Fontajau. La meva gran afecció és la pràctica del bàsquet, que la considero un complement perfecte a l’exercici més intel·lectual a què m’obliga la geografia. També m’ha servit per exercitar tècniques de treball en grup que després he aplicat a les meves experiències professionals. El primer estiu, acabada la llicenciatura a la Universitat de Girona (UdG), vaig assistir a tres camps de treball a la Gran Bretanya, on vaig participar en diverses activitats ambientals i proteccionistes. Uns quants mesos després, a principis de 1997, vaig entrar a la Secció de Geografia de la UdG com a becària FPI (beca de Formació de Personal Investigador concedida pel Ministeri d’Educació i Cultura), feina que vaig desenvolupar durant quatre anys. Vaig aprofitar una borsa de viatge de la beca per dur a terme una estada a la University of Hertfordshire (Gran Bretanya), amb l’objectiu de recopilar informació per a la memòria de recerca que vaig presentar el maig de 1999. Aquí analitzava la problemàtica de la gestió dels rius entenent que s’alimenta de dues visions contraposades (l’antropocèntrica i l’ecocèntrica) i en feia un seguiment aplicat als conflictes en l’ús de l’aigua del riu Muga. Anteriorment, i en l’àmbit dels treballs del meu grup de recerca, ja havia realitzat un estudi de fotointerpretació dels usos del sòl de la conca del mateix riu. Durant el període de la beca, vaig elaborar una base bibliogràfica de cinccents llibres sobre rius mediterranis per al Centre d’Estudis del Riu del Museu Industrial del Ter de Manlleu. Altres tasques van consistir en la publicació d’alguns articles, la col·laboració puntual en la docència d’assignatures de la llicenciatura de geografia de la UdG i l’assistència a diversos congressos. Per exemple, el maig de 2000 vaig assistir a un congrés internacional a Menemen (Turquia), on vam presentar, conjuntament amb dos col·legues, una ponència sobre els canvis en els usos del sòl i el conflicte ambiental a l’Alt Empordà. A l’estiu següent, vaig visitar dues universitats dels Estats Units amb una nova borsa de viatge que em permetia la beca, amb l’objectiu de recollir informació per a l’elaboració de la tesi doctoral. La primera va ser la Montana State University, on vaig aconseguir dades sobre diversos aspectes relacionats amb els usos del sòl, i la segona va ser la University of California, per a qüestions referents als conflictes en l’ús de l’aigua. No cal dir que l’experiència va ser fantàstica, tant des del punt de vista professional com personal. Tan sols va valer la pena el viatge per conèixer com és una biblioteca d’una bona universitat nord-americana i tant és així que recordo haver-me endut cinquanta llibres d’un sol cop al despatx que m’havien cedit. Si tot va bé, finalitzaré la tesi doctoral a principis de 2002. De tornada dels Estats Units, i ja amb la preocupació d’estar esgotant els quatre anys de beca, al març de 2001 vaig entrar a treballar a L’Observatori: estació de seguiment de la conca de la Tordera. Aquesta entitat, dirigida pel geògraf Martí Boada, necessitava incorporar una branca d’estudi sobre la dimensió social de l’ús de l’aigua de la Tordera en relació amb els conflictes entre oferta 168 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 Lluís Ribera; Joan Manuel Soriano DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 168 i demanda i amb la percepció social. L’Observatori és fruit d’un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament de Sant Celoni i el Centre d’Estudis Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’equip de recerca el formem quinze investigadors procedents de diverses disciplines, com ara biòlegs i hidrogeòlegs. Estic realment satisfeta de la meva feina actual. Tant és així que, si pogués triar, escolliria el que ara faig i, a més, agraeixo poder exercir una professió que m’ho fa passar bé sense importar-me les hores que hi pugui dedicar de més. Em sento afortunada de poder fer de geògrafa i més en l’especialitat que més m’atrau. Al meu entendre, el geògraf aporta un camp de visió generalista que tant pot ser una virtut com un defecte. Per a qui li agradi la geografia i estigui disposat a apostar-hi fort, el meu consell és que hi treballi decididament des del primer dia i que no ho doni tot per perdut a les primeres de canvi, ja que les ofertes a vegades es fan esperar. Penso, a més a més, que estudiar una carrera com la de geografia mai no és perdre el temps, perquè ofereix una diversitat d’enfocaments que són útils fins i tot si no treballes de geògraf. A tall de conclusions No sembla gaire escaient extreure conclusions d’uns textos que tenen com a principal objectiu la descripció d’uns testimoniatges personals que no aspiren a cap mena de representativitat del col·lectiu de joves llicenciats en geografia. Tanmateix, sí que es poden apuntar algunes breus consideracions que fan referència a elements recurrents a tots o a bona part d’aquestes deu històries personals i que poden servir per convidar a fer-ne reflexions posteriors, sense oblidar (cal insistir en aquesta idea) que de cap manera es poden considerar representatius. En tot cas, es deixa a la lliure interpretació del lector considerar si aquestes recurrències responen en més o menys mesura a la realitat, o si, per contra, són producte de la casualitat. Si bé no en tots aquests deu casos es comprova una trajectòria farcida de salts laborals (probablement tampoc els pocs anys d’exercici professional ho permeten), sí que s’hi aprecia una tendència envers un caràcter personal dinàmic que predisposa al canvi, a llançar-se a les oportunitats quan aquestes apareixen. Aquesta idea connecta amb l’afirmació explícita de la majoria, en el sentit que un factor fonamental per al seu èxit professional ha estat l’esforç continuat combinat amb les ganes de tirar endavant i a més, per alguns, complementat amb una bona capacitat d’adaptació. Aquest afany ja apareix en els primers moments quan s’està desenvolupant la llicenciatura, en què tots els entrevistats combinen els seus estudis amb les feines més diverses; en alguns casos dins la mateixa universitat, que proporciona, no poques vegades, les primeres ocasions de poder exercitar la professió de geògraf. En aquest sentit, en veiem tres que guanyen una beca predoctoral acabada la llicenciatura i uns quants que arriben a exercir la docència a la pròpia universitat en algun moment. Només una persona del grup, però, es manté com a professora universitària en l’actualitat Geografia i experiència professional Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 169 DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 169 i encara a temps parcial. També durant la carrera o el doctorat, bona part dels entrevistats completa la seva formació a l’estranger, amb estades més o menys llargues. La meitat dels protagonistes fan en l’actualitat com a mínim dues ocupacions laborals alhora, això sí, dins el que es podria considerar l’àmbit de la geografia. Del total, quatre treballen en cartografia i sistemes d’informació geogràfica (SIG) i declaren que el domini d’aquestes tècniques ha estat clau per aconseguir la seva feina, fet que no ha d’estranyar, ja que, ara per ara, és un dels camins amb més projecció laboral (no només per als geògrafs), com algun d’ells també manifesta. Els àmbits temàtics que més hi apareixen són els relacionats amb qüestions mediambientals (quatre), en turisme (dos) i en el món editorial (dos). Només tres dels entrevistats treballen a l’Administració pública, però gairebé tots formen part d’empreses vinculades, d’una o altra manera, a entitats públiques o sense ànim de lucre. En d’altres paraules, només els dos geògrafs que treballen al món editorial es podria dir que ho fan en empreses privades que tenen com a principal objectiu el guany econòmic. Deixant de banda el grau de satisfacció general, que és variable entre els deu protagonistes, quan se’ls pregunta sobre el paper que ha desenvolupat la universitat en la seva consolidació com a geògrafs i en la seva capacitat per aconseguir un espai en el món laboral, la majoria coincideix a trobar mancances en la formació rebuda. Les opinions conflueixen en la idea que, segons el seu parer, caldria una formació més especialitzada i aplicada d’acord amb les demandes professionals del mercat. No és d’estranyar que els quatre entrevistats que treballen en SIG considerin precisament aquesta especialitat com la sortida amb més futur que, a més, veuen amb optimisme. Altres també contemplen el futur amb il·lusió i en àmbits professionals relacionats amb projectes de gestió del territori i del medi ambient. En tot cas, n’hi ha molts que recorden el desconeixement que bona part de la societat encara conserva del geògraf com a professional, tot i que també s’hi apunta que, de mica en mica, aquesta és una situació que es pot anar redreçant gràcies a la progressiva presència de geògrafs en equips pluridisciplinaris i a les potencials àrees d’actuació. Sigui com sigui, el testimoni d’aquests deu joves professionals demostra que estant sorgint noves oportunitats, en bona mesura a causa de noves demandes derivades dels canvis profunds que la nostra societat experimenta. També serveix per constatar, però, i això no és cap sorpresa, que queda força feina per fer en la consolidació professional de la geografia i que en aquesta línia, ara per ara, uns bons recursos que han de guiar el geògraf que s’inicia en la seva tasca són l’esforç personal, la capacitat d’adaptació i l’optimisme com a sentiment dominant. 170 Doc. Anàl. Geogr. 39, 2001 Lluís Ribera; Joan Manuel Soriano DAG 39 001-206 22/7/02 18:31 Página 170