Trets morfosintàctics en la llengua de la Foiuihihe istoria de Filó de Biblos (i III)

Resum Introducció: distinció o sinonímia entre clàusula i oració; l’oració simple, complexa i composta. Quadre general de les oracions. Llistes comentades de cadascun dels grups d’oracions dependents. Paraules clau: Filó de Biblos, oracions subordinades o dependents, or. adjectiva, or. consecutiva, or. temporal, or. causal, or. final, or. comparativa, or. modal. Abstract Introduction: distinction or synonymy between clause and sentence; the simple, complex and compound sentence. General table of the sentences. Commented catalogues of all the groups of dependent sentences. Key words: Philo of Byblos, dependent or subordinate sentences, adjective sent., consecutive sent., temporal sent., causal sent., final sent., comparative sent., modal sent. *Sumari del conjunt dels articles apareguts a Faventia sobre la llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos: «Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (I)», Faventia 19/2, 1997: Primera part: general I. Distribució de les paraules per categories II. Distribució de les paraules segons el cas III. Distribució dels mots per sintagmes segons la funció 1. Noms propis, de personatges i de llocs geogràfics; 2. Noms propis, adjunts o substituts de nom propi; 3. Noms propis, de títols d’obres literàries; 4. Noms comuns o adjectius substantivats; 5. Gentilicis, substantivats com a noms comuns; 6. Adjectius (qualificatius, gentilicis, ...); 7. Adjectius, adjunts de noms propis (epítets, …) «Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (II)», Faventia 21/2, 1999: IV. Distribució d’alguns mots per funció dins el sintagma nominal 8. Aposicions Segona part: sintaxi oracional V. Distribució dels predicats segons l’oració que configuren 9. Totes les formes verbals, soles 10. Oracions amb predicat nominal 11. Oracions no dependents i interdependents Faventia 25/2, 2003 37-66 Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III)* Jordi Cors i Meya Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: 10/6/2003 Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 37 En aquesta tercera secció que ara presentem de l’estudi morfosintàctic de la llengua de la Història fenícia de Filó de Biblos iniciat fa uns anys1volem oferir la continuació i conclusió de l’anàlisi realitzada, amb els resultats corresponents, i una valoració final conjunta sobre les característiques més destacades que hem observat en la llengua d’aquesta obra de Filó. Pel que fa a l’anàlisi i resultats que encara manquen per exposar, es tracta dels diversos tipus d’oracions o clàusules dependents, després d’haver abordat en la secció anterior, des de l’inici de la segona part d’aquest treball —part dedicada a la sintaxi oracional2—, l’anàlisi i presentació de la tipologia de les oracions o clàusules no dependents i interdependents3. Un primer tipus d’oracions o clàusules són les substantives o completives, entre les quals n’hi ha d’interdependents (integrants d’oració complexa) i de dependents (integrades en l’oració complexa o subordinades plenes). Hem tractat monogràficament d’aquestes oracions en un altre lloc, ja citat, al qual remetem4. Ara, abans de continuar amb altres tipus d’oracions o clàusules, i per tal de clarificar l’exposició de cadascun dels elements, plantejarem l’estructura sintàctica general de les oracions, a través d’una sinopsi de com es relacionen entre si els diversos tipus d’oracions, amb la distinció prèvia d’oració simple, composta i complexa, i comentarem també, d’entrada, si cal distingir entre clàusula i oració, tal 38 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya «Tipologia de les oracions anomenades completives en l’obra atribuïda a Sancuniató. Distribució selectiva», Faventia 23/2, 2001: (12) 1. Substantives subjecte (12) 2. Substantives objecte directe (12) 3. Infinitius finals en construcció personal (12) 4. Infinitius “quasi no dependents” (12) 5. Indicatius d’estil directe «Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III)», Faventia 25/2, 2003: (12↑). Oracions substantives o completives 13. Oracions dependents adjectives 14. Oracions dependents adverbials consecutives 15. Oracions dependents adverbials temporals 16. Oracions dependents adverbials causals 17. Oracions dependents adverbials finals 18. Oracions dependents adverbials comparatives 19. Oracions dependents adverbials modals Valoració final 1. Vegeu CORS I MEYA, J., «Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (I)», Faventia 19/2 (1997) 9-32 (cal remarcar que en el títol, per error tipogràfic, hi consta Φοινικικικ); i «Trets morfosintàctics en la llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (II)», Faventia 21/2 (1999) 9-44. Cf., també, «Tipologia de les oracions anomenades completives en l’obra atribuïda a Sancuniató. Distribució selectiva», Faventia 23/2 (2001) 129-143. Remeto, d’entrada, a la bibliografia, general i lingüística, citada en aquests articles, particularment: «Trets … (I)» (1997), n. 1 i 4, «Trets … (II)» (1999), n. 2-3, i «Tipologia …» (2001), n. 1-2 i 6-7. 2. Vegeu CORS I MEYA, J., «Trets … (II)» (1999), a partir de p. 17. 3. Vegeu CORS I MEYA, J., a.c. (II), esp. p. 35-44. 4. Cf. CORS I MEYA, J., «Tipologia de les oracions anomenades completives …» (2001) 129-143. Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 38 com havíem apuntat —al final de la secció anterior5— que faríem en aquesta darrera secció6. Després d’haver utilitzat en la pràctica, en les dues seccions anteriors —i a l’inici del treball monogràfic sobre les completives7—, oració i clàusula com a sinònims, però sense haver optat per precisar-ho teòricament, ara podem finalment abordar el tema per tal de decidir si n’acceptem la distinció o en mantenim definitivament la sinonímia. A part l’ús gairebé indiscriminat d’ambdues denominacions que en fan molts autors, que, amb tots els matisos que vulguem aportar-hi, actuen en la pràctica considerant-les sinònimes —que és també el que hem fet en les contribucions precedents, com acabem de recordar—, hi ha alguna posició teòrica que en defensa clarament la distinció. Em refereixo, per exemple, a G. Rojo, que considera l’oració com a unitat d’un nivell superior al de la clàusula: «La cláusula se caracteriza por presentar una estructura de elementos funcionales agrupados en torno a un predicado … La oración, en cambio, presenta una organización totalmente distinta»8; com ell mateix ha explicat unes línies abans: «… la oración, unidad en la que, mediante la puesta en relación de dos o más cláusulas completas, se alcanza una totalidad con respecto a la cual las cláusulas miembros desempeñan determinadas funciones sintácticas»9. Ara bé, no acaba de definir amb prou claredat aquestes funcions sintàctiques i la distinció sembla escapar-seli de les mans i resulta una complicació afegida10. Creiem, per tant, que s’ha de convenir que una tal distinció teòrica entre clàusula i oració —com l’apuntada d’aquest autor— esdevé poc reeixida i, en conseqüència, és millor prescindir-ne, principalment perquè al capdavall no aporta cap avantatge rellevant i, al contrari, encara pot dificultar la coherència exigible en l’esquema d’unitats sintàctiques. Optem, doncs, per continuar amb la sinonímia en l’ús de clàusula i oració i, en concret, procurarem emprar el mot oració prioritàriament, sobretot quan es tracti de clàusules o oracions no simples. La llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 39 5. Cf. CORS I MEYA, J., «Trets … (II)» (1999) 44. 6. De fet, ja en la mateixa secció anterior s’ha presentat un esquema d’estructura sintàctica general de les oracions, però amb un caràcter purament descriptiu i com a guia del que allí s’exposa a continuació (per indicar només les oracions que hi ha de cada tipus, i quantes n’hi ha, en el text analitzat de Filó); vegeu, a.c. (II), quadre V, de p. 17-19, amb les notes corresponents i, com a nota prèvia sobre la nomenclatura utilitzada, la n. 3 (de p. 10-11). També hi fem diverses referències, només com a introducció a les completives, en «Tipologia …» (2001), p. 131-134, amb les notes corresponents. 7. De fet, ben al principi ja es formula el criteri de la no diferència, bé que sense aportar-ne els motius: vegeu CORS I MEYA, J., «Tipologia …» (2001), n. 7 de p. 132. 8. ROJO, G., Aspectos básicos de sintaxis funcional (Málaga 1983), p. 70. 9. ROJO, G., l.c. 10. Per exemple, la seva clàusula composta és igual que la seva oració normal o simple (la qual, d’altra banda, coincideix, justament, amb la que en la nomenclatura tradicional s’anomena oració composta). D’aquesta manera, d’entrada, es facilita la confusió quan hom ho compara, com acabem de fer —comparació que resulta, altrament, inevitable—, amb la nomenclatura tradicional. Però és que, a més a més, s’estableix una situació insòlita dins la seva pròpia formulació, ja que en cap altre de les unitats sintàctiques que proposa (paraula, sintagma o frase, clàusula i oració) una unitat normal o simple no és mai igual per principi, com aquí, a la unitat inferior composta (cf. ROJO, G., o.c., p. 71-73). Situació insòlita que complica la successió d’unitats, sense contribuir amb elements positius clarificadors. Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 39 La distinció que, en canvi, sí que resulta útil i senzilla, és la que es pot fer entre unitats sintàctiques simples, compostes i complexes. El mateix Rojo, precisament, la presenta amb gran claredat11, bé que no n’acaba de treure totes les conseqüències12. Podem distingir, en efecte, entre unitat simple: la formada exclusivament per elements pertanyents a tipus d’unitat inferiors (si ens referim a oracions, la formada només per paraules o sintagmes); unitat composta: la que comprèn dos o més elements o seqüències del seu mateix tipus d’unitat, i implica, doncs, una mena de recursivitat total, directa (si ens referim a oracions, la formada només per dues o més oracions completes); i unitat complexa: aquella en què un o més d’un dels seus elements funcionals consisteix en una seqüència pertanyent al seu mateix tipus d’unitat, i així implica, per tant, una recursivitat parcial i possible a diversos nivells, directa o indirecta (si ens referim a oracions, la formada per un predicat, a més d’altres constituents, paraules o sintagmes, almenys un dels quals ha de ser una oració completa, constituent oracional que la converteix simultàniament en complexa i principal i, fins i tot, podem dir que la converteix en oració —és a dir, en oració ja bàsicament completa— si aquest constituent és una oració substantiva i fa d’únic subjecte, o bé, l’acaba de completar si fa d’un altre argument o actant). Sobre l’estructura sintàctica general de les oracions, remetem a treballs anteriors ja citats pel que fa referència, sobretot, a la nomenclatura utilitzada i als punts de partença de què ens sentim deutors i, també, a l’exposició d’un primer esquema descriptiu13. A partir d’això i d’altres reflexions —algunes només apuntades en els llocs citats, les quals ara no és el moment d’abordar14—, podem presentar un quadre que considerem que, a través d’una sinopsi de les relacions mútues entre els diversos tipus d’oracions, reflecteix l’estructura general de les oracions des d’una perspectiva sintàctica: —oració simple —oració composta —coordinativa 2 o més coordinades: o policlausal coordinades (no dependents) 40 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya 11. Vegeu el lloc acabat de citar, ROJO, G., o.c., p. 71-73. 12. Cf. CORS I MEYA, J., «Tipologia …» (2001), p. 133, amb n. 8; ens referim, a part algunes incongruències quan ho vol revisar i a la complicació introduïda amb la distinció entre clàusula i oració (que hem comentat més amunt), sobretot al fet de no desenvolupar fins al final les possibilitats de la distinció que tan clarament proposa. 13. Vegeu anteriorment la nota 6, d’on volem subratllar la citació de la n. 3 (de p. 10-11), de CORS I MEYA, J., «Trets … (II)» (1999), i la n. 7 (de p. 132-133), de «Tipologia …» (2001), en què es destaca el deute amb les obres de G. Rojo, i d’ell amb T. Jiménez Juliá, i, sobretot, amb les obres de L. Hjelmslev. 14. Les abordo críticament en una altra publicació, a punt d’entrar en premsa, fruit de la participació al Coloquio Internacional sobre Sintaxis del Griego Antiguo, celebrat a Madrid, del 18 al 21 de juny de 2003. Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 40 —interordinativa 2 interordinades o interdependents: o bipolar pròtasi (condicional, concessiva, temporal eventual <o possible>…) i apódosi o tesi i antítesi (adversativa) —subordinativa principal + subordinada(es) separada(es): o gradual subordinades separades o simples (consecutiva, comparativa, causal, temporal, final) i principal (no dependent) separada —oració complexa (principal integradora, no dependent) —binària constituent oracional mínim: una substantiva subjecte, integrant i interdependent (que ho és per la seva relació interordinativa amb el predicat) i / o —subordinant constituent oracional mínim: alguna de les integrades o subordinades plenes (substantiva objecte directe, substantiva aposició, adjetiva, adverbial temporal o modal o local, adverbial causal o final o consecutiva o comparativa), que ho són per la seva relació subordinativa amb el predicat o amb un altre constituent 12. Oracions substantives o completives: n’hi ha d’interdependents (integrants d’oració complexa) i de dependents (integrades en l’oració complexa o subordinades plenes). Com hem recordat més amunt, hem tractat monogràficament d’aquestes oracions en un altre lloc, ja citat, al qual remetem15. La llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 41 15. Vegeu anteriorment, la nota 4. A part, pel que fa a la localització de les formes verbals (o dels predicats nominals sense verb copulatiu) del text de l’obra de Filó que analitzem, tant respecte d’aquesta llista d’oracions substantives o de les llistes anteriors, com respecte de les llistes que a continuació presentarem, vegeu la llista 9, a «Trets … (II)» (1999), p. 19-31, llista a la qual s’han d’afegir els predicats nominals i alguna forma verbal oblidada i que ha d’incorporar algunes correccions en les sigles d’algunes entrades, tot això per facilitar la localització concreta de cada oració en el nostre estudi. Vegeu al final, en forma d’Apèndix, l’actualització de l’esmentada llista 9, a base d’una llista breu d’addicions i correccions. D’altra banda, només s’ha d’indicar, a més, que a la llista 9 hi figuren uns quants casos amb un epígraf de tipus d’oració «adverbial general» (Adv), que ara hem concretat per a una major precisió en altres tipus d’oració, col·locats entre parèntesis: temporal (ATp), causal (ACa) i, sobretot, modal (AMd), concrecions que tenen el mateix valor a les llistes que els corresponents epígrafs isolats; en altres casos, la presència entre parèntesis d’un tipus d’oració indica simplement una possibilitat alternativa. Arran d’això, s’ha d’advertir especialment que no es considera correcció Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 41 13. Oracions dependents adjectives. Formalment n’hi ha de dos grans tipus: les que van introduïdes per relatiu i duen el verb en forma finita o bé en infinitiu i les que duen el verb en participi, naturalment sense relatiu; a part, un únic cas amb predicat nominal sense verb copulatiu. Les exposarem aquí per separat. Com en la secció anterior i en el treball sobre les completives16, presentem cada oració amb 42 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya si s’han afegit alternatives entre parèntesis —llevat que el parèntesi inicial vagi seguit de //— o s’ha concretat Adv en AMd entre parèntesis, sí, en canvi, si s’ha concretat en ATp o ACa (que equivalen als epígrafs isolats corresponents, com s’ha dit). Finalment, de manera paral·lela a les apuntades addicions i correccions, convindria corregir també part del quadre V de l’a.c., p. 19, pel que fa al nombre de cadascuna de les oracions dependents (només s’indiquen els canvis i, per brevetat, es fan servir les sigles de les oracions —cf. nota següent—): oracions dependents: 268 (integrades en l’or. complexa, 251; separades, dins l’or. composta, 17) —amb predicat verbal: 249 (integrades, 235; separades, 14): SOD 46 (+ 1 Adj-RED); Adj 76 (+ 1 per correcció + 2 Adv - 1 Adj-RED—cf. SOD—); ATp 68 (+ 4 Adv = int. 61 + PTp 1 + sep. 6); ACa 29 (= int. 27 + sep. 2); ACs 6 (+ 1 Adv = int. 4 + sep. 2); ACp 6 (= int. 2 + sep. 4); Adv(AMd) 15 (-7 canviades —cf. anteriors—) —amb predicat nominal i verb copulatiu: 18 (integrades, 15; separades, 3): ATp 1 (+ 1 Adv); ACs 3 (+ 1 Adv = int. 1 + sep. 2); ACp 1 (= sep. 1); Adv 0 (- 2 canviades —cf. anteriors—). 16. Vegeu CORS I MEYA, J., «Trets morfosintàctics … (II)» (1999), p. 35-36, amb les notes corresponents, i, sobretot, «Tipologia …» (2001), p. 134(final)-137, també amb les notes corresponents (esp. n. 12). Remetem a les indicacions (tipogràfiques, sobre el valor de les sigles de darrere el text de cadascuna de les entrades i sobre el significat de les fletxes introduïdes al mig dels textos corresponents) que figuren en els llocs citats d’ambdós articles. Només afegirem aquí, prenent com a punt de referència la n. 12 acabada de mencionar (de l’art. de 2001), l’aclariment sobre noves sigles (amb alguna correcció de les anteriors) o sobre noves precisions en els tipus o en l’ús de les fletxes o farem esment, si escau, d’alguna altra qüestió tipogràfica. Oferim així, per coherència en l’exposició, un panorama complet i corregit dels signes utilitzats per fer el treball, ja que s’impliquen mútuament, encara que no tots, ni en totes les seves possibilitats, consten efectivament en les llistes de textos que presentarem a continuació. SIGLES. Tipus d’oració a què pertany el predicat: PTp = interdependent -, pròtasi temporal (eventual o possible), amb matís condicional o concessiu; sovint gairebé = ATp, perquè l’«apòdosi» no és IDp, sinó NDp, AMd = adverbial modal, integrada, AAb = adverbial subordinada separada (el predicat amb →→ davant) Indicacions finals: -AAb / .AAb = adverbial subordinada separada (el predicat amb →→ davant), -HIP / .HIP = context hipotètic (pròtasi i apòdosi; també, si hi ha dependència immediata d’alguna altra predicació —però aleshores no porta aquesta sigla l’oració contrapunt que no sigui dependent, normalment la pròtasi, bé que sí la porta quan es tracta d’una temporal—): condicional, concessiu, temporal [aquesta sigla ja surt a la n. 12 de l’a.c. (2001), però ara està ampliada: afegida, aquí en cursiva, la frase final dins els parèntesis], -IRR = irreal, -pAAb / .pAAb = probablement adverbial subordinada separada, -PPrF = potencial de present-futur, -PPs = potencial de passat, -QCoor / .QCoor = adjectiva quasi coordinada, amb demostratiu, -REL / .REL = oració de relatiu especial: o bé relativa substantiva (adjectiva substantivada) —deixant aquí a part els casos de Sb (cf. RES) i OD (cf. RED)— o bé relativa circumstancial o adverbial o, també, en composició bipolar [aquesta sigla ja surt a la n. 12 de l’a.c. (2001), però ara està corregida i molt ampliada], -SEV= subjuntiu eventual, -VEX!/ .VEX!= completiva de participi amb el verb principal d’expressió!, -VPC!/ .VPC!= completiva d’infinitiu amb el verb principal de percepció!, *[darrere COP] = amb dos predicats. Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 42 el seu context suficient per veure’n la seva estructura i lligams: subjecte (en cursiva), predicat (si és nominal i l’entrada és pel verb copulatiu, també en cursiva), algun complement o modificador significatiu i els predicats de les oracions amb qui té lligams immediats (lligams expressats per les fletxes sempre amb el nivell superior o antecedent, i només a vegades amb el nivell inferior o conseqüent —si hi ha interordinació o subordinació completiva o en algun altre cas que convingui—). Ordenats pel tipus d’oració i, dins de cada tipus, per ordre alfabètic i per ordre de referències. Amb les anotacions morfosintàctiques pertinents —incloses les indicacions finals— i amb les fletxes mencionades, senyalitzadores de les relacions sintàctiques entre les diverses oracions. A continuació, les oracions adjectives introduïdes per relatiu. Primer, els 49 casos que hi ha amb el verb en forma finita i, després, cinc casos més amb el verb La llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 43 FLETXES. ←← i →→ relacions de dependència adverbial separada ←← (darrere el predicat) = or. principal separada, dins l’oració composta →→ (davant el predicat) = or. subordinada adverbial separada, dins l’oració composta ↔i ↔relacions d’integració adjectives o apositives (equivalents a les de dependència), soles o acompanyades d’alguna de les parelles ara no citades aquí (←i →, amb les adjectives circumstancials, o bé, ↑i ↓, amb les bipolars); incloses totes les -REL ↔(darrere el nom, antecedent, de qui depèn l’oració modificador o darrere el predicat si no hi ha antecedent —perquè el relatiu és d’una -REL substantiva, amb l’antecedent sobreentès, o té tota l’oració com a antec., o bé té conseqüent—) = or. principal complexa ↔(davant el predicat) = or. integrada adjectiva o subst. aposició (o bé subst. de règim) →↑ i ↓← relacions d’interdependència i alhora d’integració substantiva subjecte; també -RES →(dav. el pred. / v. cop. —si hi ha PN i v. cop.—) + ↑(dar. el pred.) = or. substantiva subjecte, integrant d’or. complexa (o bé subst. predicativa del subjecte en construccions personals) ↓(dav. el pred.) = predicat cointegrant d’or. complexa + ←(dar. el pred. / v. cop. —si hi ha PN i v. cop.—) = or. complexa principal ⇐relació de dependència, indicada en el pred. de la principal més general, de qui depèn la principal immediata (però, per simplificar, no s’indica que aquesta hi depèn, llevat que es tracti d’una dependència adjectiva o apositiva —o bé de règim—, tant en aquest sentit que estem comentant com en l’altre —si és que és respecte d’ella que es dóna una tal dependència—), principal immediata de l’oració del pred. central ⇐(darrere el predicat) = or. principal de la dependent principal immediata Cal advertir només, per acabar, que les fletxes indicadores de relacions d’integració d’estil directe van entre parèntesis «(←)» i «(→)». També, poden anar-hi les d’interdependència «(↑)» i «(↓)», soles, quan hi ha tesi adversativa absent (-TAa/.TAa) i, acompanyades de les corresponents d’integració sense parèntesis «←» i «→», quan hi ha context hipotètic (-HIP/.HIP) i la pròtasi és temporal (perquè aleshores sovint l’«apòdosi» és NDp), tant si el matís és condicional com concessiu. A part, sempre s’ha de comptar amb la possible companyia, si pertoca, de les d’integració adjectives «↔». [Aquestes (excepte les primeres) i altres fletxes i els respectius comentaris ja surten a l’a.c. (1999), l.c., i, amb alguns afegits, a l’a.c. (2001), p. 136-137; però ara ha quedat tot bastant ampliat: aquí en cursiva]. Respecte d’altres aspectes tipogràfics, només com a petita ampliació de la n. 43 (p. 35) de l’a.c. de 1999 i de la n. 14 (p. 137) de l’a.c. de 2001, cal afegir que igualment recuperem d’un context proper (entre «< >»), a més del subjecte i d’algun complement o modificador, també algun altre element significatiu, com el subjecte de la principal (p.e., aquesta llista 13: 9,29d; llista 15: 9,26b). Així mateix, indiquem entre claudàtors «[ ]», a més d’altres addicions (del subjecte o formes verbals), l’addició d’algun element clarificador (p.e., aquesta llista 13: 10,52c). Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 43 en infinitiu, que es troben, de fet, en un context completiu; finalment, l’única oració amb predicat nominal sense verb copulatiu: φυλσσουσιν⇐νπερ ↔δξαντο µυοποιαν↔, … τις … δυσεξτητον ατς τν κατοχν ↔περγασται Vb,Ipr:T3Mt.3ªs.Adj (10,41) λεον δ κα οκτον κα … καιρουν, κα γενσει ζ#$ων … κα τ# ξ &λλ'λων κα τελευτ#↔, κα’ (ν [οτοι = τ ζα] το) ζν ↔πρχοντο Vb,Ips:T1Mt.3ªp.Adj (10,6c) τ#* ατ#* γνονται &π+ -Pας πα.δες↔/πτ, ν  νετατος 0µα τ# γενσει ↔φιερη Vb,Ips:T2Pv.3ªs.Adj (10,24b) 1 Kρ2νος … δδωσι, Bηρυτ+ν δ Ποσειδ*νι↔κα Kαβεροις↔5Aγρ2ταις↔ τε κα -Aλιε)σιν↔, ο κα τ6 το) Π2ντου λεψανα ε8ς τν Bηρυτ+ν ↔φιρωσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,35) < δ Aστρτη>… ε9ρεν &εροπετ &στρα↔, :ν κα &νελοµνη ν T;ρ#ω τ# <γ#α ν'σ#ω ↔φιρωσεν Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,31) <τ ζον> … /λικοειδε.ς χει↔τ6ς 1ρµ6ς φ’ : ↔βολεται τχος Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.Adj (10,46b) γνετα⇐τις … ο=↔κα ↔κατ#$κουν περ B;βλον. ξ ?ν ↔γεννται Eπγειος A#τ$χ&ων Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.Adj-QCoor (10,15b) … τ6 τς γς βλαστ'µατα … κα προσεκ;νουν τα)τα↔, &φ’ ?ν α#το τε ↔διεγνοντο κα( ο *π$µενοι κα( ο πρ α#τν πντες Vb,Ips:T2Mt.3ªp.Adj (10,6b) @Hν δ τινα ζ#*α↔οκ χοντα αCσησιν, ξ ?ν ↔γνετο ζα νοερ Vb,Ips:T2Mt.3ªs.Adj (10,2) α +κοα( Dµ*ν … Eς παρακατα'κην φυλσσουσιν↔νπερ ↔δξαντο µυοποιαν Vb,Ips:T2Mt.3ªp.Adj (10,41) &π+ το;των γνοντο Fτεροι↔, ?ν  µν 5Aγρ+ς ↔καλετο,  δ 5Aγρο) GHρως I 5Aγρ2της Vb,Ips:T1Pv.3ªs.Adj (10,12b) 5Aπ+ MισJρ [γνετο]⇐…, :ς↔↔ε9ρεν τν … γραφ'νL :ν A,γ-πτιοι µν Θω;, Aλεξανδρε0ς δ Θ$, 1Eλληνες δ -Eρµν ↔κλεσαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj-QCoor (10,14a) ξεµστευσεν⇐… κα &π+ το)δε↔Qσπερ κρηπ.δα →βαλ2µενος το) λ2γου, :ν A,γ-πτιοι µν ↔κλεσαν Θω;, Aλεξανδρε0ς δ Θ$, -Eρµν δ … Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (9,24b) ο κα κατ#$κουν⇐… ξ ?ν ↔γεννRται 5Eπγειος↔Aτ2χων, :ν Sστερον ↔κλεσαν Oραν2ν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,15b) < … σ-γκοιτος> … τκτει⇐… : κατ6 γαστρ+ς ξ Oρανο) →φερεν↔, : κα ↔κλεσε ∆ηµαρο)ν Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj-REL (10,19a) Kρ2νος … υW+ν↔χων µονογεν (:ν δι6 το)το … <ο Φονικες> … 5IεοZδ ↔κλουν, το) µονογενο)ς οSτως … καλουµνου …) … τ+ν υW+ν … κατυσεν Vb,Ips:T1At.3ªp.Adj (10,44c) /λω δ … D πραστος το) Oρανο) σ;γκοιτος↔…, (ν ↔κδδωσιν  Kρ$νος ∆αγ*νι πρ+ς γµον Vb,Ipr:T1At.3ªs.Adj (10,18b) 44 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 44 γεννRται δ το;τ#ω &δελφ↔κ τ*ν προειρηµνων, 2κα ↔κλη Γ Vb,Ips:T2Pv.3ªs.Adj (10,15c) υWοZς δ γννησαν⇐ο9τοι …, ν τ6 ^ν2µατα το.ς _ρεσιν↔↔πετη ?ν ↔κρτησαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,9b) &π+ µητρων … χρηµτιζον⇐, τν τ2τε γυναικν &νδην →µισγοµνων↔ ο`ς ↔ντχοιεν Vb,Opt:T2At.3ªp.Adj-OOB.REL (10,9b) O … ατ6 … διεστειλµεα, &λλ6 πρ+ς … παρεκδοχ6ς τ*ν … ^νοµτων↔, 0περ ο 1Eλληνες &γνο'σαντες aλλως ↔ξεδξαντο, πλανηντες … Vb,Ips:T2Mt.3ªp.Adj (10,8b) 4Hσοδος ο5 τε κυκλικο( … Θεογονας↔κα Γιγαντοµαχας↔κα Tιτανοµαχας↔πλασαν … κα κτοµς↔L ο`ς συµπεριφερ2µενοι ↔ξενκησαν τν &λ'ειαν Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj-QCoor (10,40c) υWοZς↔δ γννησαν ο9τοι … κρεσσονας, ?ν τ 6ν$µατα το.ς _ρεσιν ↔πετη ?ν …Vb,Ips:T2Pv.3ªs.Adj (10,9b) Oραν+ς … 5Aστρτην↔µε’ … -Pας↔κα ∆ι$νης↔, … bποπµπει(↑)L cς κα /λJν  Kρ$νος κουριδας γαµετ6ς &δελφ6ς ↓οdσας (↓)↔ποισατο↑ Vb,Ips:T2Mt.3ªs.Adj-TAa.HIP (10,22) ν2µιζον⇐…, Bεελσµην↔→καλο)ντες, 7↔στι παρ6 Φονιξι κ-ριος ο#ρανο8, Zε:ς δ παρ’ GEλλησιν Vb,Ipr:T1At.3ªs.Adj-COP*(10,7b) 1 Oραν+ς … κα ποιε.ται … πα.δας τσσαρας, @Hλον, … κα ∆αγ$ν↔, 7ς ↔στι Στων Vb,Ipr:T1At.3ªs.Adj-COP (10,16) 1 δ το;των πατρ↔1 GYψιστος … τελευτ'σας &φιερ$η, #? χο6ς κα υσας ο πα0δες ↔τλεσαν. Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,15c) Tα)’ ηbρη …, κ τε στοχασµ*ν↔κα τεκµηρων↔?ν /$ρακεν α#το8  δινοια κα ↔ε!ρεν κα… Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,5b) [φησι]⇐L τ+ν -Yψουρνιον … →στασισαι δ πρ+ς … Odσωον↔, =ς σκπην τ#* σ$µατι πρ*τος κ δερµτων … ↔ε!ρεν Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,10a) 5Aπ+ MισJρ [γνετο] 1 Tαυτος↔, =ς ↔ε!ρεν τν τ*ν πρ$των στοιχεων γραφ'ν Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,14a) &π+ δ το) Π2ντου γνεται Σιδ$ν↔, 2κα’ bπερβολν εφωνας πρ$τη Sµνον #hδς ↔ε!ρεν, κα …Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,27) κ το;των γεγ2νασιν Fτεροι↔, ο κα βοτνας ↔ε!ρον κα τν τ*ν δακετ*ν Cασιν κα π#ωδς Vb,Ips:T2At.3ªp.Adj (10,14b)2 Tα)’ ηbρη …, κ τε στοχασµ*ν↔κα τεκµηρων↔?ν … α#το8  δινοια κα … κα Dµ.ν ↔φτισεν Vb,Ips:T2At.3ªs.Adj (10,5b) Tα)’ ηbρη …, κ τε στοχασµ*ν↔κα τεκµηρων↔?ν ↔"ρακεν α#το8  δινοια κα …Vb,Ipr:T3At.3ªs.Adj (10,5b) [φησι]⇐… τ+ν Odσωον … α`µ τε →σπνδειν↔ατα.ς ξ ?ν ↔#γρευε ηρων Vb,Ips:T1At.3ªs.Adj (10,10b) 1 δ συµβαλJν … γρµµασι↔συγκειµνοις, ?δ οκ ↔$ν πRσιν γνριµα, … ατ+ς iσκησεν Vb,Ips:T1At.3ªs.Adj-COP (9,26b) La llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 45 Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 45 νπερ δξαντο⇐µυοποιαν, … τις … τν κατοχν ↔&περγασται←←, Qστε τν µν +λL&ειαν →→δοκεν λMρον, τ δ τMς +φηγLσεως ν$&ον +λL&ειαν Vb,Inf:T1At.-.ACs-COP-AAb (10,41) φυσικοZς δ λιον κα … τ6 στοιχε.α κα … εοZς µ2νους γνωσκον←(←), Qστε ατο.ς το:ς µν &νητο-ς, το:ς δ +&αντους &εο:ς (→)→ε)ναι Vb,Inf:T1At.-.ACs-COP*-pAAb (9,29d) κα υγατρ+ς 8δας τν κεφαλν &πτεµεν←(←), Eς πντας (→)→κπεπλ(χαι &εο:ς τν Kρ2νου γν$µην Vb,Inf:T3Pv.-.ACs-pAAb (10,21) Nξ ν γεννRται⇐5Eπγειος Aτ2χων, :ν … ↔κλεσαν←← Oραν2νL Eς … τ+ bπρ DµRς στοιχε.ον δι’ bπερβολν το) κλλους →→1νοµζειν οραν2ν Vb,Inf:T1At.-.ACs-AAb (10,15b) Són quatre oracions adverbials consecutives subjectives, amb el verb en infinitiu (tres del tema de present i un del tema de perfet), com les tres comentades anteriorment; les conjuncions que usen són les habituals: en dos casos, la mateixa d’abans (Eς) i, en altres dos, Qστε. Considerem que són, o poden ser, adverbials separades perquè responen a la noció que hem exposat més amunt; entre elles, les dues que tenen la sigla pAAb són les que, tot i que creiem que molt probablement ho són, tanmateix ens queda un cert dubte que no siguin, almenys en part, fruit d’una certa selecció semàntica del predicat principal. 15. Oracions dependents adverbials temporals. Són 69 en conjunt i les presentem barrejades, tant si van amb conjunció i forma finita del verb com si van amb el verb en participi, perquè aquesta distinció a partir d’ara no és prou important com ho ha estat en el cas de les adjectives, on convenia tenir agrupats tots els participis atributius i on, d’altra banda, el relatiu fa una funció més rellevant que la que fa una simple conjunció. Malgrat això, distingirem del conjunt alguns casos: després dels 57 casos més normals, vénen 4 casos amb una possible doble interpretació, seguits d’un cas peculiar; a continuació, 6 casos adverbials separats (un d’ells només ho és probablement), seguits d’un últim cas que, de fet, és diferent. Ho presentem com sempre, d’acord amb el que s’ha especificat en les llistes anteriors, i, com allí també ja s’ha dit, posant en relleu les sigles i fletxes que acompanyen cada text com a font molt adient i completa de comentari, del qual ara només en destacarem alguns punts: Tα)τα πντα  Θαβωνος, … →λληγορσας …, παρδωκεν←το.ς ^ργε*σι κα … προφ'ταις Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,39a) Tα)τα πντα  Θαβωνος, … το.ς τε φυσικο.ς κα κοσµικο.ς πεσιν →ναµξας, παρδωκεν←το.ς ^ργε*σι κα … προφ'ταις Vb,Ptc:T2At.ms. ATp.N (10,39a) τ+ δ σ;µβολον tν⇐, πειδ Kρ$νος … κα π τ*ν πτερ*ν 1µοως, lτι (↓)→ναπαυ-µενος wπτατο←(↑) κα …Vb,Ptc:T1Mt.ms.ATp.N-HIP (10,37) < δ Aστρτη>… ε9ρεν⇐&εροπετ &στρα, :ν κα →νελοµνη ν T;ρ#ω τ#  <γ#α ν'σ#ω ↔&φιρωσεν←Vb,Ptc:T2Mt.fs.ATp.N (10,31) 52 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 52 λεον .. κα κλαυµ+ν βλαστLµατι γς →πι-ντι καιρουν←, κα γενσει ζ#$ων … κα … τελευτ#  Vb,Ptc:T1At.ns.ATp.D (10,6c) κα µετ’ ο πολZ Oτερον α#το8 πα0δα &π+ -Pας ^νοµαζ2µενον MοZ →ποαν-ντα &φιερο.←Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.A (10,34) [φησι]⇐… δνδρου δ λαβ2µενον τν OVσωον κα →ποκλαδεσαντα πρ*τον τολµσαι←ε8ς λατταν …Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.A (10,10b) πλιν Oραν+ς … κα →ποστ4ς ∆ηµαρο8ς <ατ#*> προστεται← Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,28) σ;ντροφοι δ … αW &κοα Dµ*ν γεν2µεναι κα προληφε.σαι … φυλσσουσιν⇐ …, καπερ κα →ρχ-µενος επον←Vb,Ptc:T1Mt.ms.ATp.N (10,41) Kρ$νος …, →βασιλεων τς χ$ρας κα … τ+ν υW+ν … κατυσεν←Vb,Ptc: T1At.ms.ATp.N (10,44c) →γνο5ς δ O#ρανς πιστρατε;ει←… EWµαρµνην κα GΩραν µε’ … Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,23) <ο#ρανων Jδτων> … κα πειδ →διεκρη κα … δι6 τν το) Dλου π;ρωσιν κα …, βροντα τε &πετελσησαν←κα &στραπα Vb,Ips:T2Pv.3ªs.ATp (10,4b) <ο#ρανων Jδτων> … κα πειδ … κα το) 8δου τ2που →διεχωρση δι6 τν το) Dλου π;ρωσιν κα …, βροντα τε &πετελσησαν←κα &στραπα Vb,Ips:T2Pv.3ªs.ATp (10,4b)  δ O#ρανς …, µετ6 βας, lτε κα →βολετο, πιJν←κα πλησιζων← ατ# πλιν &πηλλσσετο⇐Vb,Ips:T1Mt.3ªs.ATp (10,17) GOτε δ … τ+ πνε)µα τ*ν 8δων &ρχ*ν κα →γνετο σ-γκρασις, D πλοκ κενη κλ'η←π2ος Vb,Ips:T2Mt.3ªs.ATp (10,1b)1 τ+ δ σ;µβολον tν⇐, πειδ Kρ$νος … κα (↓)→γρηγορ6ς κοιµRτο←(↑)L κα …Vb,Ptc:T3At.ms.ATp.N-HIP (10,37) ο +π τν ∆ιοσκο-ρων …, κα →κριφντες περ τ+ Kσσιον _ρος να+ν ατ2ι &φιρωσαν←Vb,Ptc:T2Pv.mp.ATp.N (10,20) →λ6ν δ  Kρ$νος ε8ς N2του χ$ραν 0πασαν τν ACγυπτον παρδωκεν← ε#* Tαα;τ#ω Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,38) Oραν+ς … bποπµπει⇐(↑)L cς κα →"λ6ν  Kρ$νος κουριδας γαµετ6ς &δελφ6ς οdσας (↓)↔ποι'σατο←Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,22) τ+ν &δελφ+ν … mAτλαντα …  Kρ$νος µετ6 γν$µης το) -Eρµο) ε8ς βος γς →µβαλ6ν κατχωσεν←Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,20)  Kρ$νος … κα τ6 α8δο.α περιτµνεται←, τατ+ν →ποισαι κα τοZς 0µ’ ατ#* συµµχους →ξαναγκσας←Vb,Ptc:T2At.ms.Adv(ATp).N (10,33) Tα)’ µ0ν εSρηται←… κα πολλν →ξερευνησαµνοις Sλην, οχ τν παρ’ GEλλησιL Vb,Ptc:T2Mt.mp.ATp.D (9,27b) κα τα;τας →ξοικειωσµενος Kρ$νος παρ’ /αυτ#* κατσχεν← Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.N (10,23) < δ> … κα τλος →πιε7ς τ#  πραγµατε#α …, ξην;σατο←τν πρ2εσιν Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (9,26b) La llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 53 Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 53  δ O#ρανς … µετ6 βας, lτε κα →βο;λετο, →πι6ν←κα … ατ#  πλιν &πηλλσσετο←Vb,Ptc:T1At.ms.ATp.N (10,17) <1 δ> … ξην;σατο←τν πρ2εσιν, Fως πλιν ο Nπιγεν$µενοι ερε0ς … →8λησαν←ατν →&ποκρ;ψαι κα ε8ς τ+ µυ*δες →&ποκαταστσαι Vb,Ips:T2At.3ªp.ATp (9,26b) GOτε δ … →8ρση τ πνε8µα τ*ν 8δων &ρχ*ν κα …, D πλοκ κενη κλ'η←π2ος Vb,Ips:T2Pv.3ªs.ATp (10,1b) τ+ δ σ;µβολον tν⇐, πειδ Kρ$νος … κα π τ*ν πτερ*ν …, lτι … κα (↓)→*πτµενος &νεπα;ετο←(↑)Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.N-HIP (10,37) Kρ$νος … κα Sστερον µετ6 τν το) βου τελευτν π τ+ν το) Kρ2νου &στρα →καιερωες, … τ+ν υW+ν … κατυσεν←Vb,Ptc:T2Pv.ms.ATp.N (10,44c) Προδιαρρ*σαι⇐… lτι ο παλατατοι τν βαρβρων … το;τους … Eς εοZς προσεκ;νουν←κα … µεταστντας, ναοZς →κατασκευασµενοι, στ'λας … &φιρουν←…Vb,Ptc:T2Mt.mp.Adv(ATp).N (9,29c) Πντες … κα τ6 µν πρ*τα στοιχε.α τ6 δι6 τ*ν _φεων, ναοZς →κατασκευασµενοι, … &φιρωσαν←, κα …Vb,Ptc:T2Mt.mp.ATp.N (10,53) Kρ$νος … κινδ;νων … κατειληφ2των τν χ$ραν … τ+ν υW+ν βωµ2ν τε →κατασκευασµενος κατυσεν←Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.N (10,44c) τ+ δ σ;µβολον tν⇐, πειδ Kρ$νος (↓)→κοιµµενος βλεπεν←(↑) κα … Vb,Ptc:T1Mt.ms.ATp.N-HIP (10,37) Kρ$νος … κινδ;νων … κατειληφ2των τν χ$ραν βασιλικ#* →κοσµσας σχ'µατι τ+ν υW+ν … κατυσεν←Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,44c) [φησι]⇐… δνδρου δ →λαβ-µενον τν OVσωον κα &ποκλαδε;σαντα πρ*τον τολµσαι←ε8ς λατταν …Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.A (10,10b) Πντες δ τ6ς &φορµ6ς παρ6 το) Tαα;του →λαβ-ντες φυσιολ2γησαν← Vb,Ptc:T2At.mp.ATp.N (10,53)  XHλος … Oραν+ν τ+ν πατρα … κα →λαβ6ν bποχεριον κτµνει←ατο) τ6 α8δο.α Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,29a) Παρ6 Φοινκων δ κα Φερεκ-δης →λαβ6ν τ6ς &φορµ6ς εολ2γησεν←περ το) … 5Oφιωνως εο) Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,50)  XHλος … Oραν+ν τ+ν πατρα →λοχσας ν τ2π#ω τιν µεσογε#ω κα … κτµνει←ατο) τ6 α8δο.α Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,29a) πεπε.σαι µ0ν παρστη←…, τν διαφωναν →9ρ3σι τν παρ’ GEλλησι Vb,Ptc:T1At.mp.ATp.D (9,28b) /λω←δ …  NπPραστος το8 O#ρανο8 σ-γκοιτος Nγκ-µων →ο:σα Vb,Ptc:T1At.fs.Adv(ATp).N-COP (10,18b) →Παραλαβ6ν δ  O#ρανς τν το) πατρ+ς &ρχν aγεται←πρ+ς γµον τν &δελφν Γν κα …Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,16)  Kρ$νος δ →περιι6ν τν ο8κουµνην 5Aην#R τ#  /αυτο) υγατρ δδωσι← τς 5Aττικς τν βασιλεαν Vb,Ptc:T1At.ms.Adv(ATp).N (10,32b) 54 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 54 Aστρτη … →περινοστο<σα δ τν ο8κουµνην ε9ρεν←&εροπετ &στρα Vb,Ptc:T1At.fs.ATp.N (10,31) ο γ6ρ ν'σκει←8δ#ω αντ#ω ε8 µ [ν'σκει←] β#α τιν →πληγ=ν το8το τ ζον Vb,Ptc:T2Pv.ns.ATp.N (10,48a)  δ O#ρανς … µετ6 βας, lτε κα →βο;λετο, … κα →πλησιζων ατ#  πλιν &πηλλσσετο←Vb,Ptc:T1At.ms.ATp.N (10,17) < δ> … τ+ν κατ’ &ρχ6ς µ)ον κα τ6ς &λληγορας κποδJν →ποιησµενος, ξην;σατο←τν πρ2εσιν Vb,Ptc:T2Mt.ms.ATp.N (9,26b) E8ς aνδρας δ →προελ6ν  Kρ$νος -Eρµ#  τ#* τρισµεγστ#ω συµβο;λ#ω … τ+ν πατρα Oραν+ν &µ;νεται←Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,17)  δ →συµβαλ6ν το.ς &π+ τ*ν &δ;των εbρεε.σιν &ποκρ;φοις 5Aµµουναων …, τν µησιν … iσκησεν←Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (9,26b) κα οSτως Kρ$νος τ+ν Oραν+ν πολµ#ω →συµβαλ6ν τς &ρχς iλασεν←κα …Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,18b) Συδ;κ#ω δ, τ#* λεγοµν#ω δικα#ω, µα τν Tιτανδων →συνελο<σα γενν#R← τ+ν 5Aσκληπι2ν Vb,Ptc:T2At.fs.ATp.N (10,25) <ο#ρανων Jδτων> … κα πειδ … κα πλιν … πντα ν &ρι τδε το.σδε κα →συνρραξαν, βροντα τε &πετελσησαν←κα &στραπα Vb,Ips:T2At.3ªp.ATp (10,4b) κα τ6 ξ &ρχς, &φ’ ο9 τ πντα →συνστη, παρ6 πντων ε8δναι←πο*ν⇐ Vb,Ips:T2At.3ªs.ATp (9,24a) <ο#ρανων Jδτων> … κα πειδ … κα πλιν →συνντησεν πντα ν &ρι τδε το.σδε κα …, βροντα τε &πετελσησαν←κα &στραπα Vb,Ips:T2At.3ªs.ATp (10,4b) ο +π τν ∆ιοσκο-ρων σχεδας κα πλο.α →συνντες πλευσαν← Vb,Ptc:T2At.mp.ATp.N (10,20)  δ το-των πατρ 1 GYψιστος ν συµβολ# ηρων →τελευτσας &φιερ$η← Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.N (10,15c) O#ρανς ν φυγ# →τυγχνων υγατρα ατο) παρνον 5Aστρτην … bποπµπει←Vb,Ptc:T1At.ms.ATp.N (10,22) Dels 57 casos, 48 porten el verb en participi, la majoria en tema d’aorist, uns quants en tema de present i un en tema de perfect. Els altres 9 van en temps de passat d’indicatiu, un en imperfet i la resta en aorist, i usen les conjuncions o expressions equivalents següents: πειδ (4 vegades), lτε (3), Fως (1) i &φ’ ο9 (1). D’altra banda, convé comentar els casos d’ναπαυ"µενος, γρηγορ*ς, +πτµενος, κοιµ-µενος, temporals, però en context hipotètic, equivalents, doncs, a pròtasis temporals, concretament amb matís concessiu, que acompanyen, completant-les i fent-los d’un cert contrapunt, quatre oracions causals (que més endavant comentarem). És per això que duen davant les fletxes (↓)→i els respectius predicats causals al·ludits duen darrere les que s’hi adiuen ←(↑), per indicar la doble relació, adverbial temporal i hipotètica, la segona tanmateix més feble perquè la causal no arriba a ser l’equivalent complet d’una apòdosi. Finalment, també convé comenLa llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 55 Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 55 tar un cas diferent, però amb trets comparables, el cas d’/λ*ν; és només temporal, però la seva principal immediata (ποι'σατο) —que ja hem vist com un cas d’interès entre les oracions relatives— té una relació adjectiva i alhora adversativa (bé que també més feble, perquè no arriba a haver-hi la tesi adient) amb la seva principal, la principal general aquí, que per això porta, de manera insòlita (com 10,47, p. 50 —cf. 57—), les fletxes ⇐(↑), respostes per les d’ποι'σατο, (↓)↔. ο A,γ-πτιοι … περιφερ κ;κλον … χαρσσουσιν←κα µσα … _φιν Wερακ2µορφον …, τ+ν µν κ;κλον κ2σµον →µηνοντες, τ+ν δ … Vb,Ptc:T1At.mp.ATp(AMd).N (10,51) ο A,γ-πτιοι … περιφερ κ;κλον … χαρσσουσιν←κα µσα … _φιν …, τ+ν µν …, τ+ν δ µσον _φιν … 5Aγα+ν ∆αµονα →σηµανοντες Vb,Ptc:T1At.mp.ATp(AMd).N (10,51) πιχειρε.ν δ κα …, τν δ ΓMν &µ;νασαι←πολλκις, συµµαχαν αbτ# →συλλεξαµνην Vb,Ptc:T2Mt.fs.Adv(ATp/AMd).A (10,17) τ+ν &δελφ+ν τ+ν Cδιον mAτλαντα →/πονοσας  Kρ$νος … ε8ς βος γς … κατχωσεν←Vb,Ptc:T2At.ms.ATp(ACa).N (10,20) Es tracta de quatre casos on és possible una interpretació alternativa a la temporal, bé que aquesta és preferible: en tres casos l’alternativa és modal i en un altre és causal. Kρ2νος … κινδ-νων Nκ πολPµου µεγστων →κατειληφ-των τν χ$ραν … τ+ν υW+ν … κατυσεν←Vb,Ptc:T3At.mp.ATp.G (10,44c) És un primer cas de genitiu absolut temporal, peculiar perquè no és una subordinada adverbial separada, dins l’oració composta, com és el més habitual en els genitius absoluts temporals o causals. Aquí, perquè hi ha un lligam selectiu semàntic per part del seu predicat principal i perquè altrament, respecte de l’oració principal sencera, ni la complementa ben bé com un tot ni li fa de marc temporal des de fora. [φησιν]⇐… α#χµν δ →→γενοµνων τ6ς χε.ρας ε8ς οραν+ν ^ργειν←← πρ+ς τ+ν λιον Vb,Ptc:T2Mt.mp.ATp.G-AAb (10,7b) [φησι]⇐… \αγδαων δ →→γενοµνων Iµβρων κα( πνευµτων παρατριβντα τ6 … δνδρα π)ρ &νψαι←← κα τν … Sλην καταφλξαι←← Vb,Ptc:T2Mt.mp.ATp.G-AAb (10,10a) Kα το8 +Pρος →→διαυγσαντος, … γνετο←← πνε;µατα κα νφη κα … µγισται καταφορα κα χ;σεις Vb,Ptc:T2At.ms.ATp.G-AAb (10,4a) Tο-των οSτως →→χ-ντων 1 Σαγχουνιων, &νρ …, πολυφροντιστικ*ς ξεµστευσεν←← τ6 Tαα;του Vb,Ptc:T1At.np.ATp.G-AAb (9,24a) Xρ$νου δ →→προϊ-ντος Oραν+ς … υγατρα ατο) … 5Aστρτην µε’ /τρων &δελφ*ν … τ+ν Kρ2νον &νελε.ν bποπµπει←← Vb,Ptc:T1At. ms.ATp.G-AAb (10,22) το-των δ (→)→τελευτησντων τοZς &πολειφντας φησ⇐uβδους ατο.ς &φιερ*σαι←κα … προσκυνε.ν←(←) κα … /ορτ6ς aγειν←(←) Vb,Ptc:T2At.mp.ATp.G-pAAb (10,10c) 56 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 56 Són, en canvi, sis genitius absoluts que, com és més usual, representen oracions adverbials subordinades separades, en aquest cas temporals. Creiem que ho són perquè responen al que hem dit anteriorment (vegeu la llista 14), especialment perquè donen el marc temporal on s’insereixen del tot les respectives oracions principals. L’última oració duu la sigla pAAb perquè, encara que considerem que també probablement ho és, tanmateix podria optar-se per deixar-ho en el dubte ja que pot semblar que hi hagi, almenys parcialment, una certa selecció semàntica per part del predicat principal, sobretot atès el fet que el subjecte del genitiu absolut està recollit després per un pronom en datiu (ατο.ς). κα πειδ6ν τ+ Eρισµνον µτρον (↓)→πληρσ'η, ε8ς /αυτ+ν &ναλσκεται←(↑) … <το8το τ ζον> Vb,Sjt:T2At.3ªs.PTp—SEV.HIP (10,47) És una oració diferent, ja que no és pròpiament subordinada adverbial, sinó una pròtasi temporal eventual, amb matís condicional. El verb és subjuntiu, amb valor eventual —específicament, aquí, generalitzador de present—, acompanyat d’aν (que, amb la conjunció πειδ, fa πειδ6ν). Ara bé, no és una pròtasi plena perquè no té el contrapunt d’una autèntica apòdosi, que fos també interdependent, sinó que el contrapunt és NDp26. Les fletxes expliciten la relació adverbial temporal i, alhora, la relació paral·lela hipotètica, bé que més feble. 16. Oracions dependents adverbials causals. Es tracta, en conjunt, de 31 casos, que també presentem barrejats (pels motius comentats al principi de la llista anterior): 27 casos que podem considerar més habituals, un cas amb possible doble interpretació, un altre de peculiar i dos casos adverbials separats. Com s’ha dit també allí, només destacarem en el comentari alguns punts, atesa la molt abundant informació que ja ofereixen fletxes i sigles: O … διεστειλµεα⇐, &λλ6 … ^νοµτων, 0περ ο 1Eλληνες →γνοσαντες aλλως ↔ξεδξαντο←, πλανηντες …Vb,Ptc:T2At.mp.ACa.N (10,8b) τ+ δ σ;µβολον tν←, πειδ Kρ$νος … κα π τ*ν πτερ*ν …, lτι … κα (↓)→Wπτµενος →νεπαετο←(↑)Vb,Ips:T1Mt.3ªs.ACa-HIP (10,37) σ-ντροφοι δ το.ς κενων πλσµασιν α +κοα( µν →γεν-µεναι κα … Eς παρακατα'κην φυλσσουσιν←… µυοποιαν Vb,Ptc:T2Mt.fp.ACa.NCOP (10,41) 1 Σαγχουνιων, +νρ δ πολυµα&ς κα( πολυπργµων →γεν-µενος κα … ξεµστευσεν←τ6 Tαα;του Vb,Ptc:T2Mt.ms.ACa.N-COP (9,24a) τ+ δ σ;µβολον tν←, πειδ Kρ$νος (↓)→κοιµ$µενος →0βλεπεν←(↑) κα … Vb,Ips:T1At.3ªs.ACa-HIP (10,37)  Σαγχουνι&ων … ξεµστευσεν←τ6 Tαα;του, →ε@δ6ς←lτι … πρ*τ2ς →στι Tαυτος, 1 τ*ν γραµµτων …Vb,Ptc:T3At.ms.ACa.N (9,24b) La llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 57 26. Cf. «Trets … (II)» (1999), 36, on s’haurien de corregir les fletxes i posar-les com aquí, ja que inadvertidament, tot i considerar l’oració d’&ναλσκεται com a NDp, s’hi van posar fletxes pròpies d’una relació plena d’interdependència. Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 57 τ+ δ σ;µβολον tν←, πειδ Kρ$νος … κα (↓)→γρηγορJς →κοιµτο←(↑)L κα …Vb,Ips:T1Mt.3ªs.ACa-HIP (10,37) ο µν νετεροι τν ερολ$γων … &λληγορας δ κα µ;ους →πινοσαντες κα … µυστ'ρια κατστησαν←κα … πγον←τ+ν τ)φον Vb,Ptc:T2At. mp.ACa.N (9,26a) ο δ τ+ν τ)φον →αdξειν κ παντ+ς →πινοο<ντες←τα.ς ατ*ν διαδοχα.ς παρδοσαν←κα το.ς πεισκτοις Vb,Ptc:T1At.mp.ACa.N (10,39b) O δ 1Eλληνες … τ6 µν πρ*τα πλε.στα … τα.ς τε τ*ν µ;ων Dδονα.ς →λγειν →πινοο<ντες←παντοως ποκιλλον←Vb,Ptc:T1At.mp.ACa.N (10,40b) Kρ$νος δ υW+ν χων Σδιδον 8δ#ω ατ+ν σιδ'ρ#ω διεχρ'σατο←, δι’ bπονοας ατ+ν →σχηκς Vb,Ptc:T3At.ms.ACa.N (10,21) 4O δ ∆αγν, πειδ →ε!ρεν σ.τον κα aροτρον, κλ'η←ZεZς 5Aρ2τριος Vb,Ips:T2At.3ªs.ACa (10,25) δι+ χαλεπανουσα  ΓM τ+ν Oραν+ν →ζηλοτυπο<σα κακζει←, Eς κα … Vb,Ptc:T1At.fs.ACa.N (10,16) Προδιαρρ*σαι⇐… lτι ο παλατατοι τν βαρβρων … εεργτας τε το;τους κα πολλ*ν α8τους &γα*ν →Aγοµενοι Eς εοZς προσεκ;νουν←κα … Vb,Ptc:T1Mt.mp.ACa.N (9,29c) τ+ δ σ;µβολον tν←, πειδ Kρ$νος … κα π τ*ν πτερ*ν 1µοως, lτι (↓)→&ναπαυ2µενος →Bπτατο←(↑) κα …Vb,Ips:T1Mt.3ªs.ACa-HIP (10,37) Πντες … κα τ6 µν πρ*τα στοιχε.α τ6 δι6 τ*ν _φεων … &φιρωσαν←, κα το;τοις … πετλουν←κα _ργια, εοZς τοZς µεγστους →νοµζοντες κα &ρχηγοZς τ*ν lλων Vb,Ptc:T1At.mp.ACa.N (10,53) [φησι]⇐… γενοµνων _µβρων κα πνευµτων →παρατριβντα τ Nν τ M T-ρω δPνδρα π)ρ &νψαι←κα τν … Sλην καταφλξαι←Vb,Ptc:T2Pv. np.ACa.A (10,10a) O … διεστειλµεα⇐, &λλ6 … ^νοµτων, 0περ ο 1Eλληνες &γνο'σαντες aλλως ↔ξεδξαντο←, →πλανηντες τ#  &µφιβολ#α τς µεταφρσεως Vb,Ptc:T2Pv.mp.ACa.N (10,8b) ο µν νετεροι τν ερολ$γων … κα το.ς κοσµικο.ς πα'µασιν συγγνειαν →πλασµενοι µυστ'ρια κατστησαν←κα … πγον←τ+ν τ)φον Vb,Ptc:T2Mt.mp.ACa.N (9,26a) Tα)’ µ0ν εSρηται←πιµελ*ς →ε8δναι τ6 Φοινκων →ποο<σι←κα … Vb,Ptc:T1At.mp.ACa.D (9,27b)  Σαγχουνι&ων … κα τ6 ξ &ρχς, &φ’ ο9 …, παρ6 πντων →ε8δναι →πο3ν←, πολυφροντιστικ*ς ξεµστευσεν←τ6 Tαα;του Vb,Ptc:T1At. ms.ACa.N (9,24a) α +κοα( µν … κα προληφεσαι πολλο.ς α8*σιν Eς παρακατα'κην φυλσσουσιν←… µυοποιαν Vb,Ptc:T2Pv.fp.ACa.N (10,41) 1 δ συµβαλJν←το0ς … +ποκρ-φοις … γρµµασι →συγκειµνοις, c δ οκ … γν$ριµα, τν µησιν … ατ+ς iσκησεν⇐Vb,Ptc:T1Mt.np.ACa.D (9,26b) 58 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 58 νπερ δξαντο⇐µυοποιαν, … τις →συνεργηεσα χρ2ν#ω δυσεξτητον ατς τν κατοχν ↔&περγασται←Vb,Ptc:T2Pv.fs.ACa.N (10,41) το0ς δ λοιπο0ς &εο0ς [tν]←δ;ο /κστ#ω πτερ$µατα π τ*ν {µων, Eς lτι δ →συνπταντο τ#* Kρ2ν#ω. Vb,Ips:T1Mt.3ªp.ACa (10,37) O δ 1Eλληνες εφυ|#α πντας →/περβαλλ-µενοι τ6 µν πρ*τα πλε.στα ξιδι$σαντο←Vb,Ptc:T1Mt.mp.ACa.N (10,40b) δι+ →χαλεπανουσα  ΓM τ+ν Oραν+ν ζηλοτυπο)σα κακζει←, Eς κα … Vb,Ptc:T1At.fs.ACa.N (10,16) Dels 27 casos, 21 duen el verb en participi (amb el tema de present ara una mica superior en freqüència al tema d’aorist i amb dos casos on hi ha el tema de perfet) i 6 duen el verb en temps de passat d’indicatiu (5 casos d’imperfet i un d’aorist); en cinc ocasions la conjunció és πειδ i en un, lτι (precedida de Eς). D’altra banda, convé comentar ara el fet dels 4 casos de les causals (respecte d’una principal complexa) que alhora fan d’equivalent d’una apòdosi —sense acabar-ho de ser— de les seves respectives oracions temporals, les quals, en un context hipotètic, són equivalents a pròtasis temporals, amb matís concessiu. Em refereixo a les 4 causals següents: νεπαετο, $βλεπεν, κοιµτο i 1πτατο. Ja n’havíem parlat en tractar anteriorment de les pròtasis temporals al·ludides ara, respectivament, Wπτµενος, κοιµ$µενος, γρηγορJς i &ναπαυ2µενος. Constatem una vegada més com les fletxes expliciten molt bé —amb la seva expressiva contraposició— especialment el doble sentit de la segona relació que aquí estem comentant —que en la llista anterior era naturalment l’única— (adverbial temporal i hipotètica —però d’una manera més feble—): ←(↑) i (↓)→.  Σαγχουνι&ων … ξεµστευσεν←τ6 Tαα;του, … κα &π+ το)δε↔Qσπερ κρηπ.δα →βαλ-µενος το) λ2γου, :ν … ↔κλεσαν Θω;, … Vb,Ptc:T2Mt.ms.ACa(AMd).N (9,24b) Un text que ofereix una clara doble possibilitat d’interpretació: causal i modal. Potser és preferible, per context més ampli, la causal, però la modal també és molt acceptable. Kρ2νος… υW+ν χων⇐µονογεν (:ν δι6 το)το 5IεοZδ ↔κλουν←, το8 µονογενο8ς οSτως … →καλουµνου παρ6 το.ς Φονιξι) Vb,Ptc:T1Pv.ms. ACa.G (10,44c) Un altre cas peculiar de genitiu absolut, en aquesta ocasió causal, que no arriba a ser una subordinada adverbial separada, dins l’oració composta, perquè hi ha un clar lligam de selecció semàntica per part del predicat principal. λοιµο8 δ →→γενοµνου κα φ&ορ_ς τ+ν … µονογεν υW+ν 1 Kρ2νος Oραν#* … 1λοκαρπο.←← κα τ6 α8δο.α περιτµνεται←← Vb,Ptc:T2Mt.ms.ACa.GAAb (10,33) &π+ µητρων δ … χρηµτιζον←←, τν τ2τε γυναικν &νδην →→µισγοµνων ο`ς …Vb,Ptc:T1Mt.fp.ACa.G-AAb (10,9b) La llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 59 Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 59 Acabem les adverbials causals amb aquests dos genitius absoluts que constitueixen dues oracions subordinades adverbials separades, dins l’oració composta, també aquí sobretot, com s’ha dit en la llista anterior, perquè donen el marc, ara i aquí causal, on s’insereixen com un tot les respectives oracions principals. 17. Oracions dependents adverbials finals. Quatre oracions adverbials finals, que podem subdividir en dos grups. El primer, d’una sola oració, amb el verb en la forma finita normal, el subjuntiu. El segon, de tres oracions, amb el verb en infinitiu. No cal insistir, d’altra banda, en el que s’ha dit anteriorment, sobre la manera habitual de presentar-ho i sobre l’extraordinari valor informatiu de sigles i fletxes: 1 Kρ2νος … `πασαν τν Aaγυπτον παρδωκεν←ε#* Tαα;τ#ω, lπως βασλειον ατ#* →γνηται Vb,Sjt:T2Mt.3ªs.AFn-COP (10,38) Oració final ben normal, amb el verb en subjuntiu, de tema d’aorist; la conjunció usada també és habitual: lπως. Oραν+ς … &υγατPρα α#το8 παρ&Pνον 5Aστρτην µε’ /τρων &δελφ*ν …, -Pας κα ∆ι$νης, δ2λ#ω τ+ν Kρ2νον →νελεν bποπµπει←Vb,Inf:T2At.- .AFn (10,22) <τ ζον> … ο µ2νον … νεζειν↑, &λλ6 κα αdξησιν ↓→πιδχεσαι µεζονα πφυκεν←Vb,Inf:T1Mt.-.AFn-PRS.RAV(10,47) <τ ζον> … ο µ2νον τε κδυ2µενον τ+ γρας →νεζειν↑, &λλ6 κα … ↓πιδχεσαι … πφυκεν←Vb,Inf:T1At.-.AFn-PRS.RAV(10,47) La primera de les tres oracions és també ben normal, amb un infinitiu de finalitat o destinació, de tema d’aorist. Les altres dues oracions també tenen una estructura semblant, ara amb un infinitiu final de tema de present, però, a més, estan relacionades mútuament entre elles per una relació interdependent adversativa, com ho indiquen les fletxes corresponents (↑i ↓). D’altra banda, són una construcció personal, depenent del predicat principal πφυκεν, construcció preferible en grec; ara bé, en el supòsit d’una construcció aparentment igual, però impersonal, els dos infinitius analitzats ara mateix com a finals passarien a ser els predicats d’unes oracions substantives subjecte27. Naturalment, optem, com ja s’ha apuntat, per la construcció més genuïna, que s’adiu molt bé amb el context, de la construcció personal i, per tant, dels infinitius amb valor final. 18. Oracions dependents adverbials comparatives. Hi ha set oracions d’aquest tipus, dues de subordinades integrades en l’oració complexa i cinc de subordinades separades, dins l’oració composta. Donem per suposat el que hem anat dient i recordant anteriorment sobre la manera habitual de presentar les oracions i sobre la gran informació que ja tenim a l’abast amb les fletxes i les sigles que acompanyen els textos: 60 Faventia 25/2, 2003 Jordi Cors i Meya 27. Vegeu CORS I MEYA, J., «Tipologia …» (2001), p. 141, on ja es contempla aquesta possibilitat, però es declara preferible la construcció personal. Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 60 OSτως τε χειν←πεπε.σαι⇐Dµ.ν παρστη Eς Nκε0νος →γγραφεν Vb,Ipr:T3At.3ªs.ACp (9,28b) κατασκευζεται⇐lτι &νατον εCη←κα Eς ε8ς /αυτ+ν &ναλ;εται←, Qσπερ [το8το] →πρ-κειται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.ACp (10,48a) Són dues oracions comparatives, una en tema de perfet i l’altra en tema de present, amb dues variants conjuntives o adverbials ben habituals: Eς i Qσπερ. Ambdues presenten una comparació ben plena, però que no abraça tota l’oració complexa que els fa de principal general, sinó que estableixen una comparació només des d’una part, no una comparació des de fora, total. És per això que les veiem integrades com a oracions subordinades de l’oració complexa. αW &κοα Dµ*ν … Eς παρακατα'κην φυλσσουσιν←← … µυοποιαν, καπερ κα &ρχ2µενος →→ε)πον Vb,Ips:T2At.1ªs.ACp-AAb (10,41) Tα)τα δ … bπεµνηµατσαντο←← οW /πτ6 Συδ;κου πα.δες Kβειροι κα 1 _γδοος … 5Aσκληπι2ς, Eς ατο.ς →→νετελατο &ες Tαυτος Vb,Ips:T2Mt.3ªs.ACp-AAb (10,38) οW δ σ;µµαχοι mHλου το) Kρ2νου 5Eλωεµ πεκλ'ησαν←←, Eς sν Kρ$νιοι οτοι →→$σαν ο λεγ$µενοι π Kρ2νου Vb,Ips:T1At.3ªp.ACp-PPs.COPAAb (10,20) κα πειδ6ν …, ε8ς /αυτ+ν &ναλσκεται←←, Eς ν τα.ς Wερα.ς 1µοως α#τς  Tαυτος →→κατταξεν γραφα.ς Vb,Ips:T2At.3ªs.ACp-AAb (10,47) Πντες δ τ6ς &φορµ6ς παρ6 το) Tαα;του λαβ2ντες φυσιολ2γησαν←←, Qσπερ [το8το] →→πρ-κειται Vb,Ipr:T1Mt.3ªs.ACp-AAb (10,53) Cinc oracions comparatives, a diferència de les dues anteriors, en paral·lel complet amb la seva principal, que és alhora la més general. S’estableix una comparació amb tota l’oració principal, des de fora. Tenim, doncs, cinc oracions subordinades adverbials separades, dins les respectives oracions compostes. Hi ha tres temes d’aorist i dos de present; a més de les variants conjuntives o adverbials vistes abans (Eς, aquí tres vegades, i Qσπερ), n’hi ha una altra: καπερ. D’altra banda, s’ha de comentar un cas de potencial de passat, no d’irreal per context, expressat per l’imperfet σαν + sν, potencialitat de passat que també incorpora el participi adjectiu λεγ2µενοι. 19. Oracions dependents adverbials modals. N’hi ha 15 casos, 12 casos que podríem qualificar de normals o senzills i tres casos amb possible doble interpretació. D’altra banda, ens remetem per darrera vegada al que ja s’ha dit anteriorment sobre la presentació habitual de les oracions i la molt abundosa informació assequible directament a través de les fletxes i sigles de cadascun dels textos oferts28. La llengua de la Φοινικικ στορα de Filó de Biblos (i III) Faventia 25/2, 2003 61 28. Pel que fa a la sigla Adv, cf. aquí anteriorment, a la nota 15. Pel que fa a la llista actual, s’ha de notar que no hem usat isolada la sigla AMd, sinó que, amb un sentit equivalent, l’hem usada com a precisió entre parèntesis de la sigla general Adv, tant en qualitat de precisió única com en qualitat de primera precisió, alternativa amb una altra. Faventia 25/2 001-203 8/1/04 15:51 Página 61