Repensant Chipko : ecofeminisme sota escrutini

Resum Encara que el moviment Chipko és pràcticament inexistent a la seva regió d’origen, és també un dels exemples més utilitzats per il·lustrar els moviments ecologistes i/o de dones als països del Sud. Actualment, un petit però creixent nombre d’analistes estan criticant l’excés de teorització neopopulista i especialment ecofeminista de Chipko. Aquest article ofereix una revisió d’aquestes crítiques, fent èmfasi especialment en el treball de Vandana Shiva, una prominent ecofeminista que ha analitzat el moviment Chipko. Paraules clau: ecofeminisme, moviment Chipko, països del Sud. Resumen. Repensando Chipko: el ecofeminismo bajo escrutinio Aunque el movimiento Chipko es prácticamente inexistente en su región de origen, es aún hoy uno de los ejemplos más utilizados para ilustrar los movimientos ecologistas y/o de mujeres en los países del Sur. En la actualidad, un pequeño pero creciente número de analistas han criticado el exceso de teorización neopopulista y especialmente ecofeminista de Chipko. Este artículo ofrece una revisión de estas críticas haciendo especial énfasis en el trabajo de Vandana Shiva, una destacada ecofeminista que ha analizado el movimiento Chipko. Palabras clave: ecofeminismo, movimiento Chipko, países del Sur. Résumé. En repensant Chipko: l’ecoféminisme en question Bien que le mouvement Chipko ait pratiquement disparu de sa région d’origine, c’est encore aujourd’hui l’un des exemples les plus utilisés pour illustrer les mouvements écologistes et/ou des femmes, dans les pays du sud. Récemment, un nombre restreint mais croissant d’analystes ont critiqué l’excès de théorisation néopopuliste et surtout écoféministe à propos de Chipko. L’article revoit ces critiques, en abordant surtout le travail de Vandana Shiva, une brillante écoféministe qui a analysé le mouvement Chipko. Mots clé: ecoféminisme, mouvement Chipko, pays du sud. 1. Traduït de l’original anglès per Antonio Luna. Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 45-60 Repensant Chipko: ecofeminisme sota escrutini1 Emma Mawdsley University of Durham. Department of Geography South Road. Durham DH1 3LE. United Kingdom [email protected] Data de recepció: octubre 1998 Data d’acceptació: setembre 1999 DAG 35 045-060 25/1/2000 10:36 Página 45 Abstract. Rethinking Chipko: ecofeminism under scrutiny Although the Chipko movement is practically non-existent in its region of origin it remains one of the most frequently deployed examples of an environmental and/or a women’s movement in the South. A small but growing number of commentators are now critiquing much neopopulist and especially ecofeminist theorising on Chipko, and this paper provides an overview of these critiques. Particular reference is made to the work of Vandana Shiva, a prominent ecofeminist analyst of the Chipko movement. Key words:ecofeminism, Chipko movement, South countries. Introducció El moviment Chipko de la regió Uttaranchal2a l’Índia és un dels moviments més citats a la literatura més recent sobre mobilització social i/o mediambiental al Sud. Rangan i Garb (1996) suggereixen que ha adquirit una dimensió d’icona, i de totes formes és vist com un exemple inspirador de les accions locals en contra de les incursions alienants i destructives de l’Estat modern i desenvolupador (Redclift, 1987; Weber, 1987; Ekins, 1992; Bandyopadhyay, 1992; Escobar, 1995). De tota manera, durant els darrers cinc anys un nombre petit però creixent d’autors han començat a criticar les interpretacions neopopulistes àmpliament difoses i molt conegudes del(s) moviment(s) Chipko. Aquestes crítiques se centren en objeccions teòriques i empíriques sobre algunes de les descripcions d’aquestes mobilitzacions des de postures ecofeministes o ecocèntriques (Jackson, 1993a), i critiquen la manca d’atenció que s’ha donat al context polític i/o econòmic de les protestes de Chipko (Mitra, 1993; Aryal, 1994; Rangan, 1996). A més d’això, molt poca cosa queda del moviment(s) Chipko a la seva regió d’origen a part dels records, un declivi que, per una altra banda, ha sigut analitzat poques vegades pels analistes neopopulistes, i que en alguns casos la seva pròpia existència no és evident. Això és especialment rellevant si tenim en compte que el(s) moviment(s) Chipko està considerat un exemple dels moviments de dones i mediambientals al Sud. 46Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Emma Mawdsley 2.La part de l’Himàlaia de l’Estat d’Uttar Pradesh (vegeu mapa 1). Aquesta regió es coneix també com Uttarakhand. Hi ha una petita diferència semàntica en aquest nom, però la diferència més important és que el partit Bharatiya Janata —BJP— (que recentment ha estat electe al govern central de l’Índia) fa servir Uttaranchal. Jo m’estimo més fer servir Uttarakhand, un nom amb menys contingut polític, tot i això, el fet que el BJP hagi declarat la creació del nou Estat d’Uttaranchal sembla que pot produir canvis significatius amb tot això. Sumari DAG 35 045-060 25/1/2000 10:36 Página 46 Introducció El(s) moviment(s) Chipko La versió de Vandana Shiva sobre Chipko Conclusions Bibliografia Aquest article ofereix, primer de tot, un breu repàs de les protestes de Chipko per després iniciar una crítica a les interpretacions que sobre aquest tema fa Vandana Shiva, una de les autores neopopulistes més prolífiques i conegudes. L’ecofeminisme de Shiva i la seva anàlisi antidesenvolupament sobre aquest moviment serà qüestionada des de diferents punts de vista, inclosa la seva descripció empírica del moviment, el seu ús d’alguns conceptes hindús en relació amb el gènere i el medi ambient, i la poca rellevància que atorga als Repensant Chipko: ecofeminisme sota escrutini Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 47 Mapa 1. Situació d’Uttarakhand en el marc de la República de l’Índia. Línia de demarcació de 1949 entre l’Índia i Pakistan T.U.: Territoris de la Unió PAKISTAN NEPAL BHUTAN R.P. XINA UTTARAKHAND MYANMAR SRI LANKA MAR D’ARÀBIA GOLF DE BENGALA BANGLADESH Orissa Bengala Occidental Andhra Pradesh UTTARAKHAND CHAMOLI UTTARKASHI DEHRA DUN N 0 100 km TEHRIGARHWAL GARHWAL NAINITAL ALMORA PITHORAGARH Maharashtra Madhya Pradesh Uttar Pradesh Rajasthan Hariyana Himachal Pradesh Jammu i Caixmir Chandigarh (T.U.) Panjab Gujarat Bihar Arunachal Pradesh Nagaland Assam Sikkim Meghalaya Manipur Mizoram Tripura Karnataka Kerala Goa Tamil Nadu Pondicherry (T.U.) Dadra i Nagar Haveli (T.U.) Daman (T.U.) Diu (T.U.) Delhi DAG 35 045-060 25/1/2000 10:37 Página 47 objectius comercials del moviment. Les qüestions de diferència i diversitat dintre del(s) moviment(s) Chipko també es comenten breument. El(s) moviment(s) Chipko Els boscos de l’Himàlaia Uttaranchal sempre han estat un element central en les estratègies de supervivència de la gent de les muntanyes que viuen en aquesta zona3. En el passat, la major part de les llars depenien de diverses activitats econòmiques, però tradicionalment les dues més importants eren la silvicultura i la migració. Aquest patró encara es pot trobar avui en dia, encara que quant a nivell d’importància sembla que hi ha una tendència cap a l’emigració i altres formes de treball remunerat (Whitaker, 1984; Bora, 1987, 1996). Els forts pendents de la zona mitjana de l’Himàlaia no faciliten l’obtenció de bones collites, i els boscos ofereixen els elements essencials per als fertilitzants (en forma d’adob de fulles), pastures, pinsos, combustible, fibres i comestibles (Nand i Kumar, 1989). Tenint en compte aquesta situació, la introducció alienant i moltes vegades poc sensible de la silvicultura colonial es va deixar sentir fortament i va provocar resistències molt significatives (Pant, 1922; Guha, 1989). Després de la independència sembla que poques coses van canviar. El nou departament estatal de gestió forestal va continuar descuidant els interessos i les necessitats de les comunitats locals, malgrat la forta dependència dels boscos de les persones d’aquestes zones. S’ha escrit molt al voltant de la pèrdua constant de drets sobre el boscos dels habitants d’aquestes comunitats (Guha, 1989), l’èmfasi del departament forestal en favor del pi Chir (Pinus roxburghii) a expenses d’altres tipus d’arbres molt més productius per la silvicultura local (Singh, 1993), així com la continuïtat d’altres pràctiques i polítiques postcolonials (Rawat, 1993). Però al marge d’aquests «elements de subsistència» hi ha un altre grup de queixes que tenen a veure amb el lloc que ocupa Uttaranchalis en l’explotació comercial dels boscos, un aspecte que també ha estat poc analitzat. Per exemple, el departament forestal i els empresaris privats que van guanyar els concursos públics d’explotació del mateix departament, prefereixen contractar els nepalesos i altres immigrants que els treballadors locals, perquè constitueixen una ma d’obra més obedient (Tucker, 1993). El departament forestal també cobra més per les matèries primeres als petits propietaris locals que a les grans indústries de les planes (Das i Negi, 1983), i tampoc ha fet gaires esforços per establir etapes de processament de la fusta i els seus productes derivats a les zones muntanyoses, la qual cosa hauria creat treball i hauria donat un valor afegit a les exportacions de la regió (Rangan, 1996). Un altre aspecte molt relacionat amb tot això, 48 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Emma Mawdsley 3. La majoria de la població d’Uttaranchal pertany a la majoria hindú i ària del nord de l’Índia, tret d’alguns petits grups tribals del Tibet o mongoloides. El grup lingüístic Pahari està estretament relacionat amb l’hindi, que també es parla àmpliament en aquesta regió (Berreman, 1963). DAG 35 045-060 25/1/2000 10:37 Página 48 de fet és una acció fonamental per aquestes estratègies de supervivència, és la creixent preocupació per l’impacte que tindrà en el medi la penetració del departament forestal cap a les muntanyes (que es va estendre i accelerar després de l’immens programa de construcció de carreteres que va seguir la guerra d’Indoxina del 1962), i les seves pràctiques de treball, moltes de les quals han estat considerades degradants per l’ecologia de la zona (Mishra i Tripathi, 1978; Guha, 1989). Aquestes percepcions es van reforçar encara més després d’una sèrie d’inundacions catastròfiques a la regió a principis de la dècada dels setanta (Pathak, 1994). Aquesta era la situació en la qual Dasholi Gram Swarajya Sangh (DGSS), una petita companyia industrial amb fortes influències gandhianes situada a Gopeshwar, estava operant. Els seus membres, sota el liderat de Chandi Prasad Bhatt, operen una unitat de producció de dissolvents químics, produeixen eines agrícoles i organitzen demostracions en contra de la venda de licors, de la untouchability4i en contra dels sistemes d’explotacions forestals (Guha, 1989). L’any 1973 la DGSS es va oposar al departament forestal en la seva política de subministrament d’arbres a una gran companyia de material esportiu de la zona de les planes, Symonds, després que els haguessin negat un petit nombre d’arbres dels mateixos boscos. La DGSS va decidir parar la gent de Symonds posant-se, quan era necessari, entre els arbres i els homes amb les destrals, i per tant van donar nom al moviment —Chipko en hindi vol dir ‘adherir’ o ‘enganxar’, encara que habitualment també es tradueix per una forma col·loquial de dir ‘abraçar’—. Després d’haver aconseguit aturar la tala d’arbres als boscos de Mandal, Chandi Prasad Bhatt i d’altres van prendre la decisió d’alertar els residents dels poblats al voltant de Phata-Rampur, a uns 80 km de distància, del fet que els seus boscos estaven sota l’amenaça de la mateixa companyia, i es van oferir per ajudar-los a defensar els seus boscos. D’aquesta manera, en moure més enllà de les seves necessitats locals més immediates per englobar una perspectiva més àmplia en l’espai i en el temps, Chipko va néixer com un important moviment social amb implicacions regionals. Durant la dècada següent van tenir lloc una sèrie de protestes Chipko. S’ha de fer constar que el fet d’establir una història d’aquest moviment és molt complicat, a causa de les diferències i les contradiccions de les versions dels principals actors del moviment Chipko, i també per les versions de multitud d’observadors externs. Alguns postmodernistes poden argumentar que hi ha lloc per a totes aquestes versions del moviment Chipko i jo també coincideixo amb la idea que no és possible ni desitjable intentar fer una «història objectiva» del Chipko. Una vegada dit això, també crec que hem de donar més crèdit a algunes històries en detriment d’altres, i que aquest compromís s’hauria de fer sobre la base Repensant Chipko: ecofeminisme sota escrutini Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 49 4. Untouchability fa referència al sistema de castes: els intocables són l’últim esglaó dintre d’aquest sistema. L’ús d’aquest terme i els seus desavantatges socials van ser declarats il·legals en la constitució de 1949. L’emancipació d’aquest grup social va ser una de les grans lluites de Mahatma Gandhi (N. del T.). DAG 35 045-060 25/1/2000 10:37 Página 49 de la responsabilitat ètica dels nostres objectes de recerca5. No faré, aquí, una (altra) versió detallada de les protestes Chipko, encara que faig referència a alguns fets més endavant. El que vull fer és demostrar que necessitem una visió més complexa que el que habitualment s’ha reconegut en les versions més populars de les protestes Chipko, en la qual, en diferents temps i en diferents espais, estaven en joc tant les qüestions comercials com les de subsistència. Les protestes Chipko són diferents d’acord amb les particularitats dels espais, dels temps i de les circumstàncies de les comunitats i dels individus de les muntanyes. D’aquesta manera, la lluita que hem descrit anteriorment en el poble Mandal està clarament centrada en l’accés a les matèries primeres d’indústries petites. Mandal és a la carretera, i està només a alguns quilòmetres de Gopeshwar, amb el poble més gran de Chamoli relativament a prop, la qual cosa facilita el transport i la venda de productes. Malgrat això, a Reini, una comunitat famosa per haver estat l’escenari el 1974 d’un dels incidents més coneguts, en el qual les dones van ser especialment rellevants en la defensa dels boscos enfront dels contractistes, aquestes oportunitats industrials eren molt limitades. Reini és una petita comunitat a prop de la frontera amb el Tibet i a certa distància d’un camí que està en condicions força dolentes. Aquí els residents, especialment les dones, tenint en compte una divisió per gèneres del treball en la qual elles són responsables de la gran majoria de les feines relacionades amb els boscos, van mobilitzar-se per protegir un dels recursos més importants per a la seva subsistència. Pocs analistes del moviment Chipko semblen oberts a reconèixer aquesta diversitat en la composició popular del moviment, o el fet que, a part de ser diferents en l’espai, aquests interessos també poden canviar al llarg del temps, com veurem més endavant en la discussió dels successos de Doongri-Paintoli. És evident, tenint en compte els orígens al DGSS del moviment Chipko, i l’ampli suport que va rebre en la primera meitat de la dècada dels setanta, que aquesta protesta responia a una preocupació molt seriosa de moltes dones i homes de les muntanyes; em refereixo al fet que la gestió per part de l’estat dels boscos oferia molt pocs beneficis a nivell local, en una regió que ja estava marginada econòmicament i, a més, s’hi estava produint una degradació progressiva de la base ecològica de la qual depenien els residents d’aquesta regió. Aquestes dues preocupacions s’afegien a la preocupació bàsica d’aconseguir sobreviure amb un bon nombre d’activitats, com ara la silvicultura a nivell local i el treball remunerat a la regió de les muntanyes i també a les planes. Per a diferents individus, famílies i pobles, la importància relativa i les combinacions possibles d’aquestes estratègies es modificaven i continuen variant d’acord amb una sèrie de circumstàncies sobre les quals tenien més o menys control. Malgrat 50 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Emma Mawdsley 5. Aquesta breu descripció es basa en quinze mesos de treball de camp a Uttaranchal i en les entrevistes amb alguns dels actors clau del moviment, com ara Chandi Prasad Bhatt, Sunderlal Bahuguna, Dhum Singh Negi, Shamsher Singh Bist, dones de Mandal i molts altres residents que han pres part (o no) en les protestes de Chipko en els anys setanta i vuitanta. També he tingut accés a alguns arxius de diaris locals i a altres documents en hindi com també a un gran nombre de documents en anglès. DAG 35 045-060 25/1/2000 10:37 Página 50 això, en algunes de les anàlisis més neopopulistes de Chipko, les demandes econòmiques del moviment són menyspreades o fins i tot rebutjades per afavorir la consciència ecològica del moviment. Aquestes anàlisis van ser molt influents i durant els anys setanta i vuitanta la percepció nacional i internacional de Chipko va estar dominada per aquesta perspectiva ecològica. Shamser Singh Bist, un activista local a la zona de les muntanyes, creia que: L’acte final de la traïció va venir quan un moviment potencialment radical que demanava autodeterminació i autogestió dels nostres recursos es va convertir en un moviment purament conservacionista (citat a Mitra, 1993: 36). Saxena (1992) suggereix que el moviment Chipko va morir amb la imposició d’una moratòria l’any 1981, una prohibició de talar durant quinze anys per sobre dels 1000 metres en aquesta regió. Aquesta prohibició va ser introduïda com a resultat directe de l’agitació que va produir el moviment Chipko6. Però aquesta legislació va ocasionar un gran ressentiment entre la gent de les muntanyes, que veien com el departament forestal continuava tallant arbres dels seus boscos, al mateix temps que ells eren exclosos encara més de la utilització d’aquests recursos forestals. L’oposició a la nova legislació a la zona d’Uttaranchal va donar lloc a Ped Katao Andolan l’any 1988-89 —un moviment per tallar els arbres—, perquè es va dir que aquesta legislació estava aturant més de 4.500 projectes de desenvolupament a la zona de Garhwal i Kumaon. La versió de Vandana Shiva sobre Chipko Dones contra homes? Vandana Shiva ha escrit sobre el moviment Chipko en diversos llibres i articles (inclouen Shiva, 1988 i 1992; Mies i Shiva, 1993, i Shiva i Bandyopadhyay, 1986 i 1987). La seva anàlisi es pot situar dintre del paradigma neopopulista, però la seva base teòrica prové principalment de l’ecofeminisme. Dintre de l’ecofeminisme podem trobar una gran varietat de perspectives (WGSG, 1997; Cuomo, 1998), però la major part dels seus defensors pensen que introdueix una alternativa crítica al desenvolupament, centrada en la diversitat, en el nodriment, i en la justícia social i ecològica (Mies i Shiva, 1993). Diferents autores ecofeministes pensen que hi ha una afinitat entre les dones i la natura causada per la capacitat biològica de les dones de donar vida i/o per la seva oposició comuna a la dominació per part de sistemes patriarcals d’explotació i control. Aquestes últimes postures, en comptes d’oposar-se a la dicotomia clàssica entre natura-cultura i dones-homes de les feministes més tradicionals, emfasitzen aquesta suposada afinitat. Shiva, per exemple, comenta: Dones i natura estan relacionades molt íntimament, i la seva dominació i alliberament estan també lligades de forma molt semblant. Els moviments ecologistes i Repensant Chipko: ecofeminisme sota escrutini Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 51 6. Està també relacionat amb l’esborrany de la llei forestal de 1981 que era molt reaccionària i va fer que les seves idees fossin fortament discutides i fins i tot impugnades (Pathak, 1994). DAG 35 045-060 25/1/2000 10:37 Página 51 els de dones són de fet un de sol, i són principalment tendències alternatives a les formes de desenvolupament patriarcals (Shiva, 1988: 47). Shiva diu que a Uttaranchal, com en altres zones de l’Índia, la gestió dels recursos forestals entre els indígenes ha estat normalment en mans de les dones, tant pel que fa referència al treball com als coneixements. Les dones, per ella, encarnen prakriti, o el principi femení que busca nodrir i mantenir l’harmonia i la diversitat dels boscos com una font de vida, i que s’oposa amb fermesa a les ciències masculines que dominen els discursos moderns de desenvolupament (Shiva, 1988)7. La silvicultura comercial, introduïda pels colonitzadors i perpetuada pel govern indi, és analitzada com un important exemple d’aquest reduccionisme i d’aquesta violència. Per ella, els homes a nivell local han sigut colonitzats també per aquest sistema —de forma cognitiva, econòmica i política—. Només les dones camperoles han experimentat fortament i de forma concreta la destrucció dels seus boscos i, per tant, s’han aixecat en contra dels valors reduccionistes de la indústria i del mercat i han recuperat «conceptes hindús tradicionals de la cultura forestal». D’aquesta manera, les comunitats forestals autosostenibles són considerades com la màxima expressió de la civilització i de l’evolució social. Una visió que contrasta fortament amb la imatge plena de brutícia, violenta i malgastadora del «món modern» (Nanda, 1991). Shiva diu que: […] les dones de Garhwal (la part occidental d’Uttaranchal) van començar a protegir els seus boscos de l’explotació comercial arriscant les seves vides, iniciant el famós moviment Chipko, abraçant el arbres vius com les seves salvadores (Shiva, 1988: 67). També suggereix que les dones no solament van lluitar en contra de les empreses forànies i el departament forestal per reclamar el principi femení de l’ús i la gestió dels boscos, sinó que també van haver de lluitar en contra dels instints comercials dels seus propis homes. Chipko és, per tant, un moviment explícitament ecològic i feminista a través del qual les dones de les muntanyes esperaven restablir la relació harmònica tradicional amb la natura. La connexió amb DGSS i altres cooperatives, a les quals Shiva atribueix uns objectius purament masculins, es descriu com una fusió purament conjuntural en els inicis del moviment. Així, aviat ens diu: […] es va donar a nivell local una nova separació entre els interessos dels homes per activitats comercials basades en productes forestals, i els de les dones que estaven més interessades en les activitats de subsistència basades en la protecció dels boscos (Shiva, 1988: 71). 52 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Emma Mawdsley 7. En fer referència al «principi femení», com ens diu Jackson (1993b), Shiva intenta evitar els perills dels determinisme biològic. D’aquesta manera ella pot incloure alguns homes en el seu concepte, com ara Sunderlal Bahuguna, que, per ella, ha escoltat les veus tranquil·les de les dones i d’aquesta forma ha estat capaç d’articular els principis ecològics i feministes de Chipko. Però una vegada feta la distinció entre les categories «dones» i «principi femení», Shiva la desmunta en diverses ocasions. DAG 35 045-060 25/1/2000 10:37 Página 52 Hi ha bastants problemes empírics en aquesta versió. En primer lloc, encara que les dones van tenir un paper absolutament central en les protestes Chipko, alguns homes que hi van estar implicats, com ara Suderlal Bahuguna, Chandi Prasad Bhatt, Dhum Singh Negi i molts altres, no eren simplement els seus deixebles ni els seus seguidors, com diu Shiva (1988: 67). Els homes estaven plenament compromesos en diferents branques del moviment Chipko, i van contribuir significativament al seu aparell organitzatiu i ideològic. Encara que podem considerar positiu el seu intent de compensar la balança i donar més protagonisme a moltes dones que van formar part del moviment, la forma com ho fa excloent els homes, és semblant a la forma com ho van fer les mateixes anàlisis que ella critica. Shiva també menysprea el paper que altres col·lectius van tenir en el moviment Chipko, com són els activistes d’esquerres i els estudiants, que tampoc tenen cabuda dins de l’escenari de la protesta ecofeminista. Per exemple, mentre que com molts altres emfasitza la imatge romàntica del moviment Chipko amb les dones abraçades als arbres en els boscos alts de l’Himàlaia, en molt poques ocasions parla de les manifestacions als pobles, com les protestes en contra de les subhastes dels drets d’explotació dels boscos. L’ús que fa Shiva de l’hinduisme en relació amb les relacions de gènere i amb l’ecologia també és molt discutible. Shiva fa servir el concepte de shakti (energia bàsica femenina) i prakriti (la seva manifestació en la natura) com un dels principals mitjans per les seves definicions «índies» (terme que sorprenentment fa servir en comptes d’hindú) de natura i cultura i també de comprensió de la natura. Ens suggereix que a l’Índia tradicional el poder i la fertilitat, tant la cosmològica com la diària, eren atribucions femenines, i les dones eren venerades d’acord amb aquests valors (Shiva, 1988). Però aquest fet ha estat transformat per les estructures patriarcals del colonialisme, el desenvolupament i la ciència. Però en la tradició hindú (especialment en les textos bramànics en els quals es basa Shiva) el shakti de les dones és la raó principal de la seva subordinació sota els homes i no la seva veneració, i evidentment tampoc el seu alliberament. El shakti té un cantó positiu, especialment en el seu estat latent, però no està descontextualitzat, i per tant és erroni fer servir el shakti com un concepte que indiscutiblement delega poders en les dones, i després construir una base teòrica sobre les relacions a l’Himàlaia de natura-cultura/dona-home. La por dels homes al shakti (que es tradueix sovint com ‘energia sexual de les dones’)8és la base sobre la qual està basat el famós dit de Manu: Durant la infància, la dona ha d’estar sota el control del seu pare, durant la joventut sota el del seu marit, i quan aquest mor, sota la dels seus fills (Doniger i Smith, 1991, Les lleis de Manu, 5.147). Repensant Chipko: ecofeminisme sota escrutini Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 53 8. Per una anàlisi psicoanalítica de la por dels homes a la dona sexualitzada a l’Índia, vegeu Kakar (1978). Per una altra visió lleugerament diferent, vegeu la fascinant crítica de Kakar per Kurtz (1992). DAG 35 045-060 25/1/2000 10:37 Página 53 KURTZ, S.N. (1992). All the Mothers Are One: Hindu India and the Cultural Reshaping of Psychoanalysis. Nova York: Colombia University Press. LEVIN, M.G. (1994). «A critique of ecofeminism». A POJMAN, L.P. (ed.). Environmental Ethics: Readings in Theory and Application.Londres: Jons and Bartlett Publishers. MIES, M.; SHIVA, V. (1993). Ecofeminism. Nova Delhi: Kali for Women. MISHRA, A.; TRIPATHI, S. (1978). Chipko Movement: Uttarakhand Women’s Bid to Save Forest Wealth. Nova Delhi: People’s Action for Development with Justice. MITRA, A. (1993). «Chipko today». Down To Earth, 30 April 1993. NAND, N.; KUMAR, K. (1989). The Holy Himalaya: A Geographical Interpretation of Garhwal. Nova Delhi: Daya Publishing House. NANDA, M. (1991). «Is modern science a western patriarchal myth: a critique of populist orthodoxy». South Asian Bulletin, 11 (1 i 2), p. 32-61. PANT, G.B. (1922). The Forest Problem in Kumaun. Allahabad. PATHAK, A. (1994). Contested Domains: The State, Peasants and Forestry in Contemporary India. Nova Delhi: Sage. RANGAN, H. (1996). «From Chipko to Uttaranchal: development, environment and social protest in the Garhwal Himalayas, India». A PEET, R.; WATTS, M.J. (eds.). Liberation Ecologies: Environment, Development, Social Movements. Londres i Nova York: Routledge, p. 205-226. RANGAN, H.; GARB, Y. (1996). «Conflicting histories: negotiating reality and myth around the Chipko movement». Mimeo. RAWAT, A.S. (1993) (ed.). Indian Forestry: A Perspective. Nova Delhi: Indian Publishing Company. REDCLIFT, M. (1987). Sustainable Development: Exploring the Contradictions. Londres i Nova York: Routledge. SACHS, W. (1992) (ed.). The Development Dictionary. Londres: Zed. SAXENA, N.C. (1992). «Why did it fail?». The Hindu Survey of the Environment, p. 35-38. SHIVA, V. (1988). Staying Alive: Women, Ecology and Survival in India. Nova Delhi: Kali for Women. —(1992). «Women’s indigenous knowledge and biodiversity conservation». A SEN,G. (ed.). Indigenous Vision: People of India’s Attitude to the Environment. Nova Delhi i Londres: Sage, p. 205-214. SHIVA, V.; BANDYOPADHYAY, J. (1986). Chipko: India’s Civilizational Response to the Forest Crisis. Nova Delhi: INTACH. —(1987). «Chipko: rekindling India’s forest culture». The Ecologist, 17 (1), p. 26-34. SINGH, S.P. (1993). «Controversies of Chir Pine Expansion in the Central Himalaya». A RAWAT, A.S. (ed.). Indian Forestry: A Perspective. Nova Delhi: Indian Publishing Company, p. 307-314. TUCKER, R.P. (1993). «Forests of the Western Himalaya and the British Colonial System (1815-1914)». A RAWAT, A.S. (ed.). Indian Forestry: A Perspective. Nova Delhi: Indian Publishing Company, p. 163-192. WEBER, T. (1987). Hugging the Trees. Harmondsworth: Penguin. WHITTAKER, W. (1984). «Migration and agrarian change in Garhwal District, Uttar Pradesh». A BAYLISS-SMITH, T.P.; WANMALI, S. (eds.). Understanding Green Revolutions: Agrarian Change and Development Planning in South Asia.Cambridge: Cambridge University Press, p. 109-135. WOMEN AND GEOGRAPHY STUDY GROUP (1997). Feminist Geographies: Explorations in Difference and Diversity. Harlow: Longman. 60 Doc. Anàl. Geogr. 35, 1999 Emma Mawdsley DAG 35 045-060 25/1/2000 10:37 Página 60